|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
sapat 1, -ada adj : vestit, -ida de nòu / plan mes, -a. sapat 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« racine d’un arbre recepé ; variété
de raisin à grains très gros » TdF sapatge : accion de sapar o de calafatar. sapet nm, cf Ubaud Dicort :
« bois de sapins, dans les Alpes, v. sapinièira » (v. TdF) sapid [ ~ sapide], -da adj : saborós, -osa. sapiditat nf (R. V, 129) : qualitat de çò sapid. La sapiditat d'una ensalada a la roergassa. sapiença (Alibert) [sapiéncia (v. Ubaud Dicort e TdF jos sapiènci)] nf : sciéncia / saber ; saviesa. sapiencial, -ala adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva a la saviesa. Los libres sapiencials de la Bíblia, les livres sapienciaux... (v. Rapin) sapient, -a adj (v. Ubaud Dicort e TdF) :
saberut, -uda, « instruit,
uite » TdF ;
« sagace » (Brun Glossari Oc-Fr) Èstre sapient de, savoir. Lo faguèt sapient de tot, il l’instruisit de tout. (v. TdF) sapientament : d'un biais sapient, « savamment, sagement » TdF. sapientat nf : v. sabença. « sapier » : v. saber. sapin (non preconizat Dicort) : sap / avet. sapina nf : mena de barca, « barque non pontée, bateau plat » ; traveta de sap (v. TdF) ; plantacion de saps (Alibert). sapinalha : aplech en sap ; bòsc de saps. (v. TdF ‘sapinaio) sapindacenc, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a las plantas sapindacencas. (v. çai jos) sapindacencas [Sapindacèas, cf Ubaud Dicort] (f. pl.) : familha de plantas. sapineda / sapinièira : plantacion de saps. sapinet nm, cf Ubaud Dicort :
« jeune sapin ; sapin blanc, pinus picca (Lin.),
arbre » TdF sapineta : sap de Canadà ; mena de barca. sapinièira : airal plantat de sapins. (v. sapineda) sapitor nm, cf Ubaud Dicort :
« prud’homme, expert, personne qu’on peut consulter,
v. prodòme » (v.
TdF) « saplon » - « saplonar » : v. sabon
– sabonar e sablon - sablonar, cf Ubaud Dicort. sapo : grapaud / grapald. SAPON- : forma prefixada del latin sapo, -onis (sabon) saponacèu,
-èa adj,
cf Ubaud Dicort :
« saponacé, -e »
(Laus) saponària (plt.) : sabon dels paures (Saponaria officinalis) saponasa nf : lipasa. saponat (abs. Dicort) : remèdi que dins sa composicion i dintra de sabon. saponenc, -a (abs. Dicort) : sabonós, -a (de la natura del sabon) saponific, -a (abs. Dicort) : relatic a la saponificacion. saponificable, -bla : que pòt èsser saponificat, -ada. saponificacion : accion o resulta de saponificar o de se saponificar. saponificador 1 nm (abs. Dicort) : agent reactiu qu'amòda la saponificacion d'un estèr. saponificador 2, -airitz (abs. Dicort) : que saponifica.g saponificar (v. tr.) : transformar en sabon ; descompausar un estèr en acid e alcoòl. saponificar (se) : se transformar en sabon. saponina : glucosid de la saponària. saponita : silicat idratat natural de la saponària (pèira de sabon en l.p.) sapor nm, cf Ubaud Dicort : « sapeur » (v. sapaire) sapor-pompièr nm, cf Ubaud Dicort : « sapeur-pompier » (Sèrras-Ess.) sapotacèas : familha de plantas. sapotoxina : alcaloïd del remontador (plt.) SAPR- : forma prefixada del grèc sapròs (poirit) sapralèta ! interj, cf Ubaud Dicort : « saprelotte » TdF sapremia : intoxicacion pel passatge dins lo sang de produits gangrenoses. SAPRO- : v. SAPR- saprofag, -a (adj. e subs.) : animal que s'avida de matèrias organicas en putrefaccion. saprofil, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« saprophile » (Per Noste) saprofit, -a (adj. e subs.) : vegetal que viu sus de matèrias organicas en putrefaccion. saprofitic, -a : que viu en saprofit. saprofitisme : biais de viure dels saprofits. saprogèn, -a : qu'amòda la putrefaccion. sapronòsi (f.) : afeccion amodada per un gèrme saprofit. sapropèl (m.) : sorra dels estanhs, dels rius, de las ribièiras o dels fluvis rica en compausats organics. saprozoït : protozoari o baba que viu sus de matèrias organicas en putrefaccion. sapum nm, cf Ubaud Dicort :
« mastic composé de racine d’orme et
d’étoupe, pour fermer les joints des tonneaux » TdF saquejadís (abs. Dicort) / saquejal nm : brandida / secossa. saquejador, -airitz adj (abs. Dicort) : que saqueja
bravament. (v. saquejaire)
|
|
saquejaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « cahotant,
-e ; saccageur, -euse » (Laus) saquejal nm, cf Ubaud Dicort : v. saquejadís. saquejament : accion de saquejar o d'afrabar. saquejar (v. tr.) : brandir / bolegar / bassacar / sambotar ; ensacar (brandir un sac per n'atassar lo contengut) ; afrabar. (v. TdF ‘saqueja’) Saquejar un oliu per ne far tombar las olivas. Saquejar q.q. : brandir las pelhas a q.q. Saquejar un sac de gran. Saquejar una vila. (v. sacatjar) saquejar (se) : se bolegar / se brandir. Un can banhat se saqueja per se secar. Saqueja-te, que dormisses ! saquet (R. V, 130) : sacon ; saconèl. saqueta : museta. Portar saqueta : passar país ; mendicar. saquetada : brandida ; contengut d'un saquet. saquetar (v. tr.) : saquejar bravament ; tustassar de castanhas dins un sac per las despelonar. saquèti nm, cf Ubaud Dicort :
« mise à sac, saccagement, v. bassacatge ;
enfant gâté, favori, v. minhòt » (v. TdF) Aquò’s
saquèti, c’est positif,
c’est très certain. (v. TdF) saquièr, -ièira (adj e subs.) (De confondre pas amb sequièr) : persona que fa una sacada de frucha, de fuèlhas « adj, qui produit un sac de fruits ou de feuilles, v. bassaquièr » ; persona que far ensacar quicòm (gran, sal...) (v. TdF ‘saquié’) saquilhon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit sachet » TdF jos ‘saquetoun’ « sar » : v. sarg. Sarà [Sara] : prenom fem. sarabanda nf, cf Ubaud Dicort : « sarabande, danse » TdF. « sarabanda » (cast.) : v. picapandra. « saraduènha » : v. çaladuènha. sarasson nm (v. Ubaud Dicort Errata web e Omelhièr) : v. sarrasson. « sarbacana » : v. sarpatana. sarcasme nm (R. V, 155 ‘sarcasmos’) : trufariá acèrba e fissaira. Teniá escopits de sarcasmes. sarcastic, -a : que ten del sarcasme ; qu'utiliza lo sarcasme. Parlava totjorn d'un ton sarcastic. sarcasticament : d'un biais sarcastic. Me respondèt sarcasticament que la morala, el... sarceire, -eira n / sarcisseire, -a (abs. Dicort) : petaçaire, -a. (v.
TdF jos ‘sarcissèire’), « nf,
repriseuse »
(Rapin) sarcèl
nm, cf Ubaud Dicort :
« sarcloir » TdF « sarcela » : v. cercela. sarcèla
nf, cf Ubaud Dicort :
« espèce de serfouette dont on se sert pour semer les
légumes en sillons » TdF ‘sarcello 1’ sàrcia : contengut d'un grand filat de pesca ; ensemble de fen o de palha en còrdas ; filat que i se fan còire los uòus a la còca ; filat en general. Tirar la sàrcia : levar los filats. sarcida : represa / sarcidura (accion de rentraire, de sarcir) ; rosta / tanada / tabassada. Trapèt una sarcida (una
rosta) sarcidor nm, cf Ubaud Dicort :
« ravaudeur, tailleur qui fait des raccommodages » (L. 335) sarcidura nf : accion de rentraire, de sarcir, de represar, de petaçar, « reprisage » (Rapin) ; crèuge / crètge / cicatritz (del lat. cicatrix). Aquel soldat èra cordurat de sarciduras. sarcir (v. tr.) : rentraire / represar / petaçar ; cordurar una esquiçadura (t. a.) ; tanar / tabassar. Sarcir un debàs, un acròc, una nafradura. sarcla nf : çò que se bica /çò que se sarcla ; çò sarclat, « herbes sarclées » (v. Alibert) ; « sarcloir, v. sarclador » (v. TdF jos ‘sauclo’). sarclada nf : camp bicat / camp sarclat (v. Alibert) ; « ce qu’on sarcle en une fois, temps où l’on sarcle ; grande quantité, abondance de fruits (v. TdF jos ‘sauclado’). sarcladís, -issa adj : que pòt o que deu èsser sarclat, -ada. sarclador : bicat / bicador (aplech per
sarclar) sarcladura : èrbas bicadas / trencadas / copadas. sarclaire, -aira : bicaire, -a (persona que bica / persona que sarcla) sarclar (v. tr.) : bicar (trencar las èrbas de per la vianda) Sarclar son òrt es un trabalh de paciéncia. Lo sarclaire trapèt un brave mal de rens. sarclatge : accion de sarclar. sarclet : bicat / bicador / marra (aplech per sarclar) ; mena de peis : (Atherina hipsetus) ; autre peis : (Sparus passeroni) sarcleta : bicador de lama estrecha provesit de doas puas de l'autre costat. Una sarcleta es pus leugièira que non pas un sarclet. sarcletièira nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : filat de malhas estrechas per pescar de peissum pichon. (v. TdF ‘saucletiero’) sarclum nm, cf Ubaud Dicort :
« ce qu’on sarcle, sarclure, herbes sarclées ou
à sarcler » TdF ‘sauclun’ |
|
|
|
|
|
|