|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
sablairòla : sablièira pichona. sablar / sablonar (v. sablonar) (v. tr.) : metre de sabla ; « ensabler ; s’ensabler ; assassiner quelqu’un, en le frappant avec un sachet de sable » TdF ‘sabla’. sablàs nm / sablat (abs. Dicort) : banc de sabla ; terren sablonós. sable (m.) [ ~ sabla nf, cf Ubaud Dicort] : sabla (f.) v. pus avant. sablet, -a
adj, cf Ubaud Dicort : « [blet],
blette, blossi, ie, en parlant d’une pomme trop mûre, v. blet » TdF sablet
(faire -) loc v,
cf Ubaud Dicort : « manquer
son but au jeu de mail » (Brun Glossari
Oc-Fr) sableta nf (v. TdF) : sabla fina. sablièira : airal que i s'extrai de sabla ; sòla de fustam. sablièr 1 nm : relòtge de sabla (pichòt aparelh fach de dos recipients de veire que se pòdon vojar lor contengut de sabla un dins l'autre per un canalòt estrech, e que servís a evaluar una durada cortina : per ex. lo temps per far còire un uòu) sablièr 2, -a adj (abs. Dicort e TdF) : relatiu, -iva a l'extraccion o al comèrci de la sabla. sablina : sabla fòrt fina. sablon : sabla menuda. sablonar (v. tr.) (Alibert e TDF jos ‘sabouna’) : netejar quicòm amb de sabla. sablonat nm, cf Ubaud Dicort :
« sablonnière » TdF sablonenc, -a adj / sablonós, -osa (v. sablonós) : « de sable, de la nature du sable » ; abondós,-a en sabla. (v. TdF ‘sablounen’) sablonet nm, cf Ubaud Dicort :
v. sablonat. (v. TdF jos ‘sablounat’) sablonièira (abs. Dicort) :
sablièira de sabla menuda,
« sablonnière » (Rapin). (v. sablonat) sablonièr nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -ièira (subs.) : persona que carreja de sabla. sablonós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « sablonneux, euse » TdF sablós, -osa / sablut, -uda adj / sablonós,
-osa (v. sablonós)
: « sableux, euse, mêlé de
sable » ; cobèrt, -a de sabla. (v. TdF jos ‘sablous’) ; de la natura de la sabla [v. sablonenc]. sablum nm sg : « terrain sablonneux » ; la sabla en general (v. TdF ‘sablun’) ; sabla blosa e blanca (v. Alibert). sablut, -uda adj : v. sablós. sabòia [saboia] nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : mena de castanha. sabon : substància obtenguda per l'accion d'un alcalí sus un còrs gras ; reprimenda / admonestacion (R. IV, 253). Sabon de Marselha. Ven de se trapar un d'aqueles sabons ! sabonada : aiga de sabon ; linge sabonat ; admonestacion. Ai trapada una sabonada que te disi pas ! sabonadís nm : çò que deu èsser sabonat ; çò sabonat. sabonaire, -aira : persona que sabona. sabonar (v. tr.) : lavar, netejar amb de sabon ; cobrir d'escuma de sabon ; t. tecn. de verrariá. Sabonar de linge. Sabonar un ponde. Sabonar q.q. per lo rasar. Sabonar un miralh. sabonar (se) : se lavar amb de sabon. sabonariá : fabrica o botiga de sabon. Las sabonariás de Marselha. sabonatge : accion de sabonar o de se sabonar. sabonejar (v. tr.) : escumar l'aiga sabonosa ; sabonar leugièirament. saboneta 1 / sabonèla nf (Alibert) (plt.) : (Saponaria officinalis) saboneta 2 nf : sabon perfumat per se lavar. sabonièira : sabonariá v. pus naut. sabonièr 1 nm : mujol provençal (peis) (Mugil
provincialis) (v. TdF jos
‘sabounié’) sabonièr 2 nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -ièira : persona que fa de sabon o que trabalha dins una sabonièira ; bugadièira ; Marinon èra sabonièira. sabonièr 3, -ièira adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva al sabon, « savonnier, -ère » (Laus). Industria sabonièira. sabonós, -osa adj : « savonneux, euse » TdF. D'aiga sabonosa. sabor nf : fumet / aròma / nolença ; gost (proprietat de tot un fum de causas d'afectar los organs del gost e de l'odorat) Sabor amarganta. Sabor sucrada. Sabor salada. Sabor aspra. Sabor canina. Aver sabor : aver talent. Far sabor : balhar l'enveja de manjar. saborada nf, cf Ubaud Dicort :
