salancós, -osa : embegurat, -ada de sal (que conten fòrça sal)

Un salanc es un terren salancós.

salant, -a (Honnorat ; abs. Dicort) (adj. e subs.) : que conten de sal ; que balha de sal [v. salan] ; espandida bèla de tèrra que i se tròba de salabrum (eflorescéncias de sal) [v. salanc]

Aiga salanta.

Los salants de Vacarés.

sala-patar nf, cf Ubaud Dicort : « bastringue, bal mal famé » TdF ‘salo-patar’

salar 1 (v. tr.) : ajustar de sal a quicòm ; tròp augmentar lo prètz d'un trabalh.

Salar la sopa.

Salar lo lard, los cambajons.

Salar una rota. v. arotar.

Salar una factura.

salar 2 nm, cf Ubaud Dicort : « Lo salar, l’action de saler » (v. TdF jos ‘sala’)

salari : la paga d'una persona que trabalha.

salarial, -a : relatiu, -iva al salari.

Convencions salarialas.

Massas salarialas.

salariar (v. tr.) : balhar un salari.

salariat, -ada adj e n : persona que tòca un salari.

salasard : filat de pesca dels estanhs d'Erau (Occitània)

salason nf : accion de salar quicòm (burre, carn...) per o servar.

La salason del burre.

La salason del masèl.

Las salasons de La Cauna (Tarn)

salat 1 nm : carn salada servada dins de grais.

salat 2, -ada : p. p. de salar, « salé, ée ; surpayé ; interdit, impossible à obtenir » TdF jos ‘sala’.

Salat al fuòc : salat que jamai.

Nòta salada.

salatge : accion o resulta de salar.

Salatge d'un cambajon.

Salatge d'una carrièira glacinada.

salatgièr nm, cf Ubaud Dicort : « commis qui levait le droit de salage sur les marchands de sel » TdF ‘salagié’

salatièr nm, -ièira : persona que garda una salina.

sala topin (v. p. 20, 2, a] [salatopin] nm (pej.) : Joan topin (òme que fa la cosina ; òme bestiasson que se laissa totjorn enganar)

salausir (non preconizat Dicort) (v. tr.) : salar.

salavés 1, -esa : de Sauve (Gard).

Un Salavés.

Una Salavesa.

salavés 2, -esa adj, cf Ubaud Dicort : « des Causses, v. caussenard » (v. TdF ‘salavès 2’)

salavesa : sonalha longaruda e cilindrica.

« salcir » : v. somsir.

« salclar » : v. sarclar.

« salconduit » : prononciacion de salvconduit. v. pus luènh.

« salda » e derivats (cat.) : v. sobralha (los 2, abs. Dicort).

saldar v, cf Ubaud Dicort : « [cat.] v tr  (commerce) solder (un compte, des marchandises » (Laus). (v. sobrar)

salde nm, cf Ubaud Dicort : « [cat.] (commerce) solde (différence entre deux sommes » (Laus).

Salde creditor, salde debitor.

Per salde de tot compte.

saldes nm pl : « vente avec un rabais » (Laus)

Far los saldes.

Saldes d’ivèrn / d’estieu

 (Ubaud Dicort)

saleces nm pl, cf Ubaud Dicort : « osiers, oseraie » (v. TdF)

salèga : airal plantat de sauses ; amarinièira ; vimenièira.

salejar (v. intr.) : aver una tenor de sal tròp fòrta.

Aquel cambajon saleja.

Aquela sopa saleja.

salèp nm, cf Ubaud Dicort : « salep » TdF

salers 1 (formatge) nm, cf Ubaud Dicort : « salers (fromage) » (Sèrras-Ess.)

salers 2 (vaca) nf, cf Ubaud Dicort : « vache de Salers »

salés 1 nm, cf Ubaud Dicort  (plt.) : mena de sause (Salix cinerea), « saule à feuilles cendrées, en Rouergue » (v. TdF ‘salès 1’)

salés 2, -a (adj. e subs.) : de La Sala, de Las Salas, de totes los airals similars.

Un Salés.

