salmi : ragost / fricòt aprestat amb de tròces de polalha o de cacilha ja rostits.

salmièira nf : v. salmoira.

salmigondin nm, cf Ubaud Dicort : « salmigondis, v. barbolhada » (v. TdF)

salmista nm (v. Ubaud Dicort, L. 333, e Alibert) : v. psalmista .

salmodia nf (v. Ubaud Dicort, L. 333) : v. psalmodia.

salmodiar v, cf Ubaud Dicort : v int et tr « psalmodier » (Rapin)

salmoira nf / salmora [veire salmoira, cf Ubaud Dicort] / salmièira nf : preparacion liquida salada per servar de carn, de peis o de legums ; aiga salada concentrada que l'òm evapòra per ne tirar la sal ; solucion salina inconglaçabla.

salmoirar (v. tr.) : metre dins la salmoira.

salmon / saumon [veire salmon, cf Ubaud Dicort] nm : color ; mena de peis (Salmon salar)

salmonat / saumonat [veire salmonat], -ada adj : de la color del salmon.

Trocha salmonada.

salmonèla : ensemble de bacils responsables de la salmonelòsi.

salmonelòsi [salmonellòsi (v. Ubaud Dicort e Basic)] (f.) : infeccion septicemica gastrointestinala.

salmonicultor, -tritz : persona qu'elèva de salmonidats.

salmonicultura : elevatge de salmonidats.

salmonidats [Salmonid(e)s], cf Ubaud Dicort (m. pl.) : familha de peisses : salmons, trochas...

salnitre (R. V, 139) [ ~ salpètre, cf Ubaud Dicort] (m.) : salpètra (m.) (nitrat de potassi), « sel de nitre » (v. TdF jos ‘sau-nitre’).

salnitrós, -osa (abs. Dicort) : que conten de salnitre. (v. salpetrós)

Tèrra salnitrosa.

salòbre : sal qu'aflorís sus la tèrra ; aire salat.

salòi, -a : de Salas d'Aude (Occitània)

saloira nf, cf Ubaud Dicort : « chéneau dans lequel on donne le sel aux bestiaux ; saloir, auge où l’on sale les viandes » TdF ‘salouiro’

Salòme [Salomè, cf Ubaud Dicort] : prenom feminin.

Salomon [veire Salamon, cf Ubaud Dicort] : prenom masculin.

salon (de l'it. salone) : sala de recepcion d'un ostal.

salonet : diminutiu de salon.

saloon (< angl) nm, cf Ubaud Dicort : « saloon » (Per Noste)

salòp, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « salope, saligaud, aude, v. brutelós, pudent » (v. TdF). « salòp, -a » (fr. de la l. p.) : pòrc, -a (persona pòrca, s. p. e s. f.)

salòpa nf, cf Ubaud Dicort : « marie-salope, ponton servant à curer les ports, drague » TdF jos ‘salopo’

salopament adv, cf Ubaud Dicort : « salement » (Fettuciari)

« salopar / salopejar » (salopejar v) (fr. de la l. p.) : sabracar / porquejar / sanar.

« salopariá » (salopariá nf) (fr. de la l.p.) : porcariá (t. a.)

« salopardàs, -assa » (fr. l.p.) : persona bravament porcassa. (v. salopàs)

salopàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « gros saligaud, grande salope » TdF. « salopàs, -assa » (fr. de la l. p.): porcàs, -assa.

salopejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, faire des saletés, patrouiller, v. porquejar » (v. TdF)

« salopet, -a » (salopet, -a n) (fr. de la l. p.) : porquet, -a.

« salopeta » (salopeta nf) (fr. de la l. p.) : bragas amb bavarèla que s'estacan amb de tirants (vestit de mainatges, d'òmes o de femnas)

salopiòt, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit saligaud, petite salope » TdF jos ‘saloupet’

salpètra (f.) (L. 333 e TdF jos ‘saupètro’ ; abs. Dicort) / salnitre (f. [nm]) : (nitrat de potassi). (v. salpètre)

salpetrar (v. tr.) (abs. Dicort) : cobrir de salpètra ; mesclar de salpètra a un terren per l'impermeabilizar.

