|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
salmi : ragost / fricòt aprestat amb de tròces de polalha o de cacilha ja rostits. salmièira nf : v. salmoira. salmigondin nm, cf Ubaud Dicort :
« salmigondis, v. barbolhada » (v. TdF) salmista nm (v. Ubaud Dicort, L. 333, e Alibert) : v. psalmista . salmodia nf (v. Ubaud Dicort, L. 333) : v. psalmodia. salmodiar v, cf Ubaud Dicort : v int et tr « psalmodier » (Rapin) salmoira nf / salmora [veire salmoira, cf Ubaud Dicort] / salmièira nf : preparacion liquida salada per servar de carn, de peis o de legums ; aiga salada concentrada que l'òm evapòra per ne tirar la sal ; solucion salina inconglaçabla. salmoirar (v. tr.) : metre dins la salmoira. salmon / saumon [veire salmon, cf Ubaud Dicort] nm : color ; mena de peis (Salmon salar) salmonat / saumonat [veire salmonat], -ada adj : de la color del salmon. Trocha salmonada. salmonèla : ensemble de bacils responsables de la salmonelòsi. salmonelòsi [salmonellòsi (v. Ubaud Dicort e Basic)]
(f.) : infeccion septicemica gastrointestinala. salmonicultor, -tritz : persona qu'elèva de salmonidats. salmonicultura : elevatge de salmonidats. salmonidats [Salmonid(e)s], cf Ubaud Dicort (m. pl.) : familha de peisses : salmons, trochas... salnitre (R. V, 139) [ ~ salpètre, cf Ubaud Dicort] (m.) : salpètra (m.) (nitrat de potassi), « sel de nitre » (v. TdF jos ‘sau-nitre’). salnitrós, -osa
(abs. Dicort) : que
conten de salnitre. (v. salpetrós) Tèrra salnitrosa. salòbre : sal qu'aflorís sus la tèrra ; aire salat. salòi, -a : de Salas d'Aude (Occitània) saloira nf, cf Ubaud Dicort : « chéneau
dans lequel on donne le sel aux bestiaux ; saloir, auge où
l’on sale les viandes » TdF ‘salouiro’ Salòme [Salomè, cf Ubaud Dicort] : prenom feminin. Salomon [veire Salamon, cf Ubaud Dicort] : prenom
masculin. salon (de l'it. salone) : sala de recepcion d'un ostal. salonet : diminutiu de salon. saloon (< angl) nm, cf Ubaud Dicort :
« saloon » (Per Noste) salòp, -a adj e n, cf Ubaud
Dicort : « salope,
saligaud, aude, v. brutelós, pudent » (v. TdF). « salòp,
-a » (fr. de la l. p.) : pòrc, -a (persona
pòrca, s. p. e s. f.) salòpa nf, cf Ubaud Dicort :
« marie-salope, ponton servant à curer les ports,
drague » TdF jos
‘salopo’ salopament adv, cf Ubaud Dicort :
« salement » (Fettuciari) « salopar /
salopejar » (salopejar v) (fr.
de la l. p.) : sabracar / porquejar / sanar. « salopariá » (salopariá nf) (fr. de la l.p.) : porcariá (t. a.) « salopardàs, -assa » (fr. l.p.) : persona
bravament porcassa. (v.
salopàs) salopàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « gros saligaud, grande salope » TdF. « salopàs, -assa » (fr. de la l. p.): porcàs, -assa. salopejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr et tr, faire des saletés,
patrouiller, v. porquejar » (v. TdF) « salopet, -a » (salopet, -a n) (fr. de la l. p.) : porquet, -a. « salopeta » (salopeta nf) (fr. de la l. p.) : bragas amb bavarèla que s'estacan amb de tirants (vestit de mainatges, d'òmes o de femnas) salopiòt, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit saligaud,
petite salope » TdF jos
‘saloupet’ salpètra (f.) (L.
