sarralhariá : mestièr o trabalh de sarralhièr.

sarralhejaire, -aira adj e n : persona que trafèga una sarralha ; saniquejaire, -a ; « grincheux, grondeur, euse » TdF ‘sarraiejaire’.

sarralhejar (v. intr.) : remenar la clau dins una sarralha ; saniquejar ; « geindre, crier, pester » TdF.

sarralheta nf, cf Ubaud Dicort : « petite serrure ; gâte-métier, personne de très mince talent » TdF jos ‘sarraieto’

sarralhièira nf, cf Ubaud Dicort : « femme du serrurier ; mésange charbonnière, v. sarralhièr » (v. TdF ‘sarraiero’)

sarralhièr nm, sarralhièira (v. sarralhièira) : persona que fa o que repara de sarralhas ; mena d'aucèl : (Parus major) ; (P. ater) ; (P. caeruleus) ; (P. cristatus) (v. TdF jos ‘sarraié’)

sarralhon nm, cf Ubaud Dicort : « petite serrure » TdF jos ‘sarraioun’

sarraliards (m. e f.) : persona sarrada (ladra / avara)

sarralibres nm, cf Ubaud Dicort : « serre-livres » (Rapin)

sarramauca nf : cachamal / cachavièlha / malsomi.

sarramaura n : femna d'arand « ogre, ogresse » TdF.

sarrament 1 nm (R. V, 157) : estrechissament. (v. TdF ‘sarramen 1’

Sarrament de còr, serrement de cœur, inquiétude, chagrin violent.  (v. Honnorat)

« sarrament » 2 nm : v. sacrament.

sarrampiu nm / senepiu (l.p.) [senepion nm, cf Ubaud Dicort] (plt.) : (Pistacia terebinthus) ; malautiá caracterizada per de tacas rojas sus la pèl (e non pas « rojòla » (fr.)).

(v. TdF jos ‘senepioun)

sarrana (plt.) : mena de veça (Vicia sativa)

sarranèu nm (Lagarde : abs. Dicort) : butanèu (maquina de desennevassar). (v. butanèu)

sarrapapièrs (subs. m.) : aplech per sarrar de fuèlhs.

sarrapatracas nm, cf Ubaud Dicort : (v. patraca 2 e sarrapecetas)

sarrapecetas n, cf Ubaud Dicort : « pince-maille, avare ; fruit de l’érable et du sycomore » TdF jos ‘sarro-liard’

sarrapiastras (m. e f.) : persona sarrada (ladra / avara) (v. çai sus)

sarrapistòlas n, cf Ubaud Dicort : v. sarrapiastras. (v. Palay)

sarrapoces nm pl, cf Ubaud Dicort : « espèce de menottes, v. grilhet 2 » (v. TdF ‘sarro-pouce’)

sarrapunt [sarrapunts veire sarraponches nm, cf Ubaud Dicort] : aplech de selièr (v. TdF ‘sarro-poun’).

sarrar (v. tr.) : estrénher ; cachar / quichar ; tampar / barrar / clavar ; reclamar / estremar / amagar ; conclure ; amassar.

Sarrar la man.

Sarrar q.q. dins los braces.

Sarrar sos afars.

Sarrar la vianda.

Sarrar una pacha : conclure un pacte.

Sarrar las dents.

Sarrar los punhs.

Sarrar de prèp.

sarrar (se) : tornar a l'ostal ; s'aprochar.

Rebalaira ! es ara que te sarras ?

L'ivèrn se sarra, nos cal acabar de culhir la vianda.

sarràs nm, cf Ubaud Dicort : « masse d’eau, typha, par opposition à serreta » (v. TdF)

Sarrasin, -a n pr, cf Ubaud Dicort : « Sarrasin, ine » (v. TdF).

sarrasin 1 nm, cf Ubaud Dicort : v. sarrazin.

sarrasin 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « sarrasin, ine » (v. TdF)

Torre sarrasina, tour sarrasine. (Rapin), « nom que portent, sur le littoral de la mer, certaines tours anciennes que l’on croit avoir été destinées à l’observation ou aux signaux » (v. TdF jos ‘sarrasin’).

Blat sarrasin, blé noir. (v. Azaïs)

sarrasina nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : v. sarrazina.

sarrasinejar v, cf Ubaud Dicort : v intr, « être esclave, vivre en esclave » (v. Bodon Quim.  p. 303 e 13)

sarrasinenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui appartient aux Sarrasins, dans le caractère ou le goût sarrasin, v. moresc » (v. TdF)

Sarrasins (Los -) n pr : v. Sarrazins (Los -)

sarrasson [sarasson, v. Ubaud Dicort Errata web] nm : formatge de lach desburrat.

sarrat 1 nm : cropal isolat.

sarrat 2, -ada adj : avar, -a ; enculit, -ada.