L'umiditat salpètra sovent las parets dels ostals.

salpetrar (se) (abs. Dicort) : se cobrir de salpètra.

salpetrat, -ada (abs. Dicort) : cobèrt de salpètra. (v. salpetrós)

Paret salpetrada.

salpètre nm, cf Ubaud Dicort : « salpêtre » (Laus, Basic). (v. salnitre)

salpetrièira nf / salpetrièr (v. salpetrier) (arc.) : entrepaus de salpètra.

salpetrièr nm, cf Ubaud Dicort : « salpêtrier [ouvrier] » (v. TdF ‘saupetrié’)

salpetrizacion (abs. Dicort) : accion o resulta de salpetrizar o de se salpetrizar.

salpetrizar - se salpetrizar (los 2, abs. Dicort) : doblets de salpetrar e de se salpetrar.

salpetrós, -osa adj : que conten de salpètra.

Muralha salpetrosa, mur salpêtreux. (v. TdF ‘saupetrous’)

salpic : regiscle / regisclada / regisclal.

salpicada nf, cf Ubaud Dicort : « action de saupoudrer, de poudrer avec du sel » TdF ‘saupicado’ ; « saupiquet [v. saupiquet] » (Alibert).

salpicadura nf, cf Ubaud Dicort : « partie saupoudrée » TdF ‘saupicaduro’

salpicaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui saupoudre, qui met du sel dans ses propos ou ses écrits » TdF ‘saupicaire’

salpicar / saupicar [veire salpicar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : podrar / empolverar (R. IV, 593).

salpicatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de saupoudrer, de poudrer avec du sel » TdF ‘saupicage’

SALPING- : forma prefixada del grèc salpigx,-iggòs (trompa)

salpinge (f.) (abs. Dicort) : trompa de Fallope (it.) ; trompa d'Eustaqui.

salpingectomia : ablacion d'una trompa uterina.

salpingian, -a : relatiu, -iva a la trompa uterina.

salpingiti (f.) : inflamacion d'una trompa uterina.

SALPINGO- : forma prefixada del grèc salpigx, -iggòs (trompa)

salpingografia : radiografia de las trompas.

salpingolisi (f.) : ablacion d'aderéncias sus las trompas.

salpingoplastia : intervencion cirurgicala sus la trompa uterina per restaurar sa permeabilitat en cas d'obstruccion.

salpingorrafia : sutura de la trompa.

 

 

salpingoscòpi (m.) : aparelh per far una salpingoscopia.

salpingoscopia : examèn de l'orifici de la trompa d'Eustaqui.

salpingostomia : intervencion cirurgicala sus la trompa uterina per i far una fistula e i metre un drèn.

salpingovariti (f.) : inflamacion de la trompa uterina e de l'ovari.

salpiquet nm, cf Ubaud Dicort : « saupiquet, sauce qui pique, v. salson 2 ; mets de haricots » (v. TdF jos ‘saupiquet’).  salpiquet: v. saupiquet (non preconizat Dicort).

salposc nm, cf Ubaud Dicort : « éclaboussure des vagues » TdF ‘saupousc’

salposcar (v. tr.) : empolverar (R. IV, 593).

salprene 1 (v. tr.) (abs. TdF) : metre a la sal ;

salprene 2 v intr (v. TdF jos ‘sauprendre’) : prene la sal (en parlant de carn o de peis de servar amb de sal)

salprés 1, -esa adj : « qui a pris du sel, saturé de sel, salé, ée » (v. TdF jos ‘sauprendre’)

Pòrc salprés.

Sarda salpresa.

salprés 2 nm : carn o peis qu'an presa la sal « salé, chair de porc salée, v. carnsalada » (v. TdF ‘sauprés’).

Un grand flòc de salprés (v. TdF)

salpresada : misson / melsat. v. melsat.

salrena (plt.) : tortoira (Cuscuta)

salsa / saussa [veire salsa, cf Ubaud Dicort] nf : assasonament liquid (t. a.)

salsada : susada ; lavada / ramada / pissada.

Se metèt a plòure ; quina salsada !

salsaire / saussaire [veire salsaire], -aira adj e n : que salsa ; qu'aima las salsas.

salsairon nm, cf Ubaud Dicort : « saucière » (L. 333)  ; « salière, v ; salièira ; fenouil marin, v. fenolh de mar ; saveneau, filet de pêche monté sur deux bâtons, tantôt droits, tantôt formant deux arcs qui se croisent » (v. TdF jos ‘sausseiroun’)

salsalha nf, cf Ubaud Dicort : « les sauces, en mauvaise part ; débris de jardinage » TdF ‘saussaio’

salsaparilha nf (abs. Dicort) (del portugués salsaparilla) : lenga de cat (plt.) (Smilax aspera) (v. sarsaparilha)

salsar / saussar [veire salsar] (v. tr.) : trempar dins de salsa.

salsarina (abs. Dicort) : salsièira granda. (v. salsarrina)

salsarrina nf, cf Ubaud Dicort  : « plat de cuisine » (Alibert) ; v. saussòla (v. TdF jos ‘saussolo’).

salsat nm : lo trempar de pan dins de vin.

