|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
salancós, -osa : embegurat, -ada de sal (que conten fòrça sal) Un salanc es un terren salancós. salant, -a (Honnorat ; abs. Dicort) (adj. e subs.) : que conten de sal ; que balha de sal [v. salan] ; espandida bèla de tèrra que i se tròba de salabrum (eflorescéncias de sal) [v. salanc] Aiga salanta. Los salants de Vacarés. sala-patar nf, cf Ubaud Dicort : « bastringue, bal mal famé » TdF ‘salo-patar’ salar 1 (v. tr.) : ajustar de sal a quicòm ; tròp augmentar lo prètz d'un trabalh. Salar la sopa. Salar lo lard, los cambajons. Salar una rota. v. arotar. Salar una factura. salar 2 nm, cf Ubaud Dicort : « Lo salar, l’action de saler » (v. TdF jos ‘sala’) salari : la paga d'una persona que trabalha. salarial, -a : relatiu, -iva al salari. Convencions salarialas. Massas salarialas. salariar (v. tr.) : balhar un salari. salariat, -ada adj e n : persona que tòca un salari. salasard : filat de pesca dels estanhs d'Erau (Occitània) salason nf : accion de salar quicòm (burre, carn...) per o servar. La salason del burre. La salason del masèl. Las salasons de La Cauna (Tarn) salat 1 nm : carn salada servada dins de grais. salat 2, -ada : p. p. de salar, « salé, ée ; surpayé ; interdit, impossible à obtenir » TdF jos ‘sala’. Salat al fuòc : salat que jamai. Nòta salada. salatge : accion o resulta de salar. Salatge d'un cambajon. Salatge d'una carrièira glacinada. salatgièr nm, cf Ubaud Dicort : « commis qui levait le droit de salage sur les marchands de sel » TdF ‘salagié’ salatièr nm, -ièira : persona que garda una salina. sala topin (v. p. 20, 2, a) [salatopin] nm (pej.) : Joan topin (òme que fa la cosina ; òme bestiasson que se laissa totjorn enganar) salausir (non preconizat Dicort) (v. tr.) : salar. salavés 1, -esa : de Sauve (Gard). Un Salavés. Una Salavesa. salavés 2, -esa adj, cf Ubaud Dicort : « des Causses, v. caussenard » (v. TdF ‘salavès 2’) salavesa : sonalha longaruda e cilindrica. « salcir » v : v. somsir. « salclar » v : v. sarclar. « salconduit » : prononciacion de salvconduit. v. pus luènh. « salda » e derivats (cat.) : v. sobralha (los 2, abs. Dicort). saldar v, cf Ubaud Dicort : « [cat.] v tr (commerce) solder (un compte, des marchandises » (Laus). (v. sobrar) salde nm, cf Ubaud Dicort : « [cat.] (commerce) solde (différence entre deux sommes) » (Laus). Salde creditor, salde debitor. Per salde de tot compte. saldes nm pl : « vente avec un rabais » (Laus) Far los saldes. Saldes d’ivèrn / d’estieu. (Ubaud Dicort) saleces nm pl, cf Ubaud Dicort : « osiers, oseraie » (v. TdF) salèga : airal plantat de sauses ; amarinièira ; vimenièira. salejar (v. intr.) : aver una tenor de sal tròp fòrta. Aquel cambajon saleja. Aquela sopa saleja. salèp nm, cf Ubaud Dicort : « salep » TdF salers 1 (formatge) nm, cf Ubaud Dicort : « salers (fromage) » (Sèrras-Ess.) salers 2 (vaca) nf, cf Ubaud Dicort : « vache de Salers » salés 1 nm, cf Ubaud Dicort (plt.) : mena de sause (Salix cinerea), « saule à feuilles cendrées, en Rouergue » (v. TdF ‘salès 1’) salés 2, -a (adj. e subs.) : de La Sala, de Las Salas, de totes los airals similars. Un Salés. Una Salesa. salesa : mena de castanha. salesian, -a : religiós, -osa avodat, -ada a l'educacion dels joves paures, mai que mai dins d'escòlas professionalas. Los Salesians foguèron fondats per Joan Bosco en 