|
sagaç, -a : finòt, -a / subtil, -a / perspicaç, -a. sagaçament : amb perspicacitat. sagacitat nf : perspicacitat. sagaia : mena de bigatana (arma de gèt) v. bigatana. sagama nf, cf Ubaud Dicort : « baquet qu’on met sous la cuve » TdF sagamon nm, cf Ubaud Dicort : « baquet, récipient qu’on met sous la cuve » TdF « saganhar » : v. çaganhar - cigonhar. sagarés nm, cf Ubaud Dicort : « brouillard épais, masse de brouillard » TdF sagat ~ sagatum nm, cf Ubaud Dicort : « rejetons ; lignée, suite, v. sagatum plus usité » (v. TdF ‘sagat’) sagata nf / sagat (v. sagat) : rebrot (brota adventissa), « sarment de vigne ; plant d’olivier ; houssine, gaule » (v. TdF ‘sagato’) ; descendéncia / linhada, descendent, -a [v. sagat]. (v. sagatas) sagatada : accion de copar los rebrots en general ; còp de cotèl. sagataire, -aira n : escotelaire, -a ; sagnaire, -a. sagatar 1 (v. tr.) : copar los rebrots ; sagatar 2 (v. tr.) : escotelar ; ponhardar, « trancher la gorge... ; saisir au collet, pourchasser, tourmenter, v. secutar ; gâter, dégrader, sabrenauder, v. matrassar ». (v. TdF ‘sagata 1’) sagatas nf pl (abs. Dicort e TdF) : patilhas (mata de pels que d'unes laissan butar de cada part de la cara) (v. cigatas) Aviá un parelh de sagatas coma las del Juli Ferry. sagatejar (v. intr.) : rebrotar (far de rebrots) sagati nm : estòfa de lana amb de filosèla. sagaton nm, cf Ubaud Dicort : « petit rejeton, jeune surgeon, pousse » TdF sagatum nm sg : rebrotum (los rebrots en general (v. TdF) ; « au fig., enfants, descendants d’une race, d’une famille, pris collectivement » (Azaïs) sage, -ja adj (R. V, 124) (non preconizat Dicort) : v. savi. sagèl 1 nm : bol / marca oficiala que i son engravadas dessús las armas, l'efigia (R. III, 286), la devisa... d'un Estat, d'un sobeiran, d'una comunitat, d'una diocèsi, d'una glèisa, d'una persona..., e que l'òm pausa sus un acte, un escrich, un objècte... per los autenticar (R. II, 24) ; « cachet (de la poste, etc.) » (Laus) ; « timbre-poste » (Rapin). Pausar son sagèl sus quicòm : autenticar quicòm. sagèl de Maria nm (abs. Dicort) (plt.) : vinha blanca (Clematis Vitalba) sagèl de Salomon nm (plt.) : (Convallaria polygonatum) (v. cachet de Salamon) sagèl 2 nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de vêtement (jupe ?) » (L. 332) sagelador 1 nm, cf Ubaud Dicort : « scelleur » (L. 322). (v. sagelaire) sagelador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à sceller » (L. 322) sagelaire, -aira [~ -airitz] : persona que sagèla quicòm. sagèlament nm, cf Ubaud Dicort : « cachetage » (Laus), « action de sceller ; lettre scellée » (L. 322) sagelar (v. tr.) : bolar (pausar son sagèl sus quicòm). v. sagèl 1. sagelet nm, cf Ubaud Dicort : « lettre scellée » (L. 322) * sagesa (non preconizat Dicort) : v. saviesa. sageta : flècha (R. III, 339). sagetar (v. tr.) : mandar una sageta ; caçar amb de sagetas. Sagetàvem los aucelons, mas capitàvem pas gaire. sagetièira : mena de nau per la pesca ; filat per la pesca. sagin / saïn [veire sagin, cf Ubaud Dicort] nm : isson / redon / ròtle / pana de porc / grais del diafragma (m.) ; grais de la pana e de las tripas del pòrc fondut e servat sens lo metre a la sal ; bonda de barrica ; tap d'enfonilh ; mena d'escobilhon per onchar la padena amb d'òli o de grais fin. Al nòstre ostal, servàvem lo saïn dins la botariga. Montar