secaresa  (Alibert) [secaressa nf (v. Ubaud Dicort e TdF)] : secada / temporada de secada.

secaressós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « sujet à la sécheresse, aride, v. secarós » (v. TdF)

secariá nf (l.p.) : « étisie » TdF ; tisia (tuberculòsi pulmonara)

Tombar dins la secariá, tomber en langueur, en phthisie. (v. TdF)

Secariá de merluças, sècherie de morues. (v. TdF). (v. secador)

secarin nm, -a (adj. e subs.) : mainatge magrostin.

secarós, -osa : sens aiga ; tressecat, -ada.

Un airal secarós.

secarosa : mena de castanha.

secason nf / secatge nm : accion de secar, de se tressecar.

secator : instrument d'ortalièr, de cosinièr... per copar quicòm.

seccion : accion de copar ; airal que quicòm i se còpa.

seccionament : accion de seccionar.

seccionar (v. tr.) : copar net.

secession : accion de se separar d'un país.

secessionista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « sécessionniste » (Rapin)

sècha nf, cf Ubaud Dicort : « action de durer, usage, en parlant des denrées »

Faire bona sècha, profiter, être avantageux. (v. TdF)

secluch (far -) : far esquineta / far escaleta (laissar montar q.q. sus son esquina per que pòsca ajar pus naut)

secodeire, -eira [~ -eiritz] adj e n : que secod / que brandís.

secodent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « ballant, pendant, en parlant des bras » TdF

« secodir » (secodir v) : v. secodre.

secodre (v. tr.) (R. V, 175) : brandir / remenar / bolegar / sopacar / sargotar / sargotir / saquejar ; getar / lançar ; tustassar / tanar / tabassar ; acanar per far tombar la frucha.

Secodre un prunièr per ne far tombar las prunas.

Secodre una pelha dins lo vent per la desposcar.

Secodre las pelhas a q.q. : lo semonsar / lo corroçar.

Secodre una saca de trufas per las ensacar.

Secodre quicòm per la fenèstra.

Se faguèt secodre de man de mèstre.

secodre (se) : se brandir ; se bolegar.

Un can banhat aima de se secodre.

Agacha de te secodre un bocin mai que çò que fas !

secoduda : secossa / brandida.

secon : cerièira salvatja qu'a secat sus l'arbre.

« secopa » (barb.) : v. soscopa.

secorisme nm (v. Ubaud Dicort e Basic) : « secourisme » (Rapin). (v. socorrisme)

secorista n (dels dos genres) (v. Ubaud Dicort e Basic) : « secouriste » (Rapin). (v. socorrista)

secorle nm, cf Ubaud Dicort : v. secon. (v. TdF jos ‘secoun’)

secorrable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « secourable » (Alibert). secorrable, -bla : v. socorrable (abs. Dicort).

secorreire, -eira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui secourt » TdF. secorreire, -eira . v. socorreire (abs).

secorrir v (v. Ubaud Dicort e Basic) : « v tr, secourir » (Laus). secorrir : v. socórrer (non prec. Dicort).

secors nm (v. Ubaud Dicort e Basic) : « secours, assistance, aide » TdF. secors : v. socors (non prec. Dicort).

secós 1, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « aride » TdF

secós 2, -ossa (Alibert ; abs. Dicort) : p.p. de secodre, « secoué, jeté, lancé, gaulé, ée » TdF jos ‘secoudre’.

Un noguièr secós : un noguièr acanat.

La carreta a secossa sa carga tot lo camin.

secossa : brandida.

secossilhas nf pl : flocalha (rafatum de lana destacat d'un aus)

secotesa nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : bagateleta / besucarieta.

« secotre » / « secotir » : v. secodre / secodir, cf Ubaud Dicort.

secotri nm, cf Ubaud Dicort : « petite centaurée, v. centaurèa » (v. TdF jos ‘secouti’)

secrecion : accion de secretar ; çò secretat.

secret nm (v. p. 9 ; L. 337 ; Alibert) [secrèt 1 nm (v. Anglade Gr. p. 56, Vayssier, TdF, Dicort)] : çò desconegut per la màger part de las gents ; çò que deu pas èsser esventat ; discrecion ; çò amagat al pus fons de la consciéncia ; biais amagat de far quicòm ; mecanisme amagat ; airal isolat dins una preson.

Esventar un secret.

Dins lo secret pus grand.

Lo secret de l'art d'escriure.

Sarralha a secret.

Lo secret professional.

Lo secret de la confession.

secret [secrèt 2 (v. çai sus)], -a adj (v. çai sus) : que demòra amagat ; que deu pas èsser esventat.

Documents secrets.

Polícia secreta.

Vida secreta.

En secret (loc. adv.) : a l'amagat.

secreta [secrèta (v. çai sus)] nf : pregària de la messa entre l'ofertòri e la prefàcia;

La secreta (l.p.) : los rats de cava.

secretament [secrètament] adv : d'un biais secret / en secret / a l'amagat.

secretar 1 (v. tr.) : amodar una secrecion (t. a.) ;

Secretar de saliva.

Secretar de resina.

Aquel airal isolat secreta la languina.

secretar 2 (v. tr.) : aprestar lo pel per ne far de feutre. (v. TdF jos ‘secreta’)

 

 

secretari 1 nm : mena de mòble amb tiradors per i reclamar de papièrs e provesit d'un panèl en penda que servís per escriure.

secretari 2, -ària n : persona al servici de q.q. per li redigir sa correspondéncia, li classar sos papièrs, respondre al telefòn, far lo trabalh de burèu...