Lo salsat es tipicament occitan.

salsat (far -) (v. intr.) : doblet de « far pinquet »

salsefic [(Alibert) ; veire salsific, cf Ubaud Dicort (v. TdF jos ‘sarsifi’)] nm (plt.) : (Trapodogon porrifolius) ; (T. dubius) ; (T. pratensis) ; (T. australis) ; (T. crocifolius)

salsefic [veire salsific] negre nm (plt.) (de l' it. salsefica) : escorsonèra (planta que sa raiç es comestibla.

salsejaire, -aira : persona que salsa (Alibert) ; pescaire (v. TdF ‘saussejaire’).

salsejar (v. tr.) [v intr (TdF jos ‘sausseja’)] : manjar de salsa / trempar de pan dins una salsa ; cosinar ; pescar d'anguilas amb un paquet de vèrms.

salseta : pichona salsa.

salsièira nf / salsièr nm : recipient pichon per metre de salsa.

salsific nm, cf Ubaud Dicort : v. salsefic.

salsifranha nf (R. V, 144 ; abs. Dicort) (plt.) : (dins las 650 menas) (Saxifraga). (v. saxifraga)

salsinadís : salsa marrida.

salsinhòl, -a (adj. e subs.) : de Salsinha d'Aude (Occitània)

« salsir » : v. somsir.

salsissa : budèl pichon farcit de carn fresca de pòrc achiquetada, pebrada e salada ; plt : (Sedum reflexum)

La salsissa fresca se manja grasilhada.

La salsissa de pèrga se manja seca.

Salsissa dels cosins : v. iala.

salsissada : tièira de salsissa ; plat de salsissa.

salsissaire, -aira : persona que fa o que vend de salsissa ; manjaire, -a de salsissa.

salsissard : salsissa gròssa ; salsissòt.

salsissat : salsissòt. v. salsissòt.

salsisseta nf, cf Ubaud Dicort : « petite saucisse » TdF ‘saussisseto’

Ma bèla salsisseta ! terme de caresse des mères à leurs poupons. (v. TdF)

salsissièr nm, -ièira : persona que fa o que vend de salsissa.

salsisson : salsissòt ; tròç de salsissa que se donava als mainatges qu'avián gardats los pòrcs.

salsissòt : budèl gròs farcit de carn pus fina que la de la salsissa (farcit, per ex. amb las trochas del pòrc achiquetadas, pebradas e saladas)

salsoira [veire saussoira, cf Ubaud Dicort] nf : salanc (terren salat) / (terren que se cobrís d'inflorescéncias salinas quand fa plan caud) ; (mena de planta dels terrens salats) (Salsola Soda) ; sòuda de flor (Salsola Kali)

salsoirós, -osa (abs. Dicort) : estat d'un terren saturat de sal. (v. sansoirós)

Tèrra salsoirosa.

salsola (abs. Dicort) (plt.) : sansoira. (Salsola soda) ; (S. Kali)

salsòla (abs. Dicort) / saussòla nf : salsa marrida. (v. saussòla)

salsolhar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort, Laus, e TdF ‘saussouia’) : trempar de pan dins de salsa.

Qual s'agrada pas de salsolhar ?

salson 1 nm (Alibert) : òme que se vòl ocupar de far la cosina.

salson 2 nm (v. TdF jos ‘saussun’) / salsum nm sing : saupiquet ; salsa en general.

salt (non preconizat Dicort) e derivats : v. saut e derivats.

saltacion nf, cf Ubaud Dicort : « saltation » (Per Noste)

saltatòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « saltatoire » (Rapin)

saltèri nm, cf Ubaud Dicort : « psautier ; psaltérion » (Rapin).

saltièr nm, cf Ubaud Dicort : « psautier » (TdF ‘sautié’)

saltre nm, cf Ubaud Dicort : v. sartre. (v. TdF jos ‘sartre’)

salubrament : d'un biais favorable a la santat.

Beure e manjar salubrament.

Viure salubrament.

salubre, -bra : sanitós, -osa / favorable, -a a la santat.

Climat salubre.

Airal salubre.

Region salubra.