sablairòla : sablièira pichona.

sablar / sablonar (v. sablonar)  (v. tr.) : metre de sabla ; « ensabler ; s’ensabler ; assassiner quelqu’un, en le frappant avec un sachet de sable » TdF ‘sabla’.

sablàs nm / sablat (abs. Dicort) : banc de sabla ; terren sablonós.

sable (m.) [ ~ sabla nf, cf Ubaud Dicort] : sabla (f.) v. pus avant.

sablet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « [blet], blette, blossi, ie, en parlant d’une pomme trop mûre, v. blet » TdF

sablet (faire -) loc v, cf Ubaud Dicort : « manquer son but au jeu de mail » (Brun Glossari Oc-Fr)

sableta nf (v. TdF) : sabla fina.

sablièira : airal que i s'extrai de sabla ; sòla de fustam.

sablièr 1 nm : relòtge de sabla (pichòt aparelh fach de dos recipients de veire que se pòdon vojar lor contengut de sabla un dins l'autre per un canalòt estrech, e que servís a evaluar una durada cortina : per ex. lo temps per far còire un uòu)

sablièr 2, -a adj (abs. Dicort e TdF) : relatiu, -iva a l'extraccion o al comèrci de la sabla.

sablina : sabla fòrt fina.

sablon : sabla menuda.

sablonar (v. tr.) (Alibert e TDF jos ‘sabouna’) : netejar quicòm amb de sabla.

sablonat nm, cf Ubaud Dicort : « sablonnière » TdF

sablonenc, -a adj / sablonós, -osa (v. sablonós) : « de sable, de la nature du sable » ; abondós,-a en sabla. (v. TdF ‘sablounen’)

sablonet nm, cf Ubaud Dicort : v. sablonat. (v. TdF jos ‘sablounat’)

sablonièira (abs. Dicort) : sablièira de sabla menuda, « sablonnière » (Rapin). (v. sablonat)

sablonièr nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -ièira (subs.) : persona que carreja de sabla.

sablonós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « sablonneux, euse » TdF

sablós, -osa / sablut, -uda adj / sablonós, -osa (v. sablonós) : « sableux, euse, mêlé de sable » ; cobèrt, -a de sabla. (v. TdF jos ‘sablous’) ; de la natura de la sabla [v. sablonenc].

sablum nm sg : « terrain sablonneux » ; la sabla en general (v. TdF ‘sablun’) ; sabla blosa e blanca (v. Alibert).

sablut, -uda adj : v. sablós.

sabòia [saboia] nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : mena de castanha.

sabon : substància obtenguda per l'accion d'un alcalí sus un còrs gras ; reprimenda / admonestacion (R. IV, 253).

Sabon de Marselha.

Ven de se trapar un d'aqueles sabons !

sabonada : aiga de sabon ; linge sabonat ; admonestacion.

Ai trapada una sabonada que te disi pas !

sabonadís nm : çò que deu èsser sabonat ; çò sabonat.

sabonaire, -aira : persona que sabona.

sabonar (v. tr.) : lavar, netejar amb de sabon ; cobrir d'escuma de sabon ; t. tecn. de verrariá.

Sabonar de linge.

Sabonar un ponde.

Sabonar q.q. per lo rasar.

Sabonar un miralh.

sabonar (se) : se lavar amb de sabon.

sabonariá : fabrica o botiga de sabon.

Las sabonariás de Marselha.

sabonatge : accion de sabonar o de se sabonar.

sabonejar (v. tr.) : escumar l'aiga sabonosa ; sabonar leugièirament.

saboneta 1 / sabonèla nf (Alibert) (plt.) : (Saponaria officinalis)

saboneta 2 nf : sabon perfumat per se lavar.

sabonièira : sabonariá v. pus naut.

sabonièr 1 nm : mujol provençal (peis) (Mugil provincialis) (v. TdF jos ‘sabounié’)

sabonièr 2 nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -ièira : persona que fa de sabon o que trabalha dins una sabonièira ; bugadièira ;

Marinon èra sabonièira.

sabonièr 3, -ièira adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva al sabon, « savonnier, -ère » (Laus).

Industria sabonièira.

sabonós, -osa adj : « savonneux, euse » TdF.

D'aiga sabonosa.

sabor nf : fumet / aròma / nolença ; gost (proprietat de tot un fum de causas d'afectar los organs del gost e de l'odorat)

Sabor amarganta.

Sabor sucrada.

Sabor salada.

