|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
sanitós, -osa adj : san, -a ; salubre, -a ; « dispos, -e » (Per Noste). Climat sanitós. sanoar v, cf Ubaud Dicort :
v. sanar 1. (v. Alibert) sanon [sanòu nm (v. Ubaud Dicort p. 158 e Vayssier)], -a : sarrat, -ada (avar, -a) ; egoïsta
(m. e f.) sanquet / sanqueta (los 2, non preconizats Dicort) : doblet popular de sanguet / sangueta. « sans » - « sanse » : v. sens. sansabina (abs. Dicort) : mena de poma. (v. sansavina) sansaga : filha malabilhadassa. sansalejar v, cf Ubaud Dicort :
« hésiter » (v. Alibert) sansanvi nm (v. TdF ;
Ubaud Dicort : sansavi(n ?)) :
mena d'aucèl (Emberiza hortulana) sansavina nf, cf Ubaud Dicort :
« espèce de pomme » TdF ‘sansabino’ sanscrit [, -a] adj e n, cf Ubaud Dicort : lenga anciana de las Índias. sanscritisme nm, cf Ubaud Dicort :
« sanskritisme » (Per Noste) sanscritista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« sanskritiste » (Per Noste) sansibola (plt.) : mena de vineta (Rumex Acetosella) sansòina (non
preconizat Dicort) : v. sansònha sansoira 1 ~ saussoira (terren salat) nf, cf Ubaud Dicort : « terrain qui se
couvre d’efflorescences salines pendant les grandes chaleurs, terre
stérile, v. salanc ;
salicor, plante, v. saussoira » (v. TdF ‘sansouiro’) sansoira 2 nf, cf Ubaud Dicort : « sassoire, pièce qui soutient la
flèche d’un carrosse » TdF ‘sansouiro 2’ sansoirassa nf, cf Ubaud Dicort (v. sansoira 1) : « grande plaine
salée » TdF sansoirós, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui se couvre
d’efflorescences salines, imprégné de sel, parsemé
d’espaces stériles, v. salancós ;
marécageux, où l’on s’enfonce en marchant, v. palunenc » (v. TdF) sansolha nf : persona bocharda ; persona fòrt malacapçada « souillon, servante malpropre, mal rangée » (Vayssier ‘sonsouillo’). sansolhar (v. tr.) : passir / bochardar / tacar de fanga ; patolhar ; trempar e remenar lo feutre dins d'aiga bolhenta (t. tecn. de capelaire, de capelièr) As sansolhada ta vèsta que n'es una vergonha ! sansolhàs nm, cf Ubaud Dicort : « (péjor.) sansolha »
(Vayssier jos
‘sonsouillo’) sansònha / sansòina [veire sansònha, cf Ubaud Dicort] (subs. f) : bodegon (cabreta pichona) (mus.) ; viòla ; vièlha cançon dolenta e monotòna ; discors monotòn ; repapiaire, -a ; baticòl / gargata / colarina / faudal de bestial boïn ; barbòlas de gal o de piòt. sansonhaire, -aira [~ -airitz] n : bodegaire / cabretaire, -a (mus.) sansonhar (v. intr.) : bodegar / cabretar (mus.) sansonhariá : repapiatge / repeticion importuna. sansonheta nf, cf Ubaud Dicort : « petite
cantilène, que l’on dit aux animaux pour les charmer »
TdF sansonhets nm pl : glandolas pendentas de las fedas. (v. TdF ‘sansougnet’) sansonvi(n ?) ~ sansanvi(n ?) nm, cf Ubaud Dicort : v. sansanvi. « sansurar » v : v. sangsugar. sant, -a (adj. e subs.) : essencialament blos, -a / perfècte, -a ; persona reconeguda digna d'un culte, après sa mòrt, per la Glèisa catolica ; persona exemplara ; estatua de sant ; dedicat, -ada, consacrat, -ada a Dieu. L'Esperit Sant. La Santa Verge. Una santa mamà. Un sant de fust. Un sant de pèira. Un sant de bronze. Lo sant sacrifici de la messa.
