sampejar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, boiter, clocher, v. panardejar » (v. TdF)

« sampejar » 2 v : v. sompejar (abs. Dicort).

sampeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite mare [v. sampa], petit creux, v. garolhon » (v. TdF)

sampilhaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui râfle ; pillard, plagiaire » TdF ‘sampihaire’

« sampilhar » 1 v : v. sompilhar (abs. Dicort).

sampilhar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, râfler, gagner tout à quelqu’un, v. escofiar ; houspiller, secouer, tourmenter, v. estrigossar » (v. TdF ‘sampiha’)

sampilhariá nf, cf Ubaud Dicort : « râfle, grivèlerie ; guenilles, gueux, personne de rien » TdF ‘sampihariè’

sample nm, cf Ubaud Dicort : « carton percé servant à faire le dessin sur le métier à la Jacquart. (Sample paraît être une corruption du fr. exemple) » TdF

sàmpler (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « sampler [= échantillonneur de sons] »

sampon nm, cf Ubaud Dicort : « petit creux plein d’eau [v. sampa] » TdF

samponar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v intr e v tr, coudre par ci, par là » (v. TdF ‘sampouna’).

« samponar » 2 v : v. somponar 1 (abs. Dicort).

Samson : prenom biblic.

samu [SAMÚ] : acronim per « Servici d'Ajuda Medicala Urgenta »

Samu social : servici mobil d'ajuda als sensostals.

samucar (v. intr.) : v. somicar.

Samuèl - Samuèla (abs. Dicort) : prenoms.

SAN-: v. SANC-

san, -a adj : en bona santat ; en bon estat ; entièr, ièira ; salubre, -a.

San d'esperit e de còrs.

De sana constitucion.

De frucha sana.

Vaissèla sana (entièira, non bercada)

Alimentacion sana.

Exercici san.

Climat san.

san e salve, sana e salva adj : salve e segur, salva e segura.

Se'n tirèt de ranfina, mas san e salve.

sana / sanada nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : represa / sarcidura / petaçum / petaçatge.

sanacio in radice (lat.) : t. tecn. de drech de Glèisa (mena de ratificacion radicala d'un maridatge garrèl)

sanacion / sanicon nf [veire sanacion, cf Ubaud Dicort] : garison.

sanada nf : quicòm de mal fach ; v. sana.

sanadèla (plt.) : vineta / agrelha (Oxalis stricta)

sanadís : trabalh marrit ; trabalh penible (de mal far)

sanadura : represa / sarcidura / petaçum / petaçatge (cordura grossièira)

sanagrilh nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais petit couteau ; ladre, avare sordide » TdF ‘sauno-grèu’

sanaire nm, -aira (subst. e adj.) : persona maladrechassa ; persona petaçaira ; persona que cresta, que castra.

Siás un sanaire, que siás maladrechàs quicòm !

La tombada d'un sanaire èra gaireben tot un canton.

Qué sisclava, lo pòrc, quand lo sanaire l'operava !

sanament 1 (adv.) : d'un biais san.

sanament 2 (subs. m.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : accion de represar ; accion de castrar.

sanar 1 (v. tr.) : « guérir, rendre sain, v. assanar, garir » ; sarcir / orjolar (cordurar gròs) ; sabracar (afrabar quicòm) ;. castrar / crestar / adobar / arrengar. (v. TdF)

sanar 2 (v. intr.) (v. Mouly  Esping. 253) : pèrdre son temps.

Qué sanas aquí, sens far res ?

sanassejar (v. tr.) : petaçar grossièirament.

sanatiu, -iva : qu'a la vertut de garir ; salubre, -a.

sanatòri nm : establiment que de paumonistas i son someses a un regim sanatiu basat mai que mai sus un climat salubre.

sanccion [sancion (v. Ubaud Dicort e CLO § 5.3)] nf : confirmacion / ratificacion (t. tecn. de drech) ; punicion / castic (R. II, 354).

sanccionador, -airitz (abs. Dicort) : que sancciona.

Una votacion sanccionairitz.

sanccionar [sancionar (v. sancion)] (v. tr.) : aprovar / ratificar ; punir / castigar.

Sanccionar une lei.

Sanccionar una fauta.

sancerre (vin) nm, cf Ubaud Dicort : « vin de Sancerre »

sanch [, -a] adj : forma arc. per sant.

Sanch Ilari.