Sabor aspra.

Sabor canina.

Aver sabor : aver talent.

Far sabor : balhar l'enveja de manjar.

saborada nf, cf Ubaud Dicort : (v. saborament)

saboraire nm, cf Ubaud Dicort : « savouret, os de bœuf ou de porc que l’on met dans le pot, pour rehausser le goût du potage, v. assaboraire [v. saboral] ; mâchoire inférieure du porc ; gâteau de blé cuit sous la cendre » (v. TdF)

saboral / saboret nm (v. TdF jos ‘sabourau’) : lard, grais d'auca o d'anet, « vieille graisse (séchée et rance : on la trempait dans la soupe et on la ressortait) » (Carrasco) ; òs rance de cambajon... per balhar de gost a la sopa ; « injure à l’adresse d’une femme » (Alibert).

saborament nm, cf Ubaud Dicort : « savourement » TdF

saborar (v. tr.) : manjar quicòm que ven per gost ; se gardar quicòm un momenton dins la boca per se'n congostar ; « donner de la saveur, assaisonner, v. assaborar ; battre, frapper, v. adobar, sabar » (v. TdF).

sabòrd : obertura qüadrangulara dins la paret d'un naviri al dessús de la linha de flotason.

sabordar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, saborder » (Per Noste)

saborejant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui a ou qui donne de la saveur ; odorant » TdF

saborejar (v. intr. e tr.) : aver de sabor ; prene plaser a manjar quicòm ; manjar quicòm en prenent son temps.

Saborejar un glacet.

Saborejar un tripon.

saborent, -a adj  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : saborós, -osa (plen de sabor) « odorant, ante, v. redolent ; qui a du flair, v. odorós » TdF

saboret nm : v. saboral.

saborir v, cf Ubaud Dicort : « v inr, devenir savoureux » (L. 332)

saborós, -osa : plen de sabor (s. p. e s. f.)

Un salsissòt saborós.

Un mot saborós.

saborosament : d'un biais saborós.

 

 

saborum nm sing, cf Ubaud Dicort : « partie savoureuse, ce qui donne la saveur, v. assaborum, adobum ; savouret, v. assaboraire » (v. TdF). (v. saboraire)

saborut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : v. saberut. (v. TdF jos ‘saberu’, e v. Azaïs)

sabotaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « saboteur, -euse » (v. Rapin)

sabotar (v. tr.) (R. V, 130) : saquejar / brandir / bolegar ;  « saboter » (Laus, Rapin).

sabotatge nm : accion de saquejar ;  « sabotage » (Laus, Rapin).

sabotejar (v. tr.) : frequentatiu de sabotar.

sabotiment : saquejadís / secossa.

sabotir (v. tr.) : « v tr et intr, secouer, ébranler, cahoter ; être secoué » TdF ‘sabouti’, doblet de sabotar. v. sabotar,

sabraca (adj. e subs. m. e f.) [nf, cf Ubaud Dicort] : « schabraque, housse de cavalerie » TdF ‘sabraco’ ; « patraque » (Sèrras-Ess.) ; maladrech, -a.

Vièilha sabraca, vieille patraque, vieille machine détraquée ; terme injurieux » (v. TdF)

Es un sabraca : es maladrech coma un pè de pòrc.

sabracaire, -aira n (abs. Dicort) : pochinaire, -a (persona maladrecha que degalha o fa perir tot çò que tòca) (v. sabracar)

sabracar (v. tr.) (abs. Dicort) : pochinar / degalhar / afrabar quicòm ; afrabar un trabalh, « bâcler » (Lagarde, Basic).

sabrada : accion de sabrar ; còp de sabre ; trabalh sabracat.

sabraire, -aira : persona que sabra (v. TdF ‘sabraire’) ; persona que critica.

sabranlar v, cf Ubaud Dicort : v. desbrandar. (v. TdF jos ‘desbranda’)

sabraquejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, gâter, bâcler, mal faire un travail » (Sèrras-Ess.)

sabrar (v. tr.) : tustar amb un sabre ; criticar a la bobosa (v. Alibert).

Sabrar un afaire, expédier une affaire avec précipitation et négligence. (Azaïs)

sabre : mena d'arma blanca.

sabrejar (v. tr.) : frequentatiu de sabrar (quitar pas de sabrar)

sabrenàs nm, cf Ubaud Dicort : v. sabarnaud (v. TdF jos ‘sabernaud’) ;  « homme fin, rusé, astucieux » (Azaïs)

sabretacha nf, cf Ubaud Dicort : « sabretache » TdF

sabrièr nm  : tròç de pòrc passat a la sal, « v. saboraire, saborum » (v. TdF ‘sabrié’)

sabron : sopac / trandida / ressaut / saquejal / saquejadís.

sabròt : mescla de vin amb de bolhon.

