scèptre [sceptre] nm : mena de baston simbolic de comandament reial o imperial ; reialtat ; autoritat sobeirana.

scherzando (< it.) loc adv, cf Ubaud Dicort : « (mus.) scherzando » (Per Noste)

scherzo (< it.) loc adv, cf Ubaud Dicort : (mus.) « scherzo » (Rapin)

schilling (< alem.) nm, cf Ubaud Dicort : « schilling » (Per Noste)

schnaps (< alem.) nm, cf Ubaud Dicort : « schnaps » (Per Noste)

scialitic nm, cf Ubaud Dicort : « scialytique » (Per Noste)

sciatic, -a : relatiu, -iva a l'anca.

Nèrvi sciatic.

Dolor sciatica.

sciatica (f.) : afeccion bravament dolorosa del nèrvi sciatic.

Qui a agut patit d'una sciatica se'n soven.

sciéncia : coneissença exacta e rasonada d'unas causas determinadas ; sistèma de coneissenças ; ensemble de las coneissenças umanas ; ensemble de disciplinas.

Es una persona d'una granda sciéncia.

La lingüistica es una sciéncia vertadièira.

Las descobèrtas, las aplicacions de la sciéncia.

Las sciéncias fisicas, matematicas, naturalas...

La sciéncia-ficcion, la science-fiction. (v. Ubaud Dicort e Rapin)

scienciar (v. tr.) : transmetre son saber, « endoctriner ; morigéner, châtier » TdF sciença’.

scienciós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « savant, ante ; industieux, euse »

Trabalh scienciós, travail délicat, œuvre de science. (v. TdF)

scientament : amb plena coneissença.

A pas brica comesa aquela fauta scientament.

scientific, -a (adj. e subs.) : relatiu,-iva a una sciéncia, a la sciéncia, a las sciéncias ; qu'a l'objectivitat, la precision de la sciéncia.

Un trabalh scientific.

Una recèrca scientifica.

Un scientific.

Una scientifica.

scientificament : d'un biais scientific.

scientificitat nf, cf Ubaud Dicort : « scientificité » (Per Noste)

scientisme : sistèma filosofic que o vòl tot explicar per la sciéncia.

scientista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a del scientisme.

scientologia : doctrina d'una sècta americana.

scintigrafia nf, cf Ubaud Dicort : « (méd.) scintigraphie » (Per Noste)

scintilha : proprietat dels minerals que, de los gratar, balhan de belugas ; estat de çò que presenta de variacions rapidas de brilhança.

La scintilha de las estèlas.

scintilhament : accion de scintilhar.

Lo scintilhament de las estèlas es pivelaire.

scintilhar (v. intr.) : brilhar en beluguejant.

scintillacion nf, cf Ubaud Dicort : « (phys.) scintillation » (Per Noste)

scintillomètre nm, cf Ubaud Dicort : « scintillomètre » (Per Noste)

scisma ~ esquisma nm, cf Ubaud Dicort : « schisme » (v. Fettuciari). (v. esquisma)

scismatic ~ esquismatic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « schismatique » (v. Laus). (v. esquismatic)

scission : division / separacion entre de personas d'una associacion ; esquisma ; separacion / division en general ; t.tecn. de fisica, de quimia o de biologia.

Aquela associacion a facha scission.

La scission de la glèisa anglicana.

La scission de l'atòm.

scissionista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « scissionniste » (Laus)

scissipar, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (biol.) scissipare » (Per Noste)

scissiparitat nf, cf Ubaud Dicort : « (biol.) scissiparité » (Per Noste)

Scita n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « Scythe » (v. Per Noste)

scita adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « scythe » (v. çai sus)

scitic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « scythe » (Per Noste)

-SCLERÒSI : forma sufixada del grèc skleròsis (durciment)  v. arterioscleròsi.

scoop (< angl.) nm : « scoop » (Per Noste, Basic)

-SCÒPI / -SCOPIA [ -SCÒPIA  (v. Ubaud Dicort 2022)]  : : formas sufixadas del grèc skopein (agachar) v. microscòpi – microscopia, [espectroscòpia (v. Ubaud Dicort 2022)].

scòtch nm : v. escòch 1 e 2.