Sanch Inhan [(pop.) ~ Sanch Inian (sab.), v. Ubaud Dicort Errata web].

Sancha n pr f, cf Ubaud Dicort : « Sancie, Sanche, Sance, nom de femme usité au moyen-âge en Catalogne et Provence » TdF ‘Sancho’

Sanche n pr m, cf Ubaud Dicort : « n. d’homme, Sanche » TdF ‘Sanche’

sanchet nm, cf Ubaud Dicort : « sanchet, ancienne monnaie navarraise » TdF

sanchinian (vin) nm, cf Ubaud Dicort : « vin de Saint-Chinian » (v. jos sanch)

sancion nf : v. sanccion.

sancionar : v. sanccionar.

« sancir » : v. somsir.

sanclame nm : v. santclame, cf Ubaud Dicort.

sanclar nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : socam / cepatge (mena de cep de vinha)

sanctifiable / sanctificable,  –bla (los 2, abs. Dicort) :  que se merita d'èsser sanctifiat, -ada / sanctificat, -ada.

sanctificacion (R. V, 151) [santificacion (v. Ubaud Dicort e CLO § 7.3)] nf : accion de sanctificar o de se sanctificar.

sanctificador, -airitz (abs. Dicort) : que sanctifica.

L'accion santificairitz d'una meditacion.

sanctificant [santificant], -a adj (t. tecn. de teologia) : que sanctifica.

La gràcia sanctificanta.

sanctificar (R. V, 151) [santificar (v. Ubaud Dicort e CLO § 7.3)] (v. tr.) : far venir pus sant ; declarar sant.

sanctificar [santificar] (se) v pron : venir pus sant.

sanctoral (santoral (los 2, R. V, 151)) nm : libre que conten de vidas de sants, « sanctoral ».

sanctuari (R. V, 151) [santuari (v. Ubaud Dicort e CLO § 7.3)] nm : l'airal pus sant d'una glèisa ; edifici consacrat a las ceremoniás d'una religion ; edifici sanctificat en general.

 

 

sanctus nm, cf Ubaud Dicort (lat.) : cant de la messa que comença aital ; esclat de votz sus la primièira sillaba del sanctus ; tustassal, « grand coup sur la poitrine ; fin, mort » (v. TdF) ; « dénouement » (Laus) ; provocacion.

Ai trapat un brave sanctus !

Al sanctus t'espèri !

Sanctus : escais de cantaire de glèisa.

sandal nm, cf Ubaud Dicort : « sandal [= santal], bois aromatique » TdF ‘sandau’

sandala nf, cf Ubaud Dicort : « sandale ; petit vaisseau commun en orient » TdF. « sandala » e derivats (fr.) : v. sandàlia (abs. Dicort).

sandalejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, clopiner, aller clopin-clopant » TdF.

sandaleta nf, cf Ubaud Dicort : « sandalette » (Per Noste)

sandàlia (del latin pl. sandalia) (abs. Dicort) : mena d'espardilha. (v. sandala)

sandaliar (v. intr.) (abs. Dicort) : se cargar de sandàlias ; rebalar las sandalas sul pelsòl.

sandaliejar (v. intr.) (abs. Dicort) : frequentatiu de sandaliar. (v. sandalejar)

sandalièr nm, cf Ubaud Dicort, -ièira : persona que far de sandàlias o que ne carga, « capucin » TdF.

sandalieta (abs. Dicort) : diminutiu de sandàlia. (v. sandaleta)

sandalon nm, cf Ubaud Dicort : « petite sandale, soulier éculé » TdF

sandaraca nf, cf Ubaud Dicort : « sandaraque, résine blanche » TdF

sandatívol adj m e f (v. –ÍVOL) / sandativol, -a adj : salutari, -ària.

sandius ! interj, cf Ubaud Dicort : v. sambrieu. (v. TdF jos ‘sambiéu’)

Sandra n pr f, cf Ubaud Dicort.

sandra (peis) nf, cf Ubaud Dicort : « sandre » (Sèrras-Ess.)

sandrin  (abs. Dicort ; v. p. 158) : filat de pesca utilizat dins Erau (Occitània) (v. sandriu)

Sandrina : prenom fem.

sandriu nm, cf Ubaud Dicort : filet de pêche, usité dans les étangs de l’Hérault » (v. TdF ‘sandriéu’)

« sandwich » ('sænwidz) (angl.) (sandwich nm, cf Ubaud Dicort) : v. entrepan - lescadobla (abs. Dicort).

sanèc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « vieux, au palais délabré, qui parle du nez » (v. Alibert). « sanèc » : v. senèc 1.

sanet nm, cf Ubaud Dicort : « petit sang ; susceptibilité » TdF

sanetat nf (TdF ; abs. Dicort) : santat ; estat de çò san.

sanflorada : çò melhor / la flor.

sanflorar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : desflorar ; desburrar.

