sacrifici : ofèrta religiosa rituala ; peniténcia ; renonciament.

sacrificial, -a : de la natura d'un sacrifici.

Natura sacrificiala de la messa.

Rite sacrificial.

sacrilèg 1, -ga (agent) n, cf Ubaud Dicort : « sacrilège » (Basic). (# sacrilègi)

sacrilèg 2, -ga adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : de la natura d'un sacrilègi.

Acte sacrilèg.

Paraula sacrilèga.

sacrilègament (abs. Dicort) : d'un biais sacrilèg.

sacrilègi nm (R. IV, 39 - V, 136) : profanacion de quicòm de sacrat ; accion contra quicòm de respectable. (# sacrilèg 1)

Profanar un sacrament es un sacrilègi.

Tustar sos parents es un sacrilègi.

sacripandàs nm, -assa : grand sacripant.

sacripandejar (v. intr.) : viure en sacripant.

sacripant nm, -a (de l'it. Sacripante, personatge de L'Orlando innamorato) : sacamand, -a v. sacamand.

sacristan (R. V, 135) [veire sacrestan], -a n, cf Ubaud Dicort : persona en carga d'una sacristia e de l'endedins d'una glèisa.

sacristia (R. V, 135) [veire sacrestia, cf Ubaud Dicort] nf : partida anèxa d'un glèisa que i se retira tot çò pel culte, e que lo prèire i se vestís per oficiar.

sacritge nm, cf Ubaud Dicort : « meurtre, assassinat, forfait » TdF ‘sacrige’

SACRO- : forma prefixada del lat. sacrum (os pelvian)

sacrococcigèu, -èa : relatiu, -iva al sacrum (lat.) e al coccix.

Muscle sacrococcigèu.

Tumor sacrococcigèa.

sacrococciti (f.) : sacro-iliti. v. pus bas.

sacrocoxalgia : tuberculòsi de l'articulacion sacro-iliaca.

sacrodinia : dolor dins la region del sacrum (lat.)

sacro-iliac, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva al sacrum (lat.) e a l'òs iliac.

sacro-iliti (abs. Dicort) (f.) : inflamacion de l'articulacion sacro-iliaca.

sacrolombar, -a : relatiu, -iva al sacrum (lat) e a la region lombara.

sacrosant, -a : relatiu, -iva a un respècte exagerat (mena de superlatiu emfatic de sacrat)

Las sacrosantas costumas d'autres còps.

sacrosciatic, -a : relatiu, -iva a dos ligaments del bacin pelvian, entre lo sacrum (lat.) e l'òs iliac.

sacrovertebral, -a : relatiu, -iva al sacrum (lat.) e a las vertèbras.

sacrum nm (del lat. os sacrum) : las cinc vertèbras sacradas de la cadeneta.

sacsabelada : sequèla ; cordilhada / tièira ; tropelada.

sacul nm (diminutiu scientific de saconèl) : vesicula o bocinhòla en general ; cavitat pichona de l'aurelha intèrna ; (t. tecn. d'anatomia animala, de botanica, de citologia)

Lo sacul de l'aurelha es un factor d'equilibri.

saculacion : vesicula o bocinhòla ; natura de çò saculat.

sacular, -a : relatiu, -iva a un sacul.

 Afeccion saculara.

saculat, -ada : caracterizat per la preséncia de saculs.

saculifòrme, -ma : en forma de vesicula.

saculina : crustacèu parasit dels crancs.

sadic, -a (adj.) : relatiu, -iva al sadisme ; que compòrta de sadisme.

sadicament : d'un biais sadic.

sadicoanal, -a : relatiu, -iva a la segonda etapa del desvolopament de las pulsions dels mainatges de dos o tres ans.

sadisme : perversion sexuala que la lubricitat (R. IV, 103) i s'acompanha de crueltat (R. VI, 174) e de violéncia ; crueltat mentala.

Lo sadisme d'aquel examinator èra legendari.

sadol 1 nm : refasti / abenal / desgost.

N'ai un brave sadol.

A son sadol, à satiété. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘sadou’)

sadol 2, -a adj : repasimat, -ada ; refastinhós, -osa.

Soi sadol que ne pòdi pas pus.

Dròlle, siás tròp sadol ! : siás tròp refastinhós.

sadolable, -bla : que pòt èsser repasimat, -ada (assadolat, -ada)

sadolada : assadolada / brave repais.

Avèm facha una brava sadolada !

sadolament nm : assadolament (accion de sadolar o de se sadolar)

sadolar (v. tr.) : assadolar / repasimar ; bandar.

sadolar (se) : s'assadolar / se repasimar ; se bandar.

sadolàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « tout-à-fait soûl, gros ivrogne » (v. TdF)

sadolatge (abs. Dicort) : assadolatge (accion de sadolar o de se sadolar) (v. sadolament)

sadolesa nf, cf Ubaud Dicort : « satiété » (L. 332)

 

 

sadolet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « rassasié, ée, en parlant d’un enfant ou d’un agneau ; un peu soûl, v. gai » TdF

Èra sadolet, il était entre deux vins. (v. TdF)

sadolitge nm / sadolum nm sg : sacietat (R. V, 161).

sadomasoquisme : perversion sexuala a l'encòp sadica e masoquista.

sadomasoquista (adj. e subs. [dels dos genres]) : que patís o que fa pròva de sadomasoquisme.

sador nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de filet de pêche fait en tramail, v. entremalhada » (v. TdF)

Sadornin : prenom (doblet popular de Saturnin)

sadrèia (plt.) : pebre d'ase (Satureia hortensis) ; (S. montana)

saducèu, -èa adj e n : adèpte,-a d'una sècta josieva que cresiá pas a l'immortalitat de l'anma (arma) ni mai tanpauc a la resurreccion.

