|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
sarralhariá : mestièr o trabalh de sarralhièr. sarralhejaire, -aira adj e n : persona que trafèga una sarralha ; saniquejaire, -a ; « grincheux, grondeur, euse » TdF ‘sarraiejaire’. sarralhejar (v. intr.) : remenar la clau dins una sarralha ; saniquejar ; « geindre, crier, pester » TdF. sarralheta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite serrure ; gâte-métier, personne de
très mince talent » TdF jos ‘sarraieto’ sarralhièira nf, cf Ubaud Dicort : « femme du
serrurier ; mésange charbonnière, v. sarralhièr » (v. TdF ‘sarraiero’) sarralhièr nm, sarralhièira (v. sarralhièira) : persona que fa o que repara de sarralhas ; mena d'aucèl : (Parus major) ; (P. ater) ; (P. caeruleus) ; (P. cristatus) (v. TdF jos ‘sarraié’) sarralhon nm, cf Ubaud Dicort :
« petite serrure » TdF jos ‘sarraioun’ sarraliards (m. e f.) : persona sarrada (ladra / avara) sarralibres nm, cf Ubaud Dicort :
« serre-livres » (Rapin) sarramauca nf : cachamal / cachavièlha / malsomi. sarramaura n : femna d'arand « ogre, ogresse » TdF. sarrament 1 nm (R.
V, 157) : estrechissament. (v. TdF ‘sarramen 1’ Sarrament
de còr, serrement de cœur,
inquiétude, chagrin violent.
(v. Honnorat) « sarrament » 2 nm : v.
sacrament. sarrampiu nm / senepiu (l.p.) [senepion nm, cf Ubaud Dicort] (plt.) : (Pistacia terebinthus) ; malautiá caracterizada per de tacas rojas sus la pèl (e non pas « rojòla » (fr.)). (v. TdF jos ‘senepioun) sarrana (plt.) : mena de veça (Vicia sativa) sarranèu nm (Lagarde : abs. Dicort) : butanèu
(maquina de desennevassar). (v. butanèu) sarrapapièrs (subs. m.) : aplech per sarrar de fuèlhs. sarrapatracas nm, cf Ubaud Dicort :
(v. patraca 2 e sarrapecetas) sarrapecetas n, cf Ubaud Dicort : « pince-maille,
avare ; fruit de l’érable et du sycomore » TdF jos ‘sarro-liard’ sarrapiastras (m. e f.) : persona sarrada (ladra / avara) (v. çai sus) sarrapistòlas n, cf Ubaud Dicort : v. sarrapiastras. (v. Palay) sarrapoces nm pl, cf Ubaud Dicort :
« espèce de menottes, v. grilhet 2 » (v. TdF ‘sarro-pouce’) sarrapunt [sarrapunts veire sarraponches nm, cf Ubaud Dicort] : aplech de selièr (v. TdF ‘sarro-poun’). sarrar (v. tr.) : estrénher ; cachar / quichar ; tampar / barrar / clavar ; reclamar / estremar / amagar ; conclure ; amassar. Sarrar la man. Sarrar q.q. dins los braces. Sarrar sos afars. Sarrar la vianda. Sarrar una pacha : conclure un pacte. Sarrar las dents. Sarrar los punhs. Sarrar de prèp. sarrar (se) : tornar a l'ostal ; s'aprochar. Rebalaira ! es ara que te sarras ? L'ivèrn se sarra, nos cal acabar de culhir la vianda.
sarràs nm, cf Ubaud Dicort :
« masse d’eau, typha, par opposition à serreta » (v. TdF) Sarrasin, -a n pr, cf Ubaud Dicort : « Sarrasin,
ine » (v. TdF). sarrasin 1 nm, cf Ubaud Dicort : v. sarrazin. sarrasin 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « sarrasin, ine » (v. TdF) Torre sarrasina, tour sarrasine.
(Rapin), « nom que portent, sur le
littoral de la mer, certaines tours anciennes que l’on croit avoir
été destinées à l’observation ou aux
signaux » (v. TdF jos ‘sarrasin’). Blat sarrasin, blé noir. (v.