sul saïn de q.q. : lo prautir ; lo molestar. saginós, -osa : abondós, -osa en grais. sagital, -a : en forma de sageta. sagitari nm (R. V, 133): signe noven del zodiac ; constellacion. sagitària (plt.) : (Sagittaria sagittaefolia) ; (S. obtusa) sagitat, -ada : en forma de sageta. La sagitària a de fuèlhas sagitadas. sagnaclocas nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « mauvais couteau, dont le ressort manque » (v. TdF jos ‘sauno-clusso’) sagnada nf, cf Ubaud Dicort : v. sangnada. sagnadís nm, cf Ubaud Dicort : v. sangnadís. sagnador nm, cf Ubaud Dicort : v. sangnador. sagnadura nf, cf Ubaud Dicort v. sangnadura. sagnagal nm, cf Ubaud Dicort : v. sagnaclocas. (v. Alibert) sagnagrelhs nm, cf Ubaud Dicort : « (qui saigne les grillons) mauvais petit couteau, v. cotelet ; ladre, avare sordide, v. esquichasarda » (v. TdF jos ‘sauno-grèu’) sagnaire nm, cf Ubaud Dicort : v. sangnaire. sagnairòla nf, cf Ubaud Dicort : v. sangnairòla. sagnalenga nf, cf Ubaud Dicort : v. sangna lenga. sagnament nm, cf Ubaud Dicort : v. sangnament. sagnant, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. sangnant. sagnar 1 v (v. Ubaud Dicort, Alibert, Basic) (R. V, 152) : « v tr, saigner, tirer du sang ; égorger, couper la gorge ; percer un arbre pour en tirer la résine » (v. TdF jos ‘sauna’) (# sanhar). « sagnar » e derivats : véser « sagnar » dins R. VI, 477, que remanda a la forma etimologica sangnar (abs. Dicort). Adonc, cercar totes los derivats de « sagnar » (que son de desformacions) als compausats de la forma prefixada SANG- sagnar 2 v : « v intr, jeter du sang, être sanglant » (v. TdF jos ‘sauna’). (v. sangnar 2) sagnariá nf, cf Ubaud Dicort : v. sangnariá. sagnariquet nm, cf Ubaud Dicort : v. sagnagrelhs. (v. TdF jos ‘sauno-grèu’) sagnatge nm, cf Ubaud Dicort : v. sangnatge. sagnejar v, cf Ubaud Dicort : v. sangnejar. sagneta nf, cf Ubaud Dicort : v. sangneta. sagnetar v, cf Ubaud Dicort : v. sangnetar. sagnièira nf, cf Ubaud Dicort : v. sangnièira. sagnièira de nas nf, cf Ubaud Dicort : « saignement de nez » (v. TdF jos ‘saunisso’) sagnisson nm, cf Ubaud Dicort : v. sangnisson. sagnós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : v. sangnós. sagnosa nf, cf Ubaud Dicort : v. sangnosa. sagoïn nm, cf Ubaud Dicort : « sagouin, petit singe » TdF « sagolhar » (sagolhar v) : v. gadolhar. sagolut, -uda adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : trebol, -a / fangós, -osa. sagorós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « brumeux, euse, v. neblós » (v. TdF) « sagotar » / « sagotir » : v. sargotar / sargotir. « sagrament » e derivats : v. sacrament. « sagrièja » : v. sadrèia. sagron nm, cf Ubaud Dicort : « cahot, secousse, ébranlement, fracas, hoquet, soupir ; fig., péj., une femme » (Alibert). sagron (dissimilacion del prefix so- en sa-) : v. sogron (abs. Dicort). sagrotlament nm (dissimilacion coma çaisús (sagron)) (preconizat Dicort) : v. sogrotlament (abs. Dicort). sagrotlar (v tr. e intr.) (dissimilacion coma çaisús (sagron)) (Lagarde, v. TdF jos ‘segrounla’ ; preconizat Dicort) : v. sogrotlar (abs. Dicort) sai / sabi : primièira persona de l'indicatiu de saber. Que non sai, « plus que je ne saurais dire, en grand nombre, beaucoup, v. fòrça ». (v. Ubaud Dicort e TdF ‘que-noun-sai’ e jos ‘sai’)
|
|