SANG- : forma prefixada de sanguis, -inis (sang)

sang (m. o f.) : liquid roge que circula dins las venas e las artèrias ; raça, familha ; vida / existéncia. (v. TdF)

Sang arterial.

Sang venós.

La votz del sang : l'esperit de familha.

Èsser del meteis sang.

Balhar son sang per la patria.

Pissar lo sang.

Se far de meissant sang.

Se far de bon sang.

Èsser tot sang.

Aquò m'a fach virar lo sang.

A fuòc e a sang.

A sang freg / De sang freg / A sang flac / A sang pausat,  de sang froid. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘sang’)

Aquò me fa bolir lo sang.

A pas ges de sang dins las venas : es mòl que jamai.

Te manges pas lo sang aital : te'n fagas pas !

Faire sang, (t. de moulinier de soie) mettre en mouvement tous les rouages, nouer tous les brins de soie. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘sang’)

Aver sang, se dit d’un moulin à filer la soie, quand toutes les bobines tournent, avoir son travail en règle. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘sang’)

sang de dragon ~ sang-dragon nm, cf Ubaud Dicort : v. sang--dragon.

sang del Crist nm, cf Ubaud Dicort : « lactaire délicieux, champignon » TdF suppl

sangar 1 (subs.) : mena de peis (Scardinius erythrophalmus)

« sangar » 2 v e derivats : v. sangnar  (abs. Dicort)

sangari nm, cf Ubaud Dicort : « ansérine bon-henri, plante » TdF

sangarinada nf, cf Ubaud Dicort : « chair saignante » (v. TdF)

sangbegut, -uda adj : exsangüe, -gua (qu'a perdut fòrça sang ; blanc,-a coma lofa de can)

Après son accident, foguèt tota sangbeguda.

« sangbeulha » (sangbeulha nf) : v. sangsuga.

sangbeure (v. tr.) : cobesejar (èsser envejós) / lifrar / alupar; (manjar dels uèlhs) ; chimar / forrupar.

sangdevorant / sang-devorant nm, cf Ubaud Dicort : « personne inquiète et remuante, enfant frétillant, espiègle, lutin » TdF ‘sang-devourant’

sang dragon [sang-dragon ~ sang de dragon] nm (plt.) : (Rumex sanguineus) ; substància resinosa roja, tirada de la frucha de la planta çaisús e utilizada coma emostatic.

sangflac 1, -a (adj.) : limfatic, -a / fleumatic, -a / calm, -a / pausat, -ada.

Èsser sangflac.

Demorar sangflac.

Es una femna sangflaca. (v. fons de p. 19)

sangflac 2 nm, cf Ubaud Dicort : « flegme, aplomb » TdF ‘sang-fla’

sangfreg nm  : qualitat de q.q. de pausat.

Pèrdre son sangfreg.

De sangfreg (loc. adv.) [de sang freg (v. jos sang)] : a sangpausat /calmament.

sangglaçament [sanglaçament (v. sanglaçar)] nm : pleurèsi / mal de la mòrt.

sangglaçar [sanglaçar (v. Ubaud Dicort e CLO § 11.3.7.e)] (v. tr.) : glaçar lo sang.

Fa una bisa que vos sangglaça !

sangglaçar [sanglaçar] (se) v pron : trapar lo mal de la mòrt.

Se sangglacèt d'una beguda d'aiganèu.

sanglarina : claveta / claupèire / grisòla / lagremusa.

sanglent, -a : ensangnosit, -ida.

sanglentar (v. tr.) : ensangnosir.

« sanglièr » (fr.) : v. singlar.

sanglot nm (R. V, 154) : choquet (contraccion brusca del diafragma (m.), amb un bruch curiós fach per l'aire que passa dins la glòti) ; raufelejadís de q.q. que trabalha a la mòrt.

Aver lo sanglot : aver lo choquet.

Sanglots d'un morent.

sanglotant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « sanglotant, ante » TdF jos ‘sengloutant’