Azaïs) sarrasina nf (v. Ubaud Dicort e TdF) :
v. sarrazina. sarrasinejar v, cf Ubaud Dicort :
v intr, « être
esclave, vivre en esclave » (v. Bodon Quim. p. 303 e 13) sarrasinenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui appartient aux
Sarrasins, dans le caractère ou le goût sarrasin, v. moresc » (v. TdF) Sarrasins (Los -) n pr :
v. Sarrazins (Los -) sarrasson [sarasson, v. Ubaud Dicort Errata web] nm : formatge de lach desburrat. sarrat 1 nm : cropal isolat. sarrat 2, -ada adj : avar, -a ; enculit, -ada. Sarrat a prestar pas lo mascle per la lapina del vesin. sarrat (al -) (loc. adv.) : a l'amagat / de rescondons. sarratèsta nm, cf Ubaud Dicort : « serre-tête,
bandage, bandeau pour les cheveux ; coiffe de paysanne, coiffe
simple » TdF ‘sarro-tèsto’.
(v. jos sarracap) sarratge : accion de sarrar. sarrazin [sarrasin] nm (plt.) : fajòl / blat
negre (Polygonum fagopyrum) Una galeta de farina de sarrazin (panisson en l.p.) sarrazina [sarrasina] nf (plt.) : èrba de la gòda (Aristolochia rotunda) ; (A. Pistolochia) ; (A. Clematitis) ; trelís de fèrre ; acorral de molin ; tancadura armada de puas (per pòrta de vila, per pont-levadís de castèl...). sarrazins [Sarrasins n pr m pl] (v. Sarrasin) : nom donat, a l'Edat Mejana, als musulmans d'Euròpa e d'Africa del nòrd. Sarrazins [Sarrasins] (Los -) : nom occitan de « Castelsarrazin » (fr.) sarrech (plt.) : (Seteria verticillita) sarrejar (se) : se sarrar pauc a pauc ; s'aprochar. sarret nm : « lieu resserré ; séran, outil de peigneur de chanvre » ; sarracap ; còfa de nuèch. (v. TdF) sarret a la grèga nm, cf Ubaud Dicort : « coiffure des femmes
d’Agde » TdF jos ‘sarret’ sarreta : listèl per enfortir las corbas d'una nau. sarria nf, cf Ubaud Dicort :
« sorte de corbeille ? » (L. 325). (v. ensàrrias) sarriada nf, cf Ubaud Dicort :
« contenu d’une sarria » (L. 325) sarron 1 nm : biaça de pastre. sarrons [sarron 2 (espinarc) nm (v. Ubaud Dicort)] (plt.) : (Chenopodium bonus henricus) sarròt nm, cf Ubaud Dicort : « sarrau,
souquenille » TdF sarsaparilha nf, cf Ubaud Dicort :
« salsepareille, plante, v. saliège » (v. TdF) sartan nf : padena ; castanièira (padena per far rostir de castanhas) (v. TdF) sartanada : padenada (plena padena) sartanar (v. tr.) : far freginar / passar a la padena. sartanatge nm (TdF ; abs. Dicort) : accion de passar a la padena. |
|
sartanejar (v. tr.) : far freginar a la padena. sartaneta nf, cf Ubaud Dicort :
« poêlon, v. padenon » (v. TdF) sarti nm o nf, cf Ubaud Dicort : « corde de lin ou de chanvre
qui a 10 brasses de long, cordage servant à tirer les filets
traînants qu’on attache aux tartanes ; toute espèce
d’agrès ou de cordage de sparterie, hauban » (v. TdF) sartra / sartressa : cordurièira. sartrar (v. tr. e intr.) : rentraire / represar / petaçar ; gastar lo trabalh ; far lo mestièr de sartre. sartre : talhapetaç / tiragulha (l.p.) (e non pas « talhur » fr.) sartressa nf, cf Ubaud Dicort :
v. sartra. (v. Alibert) sas 1 nm (abs. Dicort e TdF) : tamís [v. sedàs] ; partida de canal entre doas enclusas ; passada estanca per passar d'un airal a un autre de pression diferenta [v. entrepàs]. sas 2 (adj poss f. pl.) :
« ses » (v. sa) Sas filhas, sas amigas. sas qué ! (< sabes qué)
interj, cf Ubaud Dicort : « interj, étonnement ou
admiration ; certainement ! » (v. Carrasco) sasi 1 nm, cf Ubaud Dicort : « rassasiement » ; refasti / desgost (v. TdF). sasi 2, sàsia adj, cf Ubaud Dicort (L. 337) :
« rassasié, -e » (Sèrras-Ess.) sasiar v, cf Ubaud Dicort (L. 337) : « v tr, rassasier » (Sèrras-Ess.) sasible, -bla adj, cf Ubaud Dicort :
« saisissable » (Sèrras-Ess.) sasida (t. tecn. de drech) : penhora / gatge (R. III, 439). sasiment : emocion viva e subta / escaufèstre. sasina (t. tecn. de drech) : presa de possession. sasir (v. tr.) : emponhar (metre la man sus quicòm o q.q.) ; encapar / comprene ; far una fòrta impression ; sometre a una fòrta calor ; far una sasida. Se sentiguèt subran sasit per las espatlas. Avètz sasida mon idèa ? Lo grand freg m'a