1859 ; las Salesianas espeliguèron pus tard (1872), mas plan abans que l'Estat s'ocupèsse d'escòlas aital. salessada nf, cf Ubaud Dicort : « saulaie » (Laus) (v. sauseda ) saleta nf, cf Ubaud Dicort : « (biol.) cellule (syn. : cellula) » (v. Brun Glossari Oc-Fr) salgema (R. V, 139) [sal gemma ~ sal de gemma nf, cf Ubaud Dicort] : clorur de sòdi cristallizat dins la tèrra. salfèri (? cf Ubaud Dicort) nm : « psallette » (Alibert). (v. psalfèri) « salgotar » / « salgotir » v : v. sargotar / sargotir. « salha » 1 nf : v. selha. salha 2 nf, cf Ubaud Dicort : « A la salha, issa ! ou tout simplement A la salha !, cris d’ensemble que poussent les marins pour haler une manoeuvre » TdF jos ‘saia’ salhar (v. tr. e intr.) : tirar amb una còrda (t. tecn. de mar.) salhent 1 [ ~ salient] nm : tot ço que fa salhida en general. / tot çò que despassa. Los dos salhents d'una teulada. salhent 2 [ ~ salient], -a adj : que fa salhida. Suls angles salhents de la crotz occitana florisson 12 pomèls (nombre simbolic) salhida [ ~ salida] nf : çò que despassa en defòra ; sortida ; entralhas, ventralha dels animals de bocariá ; expression plena d'a propaus e que giscla quand cal ; accion de cobrir una feme. Las gargolhas d'una catedrala fan salhida. salhidor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui saute, agile » (L. 333) salhir 1 [ ~ salir] (v. tr.) : cobrir una feme.
|
|
salhir 2 [ ~ salir] (v. intr.) : sortir, se far véser, se mostrar, paréisser ; grelhar, puntejar ; despassar, far salhida ; gisclar. SALI- : forma prefixada del latin sal, salis (sal) sali, sàlia adj, cf Ubaud Dicort : « salyen / salluvien, -enne » (v. çai jos) Sali, Sàlia n pr, cf Ubaud Dicort : « Salis, les Salyes ou Salluviens, peuple ligurien qui habitait à l’est du Rhône, entre la Durance et la mer, et avait pour capitale Arles » (v. TdF ‘Sàli’) saliberna nf, cf Ubaud Dicort : « t. burlesque, vin, piot » TdF salic, -a : relatiu, -iva als Francs salians. Lei salica : mena de còde civil e penal. salicar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et v pron, savourer ce que l’on mange, v. congostar (se) » (v. TdF) salicària nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) salicaire » (Laus) salicilar (v. tr.) (abs. Dicort) : sometre los aliments fermentables al salicilatge. salicilat nm : sal o estèr de l'acid salicilic. salicilatge : addicion d'acid salicilic per empachar la fermentacion de la cervesa. salicilic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « salicylique » (Rapin) salicina : glucosid tirat de la rusca del sauses. salicòca : cambaròt / cambaròta / civadèl (Penæus caramote) salicòla (adj. m. e f.) : relatiu, -iva a la produccion de sal de mar dins las salinas. salicòrn nm (plt.) : « salicòr » en l. p. (Salicornia herbacea) ; (S. fruticosa) ; (S. macrostachya) ; (S. radicans) salicosid(e) nm, cf Ubaud Dicort : « (chim.) salicoside » salicultor, -tritz : persona que far valer una salina. salicultura : accion o resulta de far valer una salina. salida : sortida. (v. salhida) Ostal de doas salidas. Salida de la messa. salidònia (L. 333) (abs. Dicort) (plt.) : èrba de las verrugas. (Chelidonium majus) (v. celidònia) saliège nm : v. ariège, mena de planta : (Smilax aspera), « salsepareille » TdF jos ‘saliège’ salièira : aplech per metre de sal sus la taula ; cròs de quèrba del còl ; cròs de tempe (m.) ; cròs al dessús dels uèlhs dels cavals. salieirada [ ~ salairada] nf, cf Ubaud Dicort : contengut d'una salièira plena. salieiron [ ~ salairon] nm, cf Ubaud Dicort : salièira pichona. salient : v. salhent. salièr 1 nm : sac de pastre que i carreja de sal per sas fedas ; còfre per la sal. salièr 2 adj m, cf Ubaud Dicort : « Camin salièr, chemin que l’on prenait pour aller quérir du sel » (v. TdF ‘salié’) salierna nf, cf Ubaud Dicort : « variété d’olive, petite, ronde et d’un rouge noirâtre » TdF salifèr, -a : que pòrta de sal. salificable, -bla : que pòt èsser transformat en sal. salificacion : accion o resulta de salificar. salificar (v. tr.) : transformacion en sal. (t. tecn. de quimia) saligòt, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « saligaud, aude, obscène, v. salòp, plus usité » (v. TdF) saligotàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : (v. saligòt) salin 1 nm, cf Ubaud Dicort : « saline, marais salant ; grenier à sel ; monopole du sel, droit sur le sel ; mortier à égruger le sel » TdF salin 2, -a adj : que conten de sal ; de la natura de la sal. salina : airal que i se tira de sal industrialament. salinatge nm : operacion que consistís a concentrar una aiga salina dins un airal donat per que la sal i se depause. salinejar v, cf Ubaud Dicort : (v. salin 2) salinièira nf : v. salinièr 2. salinièr 1 nm, cf Ubaud Dicort : « saunier, marchand de sel » TdF jos ‘salinié’ salinièr 2 nm / salinièira nf / salinon nm : recipient de pèira que i se trissava la sal gròssa ; salièira. salinièr 3, -a : relatiu, -iva a la produccion de la sal. salinitat nf : qualitat de çò salat ; tenor (R. V, 334) en sal. salinizacion : accion de salinizar o de se salinizar. salinizar (v. tr.) : far venir salin. salinizar (se) : venir salin. salinon nm : doblet de salinièr 2. salir v : v. salhir. salís nm / salissa nf, cf Ubaud Dicort (plt.) : mena de sause (Salix viminalis), « saule blanc, osier » (Alibert) salitge nm, cf Ubaud Dicort : « goût salé, émanation saline, v. salabrum ; saumure, salaison, v. saladura » (v. TdF ‘salige’) saliva : liquid secretat per las glandolas de la boca. salivacion nf, cf Ubaud Dicort : « salivation » TdF salivada : èrsa de mar que se gèta sul ribatge. salivaire, -aira / salival, -a adj (los 2, v. Ubaud Dicort e Alibert) (R. V, 143) : relatiu a la saliva. Glandolas salivalas salivar (v. intr.) : secretar de saliva. salivejar (v. intr. e tr.) : frequentatiu de salivar, « produire de la salive » ; beure o manjar amb delícias (R. IV, 51) « boire avec sensualité, v. forrupar » (v. TdF) Véser una lèbre virar sus l'ast me fa salivejar. salivenca nf (R. V, 141) (abs. Dicort) (plt.) : espic / lavanda (Lavandula vera) ; (L. Stchas) ; (L. latifolia) salivós, -osa : apetissent, -a (que fa salivejar) sallar (v. tr.) (R. VI, 8) (veire sailar) : sailar (cargar un saile) sallar (veire sailar) (se) v pron : se cargar un saile. salle (Roergue -Albigés -Erau, en 2005) [veire saile, cf Ubaud Dicort] nm : doblet de saile. « salm » [salm ~ salme nm (v. Ubaud Dicort, L. 333, e Alibert)] e derivats : v. psalm e derivats (non preconizats Dicort). salmejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. salmejar) salmejar v (v. Ubaud Dicort, L. 333, e Alibert) : « v intr, psalmodier » TdF ‘saumeja 1’. (v. psalmejar) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|