Far sabròt : vojar un veirat de vin dins son bolhon, « boire dans l’assiette, après avoir mangé la soupe » (v. TdF jos ‘sabrot’).

sabte [veire dissabte, cf Ubaud Dicort] nm : dissabte (jorn seisen de la setmana)

sabtin, -a : del dissabte.

Luna sabtina.

sabuc nm (non preconizat Dicort) : v. sambuc.

sabut, -uda : p.p. de saber. (v. sauput)

sac nm : receptacle (R. II, 280) de tèla, de cuèr, de papièr, de jute... que se dobrís pas que per ennaut, e utilizat per metre o per carrejar tot un fum de causas ; « cilice, vêtement grossier » ; accion de sacatjar [v. sacatge 2]. (v. TdF ‘sa 2’)

Sac a man.

Sac a provisions.

Sac de carbon.

Sac de ciment.

Sac de cafè.

Sac de froment.

A boca de sac : a bodre / en abondi / a foison.

A gola de sac : a rebòfi / a rebondum / al torrofle.

sac carbonièr nm, cf Ubaud Dicort : « sac à charbon » TdF jos ‘sa 2’

sac d’esquina nm, cf Ubaud Dicort : « sac à dos » (Sèrras-Ess.)

sac de man nm, cf Ubaud Dicort : « sac à main » (Rapin). [Laus, Rapin : saquet de man]

sac de garris nm, cf Ubaud Dicort : « sac de nœuds ; sac de rats, se dit d’une troupe de gens remuants et difficiles à contenir » (Lexic M. Roqueta)

Sembla qu’avètz un sac de garris, se dit d’un enfant qui remue sans cesse, d’une compagnie difficile à maintenir. (v. TdF jos ‘sa 2’)

sac farinièr nm, cf Ubaud Dicort : « sac à farine » (v. TdF jos ‘sa 2’)

sac gorgièr nm, cf Ubaud Dicort : « sac à large gueule » TdF jos ‘sa 2’

sac pisador nm, cf Ubaud Dicort : « sac dans lequel on met les châtaignes qu’on veut battre » TdF jos ‘pisadou’

saca : sac grand, de tèla (tela) o de jute.

Saca de farina.

Saca de lana.

Saca de palha.

Una saca de messorgas : tot un fum de messorgas.

Aquel òme es una saca de vin : es un pintonejaire

saca-buta nm, cf Ubaud Dicort : « (instrument de musique) trombone » (Carrasco). [Rapin : sacabota « saquebute »]

sacada 1 nf / sacat (abs. Dicort) : contengut d'un sac plen.

Ai portada al curat una sacada de pecats.

sacada 2 nf : « saccade, secousse, coup de bride, volée de coups, coup » TdF

sacadar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, secouer comme un sac, v. ensacar, secodre » (v. TdF)

sacadassa nf, cf Ubaud Dicort : (v. sacada 2)

sacadat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « saccadé, ée » TdF jos ‘sacada’

sacal nm : « sachée, contenu d’un sac ; saccade, secousse, coup de bride » ; còp / rosta / tanada / tabassada. (v. TdF jos ‘sacado’)

S'es trapat lo sacal que se meritava.

sacamand, -a n : arpalhand, -a / brigand, -a / panaire, -a ; òme femnassièr ; femna gorrina ; creditor adamantin ; creditora adamantina ; persona cridassejaira ; persona turbulenta.

sacamandalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « racaille, milice » (Lexic M. Roqueta)

sacamandejar (v. intr.) : far lo mestièr de panaire ; menar una vida gorrina.

sacament nm, cf Ubaud Dicort : « Metre a sacament, mettre à sac » (L. 332). (v. sacatge 2)

sacapautràs nm (v. Ubaud Dicort, Alibert e TdF ‘saco-pautras’), -assa : bochard, -a (malnet, -a) ; lord, -a ; pataud, -a / pataudàs, -assa / maladrechàs, -assa.

Aquela femna es una sacapautrassa !

sacaputa nf, cf Ubaud Dicort : « coecum, boyau du cochon dans lequel on fait le cervelas » TdF ‘saco-puto’