Secretària de direccion.

Secretari d'administracion.

Secretari general.

Secretari d'Estat.

Secretari de comuna.

secretariat nm : fonccion de secretari o de secretària ; airal que i trabalhan de secretaris o de secretàrias.

secretatge nm, cf Ubaud Dicort : « secrétage » (Per Noste)

secretejadís / secretejadissa (los 2, abs. Dicort) : parlufejada a votz escura.

secretejar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : parlar en secret ; parlufejar ; se dire de secrets.

secretina nf, cf Ubaud Dicort : « (physio.) sécrétine » (Per Noste)

secreton nm, cf Ubaud Dicort : « cachotterie » (Basic)

secretor, -tritz adj, cf Ubaud Dicort : « sécréteur, -trice » (Laus, Rapin)

secretós, -osa : secret, -a ; misteriós, -osa.

sècsolelh nm, cf Ubaud Dicort : « vent solaire, vent du sud ou du sud-est qui semble suivre le cours du soleil, en Rouergue, v. soledre » (v. TdF ‘sèg--soulel’)

sècta : ensemble de personas adèptas d'una doctrina, d'una religion, d'una politica... tròp anormalas o tròp sectàrias per èsser toleradas.

sectari, -ària adj e n : fanatic, -a.

sectarisme : fanatisme.

sector nm : subdivision administrativa ; airal en general ; t. tecn. de matematicas, d'electricitat, de marina...

Los diferents sectors d'una vila.

Que venes far dins mon sector ?

Un aparelh brancat sul sector.

sectorial, -a : relatiu, -iva a un sector o a mai d'un.

Aplicacion sectoriala d'un projècte.

sectorizacion : reparticion en sectors geografics.

sectorizar (v. tr.) : far una sectorizacion.

secular 1 (subs. m.) (abs. Dicort) : laïc ; prèire non religiós, « séculier » (Laus).

secular 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : (prèire) que viu en defòra d'un monastèri ; laïc, -a ; qu'arriba un còp cada cent ans ; qu'existís despuèi un sègle o mai.

Prèire secular.

Clergat secular.

Braç secular.

Catastròfa seculara.

Arbre secular.

secularament : de sègle en sègle.

Una fèsta secularament tenguda.

secularizacion : accion de tornar o de far tornar a la vida laïca.

secularizar (v. tr.) : far tornar a la vida laïca ; panar los bens de la Glèisa (1798 ; 1905)

saecula saeculorum (lat) [secula--seculòrum nm (v. Ubaud Dicort e TdF)] : quicòm que ne finís pas jamai ; seguida interminabla.

Un « saecula saeculorum » de rasonaments.

Mandar qualqu’un in secula seculòrum, envoyer quelqu’un se promener. (v. Per Noste ‘promener’)

secum (adj. e subs.) [nm sing, cf Ubaud Dicort] : « chose sèche ; amas de feuilles sèches ; enfant malingre, personne décharnée ; chose ennuyeuse, importunité ; fâcheux, v. secutge 2 » (v. TdF ‘secun’), importun, -a / secafetge (m. e f.)

securaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, élagueur, tailleur d’arbres, v. recuraire, rebrondaire » (v. TdF)

securar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, tailler un arbre, élaguer, v. recurar ; perdre, dissiper, voir la fin de ce qu’on posssède » (v. TdF)

securatge nm, cf Ubaud Dicort : « élagage, v. recuratge » (v. TdF)

securitat (R. V, 184) [veire seguretat, cf Ubaud Dicort] nf : seguretat.

securizacion nf, cf Ubaud Dicort : « sécurisation » (Rapin)

securizant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « sécurisant, -e » (Rapin)

securizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, sécuriser » (Sèrras-Ess., Rapin)

secutaire, -aira [~ -airitz] adj e n : tormentaire, -a ; persecutaire, -a.

secutament : accion de secutar (t.a. çaijós) ; torment ; persecucion.

secutar (v. tr.) : acotir / persègre / perseguir / percaçar / tormentar ; molestar (R. IV, 247).

secutariá nf, cf Ubaud Dicort : « poursuite, importunité, sollicitation » TdF

secutge 1 nm, cf Ubaud Dicort : « siccité, sécheresse, maigreur, v. secariá ; homme sec, phthisique, rachitique, v. secaran » (v. TdF ‘secuge 1’)

secutge 2 nm, cf Ubaud Dicort : « importun, ennuyeux ; importunité, ennui ; suite, séquelle, cortège, en mauvaise part » TdF ‘secuge 2’

secutitge nm, cf Ubaud Dicort : « persécution » (Lexic M. Roqueta). (v. secutament)

seda : substància fibrosa e textila, fina, fòrta, lusenta, secretada per d'unas canilhas e mai que mai pel Bombyx mori (manhan) ; fial (fil) fach amb aquela substància ; estòfa facha amb aquel fial (fil) ; pel de pòrc o de singlar ; malautiá dels tessons (mata de sedas que finisson que lor traucar la pèl e la garganta e que los fan crebar) ; mal fòl (fendilha del sen) ; fenda d'una pèira ; partida d'una lama o d'una lima que dintra dins son margue ; cantarèla d'un tamborin ; sedaç de molin ; tamís de crin ; passadoira fina. (# ceda)

Estòfa de seda.

Bragas de seda.

Mocador de seda.

Un vestit de seda, un cochon. (v. vestit 1)

seda artificiala : imitacion de la seda vertadièira.

seda crusa : seda non tencha.

seda de calha (plt.) : mena de gram bravament fin.

seda flussa : seda plata.