sapat 1, -ada adj : vestit, -ida de nòu / plan mes, -a.

sapat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « racine d’un arbre recepé ; variété de raisin à grains très gros » TdF

sapatge : accion de sapar o de calafatar.

sapet nm, cf Ubaud Dicort : « bois de sapins, dans les Alpes, v. sapinièira » (v. TdF)

sapid [ ~ sapide], -da adj : saborós, -osa.

sapiditat nf (R. V, 129) : qualitat de çò sapid.

La sapiditat d'una ensalada a la roergassa.

sapiença (Alibert) [sapiéncia  (v. Ubaud Dicort e TdF jos sapiènci)] nf : sciéncia / saber ; saviesa.

sapiencial, -ala adj  (abs. Dicort) : relatiu, -iva a la saviesa.

Los libres sapiencials de la Bíblia, les livres sapienciaux... (v. Rapin)

sapient, -a adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : saberut, -uda, « instruit, uite » TdF ; « sagace » (Brun Glossari Oc-Fr)

Èstre sapient de, savoir.

Lo faguèt sapient de tot, il l’instruisit de tout. (v. TdF)

sapientament : d'un biais sapient, « savamment, sagement » TdF.

sapientat nf : v. sabença.

« sapier » : v. saber.

sapin (non preconizat Dicort) : sap / avet.

sapina nf : mena de barca, « barque non pontée, bateau plat » ; traveta de sap (v. TdF) ; plantacion de saps (Alibert).

sapinalha : aplech en sap ; bòsc de saps. (v. TdF ‘sapinaio)

sapindacenc, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a las plantas sapindacencas. (v. çai jos)

sapindacencas [Sapindacèas, cf Ubaud Dicort] (f. pl.) : familha de plantas.

sapineda / sapinièira : plantacion de saps.

sapinet nm, cf Ubaud Dicort : « jeune sapin ; sapin blanc, pinus picca (Lin.), arbre » TdF

sapineta : sap de Canadà ; mena de barca.

sapinièira : airal plantat de sapins. (v. sapineda)

sapitor nm, cf Ubaud Dicort : « prud’homme, expert, personne qu’on peut consulter, v. prodòme » (v. TdF)

« saplon » - « saplonar » : v. sabon – sabonar e sablon - sablonar, cf Ubaud Dicort.

sapo : grapaud / grapald.

SAPON- : forma prefixada del latin sapo, -onis (sabon)

saponacèu, -èa adj, cf Ubaud Dicort : « saponacé, -e » (Laus)

saponària (plt.) : sabon dels paures (Saponaria officinalis)

saponasa nf : lipasa.

saponat (abs. Dicort) : remèdi que dins sa composicion i dintra de sabon.

saponenc, -a (abs. Dicort) : sabonós, -a (de la natura del sabon)

saponific, -a (abs. Dicort) : relatic a la saponificacion.

saponificable, -bla : que pòt èsser saponificat, -ada.

saponificacion : accion o resulta de saponificar o de se saponificar.

saponificador 1 nm (abs. Dicort) : agent reactiu qu'amòda la saponificacion d'un estèr.

saponificador 2, -airitz (abs. Dicort) : que saponifica.g

saponificar (v. tr.) : transformar en sabon ; descompausar un estèr en acid e alcoòl.

saponificar (se) : se transformar en sabon.

saponina : glucosid de la saponària.

saponita : silicat idratat natural de la saponària (pèira de sabon en l.p.)

sapor nm, cf Ubaud Dicort : « sapeur » (v. sapaire)

sapor-pompièr nm, cf Ubaud Dicort : « sapeur-pompier » (Sèrras-Ess.)

sapotacèas : familha de plantas.

sapotoxina : alcaloïd del remontador (plt.)

SAPR- : forma prefixada del grèc sapròs (poirit)

sapralèta ! interj, cf Ubaud Dicort : « saprelotte » TdF

sapremia : intoxicacion pel passatge dins lo sang de produits gangrenoses.

SAPRO- : v. SAPR-

saprofag, -a (adj. e subs.) : animal que s'avida de matèrias organicas en putrefaccion.

saprofil, -a adj, cf Ubaud Dicort : « saprophile » (Per Noste)

saprofit, -a (adj. e subs.) : vegetal que viu sus de matèrias organicas en putrefaccion.

saprofitic, -a : que viu en saprofit.

saprofitisme : biais de viure dels saprofits.

saprogèn, -a : qu'amòda la putrefaccion.

sapronòsi (f.) : afeccion amodada per un gèrme saprofit.

sapropèl (m.) : sorra dels estanhs, dels rius, de las ribièiras o dels fluvis rica en compausats organics.

saprozoït : protozoari o baba que viu sus de matèrias organicas en putrefaccion.

sapum nm, cf Ubaud Dicort : « mastic composé de racine d’orme et d’étoupe, pour fermer les joints des tonneaux » TdF

saquejadís (abs. Dicort) / saquejal nm : brandida / secossa.

saquejador, -airitz adj (abs. Dicort) : que saqueja bravament. (v. saquejaire)

 

 

saquejaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « cahotant, -e ; saccageur, -euse » (Laus)

saquejal nm, cf Ubaud Dicort : v. saquejadís.

saquejament : accion de saquejar o d'afrabar.

saquejar (v. tr.) : brandir / bolegar / bassacar / sambotar ; ensacar (brandir un sac per n'atassar lo contengut) ; afrabar. (v. TdF ‘saqueja’)

Saquejar un oliu per ne far tombar las olivas.