sasit. Cal far pas que sasir la carn per que siá tendra. Sasir los mòbles de
q.q. Sasir un tribunal. sasir (se) : mestrejar. Los gendarmas se sasiguèron del paure bogre. sasissent, -a : que sasís. Un freg sasissent. sason nf : caduna de las quatre divisions de l'annada ; moment de l'annada somés a tal o tal temps ; moment de l'annada d'unas culhidas, d'unes trabalhs, d'unas activitats ; temporada ; « humidité suffisante pour les semailles ; récolte » (v. TdF jos ‘sesoun’). Prima, estiu, davalada, ivèrn son las quatre sasons. La polida sason. La sason dels plujals. La sason de la frucha, de la sèga, de las
vacanças. A facha una sason dins una estacion termala. A pas sason : es pas lo moment de far aquò. sasonada : trabalh o salari d'una sason. sasoneta nf, cf Ubaud Dicort : « petite
saison ; petite pluie » TdF ‘sesouneto’ sasonièr, -ièira (subs. e adj.) : trabalhaire, -a d'una sason ; pròpri a una sason ; que dura pas qu'una sason ; que passa un temps dins una estacion toristica ; capriciós, -osa. sassa : agotal (pala de fust per agotar l'aiga d'una nau) sassafràs nm (planta utilizada coma condiment) : (Sassafras albidum) sàssic nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : temporada ; moment ; sesilha. sassigada nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : sàssic / sesilha. sassigòt nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : moment. sassiguet : momenton. « sastre » nm : v. sartre. sat ! (interj.) : pro ! / aquò
sufís ! satan [Satan n pr m, cf Ubaud Dicort] (960, Boecis, vèrs 18) : diable. Satanàs n pr m, cf Ubaud Dicort :
« vilain Satan, affreux Satan » TdF satanàs nm, cf Ubaud Dicort :
« homme capable de tout, entreprenant et méchant,
démon » TdF ; « bolet
satan » (Lexic M. Roqueta) satanic, -a : relatiu-iva a satan ; bravament pervèrs, -a. Rusa satanica. Perversitat satanica. satanicament : amb una perversitat satanica. satanisme : culte de satan. satanizacion nf, cf Ubaud Dicort :
« satanisation » (v. satanizar) satanizar (v. tr.) : demonizar (e non pas « diabolizar » (fr.)) satar (v. tr.) (v. asatar) : entrebadar / entredobrir. Sata la fenèstra, que l'aire se renovèle. satat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« mi-clos, ose » (Carrasco) ; v. asatat. (v. TdF jos ‘asata’) Parpèlas satadas : ucles mièges-cutats. satellit [, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort] : planeta segondària que vira a l'entorn d'una principala ; aplech scientific mandat per virar a l'entorn de la Tèrra o d'una autra planeta. Un país satellit (s. f.) Un satellit de
telecomunicacions. Un satellit del poder (s. f.) satellitari, -ària adj : relatiu,
-iva a un satellit ; que ven d'un satellit. Image satellitari. satellizable, -bla : que pòt èsser satellizat, -ada. satellizacion : accion de satellizar / mesa en orbita ; accion d'asservir un país. satellizar (v. tr.) : mandar un satellit ; metre un país jos la dependéncia d'un autre. Foguèrem satellizats per França en 1259. satibau : tust / truc / trucada. satin 1 nm : estòfa de seda, fina, mofla e brilhanta. « satina » [satin 2, -a adj, cf Ubaud Dicort] : v. sabtin. satinada : estòfa qu'imita lo satin. satinaire, -aira : persona que fa o que vend de satin. satinar (v. tr.) : balhar a quicòm lo brilhant del satin. satinat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « satiné,
ée » TdF jos
‘satina’ satinatge : accion o resulta de satinar. satinet nm / satineta nf : estòfa de coton que i se balha lo brilhant del satin. satinós, -osa : de la natura del satin. satir nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. satiri. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|