sai que loc adv, cf Ubaud Dicort : « peut-être que, apparemment, sans doute » TdF jos ‘sai’, « probablement » (Alibert). sai + que a donat l'advèrbi saique (non preconizat Dicort): Sai que òc, cf Ubaud Dicort. « probablement que oui » Sai que benlèu, peut-être. (v. Alibert) saia nf, cf Ubaud Dicort : « saie, espèce de sarrau ou de surtout, v. jargaud ; robe d’enfant, v. raubeta » (v. TdF ‘saio’ ; e Alibert) saibre : capial d'ostal (l'ennaut de la paret de davant) saïca nf, cf Ubaud Dicort : « saïque, sorte de vaisseau » TdF ‘saïco’ saila (abs. Dicort e TdF) : jarga / jargal / jargau (vestit de tèla grossièira) ; rauba de mainatjon. (v. saia) sailar (v. tr.) : cobrir amb un saile. sailar (se) : se cobrir amb un saile. saile : vestit de dessús contra la pluèja o lo vent ; mantèl ; cobèrta ; marrega de pastre o de rotlièr ; poncha que las femnas se'n cobrisson las espatlas ; tèla (tela) que se'n cobrissiá una vaca tendrièira, o un parelh en susor que demorava plantat un moment. Saile de manrega / manrega. (v. Ubaud Dicort e Vayssier jos ‘morrégo’) sailòla (abs. Dicort) : pichona rauba de mainatge. (v. saiòla) sailolet (abs. Dicort) : diminutiu de sailòla. (v. saiolet) sailon (abs. Dicort) : mantelet (pichon mantèl) (v. saion) saïn (non preconizat Dicort) : v. sagin. saiòla nf, cf Ubaud Dicort : « petite robe d’enfant » (v. TdF e Alibert) saiolet nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « petit sayon ; robe d’enfant faite d’une seule pièce » TdF saion nm, cf Ubaud Dicort : « sayon, mantelet » (v. TdF) saiord, -a adj, cf Ubaud Dicort : « sale, malpropre » TdF saique (adv.) [veire sai que, cf Ubaud Dicort] : sabi que v. sai. Saique (adv.) : benlèu ; se pòt ; probablament. Saique benlèu : benlèu ; se pòt ; probablament. Saique si : probablament que si. saissa : partida grassa de buòu o de vacala, entremièg las cuèissas e lo ventre. saissar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, retourner sur ses pas, en parlant des bœufs qui labourent, v. revirar » (v. TdF ‘saissa’) saisseta : mena de froment fichut. « saja femna » (fr.) : v. levandièira. sal (f.) : clorur de sòdi mai que mai tirat de l'aiga de mar, e utilizat coma condiment o per servar los aliments. Sal gròssa. Sal fina. Sal trissa. Sal marin. Sal de gemma [ / sal gemma], sel-gemme. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘sau 1’) Sal de grata, sel de contrebande. (v. Ubaud Dicort e Laus) Metre los cambajons e lo lard a la sal. La sal es lo condiment pus espandit. Coma las fedas a la sal : al brutle / a la buta-buta. sala : demòra (R. V, 139) ; castèl sens torres ni torrilhon (donjon) : aquelas doas accepcions son estadas servadas dins tot un fum de noms d'airals que son venguts de vilatges o de vilas (v. per ex. La Sala, Las Salas) ; membre d'ostal (sala comuna, sala de banh, sala de manjar...) Sala per manjar, salle à manger. (v. Ubaud Dicort e Fettuciari) Sala d’armas. Sala de dança. Sala de fèstas. Sala d'espèra. La Sala : nom occitan de Decazevila (Roergue) Las Salas : nom ancian de Salas Curan (Roergue) salabicós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « savoureux, euse, qui a un goût de salaison, v. salabrós » (v. TdF) « salabida » (salabida nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘salabido’) : v. saladina. salabre : mena de filat de pesca (v. TdF). salabrós, -osa adj : puslèu salat, -ada, « qui a de la