Farisèus e Saducèus quitavan pas de molestar Jèsus.

safarès nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : bruch / sarrabastal.

safaret nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : bruch de voses / barjacada ; cascalhejadís.

safari : expedicion de caça en Africa o endacòm mai ; ensemble dels caçaires que fan un safari.

Safari-fòtos (v. Ubaud Dicort), « safari-photo »

safen, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a de nèrvis o de venas de las cambas.

Nervis safens.

Venas safenas.

safic, -a : relatiu, -iva a Safò o al safisme.

safir nm (R. V, 154 - L. 332) : pèira preciosa d'un blau prigond ; boton sul nas, « bourgeon du visage » TdF

safirin [safirenc (v. Ubaud Dicort e TdF)], -a adj : color de safir.

safirina : silicat d'alumini e de magnesi.

safisme : lesbianisme (omosexualitat feminina)

Safò [Safo] n pr f : poetessa grèca que canta lo desir e la passion (fin del s.VI, e VI abans J.C).

safran 1 nm : (t. tecn. de mar.) pèça de l'empenta (del governalh) (v. TdF ‘safran 2’)

safran 2 nm : (plt. que dona de tinta jauna) (Crocus sativus) ; polverum de safran utilizat coma substància aromatica.

safran (far de -) : far la safranada / far plantièr (anar pas a l'escòla / far una brava escapada)

safran bastard (plt.) : (Carthamus tinctorius)

safran dels prats / safran derraic [derraïc] nm (plt.) : (Colchicum autumnale)

safran fèr (plt.) : safran de prima (Crocus vernus) (v. TdF jos ‘safran 1’)

safran primaïc nm, cf Ubaud Dicort : « safran ordinaire » (Alibert)

safran tua chin [safran-tua-chin] nm : v. safran dels prats.

safran 3 (subs. e adj. inv.) : color jauna.

safranada : brava escapada en lòc d'anar a l'escòla.

safranaire (abs. Dicort), -a : escolan, -a que fa plantièr. v. safran (far de -). (v. safranièr 1)

safranar (v. tr. e intr.) : coloriar en jaune ; assasonar amb de safran ; barbolhar / embarbolhar amb de safran ; « faire l’école buissonnière » TdF.

safranar (se) : se barbolhar / s'embarbolhar amb de safran.

safranièira nf : campat de safran [v. safranièr 1] ; « société de rôdeurs, de fainéants : Es de la safranièira » (v. TdF).

safranièr 1 nm : « banqueroutier, parce qu’autrefois on peignait en jaune la maison des faillis ; enfant qui fait l’école buissonnière » TdF ; « safranière, plantation de safran, lieu où l’on serre le safran » (Azaïs)

safranièr 2, -ièira n : persona que cultiva o vend de safran.

safranina : nom generic d'unas matèrias colorantas (quimia)

safranòl : esséncia del safran.

safranon nm, cf Ubaud Dicort : « petit safran, carthame, plante, v. grana de parroquet » TdF

safranós, -osa : trebol, -a (s.f.) ; fraudulent, -a (R. III, 389) ; equivòc, -a (R. V, 576) ; calhòl, -a (moralament suspècte)

safràs nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de pierre jaunâtre, sablon quartzeux » TdF

safre 1 nm (abs. Dicort) : veire colorat en blau per d'oxid de cobalt, « safre » (Laus).

safre 2 nm, cf Ubaud Dicort : « molasse jaune sale, sable aggloméré, pierre de couleur jaune et de consistance sablonneuse, grès limoneux ; pierre à aiguiser les serpes et les faucilles [v.  ensafrar] ; sablon quartzeux ; brique pilée » (v. TdF)

safròl : compausat fenolic contengut dins l'esséncia de sassafràs.

safrós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « sablonneux, euse, semblable à la pierre appelée safre 2 » (v. TdF)

saga 1 nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : mescla de legums secs.

saga 2 nf, cf Ubaud Dicort : « tas de gerbes placées horizontalement, v. mòla » (v. TdF ’sago 2’)

saga 3 nf, cf Ubaud Dicort : « brouillard, brouée, v. nèbla, tuba » (v. TdF ‘sago 1’)

sagà [saga 4, cf Ubaud Dicort] nf (mot escandinau vengut internacional) : ensemble de racontes legendaris en pròsa de la literatura escandinava ; epopèia familiala quasi legendària que se debana sus mai d'una generacion.