333 e TdF jos
‘saupètro’ ; abs. Dicort)
/ salnitre (f. [nm]) : (nitrat de potassi). (v. salpètre) salpetrar (v. tr.) (abs. Dicort) : cobrir de
salpètra ; mesclar de salpètra a un terren per
l'impermeabilizar. L'umiditat salpètra sovent las parets dels ostals. salpetrar (se) (abs. Dicort) : se cobrir de salpètra. salpetrat, -ada (abs. Dicort) : cobèrt
de salpètra. (v. salpetrós) Paret salpetrada. salpètre
nm, cf Ubaud Dicort :
« salpêtre » (Laus, Basic). (v. salnitre) salpetrièira nf / salpetrièr (v. salpetrier) (arc.) : entrepaus de salpètra. salpetrièr nm, cf Ubaud Dicort : « salpêtrier [ouvrier] » (v. TdF ‘saupetrié’) ‘ salpetrizacion (abs. Dicort) : accion o resulta de salpetrizar o de se salpetrizar. salpetrizar - se salpetrizar (los 2, abs. Dicort) : doblets de salpetrar e de se salpetrar. salpetrós, -osa adj : que conten de salpètra. Muralha
salpetrosa, mur salpêtreux. (v. TdF ‘saupetrous’) salpic : regiscle / regisclada / regisclal. salpicada nf, cf Ubaud Dicort :
« action de saupoudrer, de poudrer avec du sel » TdF ‘saupicado’ ; « saupiquet [v. saupiquet] » (Alibert). salpicadura
nf, cf Ubaud Dicort :
« partie saupoudrée » TdF ‘saupicaduro’ salpicaire, -aira (~
-airitz) n, cf
Ubaud Dicort : « celui, celle qui saupoudre, qui met du sel dans
ses propos ou ses écrits » TdF ‘saupicaire’ salpicar / saupicar [veire salpicar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : podrar / empolverar (R. IV, 593). salpicatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de saupoudrer, de poudrer avec du sel » TdF ‘saupicage’ SALPING- : forma prefixada del grèc salpigx,-iggòs
(trompa) salpinge (f.) (abs. Dicort) : trompa de Fallope (it.) ;
trompa d'Eustaqui. salpingectomia : ablacion d'una trompa uterina. salpingian, -a : relatiu, -iva a la trompa uterina. salpingiti (f.) : inflamacion d'una trompa uterina. SALPINGO- : forma prefixada del grèc salpigx, -iggòs (trompa) salpingografia : radiografia de las trompas. salpingolisi (f.) : ablacion d'aderéncias sus las trompas. salpingoplastia : intervencion cirurgicala sus la trompa uterina per restaurar sa permeabilitat en cas d'obstruccion. salpingorrafia : sutura de la trompa. |
|
salpingoscòpi (m.) : aparelh per far una
salpingoscopia. salpingoscopia : examèn de l'orifici de la trompa d'Eustaqui. salpingostomia : intervencion cirurgicala sus la trompa uterina per i far una fistula e i metre un drèn. salpingovariti (f.) : inflamacion de la trompa uterina e de l'ovari. salpiquet nm, cf Ubaud Dicort : « saupiquet, sauce qui pique, v. salson 2 ; mets de haricots » (v. TdF jos ‘saupiquet’). salpiquet: v. saupiquet (non preconizat Dicort). salposc nm, cf Ubaud Dicort :
« éclaboussure des vagues » TdF ‘saupousc’ salposcar (v. tr.) : empolverar (R. IV, 593). salprene 1 (v. tr.) (abs. TdF) : metre a la sal ; salprene 2 v intr (v. TdF jos ‘sauprendre’) : prene
la sal (en parlant de carn o de peis de servar amb de sal) salprés 1, -esa adj :
« qui a pris du sel, saturé de sel, salé,
ée » (v. TdF jos ‘sauprendre’) Pòrc salprés. Sarda salpresa. salprés 2 nm : carn o peis qu'an presa la sal « salé, chair de porc salée, v. carnsalada » (v. TdF ‘sauprés’). Un grand flòc de salprés (v. TdF) salpresada : misson / melsat. v. melsat. salrena (plt.) : tortoira (Cuscuta) salsa / saussa [veire salsa, cf Ubaud Dicort] nf : assasonament liquid (t. a.) salsada : susada ; lavada / ramada / pissada. Se metèt a plòure ; quina salsada ! salsaire / saussaire [veire salsaire], -aira adj e n : que salsa ; qu'aima las salsas. salsairon nm, cf Ubaud Dicort :
« saucière » (L. 333) ; « salière, v ; salièira ;
fenouil marin, v. fenolh de mar ; saveneau, filet de pêche
monté sur deux bâtons, tantôt droits, tantôt formant
deux arcs qui se croisent »
