sautarèc (subs. m.) : « saute-ruisseau » ; jovenòt / mostachafin un pauc pistolet. (v. TdF jos ‘sauto-regolo’)

sautarèl 1, -a (adj. e subs.) : que s'agrada a sautar ; que sauta plan ; airal que i se sauta « où l’on saute » (v. TdF ‘sautarèu 1) ; folastrejaire, -a (v. sautarèl 2).

Dançar un brande sautarèl. (v. TdF)

sautarèl 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit enfant folâtre ; sautereau, pièce d’un clavecin ; bâtonnet, jeu d’enfant ; criquet, genre de sauterelle ; mite » (v. TdF jos ‘sautarèu 2’)

sautarèla nf  : sauta boc / langosta ; fals escaire ; artison del formatge ; mena de dança ; teule de biscre.

sautarelejaire / sautorlejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « sautillant, ante » (v. TdF jos ‘sautarelejaire’)

sautarelejar / sautorlejar (v. intr.) : sautejar / sauticar. (v. TdF jos ‘sautareleja’)

sautariá nf : accion de sautar « sauterie » ; tissa de sautar ( v. TdF ‘sautarié’).

sautarin nm, cf Ubaud Dicort : « petit ver du fromage [v. sautaire 1] » (v. TdF)

sauta robin [sautarobin] nm : mena de coleoptèr sautaire (Elater) ; mena d'òrdi (Hordeum murinum)

sautaròc [sautaròcs] nm : « saute-ruisseau ; personne désoeuvrée qui court les rues ; homme léger, sans consistance » (Azaïs), òme femnassièr.

sauta rocàs [sautarocàs] nm : alauseta de bòsc.

sautaròssa (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort :  « à saute-gueuse » (Alibert)

sauta-sauta nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : viraboquet (mena de jòc de mainatge)

sautat nm, cf Ubaud Dicort : « (cuisine) sauté » (Laus)

sautaturc nm, cf Ubaud Dicort : « coupe-tête, jeu d’enfants » TdF. (v. sautacavalet)

sautavalat nm : jovenòt / mostachafin un pauc pistolet.

sauta volam [sautavolam] nm, cf Ubaud Dicort (plt.) : (Chondrilla juncea)

sautejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que sauteja.

sautejament nm, cf Ubaud Dicort :  « sautillement » (Laus)   

sautejar 1 (v. intr.) : far de sauts pichons ; trepar.

D'anhelons sautejavan pel prat.

sautejar 2 nm : (accion de sautejar 1), cf Ubaud Dicort.

sauterna (vin) nm, cf Ubaud Dicort : « vin de Sauterne (33) »

sautet nm / sauton (v. sauton) : saut pichon (v. TdF ‘sautet’ e Alibert) ; mèrlhe sautaire ; sautador / ga (airal que l'òm i sauta un riu) [=  sauton]

A sautets, a bèls sautets, en sautillant, par bonds. (v. TdF jos ‘sautet’)

sauticaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « sautillant, ante » TdF

sauticament nm, cf Ubaud Dicort : « sautillement, élancement » TdF

sauticar (v. intr.) : sautejar.

Un aucelon nafrat sauticava sens poder volar.

sauticon (abs. Dicort e TdF) : saut pichonèl.

sautilhament nm, cf Ubaud Dicort : « sautillement, v. sauticament » (v. TdF ‘sautihamen’)

sautilhar / sautilhejar (fr) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘sautiha’) : v.çaijós.

sautinejar / sautonejar  (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘sautouneja’) (v. intr.) : sautejar / sauticar.

sautin-sautant (loc. adv.) : en sautant.

sautolame nm, cf Ubaud Dicort : v. sautavolam. (v. TdF jos ‘sauto-voulame’)

sauton nm : saut pichon ; mèrlhe sautaire (v. Alibert) ; « mule [ou mulle] sauteur, poisson de mer connu en Guyenne » ; ga / sautador (airal que l'òm i sauta un riu) ; « t. d’imprimerie, bourdon » (v. TdF ‘sautoun’)

sautonejar / sautinejar (v. intr.) : sautejar / sauticar. (v. sautinejar)

sautonèl nm, cf Ubaud Dicort : (v. sauton)

sautorlejaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : v. sautarelejaire.

sautorlejar : v. sautarelejar.

sauvador (non preconizat Dicort) : v. salvador.

sauvagarda  (non preconizat Dicort) : v. salvagarda.

sauvagardar  (non preconizat Dicort) : v. salvagardar.

sauvaire  (non preconizat Dicort) : v. salvaire.