(v. saborament) saboraire nm, cf Ubaud Dicort : « savouret, os de
bœuf ou de porc que l’on met dans le pot, pour rehausser le
goût du potage, v. assaboraire [v. saboral] ; mâchoire
inférieure du porc ; gâteau de blé cuit sous la
cendre » (v. TdF) saboral / saboret nm (v. TdF jos ‘sabourau’) : lard, grais d'auca o d'anet, « vieille graisse (séchée et rance : on la trempait dans la soupe et on la ressortait) » (Carrasco) ; òs rance de cambajon... per balhar de gost a la sopa ; « injure à l’adresse d’une femme » (Alibert). saborament nm, cf Ubaud Dicort : « savourement »
TdF saborar (v. tr.) : manjar quicòm que ven per gost ; se gardar quicòm un momenton dins la boca per se'n congostar ; « donner de la saveur, assaisonner, v. assaborar ; battre, frapper, v. adobar, sabar » (v. TdF). sabòrd : obertura qüadrangulara dins la paret d'un naviri al dessús de la linha de flotason. sabordar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, saborder » (Per Noste) saborejant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui a ou qui
donne de la saveur ; odorant » TdF saborejar (v. intr. e tr.) : aver de sabor ; prene plaser a manjar quicòm ; manjar quicòm en prenent son temps. Saborejar un glacet. Saborejar un tripon. saborent, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : saborós, -osa (plen de sabor) « odorant, ante, v. redolent ; qui a du flair, v. odorós » TdF saboret nm : v. saboral. saborir v, cf Ubaud Dicort :
« v inr, devenir savoureux » (L. 332) saborós, -osa : plen de sabor (s. p. e s. f.) Un salsissòt
saborós. Un mot saborós. saborosament : d'un biais saborós. |
|
saborum nm sing, cf Ubaud Dicort : « partie
savoureuse, ce qui donne la saveur, v. assaborum,
adobum ; savouret, v. assaboraire »
(v. TdF). (v. saboraire) saborut, -uda adj, cf Ubaud Dicort :
v. saberut. (v. TdF jos ‘saberu’, e v. Azaïs) sabotaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « saboteur, -euse » (v. Rapin) sabotar (v. tr.) (R. V, 130) : saquejar / brandir / bolegar ; « saboter » (Laus, Rapin). sabotatge nm : accion de saquejar ; « sabotage » (Laus, Rapin). sabotejar (v. tr.) : frequentatiu de sabotar. sabotiment : saquejadís / secossa. sabotir (v. tr.) : « v tr et intr,
secouer, ébranler, cahoter ; être
secoué » TdF
‘sabouti’, doblet
de sabotar. v. sabotar, sabraca (adj. e subs. m. e f.) [nf, cf Ubaud Dicort] : « schabraque, housse de cavalerie » TdF ‘sabraco’ ; « patraque » (Sèrras-Ess.) ; maladrech, -a. Vièilha sabraca, vieille patraque, vieille
machine détraquée ; terme injurieux » (v. TdF) Es un sabraca : es maladrech coma un pè de pòrc. sabracaire, -aira n (abs. Dicort) : pochinaire, -a (persona maladrecha que degalha o
fa perir tot çò que tòca) (v. sabracar) sabracar (v. tr.) (abs. Dicort) : pochinar / degalhar / afrabar quicòm ; afrabar un trabalh, « bâcler » (Lagarde, Basic). sabrada : accion de sabrar ; còp de sabre ; trabalh sabracat. sabraire, -aira : persona que sabra (v. TdF ‘sabraire’) ; persona que critica. sabranlar v, cf Ubaud Dicort :
v. desbrandar. (v. TdF jos ‘desbranda’) sabraquejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, gâter, bâcler, mal
faire un travail »
(Sèrras-Ess.) sabrar (v. tr.) : tustar amb un sabre ; criticar a la bobosa (v. Alibert). Sabrar un afaire, expédier une affaire avec précipitation et négligence. (Azaïs) sabre : mena d'arma blanca. sabrejar (v. tr.) : frequentatiu de sabrar (quitar pas de sabrar) sabrenàs nm, cf Ubaud Dicort : v. sabarnaud (v. TdF jos ‘sabernaud’) ;