Una Salesa.

salesa : mena de castanha.

salesian, -a : religiós, -osa avodat, -ada a l'educacion dels joves paures, mai que mai dins d'escòlas professionalas. Los Salesians foguèron fondats per Joan Bosco en 1859 ; las Salesianas espeliguèron pus tard (1872), mas plan abans que l'Estat s'ocupèsse d'escòlas aital.

salessada nf, cf Ubaud Dicort : « saulaie » (Laus)

saleta nf, cf Ubaud Dicort : « (biol.) cellule (syn. : cellula) » (v. Brun Glossari Oc-Fr)

salgema (R. V, 139) [sal gemma ~ sal de gemma nf, cf Ubaud Dicort] : clorur de sòdi cristallizat dins la tèrra.

salfèri (? cf Ubaud Dicort) nm : « psallette » (Alibert). (v. psalfèri)

« salgotar » / « salgotir » : v. sargotar / sargotir.

« salha » 1 nf : v. selha.

salha 2 nf, cf Ubaud Dicort : « A la salha, issa ! ou tout simplement A la salha !, cris d’ensemble que poussent les marins pour haler une manoeuvre » TdF jos ‘saia’

salhar (v. tr. e intr.) : tirar amb una còrda (t. tecn. de mar.)

salhent 1 [ ~ salient] nm : tot ço que fa salhida en general. / tot çò que despassa.

Los dos salhents d'una teulada.

salhent 2 [ ~ salient], -a adj : que fa salhida.

Suls angles salhents de la crotz occitana florisson 12 pomèls (nombre simbolic)

salhida [ ~ salida] nf : çò que despassa en defòra ; sortida ; entralhas, ventralha dels animals de bocariá ; expression plena d'a propaus e que giscla quand cal ; accion de cobrir una feme.

Las gargolhas d'una catedrala fan salhida.

salhidor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui saute, agile » (L. 333)

salhir 1 [ ~ salir] (v. tr.) : cobrir una feme.

salhir 2 [ ~ salir] (v. intr.) : sortir, se far véser, se mostrar, paréisser ; grelhar, puntejar ; despassar, far salhida ; gisclar.

SALI- : forma prefixada del latin sal, salis (sal)

 

 

sali, sàlia adj, cf Ubaud Dicort : « salyen / salluvien, -enne » (v. çai jos)

Sali, Sàlia n pr, cf Ubaud Dicort : « Salis, les Salyes ou Salluviens, peuple ligurien qui habitait à l’est du Rhône, entre la Durance et la mer, et avait pour capitale Arles » (v. TdF ‘Sàli’)

saliberna nf, cf Ubaud Dicort : « t. burlesque, vin, piot » TdF

salic, -a : relatiu, -iva als Francs salians.

Lei salica : mena de còde civil e penal.

salicar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et v pron, savourer ce que l’on mange, v. congostar (se) » (v. TdF)

salicària nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) salicaire » (Laus)

salicilar (v. tr.) (abs. Dicort) : sometre los aliments fermentables al salicilatge.

salicilat nm : sal o estèr de l'acid salicilic.

salicilatge : addicion d'acid salicilic per empachar la fermentacion de la cervesa.

salicilic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « salicylique » (Rapin)

salicina : glucosid tirat de la rusca del sauses.

salicòca : cambaròt / cambaròta / civadèl (Penæus caramote)

salicòla (adj. m. e f.) : relatiu, -iva a la produccion de sal de mar dins las salinas.

salicòrn nm (plt.) : « salicòr » en l. p. (Salicornia herbacea) ; (S. fruticosa) ; (S. macrostachya) ; (S. radicans)

salicosid(e) nm, cf Ubaud Dicort : « (chim.) salicoside »

salicultor, -tritz : persona que far valer una salina.

salicultura : accion o resulta de far valer una salina.

salida : sortida. (v. salhida)

Ostal de doas salidas.