Sauvaire ~ Salvaire n pr m, cf Ubaud Dicort : « Sauveur, Salvateur, v. Salvador 2 » (v. TdF jos ‘sauvaire 1’)

« sauvamaire » : v. sàlvia maire.

sauvament (non preconizat Dicort) : v. salvament.

sauvant nm, cf Ubaud Dicort : « planche de salut, ressource » TdF  (v. salvant)

sauvar v  (e derivats, non preconizats Dicort) : v. salvar.

sauvatge  (non preconizat Dicort) : v. salvatge.

sauvatgina  (non preconizat Dicort) : v. salvatgina.

sauvatjariá  (non preconizat Dicort) : v. salvatjariá.

« sauve » : v. salv.

sauverdieu ! interj, cf Ubaud Dicort : « Dieu sauveur, ciel ! exclamation languedocienne » TdF

sauvert, -a adj, cf Ubaud Dicort : « affreux, euse, horrible » TdF ‘sóuvert’

Faire sauvert, être effrayant, faire dresser les cheveux. (v. Ubaud Dicort e TdF)

sauvertàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très effrayant, ante, très solitaire » TdF ‘sóuvertas’

sauvertós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « effrayant, ante, qui inspire une sorte de terreur, en parlant d’un lieu ; solitaire, désert, erte » TdF ‘sóuvertous’

sauvèstre, -tra adj, cf Ubaud Dicort : « adj m, Can sauvèstre ou silvèstre, salamandre tachetée, à Nice » (v. TdF ‘sóuvèstre’)

sàuvia (non preconizat Dicort) : v. sàlvia.

« savana » (fr.) (savana nf) : v. sabana (abs. Dicort).

 

 

 

 

savega : grand filat de pesca; batèu que lo rebala.

savèl : sabla grossièira.

savelada nf : terralha « terme de potier : » mescla de sabla e de vernís. (v. TdF)

savelenc, -a : que revèrta la sabla ; que ne conten.

savelós, -osa : sablós, -osa.

savi 1, sàvia adj e n : persona plena d'èime, « sage, prudent, savant, habile » TdF ‘sàbi 1’.

savi 2 ! interj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « viens ça, viens ici » (v. TdF jos ‘sà-bi’)

sàvia nf : mena de castanha. (v. TdF ‘sàvio’)

sàviament : d'un biais savi.

saviesa : circomspeccion / perspicacitat / prudéncia / èime ; docilitat ; discerniment espiritual (t. tecn. de teologia)

A tròp de saviesa per acceptar una tala carga.

La saviesa d'un vièlh.

Una saviesa exemplara.

Un dels sèt dons de l'Esperit Sant es la Saviesa.

savit nm, cf Ubaud Dicort : « régulateur, morceau garni d’étoupe servant à fermer l’ouverture de l’entonnoir ; espèce d’écouvillon qui sert à oindre la poêle d’huile ou de graisse » TdF jos ‘sàbi 2’

Savòia : departament francoprovençal v. p. 1053.

savoiard, -a (adj. e subs.) : de Savòia ; relatiu, -iva a Savòia ; bochard,-a coma un ramonaire savoiard.

SAX- / SAXI- : formas prefixadas del latin saxum (ròc)

saxatil, -a : que viu o creis entremièg las ròcs.

Peisses saxatils.

Plantas saxatilas.

saxicòla (m. e f.) : que viu suls ròcs.

saxifrag, -a adj (abs. Dicort) : que trauca los ròcs, « (méd.) saxifrage » (v. Per Noste).

saxifraga nf (plt.) : trauca pairòl (l.p.) (Saxifraga) (v. TdF ‘sassifrago’)

saxifragèas [Saxifragacèas, cf Ubaud Dicort] (f. pl.) : plantas que creisson dins de fendilhas de ròcs.

saxofòn : instrument de musica.

saxofonista (m. e f.) : persona que jòga del saxofòn.