salure, dont le goût est salé, v. salabicós » (v. TdF) Çò salabrós es mai gostós. salabrum nm sg : aiga salada ; aire salat ; eflorescéncias de sal. salaç, -a adj, cf Ubaud Dicort : « salace » (Rapin) salacitat nf, cf Ubaud Dicort : « salacité » (Rapin) salada 1 nf : ensalada ; « eau de mer, eau salée, saumure ; dépôt de sel, salaison ; fourches patibulaires ; lieu d’inhumation des suppliciés, voirie » TdF ‘salado’ Salada bastarda, laitue sauvage. (v. Ubaud Dicort e TdF) Salada salvatja, cf Ubaud Dicort. salada 2 nf, cf Ubaud Dicort : « sorte de casque usité au 16ème siècle » TdF jos ‘salado’ saladaire, -aira : persona que sala, qu'assala. saladar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, battre, rosser, v. salpicar » (v. TdF) saladassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse salade, v. ensaladassa » (v. TdF) saladèla (plt.) : mena de vineta pichona (Rumex acetosella) ; aurelha de lèbre (plt.) (Statice limonium) saladeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite salade, jeune laitue, v. ensaladeta » (v. TdF) saladieirat nm [ / saladieirada nf, cf Ubaud Dicort] : contengut d'un saladièr. (v. TdF jos ‘saladierado’) saladièr 1 nm : recipient que i se servís la salada ; airal per salar la carn del masèl ; recipient per servar las salasons. saladièr 2, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « Soi pas saladièr, je n’aime pas beaucoup la salade » (v. TdF jos ‘saladié’) saladina nf, cf Ubaud Dicort : meleta (mena de peis) (Atherina hipsetus) salador 1 nm : airal per salar la carn del masèl ; recipient per la sal ; taula per aprestar las salasons. (v. TdF) salador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « servant à saler » (L. 333) saladura : natura de çò salat ; tenor (R. V, 334) en sal. La saladura d'una carn. La saladura de la mar. salaformatge nm, cf Ubaud Dicort : « jocrisse, v. salatopin » (v. TdF ‘salo-froumage’) salaira (f.) : airal per salar la carn del masèl [v. salador 1] ; airal per balhar de sal al bestial. salairada ~ salieirada nf, cf Ubaud Dicort : v. saladieirat. salaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui sale, saleur » (v. TdF) salairon nm : v. salieiron. salamalèc nm (de l'arab) : salutacion (a tu la patz !) Far de salamalècs : far de salutacions exageradas. salamandra : blanda (Salamandra maculosa) salamandrin 1, -a adj (abs. Dicort) : que revèrta una salamandra ; que crenta pas lo fuòc ; salamandrin 2 [ / salamandron] nm, cf Ubaud Dicort : salamandra pichona. (v. TdF jos ‘salamandrin’) salamèca : filha o femna manieirosa, minosa, deguèrta (que fa de faiçons) ; que se fa pus amistosa que çò qu'es. salami nm (it.) : gròs salsissòt italian de carn de buòu o de pòrc. Salamon n pr m, cf Ubaud Dicort : « Salomon » (v. TdF) sal-amoniac nf, cf Ubaud Dicort : « (chim.) sel ammoniac (vx), chlorure d’ammonium » salan, -a adj, cf Ubaud Dicort : « imprégné de sel, v. salancós » (v. TdF ‘salan’) Las ondas salanas. Terraire salan, terrain salé. (v. TdF) salanc 1 adj m (v. Ubaud Dicort e TdF ‘salanc’) : (terraire salanc, v. jos salan) salanc 2 nm (v. Ubaud Dicort e TdF) / salanca (v. salanca) : terren salat ; salicòrn v. pus luènh. salanca nf (abs. Dicort e TdF) : « terrain salé » (Laus) (v. çai jos) Salanca n pr f, cf Ubaud Dicort : « pays ou rivière du Roussillon. R. salanc » (v. TdF) |
|
|
|
|
|