Sarrat a prestar pas lo mascle per la lapina del vesin.

sarrat (al -) (loc. adv.) : a l'amagat / de rescondons.

sarratèsta nm, cf Ubaud Dicort : « serre-tête, bandage, bandeau pour les cheveux ; coiffe de paysanne, coiffe simple » TdF ‘sarro-tèsto’. (v. jos sarracap)

sarratge : accion de sarrar.

sarrazin [sarrasin] nm  (plt.) : fajòl / blat negre (Polygonum fagopyrum)

Una galeta de farina de sarrazin (panisson en l.p.)

sarrazina [sarrasina] nf (plt.) : èrba de la gòda (Aristolochia rotunda) ; (A. Pistolochia) ; (A. Clematitis) ; trelís de fèrre ; acorral de molin ; tancadura armada de puas (per pòrta de vila, per pont-levadís de castèl...).

sarrazins [Sarrasins n pr m pl] (v. Sarrasin) : nom donat, a l'Edat Mejana, als musulmans d'Euròpa e d'Africa del nòrd.

Sarrazins [Sarrasins] (Los -) : nom occitan de « Castelsarrazin » (fr.)

sarrech (plt.) : (Seteria verticillita)

sarrejar (se) : se sarrar pauc a pauc ; s'aprochar.

sarret nm : « lieu resserré ; séran, outil de peigneur de chanvre » ; sarracap ; còfa de nuèch. (v. TdF)

sarret a la grèga nm, cf Ubaud Dicort : « coiffure des femmes d’Agde » TdF jos ‘sarret’

sarreta : listèl per enfortir las corbas d'una nau.

sarria nf, cf Ubaud Dicort : « sorte de corbeille ? » (L. 325). (v. ensàrrias)

sarriada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’une sarria » (L. 325)

sarron 1 nm : biaça de pastre.

sarrons [sarron 2 (espinarc) nm (v. Ubaud Dicort)] (plt.) : (Chenopodium bonus henricus)

sarròt nm, cf Ubaud Dicort : « sarrau, souquenille » TdF

sarsaparilha nf, cf Ubaud Dicort : « salsepareille, plante, v. saliège » (v. TdF)

sartan nf : padena ; castanièira (padena per far rostir de castanhas) (v. TdF)

sartanada : padenada (plena padena)

sartanar (v. tr.) : far freginar / passar a la padena.

sartanatge nm (TdF ;  abs. Dicort) : accion de passar a la padena.

 

 

sartanejar (v. tr.) : far freginar a la padena.

sartaneta nf, cf Ubaud Dicort : « poêlon, v. padenon » (v. TdF)

sarti nm o nf, cf Ubaud Dicort : « corde de lin ou de chanvre qui a 10 brasses de long, cordage servant à tirer les filets traînants qu’on attache aux tartanes ; toute espèce d’agrès ou de cordage de sparterie, hauban » (v. TdF)

sartra / sartressa : cordurièira.

sartrar (v. tr. e intr.) : rentraire / represar / petaçar ; gastar lo trabalh ; far lo mestièr de sartre.

sartre : talhapetaç / tiragulha (l.p.) (e non pas « talhur » fr.)

sartressa nf, cf Ubaud Dicort : v. sartra. (v. Alibert)

sas 1 nm (abs. Dicort e TdF) : tamís [v. sedàs] ; partida de canal entre doas enclusas ; passada estanca per passar d'un airal a un autre de pression diferenta [v. entrepàs].

sas 2 (adj poss f. pl.) : « ses » (v. sa)

Sas filhas, sas amigas.

sas qué ! (< sabes qué) interj, cf Ubaud Dicort : « interj, étonnement ou admiration ; certainement ! » (v. Carrasco)

sasi 1 nm, cf Ubaud Dicort : « rassasiement » ; refasti / desgost (v. TdF).

sasi 2, sàsia adj, cf Ubaud Dicort (L. 337) : « rassasié, -e » (Sèrras-Ess.)

sasiar v, cf Ubaud Dicort (L. 337) : « v tr, rassasier » (Sèrras-Ess.)

sasible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « saisissable » (Sèrras-Ess.)

sasida (t. tecn. de drech) : penhora / gatge (R. III, 439). 

sasiment : emocion viva e subta / escaufèstre.

sasina (t. tecn. de drech) : presa de possession.

sasir (v. tr.) : emponhar (metre la man sus quicòm o q.q.) ; encapar / comprene ; far una fòrta impression ; sometre a una fòrta calor ; far una sasida.