Lòc sant. Libres sants. L'Escriptura Santa. La santa nuèch : Nadal. La setmana santa. Lo dijòus sant. Lo divendres sant. L'annada santa : cada vint-e-cinc ans. La Tèrra santa. La vila santa : Jerusalèm. Lo pòble sant : los Josieus. sant batent del jorn (tot lo -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « tout le long du jour, toute
la journée » TdF jos ‘’sant’ sant Bernat : patron sant d'Euròpa. sant clame ~ santclame nm, cf Ubaud Dicort : v. santclame. « sant crespin » [v. Alibert : A manjat sant crespin mai las alzenas] (abs. Dicort) : desf. de « son crespin » (v. crespin) (son panièr de sabatièr) e, per extension
tot son contengut / totes sos bens. (v santcrespin) Sant Flor : vila de Cantal ;
mena d'estòfa de Sant Flor [v.
sanflor]. sant fotral, santa fotrala n, cf Ubaud Dicort : « personne trop
complaisante » (Brun Glossari
Oc-Fr) Sant Gèli : lo primièr de setembre. Far Sant Gèli : mudar los catons (cambiar d'ostal) (v. Alibert) Sant Joan : lo vint-e-quatre de junh (Sant Joan d'estiu) (v. TdF ‘sant-jan’) sant
joan ! interj,
cf Ubaud Dicort : « souhait
à un enfant qui éternue » TdF ‘sant-jan’ sant Josèp : paire adoptiu (R. II, 28) de Nòstre Sénher. (v. santjosèp) Sant Martin : lo 11 de novembre. Estiu de Sant Martin. Sant Miquèl : lo vint-e-nòu de setembre. Far Sant Miquèl : mudar los catons (cambiar d'ostal) (v. santmiquèl 1) sant Pèire : pus primièr Papa de Roma. Sant Sacrament [sant sacrament nm, cf Ubaud Dicort] : Sant Solelh / mostrança. v mostrança. sant Saturnin : primièr evesque de Tolosa, martirizat cap a l'annada 257. sant sepulcre : monument a Jerusalèm. sant sèti : governament del Papa. santa 1 nf (v. Alibert ; abs. Dicort) : durada. Tota la santa de la nuèch. santa 2 ! interj, cf Ubaud Dicort :
« interjection qui marque la surprise ou la douleur » (v. TdF) santa Barba : patrona dels canonièrs, dels artificièrs, dels pompièrs. santa Bernadeta : la santa que Nòstra Dòna li parlèt en occitan. v. concepcion. Santa Crotz : lo tres de mai, fèsta de la descobèrta de la crotz de Nòstre Sénher. santa crotz ! interj, cf Ubaud Dicort : « sorte
d’invocation » (v. TdF jos ‘santo-crous’) santa Dieu ! (interjeccion) : Sancta Dei genitrix ! (lat.) : santa maire de Dieu. santa Maria (pregària de la Glèisa catolica) : Santa Maria, maire de Dieu,
prèga per nosautres que tenèm pecat, ara, e a l'ora de la
nòstra mòrt. Amèn. (Revirada de Cantalausa.) santa martina (abs. Dicort) : sant miquèla longaruda ; santa
miquèla espelhandrada (Lepiota procera) ; (Lepiota rhacodes) (v. santmartina) Santa Verge (la -) n pr f (v. Ubaud Dicort : « la Sainte
Vierge » (Laus) santa verge 1 n, cf Ubaud Dicort :
« madone, image de Sainte Vierge » TdF ‘santo-vierge’ santa verge 2 ! interj, cf Ubaud Dicort (v. Santa Verge) : « sorte
d’exclamation » TdF ‘santo-vierge’ santa vida ! loc interj, cf
Ubaud Dicort : v. santa ! (v. TdF jos
‘santo’) santa barba [santabarba, cf Ubaud Dicort] nf : podrièira d'un naviri. santacrotz nf, cf Ubaud Dicort :
« croix de par Dieu, alphabet » TdF ‘santo-crous’ santadós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui a bonne santé,
sain, saine » TdF santafieu ! interj, cf Ubaud Dicort : « Sainte-Vierge !