Saquejar q.q. : brandir las pelhas a q.q.

Saquejar un sac de gran.

Saquejar una vila. (v. sacatjar)

saquejar (se) : se bolegar / se brandir.

Un can banhat se saqueja per se secar.

Saqueja-te, que dormisses !

saquet (R. V, 130) : sacon ; saconèl.

saqueta : museta.

Portar saqueta : passar país ; mendicar.

saquetada : brandida ; contengut d'un saquet.

saquetar (v. tr.) : saquejar bravament ; tustassar de castanhas dins un sac per las despelonar.

saquèti nm, cf Ubaud Dicort : « mise à sac, saccagement, v. bassacatge ; enfant gâté, favori, v. minhòt » (v. TdF)

Aquò’s saquèti, c’est positif, c’est très certain. (v. TdF)

saquièr, -ièira (adj e subs.) (De confondre pas amb sequièr)  : persona que fa una sacada  de frucha, de fuèlhas « adj, qui produit un sac de fruits ou de feuilles, v. bassaquièr » ; persona que far ensacar quicòm (gran, sal...) (v. TdF ‘saquié’)

saquilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit sachet » TdF jos ‘saquetoun’

« sar » : v. sarg.

Sarà [Sara] : prenom fem.

sarabanda nf, cf Ubaud Dicort : « sarabande, danse » TdF. « sarabanda » (cast.) : v. picapandra.

« saraduènha » : v. çaladuènha.

sarasson nm (v. Ubaud Dicort Errata web e Omelhièr) : v. sarrasson.

« sarbacana » : v. sarpatana.

sarcasme nm (R. V, 155 ‘sarcasmos’) : trufariá acèrba e fissaira.

Teniá escopits de sarcasmes.

sarcastic, -a : que ten del sarcasme ; qu'utiliza lo sarcasme.

Parlava totjorn d'un ton sarcastic.

sarcasticament : d'un biais sarcastic.

Me respondèt sarcasticament que la morala, el...

sarceire, -eira n / sarcisseire, -a (abs. Dicort) : petaçaire, -a. (v. TdF jos ‘sarcissèire’), « nf, repriseuse » (Rapin)

sarcèl nm, cf Ubaud Dicort : « sarcloir » TdF

« sarcela » : v. cercela.

sarcèla nf, cf Ubaud Dicort : « espèce de serfouette dont on se sert pour semer les légumes en sillons » TdF ‘sarcello 1’

sàrcia : contengut d'un grand filat de pesca ; ensemble de fen o de palha en còrdas ; filat que i se fan còire los uòus a la còca ; filat en general.

Tirar la sàrcia : levar los filats.

sarcida : represa / sarcidura (accion de rentraire, de sarcir) ; rosta / tanada / tabassada.

Trapèt una sarcida (una rosta)

sarcidor nm, cf Ubaud Dicort : « ravaudeur, tailleur qui fait des raccommodages » (L. 335)

sarcidura nf : accion de rentraire, de sarcir, de represar, de petaçar, « reprisage » (Rapin) ; crèuge / crètge / cicatritz (del lat. cicatrix).

Aquel soldat èra cordurat de sarciduras.

sarcir (v. tr.) : rentraire / represar / petaçar ; cordurar una esquiçadura (t. a.) ; tanar / tabassar.

Sarcir un debàs, un acròc, una nafradura.

sarcla nf : çò que se bica /çò que se sarcla ; çò sarclat, « herbes sarclées » (v. Alibert) ; « sarcloir, v. sarclador » (v. TdF jos ‘sauclo’).

sarclada nf  : camp bicat / camp sarclat (v. Alibert) ; « ce qu’on sarcle en une fois, temps où l’on sarcle ; grande quantité, abondance de fruits (v. TdF jos ‘sauclado’).

sarcladís, -issa adj : que pòt o que deu èsser sarclat, -ada.

sarclador : bicat / bicador (aplech per sarclar)

sarcladura : èrbas bicadas / trencadas / copadas.

sarclaire, -aira : bicaire, -a (persona que bica / persona que sarcla)

sarclar (v. tr.) : bicar (trencar las èrbas de per la vianda)

Sarclar son òrt es un trabalh de paciéncia.

Lo sarclaire trapèt un brave mal de rens.

sarclatge : accion de sarclar.

sarclet : bicat / bicador / marra (aplech per sarclar) ; mena de peis : (Atherina hipsetus) ; autre peis : (Sparus passeroni)

sarcleta : bicador de lama estrecha provesit de doas puas de l'autre costat.

Una sarcleta es pus leugièira que non pas un sarclet.

sarcletièira nf (v. Ubaud Dicort e Alibert)  : filat de malhas estrechas per pescar de peissum pichon. (v. TdF ‘saucletiero’)

sarclum nm, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on sarcle, sarclure, herbes sarclées ou à sarcler » TdF ‘sauclun’