SCOTO- : forma prefixada del grèc skòtòs (escurina) v. ESCO-

scrapia : varietat ovina d'encefalopatia espongifòrma.

« scratchar » (se) (barb.) : v. s'espotir.

scrotum (abs. Dicort) (lat.) : borsas / borsonada. (v. escrotum)

se 1 (pr. pers. m. e f.) / s' (davant vocala) : « se, soi » (Alibert)

Se marida.

S'embarca deman.

Cadun per se.

La clau s'es perduda.

La campana s'ausís.

Se coneissèm (nos coneissèm) (Erau, Occitània) (v. TdF jos ‘se 1’)

se meteis, se meteissa pron pers sing (v. Ubaud Dicort e Alibert Gram. oc. p. 62) : « soi-même »

se 2 + infinitiu es un occitanisme bravament espandit :

Se rire.

Se plorar.

Se manjar una lesca de pan.

se 3 (adv. [expletiu]) : (v. Alibert Dict se 3.)

Compren se perqué ? : compren perqué ?

Veirem se qual es : veirem qual es.

se 4 / si (conj.) : « si » (v. Alibert)

Se o volètz, o podètz.

Se ai léser vendrai deman.

Se te plai : sens te comandar (occ.)

Se vos plai : sens vos comandar (occ.)

se de non loc conj, cf Ubaud Dicort : « dans la négative » (v. Per Noste)

Demandatz-li se nos pòt ajudar ; se de non, farèm solets. (v. Per Noste)

se mai non (conj.) : si que non pas jamai ; pas jamai. (v. TdF se-mai-nou’)

se que (de) non loc conj, cf Ubaud Dicort : « sinon, autrement » (Vayssier jos ‘sequenou’)

SEB- : forma prefixada del latin sebum (seu)

 

 

seba ! (interj.) : pro !

Cridar seba : racar / abandonar.

sebacèu, -ea : de la natura d'un còrs gras secretat per d'unas glandolas.

Glandolas sebacèas.

Sebastian : prenom.

sebelidor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à enterrer, pour être enterré » (L. 337)

sebeliment (abs. Dicort) : ensebeliment (accion de sebelir o de se sebelir)

sebelir (v. tr.) : rebondre (enterrar una persona defuntada) ; enterrar quicòm en general.

sebelir (se) : s'enterrar.

Se sebelís dins lo desesper.

sebifèr, -a : qu'amòda una secrecion graissosa.

sebissa : baranha / randa / randissa / sèga / tèrme.

sebocistomatòsi (f.) : preséncia suls la pèl de tot un fum de quistes sebacèus.

seborrèa : augmentacion morbida de la secrecion de las glandolas sebacèas e sudoriparas de la pèl.

seborreïc, -a adj : de la natura de la seborrèa ; que patís de seborrèa.

Eczemà seborreïc.

seborreïda nf : dermatòsi escamosa sul la pèl de la clòsca, sus la cara, sul torax.

sebrar (v. tr.) : destetar / despopar / desmamar / desmairar.

sebum nm (lat.) : secrecion grassa de las glandolas sebacèas.

sec 1, -a adj : arid, -a ; estadís, -issa / esteril, -a ; are, -a / arid, -a ; sens aiga / sens umiditat ; secat / tressecat, -ada ; magre, -a ; descarnat, -ada ; estequit, -ida ; brosesc, -a / brusc, -a / bronc, -a ; dur, -a / freg, -ja / indiferent, -a ; que manca de gràcia, de doçor, de sensibilitat ; angulós, -osa ; que s'esperlonga pas.  

Tèrra seca : ... ara , magra, arida, estadissa, esterila.

Vent sec.

Freg sec.

Temps sec.

Sason seca.

Riu sec.

Lenha seca.

Mongilhs secs.

Camba seca.

Farda seca : linge sec.

Persona seca : magra, descarnada.

Es vengut sec coma una camba de trelha.