SC- : forma prefixada que se càmbia mai que mai en ESC- v. escalpèl - escalpar ; mas pas totjorn, v. çaijós scanèr + derivats.

scabiosa (R. V, 165) [escabiosa] nf (plt.) : nom d'una dotzena de varietats coma la scabiosa de Montpelhièr (Scabiosa monspeliensis)

-SCAF : forma sufixada del grèc skaphè (embarcacion) v. batiscaf.

scandium [escandi nm, v. Ubaud Dicc. scient. p. 402] : metal fòrt leugièr utilizat en construccions aerospacialas.

scanèr  (abs. Dicort) (de l'angl. scanner) : tacograf (aparelh de radiodiagnostic compausat d'un sistèma de tomografia e d'un ordenador que n'analiza las donadas per reconstituir d'images de las divèrsas partidas de l'organisme en còpas finas) v. tacograf e derivats. (v. escànner)

scanerizable (escannerizable), -bla adj : que pòt èsser scanerizat, -ada.

scanerizacion [escannerizacion] nf : accion de scanerizar.

scanerizaire (escannerizaire), -aira n : persona que scaneriza.

scanerizar [escannerizar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : tacografiar (passar al tacograf)

scansion [escansion] nf, cf Ubaud Dicort : accion o biais de marcar la mesura o la quantitat d'un vèrs grèc o latin ; perturbacion patologica de prononciacion.

scara (R. V, 166) (abs. Dicort) : necròsi de la pèl e de la carn qu'amòda una crosta negra, puèi un ulcèra ; crostàs (l.p.) (v. escara)

scarificacion (R. VI, 483) [escarificacion] nf : incision medicala o rituala ; crèuge que demòra après còp.

Scarificacion de vaccinacion.

Scarificacion tribala.

scarificador [escarificador nm, cf Ubaud Dicort], -airitz : instrument par far d'incisions superficialas sus la pèl ; maquina agricòla que fa dins la tèrra de regas estrechas e prigondas ; maquina de trabalhs publics per entalhar lo pelsòl abans de traucar pus prigondament.

Instrument scarificador.

Maquina scarificairitz.

scarificar (v. tr.) (R. III, 147) [escarificar] : far una incision.

scarificatge (abs. Dicort) : biais de trabalhar la tèrra amb un scarificador, « scarifiage » (Per Noste).

scelerat, -a (adj. e subs.) : criminal,-a / perfid,-a ; persona qu'a fach o qu'es capabla de far un crim.

Las leis sceleratas dels dos Julis. v. Ferry.

Es lo scelerat pus grand qu'aja jamai encontrat !

sceleratament : d'un biais scelerat.

sceleratesa : perfidia vergonhabla ; accion scelerata.

scèna : partida del teatre que i jògan los actors ; ensemble dels decòrs d'una accion teatrala ; airal que i se passa l'accion teatrala ; art dramatic ; caduna de las partidas d'un acte de la pèça ; debanament d'una accion ; tota accion teatrala, cinematografica que se ten del tròç ; espectacle ; querèla ; colèra.

Una scèna polida e plan esclairada.

La scèna se passèt a Montpelhièr.

scenari nm : canabàs d'una pèça, d'un roman.

scenarista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « scénariste » (Rapin)

scenarizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, scénariser » (Sèrras-Ess., Per Noste)

scenic, -a : relatiu, -iva a una scèna, al teatre.

scenicament : d'un biais scenic.

scenografia nf, cf Ubaud Dicort : « scénographie » (Rapin)

sceptic, -a (adj. e subs.) : que dobta ; adèpte, -a del scepticisme.

scepticament : d'un biais sceptic.

scepticisme : doctrina filosofica que considèra la rason umana coma incapabla de conéisser la vertat ; refús d'aderir a de cresenças generalament admesas.

Scepticisme universal.

Scepticisme religiós.