(v. TdF jos ‘sausseiroun’) salsalha nf, cf Ubaud Dicort :
« les sauces, en mauvaise part ; débris de
jardinage » TdF ‘saussaio’ salsaparilha nf (abs. Dicort) (del
portugués salsaparilla) : lenga de cat (plt.) (Smilax
aspera) (v. sarsaparilha) salsar / saussar [veire salsar] (v. tr.) : trempar dins de salsa. salsarina (abs. Dicort) : salsièira granda. (v. salsarrina) salsarrina nf, cf Ubaud Dicort : « plat de cuisine » (Alibert) ; v. saussòla (v. TdF jos ‘saussolo’). salsat nm : lo trempar de pan dins de vin. Lo salsat es tipicament occitan. salsat (far -) (v. intr.) : doblet de « far pinquet » salsefic [(Alibert) ; veire salsific, cf Ubaud Dicort (v. TdF jos ‘sarsifi’)] nm (plt.) : (Trapodogon porrifolius) ; (T. dubius) ; (T. pratensis) ; (T. australis) ; (T. crocifolius) salsefic [veire salsific] negre nm (plt.) (de l' it. salsefica) : escorsonèra (planta que sa raiç es comestibla. salsejaire, -aira : persona que salsa (Alibert) ; pescaire (v. TdF ‘saussejaire’). salsejar (v. tr.) [v intr (TdF jos ‘sausseja’)] : manjar de salsa / trempar de pan dins una salsa ; cosinar ; pescar d'anguilas amb un paquet de vèrms. salseta : pichona salsa. salsièira nf / salsièr nm : recipient pichon per metre de salsa. salsific nm, cf Ubaud Dicort : v. salsefic. salsifranha nf (R. V, 144 ; abs. Dicort) (plt.) : (dins las 650
menas) (Saxifraga). (v. saxifraga) salsinadís : salsa marrida. salsinhòl, -a (adj. e subs.) : de Salsinha d'Aude (Occitània) « salsir » : v. somsir. salsissa : budèl pichon farcit de carn fresca de pòrc achiquetada, pebrada e salada ; plt : (Sedum reflexum) La salsissa fresca se manja grasilhada. La salsissa de pèrga se manja seca. Salsissa dels cosins : v. iala. salsissada : tièira de salsissa ; plat de salsissa. salsissaire, -aira : persona que fa o que vend de salsissa ; manjaire, -a de salsissa. salsissard : salsissa gròssa ; salsissòt. salsissat : salsissòt. v. salsissòt. salsisseta nf, cf Ubaud Dicort : « petite
saucisse » TdF ‘saussisseto’ Ma bèla salsisseta ! terme de caresse des mères à leurs
poupons. (v. TdF) salsissièr nm, -ièira : persona que fa o que vend de salsissa. salsisson : salsissòt ; tròç de salsissa que se donava als mainatges qu'avián gardats los pòrcs. salsissòt : budèl gròs farcit de carn pus fina que la de la salsissa (farcit, per ex. amb las trochas del pòrc achiquetadas, pebradas e saladas) salsoira [veire saussoira, cf Ubaud Dicort] nf : salanc (terren salat) / (terren que se cobrís d'inflorescéncias salinas quand fa plan caud) ; (mena de planta dels terrens salats) (Salsola Soda) ; sòuda de flor (Salsola Kali) salsoirós, -osa (abs.
Dicort) : estat d'un
terren saturat de sal. (v. sansoirós) Tèrra salsoirosa. salsola (abs. Dicort) (plt.) : sansoira. (Salsola soda) ; (S. Kali) salsòla (abs. Dicort) / saussòla nf : salsa marrida. (v. saussòla) salsolhar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort, Laus, e TdF ‘saussouia’) : trempar de pan dins de salsa. Qual s'agrada pas de salsolhar ? salson 1 nm (Alibert) : òme que se vòl ocupar de far la cosina. salson 2 nm (v. TdF jos ‘saussun’) / salsum nm sing : saupiquet ; salsa en general. salt (non preconizat Dicort) e derivats : v. saut e derivats. saltacion nf, cf Ubaud Dicort :
« saltation » (Per Noste) saltatòri,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« saltatoire » (Rapin) saltèri
nm, cf Ubaud Dicort :
« psautier ; psaltérion » (Rapin). saltièr
nm, cf Ubaud Dicort :
« psautier » (TdF ‘sautié’) saltre nm, cf Ubaud Dicort :
v. sartre. (v. TdF jos ‘sartre’) salubrament : d'un biais favorable a la santat. Beure e manjar salubrament. Viure salubrament. salubre, -bra : sanitós, -osa / favorable, -a a la santat. Climat salubre. Airal salubre. Region salubra. |
|
|
|
|
|
|