Se sentiguèt subran sasit per las espatlas.

Avètz sasida mon idèa ?

Lo grand freg m'a sasit.

Cal far pas que sasir la carn per que siá tendra.

Sasir los mòbles de q.q.

Sasir un tribunal.

sasir (se) : mestrejar.

Los gendarmas se sasiguèron del paure bogre.

sasissent, -a : que sasís.

Un freg sasissent.

sason nf : caduna de las quatre divisions de l'annada ; moment de l'annada somés a tal o tal temps ; moment de l'annada d'unas culhidas, d'unes trabalhs, d'unas activitats ; temporada ; « humidité suffisante pour les semailles ; récolte » (v. TdF jos ‘sesoun’).

Prima, estiu, davalada, ivèrn son las quatre sasons.

La polida sason.

La sason dels plujals.

La sason de la frucha, de la sèga, de las vacanças.

A facha una sason dins una estacion termala.

A pas sason : es pas lo moment de far aquò.

sasonada : trabalh o salari d'una sason.

sasoneta nf, cf Ubaud Dicort : « petite saison ; petite pluie » TdF ‘sesouneto’

sasonièr, -ièira (subs. e adj.) : trabalhaire, -a d'una sason ; pròpri a una sason ; que dura pas qu'una sason ; que passa un temps dins una estacion toristica ; capriciós, -osa.

sassa : agotal (pala de fust per agotar l'aiga d'una nau)

sassafràs nm  (planta utilizada coma condiment) : (Sassafras albidum)

sàssic nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : temporada ; moment ; sesilha.

sassigada nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : sàssic / sesilha.

sassigòt nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : moment.

sassiguet : momenton.

« sastre » nm : v. sartre.

sat ! (interj.) : pro ! / aquò sufís !

satan [Satan n pr m, cf Ubaud Dicort] (960, Boecis, vèrs 18) : diable.

Satanàs n pr m, cf Ubaud Dicort : « vilain Satan, affreux Satan » TdF

satanàs nm, cf Ubaud Dicort : « homme capable de tout, entreprenant et méchant, démon » TdF ; « bolet satan » (Lexic M. Roqueta)

satanic, -a : relatiu-iva a satan ; bravament pervèrs, -a.

Rusa satanica.

Perversitat satanica.

satanicament : amb una perversitat satanica.

satanisme : culte de satan.

satanizacion nf, cf Ubaud Dicort : « satanisation » (v. satanizar)

satanizar (v. tr.) : demonizar (e non pas « diabolizar » (fr.))

satar (v. tr.) (v. asatar) : entrebadar / entredobrir.

Sata la fenèstra, que l'aire se renovèle.

satat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « mi-clos, ose » (Carrasco) ; v. asatat. (v. TdF jos ‘asata’)

Parpèlas satadas : ucles mièges-cutats.

satellit [, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort] : planeta segondària que vira a l'entorn d'una principala ; aplech scientific mandat per virar a l'entorn de la Tèrra o d'una autra planeta.

Un país satellit (s. f.)

Un satellit de telecomunicacions.

Un satellit del poder (s. f.)

satellitari, -ària adj : relatiu, -iva a un satellit ; que ven d'un satellit.

Image satellitari.

satellizable, -bla : que pòt èsser satellizat, -ada.

satellizacion : accion de satellizar / mesa en orbita ; accion d'asservir un país.

satellizar (v. tr.) : mandar un satellit ; metre un país jos la dependéncia d'un autre.

Foguèrem satellizats per França en 1259.

satibau : tust / truc / trucada.

satin 1 nm : estòfa de seda, fina, mofla e brilhanta.

« satina » [satin 2, -a adj, cf Ubaud Dicort] : v. sabtin.

satinada : estòfa qu'imita lo satin.

satinaire, -aira : persona que fa o que vend de satin.

satinar (v. tr.) : balhar a quicòm lo brilhant del satin.

satinat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « satiné, ée » TdF jos ‘satina’

satinatge : accion o resulta de satinar.

satinet nm / satineta nf : estòfa de coton que i se balha lo brilhant del satin.

satinós, -osa : de la natura del satin.

satir nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. satiri.