ciel ! sorte d’exclamation » TdF jos ‘Santa-Dèi’ ; « par exemple, ça alors ! » (Brun Glossari Oc-Fr) santagostin nm, cf Ubaud Dicort :
« caractère d’imprimerie » TdF ‘sant-agoustin’ santaliment adv, cf Ubaud Dicort :
« rien du tout, le moins du monde, seulement, uniquement, rien de
plus, v. solament ; absolument » (v. TdF ‘sant-alimen’) santamaura (formatge) nm, cf Ubaud Dicort :
« sainte-maure-de-touraine » santament : d'un biais sant. santa pas ! [santapa ! (v. Ubaud Dicort e TdF)] : exclamacion de suspresa ; mena de
renèc ateunit o mudat en orason jaculatòria. v. sacre pas ! - Medamne pas ! santàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort :
« grand saint, grande sainte, en style familier » TdF santat nf, cf Ubaud Dicort : estat d'una persona que se pòrta plan ; estat de l'organisme, bon o marrit ; estat sanitari d'una collectivitat ; bon estat de quicòm. Una santat de fèrre. La santat d'una vila, d'un
país. La santat de las finanças. Bevi a ta santat ! Bona santat ! |
|
sant bernat [santbernard] nm : canhàs salvaire dins las montanhas. santcirian nm, cf Ubaud Dicort :
« saint-cyrien » santclam [santclame ~ sant clame, cf Ubaud Dicort] nm (nom compausat de santa
(durada) e de clam) : clam que ne finís pas ; (per
extension) durada. (v. TdF ‘sanclame’) Un santclame d’adieu, des adieux interminables. (v. TdF) Tot lo santclam del jorn( v. çai jos) : tota la jornada. santclame (~ sant clame) del jorn (tot lo -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « toute la longueur du
jour » (Alibert) santclamiar (v. tr. e intr. [TdF ‘sanclamia’ : v tr]) : emmascar ; « ravir, enlever, v. raubar » (v. TdF) ; quitar pas de se plànher. santcrespin
nm, cf Ubaud Dicort : « Perdre
son santcrespin, perdre tout son
avoir » (v. TdF jos ‘crespin’). sant emilion [santemilion] nm : vin de Sant Emilion (Occitània) sant estève [santestève] nm : vin de Sant Estève (Gironda) santet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit
saint, sainte bien-aimée » TdF santetat nf : qualitat de çò sant, d'una persona santa. Sa Santetat : títol onorific del Papa. santflor nm, cf Ubaud Dicort :
« espèce d’étoffe fabriquée à
Saint-Flour » TdF ‘sant-flour’ santi belli nm, cf Ubaud Dicort :
« image de plâtre, statuette de saint, figurine que des
Italiens colportent dans les rues en criant : santi belli ! ;
personne inerte, figure plâtrée » (v. TdF ‘santi-bèlli’) ;
« figure très pâle » (Alibert) santibelliaire nm, cf Ubaud Dicort :
« marchand de statuettes de plâtre, mouleur en plâtre,
v. santonièr » TdF ‘santi-belliaire’ santibellièr nm, cf Ubaud Dicort : (v. santibelliaire) « santifiar » e derivats : v. sanctifiar (los 2, abs. Dicort) e derivats. (v.
santificar) santificacion nf : v. sanctificacion. santificant, -a adj :
v. sanctificant. santificar v : v. sanctificar. santificètur nm, cf Ubaud Dicort :
« (mot latin tiré de l’oraison dominicale)
colère, mauvaise humeur, en style familier » (v. TdF) santirolet, -a n, (v. Ubaud Dicort) :
v. santonet. (v. TdF jos ‘santounet’) santiron nm, cf Ubaud Dicort :
v. santon. (v. TdF jos ‘santoun’) santisme, -ma adj, cf Ubaud Dicort :
« très saint, ainte » TdF santjacaire nm, cf Ubaud Dicort :
« pèlerin de saint-Jacques de Compostelle » TdF ‘sant-jacaire’ santjaumet nm, cf Ubaud Dicort :
(v. santjacaire) sant joan (f.) [santjoan nm
(v. Ubaud Dicort e TdF)] (plt.) : mena de salvia (Salvia
pratensis) sant joanenc [santjoanenc], -a adj : de Sant Joan ; per Sant Joan (24 de junh) La nuèch sant joanenca. sant joanet [santjoanet] nm (plt.) : (Cytisus
sessifolius) (v. poleta) santjosèp 1 nm, cf Ubaud Dicort : « nom d’une sorte
d’indienne » TdF ‘sant-jousè’ santjosèp 2 nm :
(salada salvatja), cf Ubaud Dicort. santjulian (vin) nm, cf Ubaud Dicort :
« saint-julien (33) » sant-jura ! interj, cf Ubaud Dicort : « sorte de juron usité
en Quercy » TdF santmarc (arbrilhon) nm :, cf Ubaud Dicort : v. santjoanet. (v. TdF jos ‘sant-janet’) santmarcelin (fromage) nm, cf Ubaud Dicort :
« saint-marcellin » sant martina [santmartina (v. Ubaud Dicort, TdF ‘sant-martino e Alibert)]
(f.) / sant miquèla
[v. santmiquèla] (f.) : mena de lepiòtas de
setembre e de novembre, mai que mai la lepiòta longaruda e la
lepiòta espelhandrada. (Lepiota procera) ; (Lepiota rhacodes) santmiquèl 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« déménagement » (v. TdF ‘sant-michèu’) santmiquèl (far -) loc v, cf Ubaud Dicort : « changer de patron, changer
de logis (d’après la façon de mesurer
l’année de la Saint Michel à la Saint Michel [le 29 sept.]) » (Alibert jos Miquèl) ; « déménager ;
faire une escapade ; se dit des fourmis qui transportent leurs
provisions hors de leurs greniers » (TdF jos
‘sant-michèu’) sant miquèl (santmiquèl 2) (m.) : mena de campairòl (Boletus edulis) sant miquèla
[santmiquèla] (f.) : « oronge
blanche, champignon » (TdF ‘sant-miquèlo’
e Alibert), campairòl (Lepiota procera) ; (L. rhacodes) santmiquelada
nf, cf Ubaud Dicort :
« époque de la saint Michel ; la Michelade, nom que
porte un massacre commis sur les catholiques par les protestants de
Nîmes, le 30 septembre 1567 »
TdF jos ‘michelado’ santmiquelenca
nm, cf Ubaud Dicort :
« oronge blanche, champignon qui paraît vers la saint Michel
et qu’on nomme aussi miquèl, miquelon » (v. TdF jos ‘michelenco’). (v. santmiquèla) sant miquelet [santmiquelet] nm : agaric marbrat (Agaricus colubrinus) sant nectari [santnectari] nm : mena de formatge. santolina (plt.) : (Santolina Chamæcyparissus) ; (S.