« homme fin, rusé,
astucieux » (Azaïs) sabretacha nf, cf Ubaud Dicort :
« sabretache » TdF sabrièr nm : tròç de pòrc
passat a la sal, « v. saboraire, saborum » (v. TdF ‘sabrié’) sabron : sopac / trandida / ressaut / saquejal / saquejadís. sabròt : mescla de vin amb de bolhon. Far sabròt : vojar un veirat de vin dins son bolhon, « boire dans l’assiette, après avoir mangé la soupe » (v. TdF jos ‘sabrot’). sabte [veire dissabte, cf Ubaud Dicort] nm : dissabte (jorn seisen de la setmana) sabtin, -a : del dissabte. Luna sabtina. sabuc nm (non preconizat Dicort) : v. sambuc. sabut, -uda : p.p. de saber. (v. sauput) sac nm : receptacle (R. II, 280) de tèla, de cuèr, de papièr, de jute... que se dobrís pas que per ennaut, e utilizat per metre o per carrejar tot un fum de causas ; « cilice, vêtement grossier » ; accion de sacatjar [v. sacatge 2]. (v. TdF ‘sa 2’) Sac a man. Sac a provisions. Sac de carbon. Sac de ciment. Sac de cafè. Sac de froment. A boca de sac : a bodre / en abondi / a foison. A gola de sac : a rebòfi / a rebondum / al torrofle. sac carbonièr nm, cf Ubaud Dicort : « sac à
charbon » TdF jos
‘sa 2’ sac d’esquina nm, cf Ubaud Dicort : « sac à
dos » (Sèrras-Ess.) sac de man nm, cf Ubaud Dicort :
« sac à main » (Rapin). [Laus, Rapin : saquet de man] sac de garris nm, cf Ubaud Dicort :
« sac de nœuds ; sac de rats, se dit d’une troupe
de gens remuants et difficiles à contenir » (Lexic M. Roqueta) Sembla
qu’avètz un sac de garris,
se dit d’un enfant qui remue sans cesse, d’une compagnie
difficile à maintenir. (v. TdF jos ‘sa 2’) sac farinièr nm, cf Ubaud Dicort : « sac à
farine » (v. TdF jos
‘sa 2’) sac gorgièr nm, cf Ubaud Dicort : « sac à large
gueule » TdF jos
‘sa 2’ sac pisador nm, cf Ubaud Dicort :
« sac dans lequel on met les châtaignes qu’on veut
battre » TdF jos
‘pisadou’ saca : sac grand, de tèla (tela) o de jute. Saca de farina. Saca de lana. Saca de palha. Una saca de messorgas : tot un fum de messorgas. Aquel òme es una saca de vin : es un pintonejaire saca-buta nm, cf Ubaud Dicort :
« (instrument de musique) trombone » (Carrasco).
[Rapin : sacabota
« saquebute »] sacada 1 nf / sacat (abs. Dicort) : contengut d'un sac plen. Ai portada al curat una sacada de pecats. sacada 2 nf : « saccade, secousse, coup
de bride, volée de coups, coup » TdF sacadar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, secouer comme un
sac, v. ensacar, secodre » (v. TdF) sacadassa nf, cf Ubaud Dicort :
(v. sacada 2) sacadat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « saccadé,
ée » TdF jos
‘sacada’ sacal nm : « sachée, contenu d’un sac ; saccade, secousse, coup de bride » ; còp / rosta / tanada / tabassada. (v. TdF jos ‘sacado’) S'es trapat lo sacal que se meritava. sacamand, -a n : arpalhand, -a / brigand, -a / panaire, -a ; òme femnassièr ; femna gorrina ; creditor adamantin ; creditora adamantina ; persona cridassejaira ; persona turbulenta. sacamandalha nf sing, cf Ubaud Dicort :
« racaille, milice » (Lexic
M. Roqueta) sacamandejar (v. intr.) : far lo mestièr de panaire ; menar una vida gorrina. sacament nm, cf Ubaud Dicort :
« Metre a sacament, mettre à sac » (L. 332). (v. sacatge 2) sacapautràs nm (v. Ubaud Dicort, Alibert e TdF ‘saco-pautras’), -assa : bochard, -a (malnet, -a) ; lord, -a ; pataud, -a / pataudàs, -assa / maladrechàs, -assa. Aquela femna es una sacapautrassa ! sacaputa nf, cf Ubaud Dicort :
« coecum, boyau du cochon dans lequel on fait le
cervelas » TdF ‘saco-puto’ |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|