Salida de la messa.

salidònia (L. 333) (abs. Dicort) (plt.) : èrba de las verrugas. (Chelidonium majus) (v. celidònia)

saliège nm : v. ariège, mena de planta : (Smilax aspera), « salsepareille » TdF jos ‘saliège’

salièira : aplech per metre de sal sus la taula ; cròs de quèrba del còl ; cròs de tempe (m.) ; cròs al dessús dels uèlhs dels cavals.

salieirada [ ~ salairada] nf, cf Ubaud Dicort : contengut d'una salièira plena.

salieiron [ ~ salairon] nm, cf Ubaud Dicort : salièira pichona.

salient : v. salhent.

salièr 1 nm : sac de pastre que i carreja de sal per sas fedas ; còfre per la sal.

salièr 2 adj m, cf Ubaud Dicort : « Camin salièr, chemin que l’on prenait pour aller quérir du sel » (v. TdF ‘salié’)

salierna nf, cf Ubaud Dicort : « variété d’olive, petite, ronde et d’un rouge noirâtre » TdF

salifèr, -a : que pòrta de sal.

salificable, -bla : que pòt èsser transformat en sal.

salificacion : accion o resulta de salificar.

salificar (v. tr.) : transformacion en sal. (t. tecn. de quimia)

saligòt, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « saligaud, aude, obscène, v. salòp, plus usité » (v. TdF)

saligotàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : (v. saligòt)

salin 1 nm, cf Ubaud Dicort : « saline, marais salant ; grenier à sel ; monopole du sel, droit sur le sel ; mortier à égruger le sel » TdF

salin 2, -a adj : que conten de sal ; de la natura de la sal.

salina : airal que i se tira de sal industrialament.

salinatge nm : operacion que consistís a concentrar una aiga salina dins un airal donat per que la sal i se depause.

salinejar v, cf Ubaud Dicort : (v. salin 2)

salinièira nf : v. salinièr 2.

salinièr 1 nm, cf Ubaud Dicort : « saunier, marchand de sel » TdF jos ‘salinié’

salinièr 2 nm / salinièira nf / salinon nm : recipient de pèira que i se trissava la sal gròssa ; salièira.

salinièr 3, -a : relatiu, -iva a la produccion de la sal.

salinitat nf : qualitat de çò salat ; tenor (R. V, 334) en sal.

salinizacion : accion de salinizar o de se salinizar.

salinizar (v. tr.) : far venir salin.

salinizar (se) : venir salin.

salinon nm : doblet de salinièr 2.

salir v : v. salhir.

salís nm / salissa nf, cf Ubaud Dicort (plt.) : mena de sause (Salix viminalis), « saule blanc, osier » (Alibert)

salitge nm, cf Ubaud Dicort : « goût salé, émanation saline, v. salabrum ; saumure, salaison, v. saladura » (v. TdF ‘salige’)

saliva : liquid secretat per las glandolas de la boca.

salivacion nf, cf Ubaud Dicort : « salivation » TdF

salivada : èrsa de mar que se gèta sul ribatge.

salivaire, -aira / salival, -a adj  (los 2, v. Ubaud Dicort e Alibert) (R. V, 143) : relatiu a la saliva.

Glandolas salivalas

salivar (v. intr.) : secretar de saliva.

salivejar (v. intr. e tr.) : frequentatiu de salivar, « produire de la salive » ; beure o manjar amb delícias (R. IV, 51) « boire avec sensualité, v. forrupar » (v. TdF)

Véser una lèbre virar sus l'ast me fa salivejar.

salivenca nf (R. V, 141) (abs. Dicort) (plt.) : espic / lavanda (Lavandula vera) ; (L. Stchas) ; (L. latifolia)

salivós, -osa : apetissent, -a (que fa salivejar)

sallar (v. tr.) (R. VI, 8) (veire sailar) : sailar (cargar un saile)

sallar (veire sailar) (se) v pron : se cargar un saile.

salle (Roergue -Albigés -Erau, en 2005) [veire saile, cf Ubaud Dicort] nm : doblet de saile.

« salm » [salm ~ salme nm (v. Ubaud Dicort, L. 333, e Alibert)] e derivats : v. psalm e derivats (non preconizats Dicort).

salmejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. salmejar)

salmejar v (v. Ubaud Dicort, L. 333, e Alibert) : « v intr, psalmodier » TdF ‘saumeja 1’. (v. psalmejar)