|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
sacrifici : ofèrta religiosa rituala ; peniténcia ; renonciament. sacrificial, -a : de la natura d'un sacrifici. Natura sacrificiala de la messa. Rite sacrificial. sacrilèg 1, -ga (agent) n, cf Ubaud Dicort : « sacrilège » (Basic). (# sacrilègi) sacrilèg 2, -ga adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : de la natura d'un sacrilègi. Acte sacrilèg. Paraula sacrilèga. sacrilègament (abs. Dicort) : d'un biais sacrilèg. sacrilègi nm (R. IV, 39 - V, 136) : profanacion de quicòm de sacrat ; accion contra quicòm de respectable. (# sacrilèg 1) Profanar un sacrament es un sacrilègi. Tustar sos parents es un sacrilègi. sacripandàs nm, -assa : grand sacripant. sacripandejar (v. intr.) : viure en sacripant. sacripant nm, -a (de l'it. Sacripante, personatge de L'Orlando innamorato) : sacamand, -a v. sacamand. sacristan (R. V, 135) [veire sacrestan], -a n, cf Ubaud Dicort : persona en carga d'una sacristia e de l'endedins d'una glèisa. sacristia (R. V, 135) [veire sacrestia, cf Ubaud Dicort] nf : partida anèxa d'un glèisa que i se retira tot çò pel culte, e que lo prèire i se vestís per oficiar. sacritge nm, cf Ubaud Dicort : « meurtre, assassinat, forfait » TdF ‘sacrige’ SACRO- : forma prefixada del lat. sacrum (os pelvian) sacrococcigèu, -èa : relatiu, -iva al sacrum (lat.) e al coccix. Muscle sacrococcigèu. Tumor sacrococcigèa. sacrococciti (f.) : sacro-iliti. v. pus bas. sacrocoxalgia : tuberculòsi de l'articulacion sacro-iliaca. sacrodinia : dolor dins la region del sacrum (lat.) sacro-iliac, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva al sacrum (lat.) e a l'òs iliac. sacro-iliti (abs. Dicort) (f.) : inflamacion de l'articulacion sacro-iliaca. sacrolombar, -a : relatiu, -iva al sacrum (lat) e a la region lombara. sacrosant, -a : relatiu, -iva a un respècte exagerat (mena de superlatiu emfatic de sacrat) Las sacrosantas costumas d'autres còps. sacrosciatic, -a : relatiu, -iva a dos ligaments del bacin pelvian, entre lo sacrum (lat.) e l'òs iliac. sacrovertebral, -a : relatiu, -iva al sacrum (lat.) e a las vertèbras. sacrum nm (del lat. os sacrum) : las cinc vertèbras sacradas de la cadeneta. sacsabelada : sequèla ; cordilhada / tièira ; tropelada. sacul nm (diminutiu scientific de saconèl) : vesicula o bocinhòla en general ; cavitat pichona de l'aurelha intèrna ; (t. tecn. d'anatomia animala, de botanica, de citologia) Lo sacul de l'aurelha es un factor d'equilibri. saculacion : vesicula o bocinhòla ; natura de çò saculat. sacular, -a : relatiu, -iva a un sacul. Afeccion saculara. saculat, -ada : caracterizat per la preséncia de saculs. saculifòrme, -ma : en forma de vesicula. saculina : crustacèu parasit dels crancs. sadic, -a (adj.) : relatiu, -iva al sadisme ; que compòrta de sadisme. sadicament : d'un biais sadic. sadicoanal, -a : relatiu, -iva a la segonda etapa del desvolopament de las pulsions dels mainatges de dos o tres ans. sadisme : perversion sexuala que la lubricitat (R. IV, 103) i s'acompanha de crueltat (R. VI, 174) e de violéncia ; crueltat mentala. Lo sadisme d'aquel examinator èra legendari. sadol 1 nm : refasti / abenal / desgost. N'ai un brave sadol. A son sadol, à satiété. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘sadou’) sadol 2, -a adj : repasimat, -ada ; refastinhós, -osa. Soi sadol que ne pòdi pas pus. Dròlle, siás tròp sadol ! : siás tròp refastinhós. sadolable, -bla : que pòt èsser repasimat, -ada (assadolat, -ada) sadolada : assadolada / brave repais. Avèm facha una brava sadolada ! sadolament nm : assadolament (accion de sadolar o de se sadolar) sadolar (v. tr.) : assadolar / repasimar ; bandar. sadolar (se) : s'assadolar / se repasimar ; se bandar. sadolàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « tout-à-fait soûl, gros ivrogne » (v. TdF) sadolatge (abs. Dicort) : assadolatge (accion de sadolar o de se sadolar) (v. sadolament) sadolesa nf, cf Ubaud Dicort : « satiété » (L. 332) sadolet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « rassasié, ée, en parlant d’un enfant ou d’un agneau ; un peu soûl, v. gai » TdF Èra sadolet, il était entre deux vins. (v. TdF)
|
|