Venguda seca, la paura, se marida pas.

Un caval sec : estequit.

Un ton sec : brusc, bronc.

Un patron sec.

Un còr sec.

Una letra seca.

Un estil sec.

Una color seca.

Un libre sec.

Un dessenh sec.

Un bruch sec.

Una convèrsa seca.

sec 2 (lo -) nm (v. Ubaud Dicort) : « le sec, l’opposé de l’humide, v. eissuch ; écueil, roche découverte, v. seca » (v. TdF se 4’)

sec 3 (adv.) : d'un biais rude e rapid.

Tustar sec.

Parlar sec.

Beure sec.

Tossir sec.

seca nf, cf Ubaud Dicort : « banc de sable découvert ; écueil ; chute, dévole, malheur ; pause ; bon somme » TdFseco’

Donar sus una seca, échouer.

Faire una seca, tomber dans un piège  (v. TdF)

secable, -bla adj (abs. Dicort ; mas v. insecable) : que pòt èsser copat, -ada, « sécable » (Per Noste).

secada : temporada seca ; çò que ven d'èsser secat.

secadàtils n, cf Ubaud Dicort : v. secafetge. (v. TdF jos ‘seco-fege’)

secadís, -issa : que pòt secar ; gaireben sec, -a.

secadoira : secador de castanhas.

secadolças n, cf Ubaud Dicort : v. secafetge. (v. TdF jos ‘seco-fege’)

secador : airal per far secar quicòm ; persona importuna ; mena de campairòl : (Agaric tortilis)

Secador de milh, de frucha.

Secador de pel.

secafetge (m. e f.) : persona bravament importuna.

secaire, -aira (adj. e subs.) : que seca ; importun, -a.

secairon : biçòl / cebenc / floronc.

secal 1 adj (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « qui n’est arrosé que par la pluie, en parlant d’un pré » TdF secau’ ; « qui sèche » (Alibert)

Prat secal, sécheron. (v. TdF)

Figas secals. (Alibert)

secal 2 [secalh, cf Ubaud Dicort] nm : branca seca (v. TdF jos ‘secai’) ; prat sens aiga [v. jos secal 1].

secalha nf, cf Ubaud Dicort : « les plantes, bois, feuilles..., desséchées » (Per Noste)

secalhàs : gròs tanòc sec ; persona magra que magra.

secalhon nm : pichon tanòc sec ; « olive desséchée ; petit bouton » TdF secaioun’ ; mainatge fòrt magre.

secamans nm, cf Ubaud Dicort : « essuie-mains, v. eissugamans » (v. TdF seco-man’)

secament : d'un biais sec.

Me respondèt secament que non.

secan nm : mena de rasim blanc ; escuèlh a flor d'aiga ; persona magra ; terren arid.

secanarras n, cf Ubaud Dicort : v. secafetge. (v. TdF jos ‘seco-fege’)

secança nf, cf Ubaud Dicort : « personne sèche, v. secan ; personne ennuyeuse, v. secutge 2 » (v. TdF)

secant, -a (adj. o subs.) : que còpa una linha, una superficia, un volum.

Plan secant.

Drecha secanta.

secanta nf : (matematica) « sécante » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 125)

secapastèca n, cf Ubaud Dicort : v. secafetge. (v. TdF jos ‘seco-fege’)

secar (v. tr. e intr.) : assecar / far venir sec ; tressecar / tarir / agotar ; mocar / copar la paraula (s.f.) ; embestiar ; venir sec ; venir vièlh sens se maridar ; morir.

Secar la bugada.

Secar de prunas.

Secar un riu.

Secar q.q.

Secar sus pè.

Me fas secar !

La bugada seca.

Aquela flor a secat sul pè.

secar (se) : venir sec.

secaran, -a / secarenc, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « aride ; desséché, ée, en parlant des fruits ; personne grande et maigre » TdF jos ‘secaran’

secarèl nm (Alibert) (plt.) : nom generic de las èrbas de sanha. (Carex stricta)

secarenc, -a adj e : v. secaran.