viridis) ; (S. pectinata) santon nm : « petit saint ; béat » ; figurina d'argila
o de plastre coloriada. (v. TdF) Vai te’n embraiar de santons, va te faire paître. TdF suppl santona nf, cf Ubaud Dicort :
« petite sainte ; béate » (v. TdF jos ‘santoun’) santonalha
nf, cf Ubaud Dicort :
« imagerie en argile ou en plâtre » TdF santonèl,
-a n, cf Ubaud Dicort : (v. santonet) santonet,
-a n, cf Ubaud Dicort :
« saint tout petit, petite sainte » TdF santonièr, -ièira : persona que fa o que vend de santons. santonina nf, cf Ubaud Dicort :
« santonine » (Rapin) sant onorat [santonorat] nm : mena de pastís a la crèma. « santoral » (santoral nm (R. V, 151)) : v. sanctoral (abs. Dicort). santós, -osa adj : plen, -a de santat [v. santadós] ; « dispos [v. sanitós] » (Laus). santòt nm, cf Ubaud Dicort :
« répartition, v. desparticion » (v. TdF) santpaulin
(fromage)
nm, cf Ubaud Dicort :
« saint-paulin » sant pèire [santpèire] nm : peis (Lepadogaster bimaculatus) ; (Zeus faber) santsimonian, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :
« saint-simonien, ienne [< Saint-Simon] » (v. Rapin e Sèrras-Ess.) santsimonisme, cf Ubaud Dicort :
« saint-simonisme » (v. çai sus) santsulpician, -a adj, cf Ubaud Dicort : « saint-sulpicien, ienne » (Sèrras-Ess.) sant tolzet [santtolzet] nm : omenet. « santuari » (santuari nm) : v. sanctuari (abs. Dicort) santuarizacion
nf, cf Ubaud Dicort :
« sanctuarisation » (v. çai jos) santuarizar
v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, sanctuariser » (Sèrras-Ess.) santvincenada
nf, cf Ubaud Dicort :
« le martyre de saint Vincent, mystère qui se joue dans
l’arrondissement de Lodève » TdF jos ‘vincenado (sant-)’ sap nm (L. 335 - R. V, 154) (de la raiç gallesa *sappus) : avet (Abies pectinata) ; (A. excelsa) sapa (del lat. sappa, s. VIII) : magalh (bicada) de la lama larga / trenca ; draga per curar un riu ; asenada. (v. TdF ‘sapo’) sapaire [, -aira n, cf Ubaud Dicort] : Pompièr sapaire. (v. jos sapor) Soldat sapaire. sapajo nm, cf Ubaud Dicort :
« (zool.) sapajou » [Laus :
sapajó] sapament nm, cf Ubaud Dicort :
« sapement » (Rapin) sapar (v. tr.) : foire / cavar / tunar / curar ; demolir ; rotlar / bresar las motas ; enterrar ; calafatar ; curar un riu ; pescar amb la draga ; arnescar / adornar / vestir ; coifar / podrar. Sapar una paret. Sapar lo moral de q.q. Sapar las motas de per un camp : las bresar. Sapar un riu. Far una sapa : far una asenada. Far un trabalh de sapa : demolir (s.f.) a l'amagat. sapar (se) : se vestir de nòu. « sapartença » (l.p.) (sapartença nf (v. Ubaud Dicort e Alibert)) : separacion / division / limit / partatge. « sapartir » (v. tr.) (l.p.) [veire
sopartir, cf Ubaud Dicort] : sospartir / separar / divisar /
partejar. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|