sadolitge nm / sadolum nm sg : sacietat (R. V, 161). sadomasoquisme : perversion sexuala a l'encòp sadica e masoquista. sadomasoquista (adj. e subs. [dels dos genres]) : que patís o que fa pròva de sadomasoquisme. sador nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de filet de pêche fait en tramail, v. entremalhada » (v. TdF) Sadornin : prenom (doblet popular de Saturnin) sadrèia (plt.) : pebre d'ase (Satureia hortensis) ; (S. montana) saducèu, -èa adj e n : adèpte,-a d'una sècta josieva que cresiá pas a l'immortalitat de l'anma (arma) ni mai tanpauc a la resurreccion. Farisèus e Saducèus quitavan pas de molestar Jèsus. safarès nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : bruch / sarrabastal. safaret nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : bruch de voses / barjacada ; cascalhejadís. safari : expedicion de caça en Africa o endacòm mai ; ensemble dels caçaires que fan un safari. Safari-fòtos (v. Ubaud Dicort), « safari-photo » safen, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a de nèrvis o de venas de las cambas. Nervis safens. Venas safenas. safic, -a : relatiu, -iva a Safò o al safisme. safir nm (R. V, 154 - L. 332) : pèira preciosa d'un blau prigond ; boton sul nas, « bourgeon du visage » TdF safirin [safirenc (v. Ubaud Dicort e TdF)], -a adj : color de safir. safirina : silicat d'alumini e de magnesi. safisme : lesbianisme (omosexualitat feminina) Safò [Safo] n pr f : poetessa grèca que canta lo desir e la passion (fin del s.VI, e VI abans J.C). safran 1 nm : (t. tecn. de mar.) pèça de l'empenta (del governalh) (v. TdF ‘safran 2’) safran 2 nm : (plt. que dona de tinta jauna) (Crocus sativus) ; polverum de safran utilizat coma substància aromatica. safran (far de -) : far la safranada / far plantièr (anar pas a l'escòla / far una brava escapada) safran bastard (plt.) : (Carthamus tinctorius) safran dels prats / safran derraic [derraïc] nm (plt.) : (Colchicum autumnale) safran fèr (plt.) : safran de prima (Crocus vernus) (v. TdF jos ‘safran 1’) safran primaïc nm, cf Ubaud Dicort : « safran ordinaire » (Alibert) safran tua chin [safran-tua-chin] nm : v. safran dels prats. safran 3 (subs. e adj. inv.) : color jauna. safranada nf : brava escapada en lòc d'anar a l'escòla. safranaire (abs. Dicort), -a : escolan, -a que fa plantièr. v. safran (far de -). (v. safranièr 1) safranar (v. tr. e intr.) : coloriar en jaune ; assasonar amb de safran ; barbolhar / embarbolhar amb de safran ; « faire l’école buissonnière » TdF. safranar (se) : se barbolhar / s'embarbolhar amb de safran. safranièira nf : campat de safran [v. safranièr 1] ; « société de rôdeurs, de fainéants : Es de la safranièira » (v. TdF). safranièr 1 nm : « banqueroutier, parce qu’autrefois on peignait en jaune la maison des faillis ; enfant qui fait l’école buissonnière » TdF ; « safranière, plantation de safran, lieu où l’on serre le safran » (Azaïs) safranièr 2, -ièira n : persona que cultiva o vend de safran. safranina : nom generic d'unas matèrias colorantas (quimia) safranòl : esséncia del safran. safranon nm, cf Ubaud Dicort : « petit safran, carthame, plante, v. grana de parroquet » TdF safranós, -osa : trebol, -a (s.f.) ; fraudulent, -a (R. III, 389) ; equivòc, -a (R. V, 576) ; calhòl, -a (moralament suspècte) safràs nm, cf Ubaud Dicort : « espèce de pierre jaunâtre, sablon quartzeux » TdF safre 1 nm (abs. Dicort) : veire colorat en blau per d'oxid de cobalt, « safre » (Laus). safre 2 nm, cf Ubaud Dicort : « molasse jaune sale, sable aggloméré, pierre de couleur jaune et de consistance sablonneuse, grès limoneux ; pierre à aiguiser les serpes et les faucilles [v. ensafrar] ; sablon quartzeux ; brique pilée » (v. TdF) safròl : compausat fenolic contengut dins l'esséncia de sassafràs. safrós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « sablonneux, euse, semblable à la pierre appelée safre 2 » (v. TdF) saga 1 nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : mescla de legums secs. saga 2 nf, cf Ubaud Dicort : « tas de gerbes placées horizontalement, v. mòla » (v. TdF ’sago 2’) saga 3 nf, cf Ubaud Dicort : « brouillard, brouée, v. nèbla, tuba » (v. TdF ‘sago 1’) sagà [saga 4, cf Ubaud Dicort] nf (mot escandinau vengut internacional) : ensemble de racontes legendaris en pròsa de la literatura escandinava ; epopèia familiala quasi legendària que se debana sus mai d'una generacion. |
|
|
|
|
|
|