ruf / rufe, -fa adj : rude, -a ; aspre, -a ; rascanhut, -uda ; reganhut, -uda.

De mans rufas : de mans coissinadas.

rufa 1 nf : rega sus la cara ; fronz, plec desagradiu o inestetic dins una tèla, un lençòl...

Las rufas d'un front de vièlh.

rufa 2 (tèrra roja) nf, cf Ubaud Dicort : « La rufa es lo nom per designar lo tèrrafòrt roge de l’epòca Permiana. Es compausada d’argila fina e d’oxids de fèrre. » (Wikipèdia)

La rufa del Salagon (Erau).

rufadís : fronziment.

Rufadís de front.

rufar [ / rufir] (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘rufa’) (v. tr.) : fronzir ; rafir ; eriçar ; far de plecs ; rebussar ; rugar ; « racler » (Mouly Esping., Bert.).

Rufar las cilhas : far las ussas / sarrar las cilhas.

Rufar lo nas : rafir lo nas.

Rufar lo pel.

rufar / rufir (se) v pron  : se fronzir ; se rafir ; s'eriçar ; « rechigner » TdF jos ‘rufa’ ; « se racler » (Alibert).

Ai lo pel que se rufa d'ausir aquela malastrada.

rufard nm : mena de moton, « v. rabàs 2 » TdF.

rufarda (abs. Dicort e TdF) : mena de feda. (v. çai sus)

rufeca : borrasca.

rufèl : messorga (esclapon de menusièr)

rufelada : rosta / tanada / tabassada ; pèrdia al jòc.

rufelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr retrousser ; racler » TdF

rufelar (se) v pron : se rufar ; se rafir.

rufet 1 nm, cf Ubaud Dicort : « copeau de menuiserie, v. riban, frison 1 » (v. TdF)

rufet 2, -a adj : rafit, -ida.

Una vielhòta tota rufeta e polideta.

rufian nm (R. V, 118) (abs. Dicort) : macarèl (òme que far trabalhar de prostituïdas) palhard ; òme calhòl. (v. rofian)

rufir / rufar v : v. rufar.

rufor nf, cf Ubaud Dicort : « rudesse au toucher » TdF

ruga : rufa ; plec.

rugada nf, cf Ubaud Dicort : « ruade, v. reguitnada plus usité » (v. TdF)

rugar 1 (v. tr.) : rafir ; fronzir ; rufar ; plecar.

rugar (se) : se rafir ; se fronzir ; se rufar ; se plecar.

rugar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, ruer, v. reguitnar » (v. TdF ruga 1’)

rugbi nm (de l' angl. rugby) (v. çai jos) : mena de jòc amb un balon oval que se pren dins las mans, mas que se jòga tanben amb los pès.

Rugby [‘rʌgbi]  : vila d'Anglatèrra que i nasquèt lo rugbi.

rugiment : accion de rugir.

rugir 1 (v. intr. e tr.) : bramar ; bramar de colèra

Lo leon, lo tigre e la pantèra rugisson.

Rugir de colèra.

Rugir de menaças.

rugir 2 nm : (accion de rugir 1), cf Ubaud Dicort. (v. rugiment)

rugissent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « rugissant, -e » (Laus)

rugós, -osa : plen, -a d'asperitats (R. II, 134).

rugositat nf : estat de çò rugós.

ruguet nm, cf Ubaud Dicort (v. rugar 2) : « ruade ; cheval qui rue » TdF.

ruissa : busa / gòira (aucèl de rapina) (Buteo buteo)

ruissa blanca : feme del busard (Falco cyaneus)

ruissar (v. impers.) (abs. Dicort e TdF) : far una ramada / far una pissada.

ruissat nm (v. Alibert) : ramada / lavada / pissada.

rulle 1 nm, cf Ubaud Dicort : « meule d’un moulin à monder ; moulin à gruau, v. grudador » (v. TdF jos ‘rule 1’)

rulle (al -) (loc. adv.) : al diable.

Vai-te'n al rulle !

rulle 2, -lla adj e n : sadol, -a / repasimat, -ada.

N’ai un rulle, j’en ai mon soûl. (v. TdF rule 2’)

rullet, -a adj : sadolet, -a.

rum 1 nm : espaci aplechat al fons de la cala per i arrimar la carga d'un naviri.

rum 2 nm : v. ròmia, cf Ubaud Dicort.

rumar (non preconizat Dicort) (v. tr. e intr.) : v. rimar.

rumar (se) v pron (non preconizat Dicort) : v. rimar (se).

Rumasalsas n pr, cf Ubaud Dicort : « pseudonyme de M. Pascal Cros, poète marseillais contemporain » TdF jos ‘rimo-sausso

rumat 1 nm (Alibert ; non preconizat Dicort) (plt.) : (Alliaria) (v. rimat 1)

rumat 2, -ada adj (non preconizat Dicort) : rimat, -ada.  (v. rimat 2)

Sentís a rumat !

Sopa rumada.

Fricòt rumat.

rumba nf, cf Ubaud Dicort : « (danse) rumba » (Rapin)

rumegar [veire rimejar 1, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : besusclar (brutlar superficialament)

rumor nf : « (bruit confus) rumeur » (Laus) ; borbotge de voses / mormolh de voses ; novèla que s'espandís de boca en boca.

rumorós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « mugissant, agité, en parlant de la mer » (L. 331)

rumós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « bruyant, ante, tumultueux, euse » (v. TdF)

runa 1 nf, cf Ubaud Dicort : « (ling.) rune » (Per Noste)

runa 2 [veire roïna, cf Ubaud Dicort] nf : roïna ; airal cobèrt de pèiras avalancadas ; robina.

runic, -a adj, cf Ubaud Dicort (v. runa 1) : « runique » (Rapin)

ruòu ! : interjeccion per far avançar o virar los cavals.

« rupa » - « rupar » : v. rufa - rufar.

rupèstre, -tra : relatiu, -iva a las ròcas.

Art rupèstre.

Pinturas o engravaduras rupèstras d'unas caunas.

rupicabra nf, cf Ubaud Dicort : « chamois, dans les Alpes » TdF suppl

rupicòla 1 adj : (bot ; zool.) « rupicole » (Laus, Rapin)

rupicòla 2 nm, cf Ubaud Dicort : (zool.) « rupicole » (v. çai sus)

ruptor nm : (fisica) « rupteur » (v. Ubaud Dicc. Scient. p. 284)

ruptura : accion de rompre o de se rompre.

Ruptura de relacions.

Ruptura d'una pacha.

Ruptura d'un cable.

Ruptura d'equilibri.

rural, -a adj e n : relatiu, -iva a la campanha. (v. rurals)

ruralitat nf, cf Ubaud Dicort : « ruralité » (Rapin)

ruralament : d'un biais rural.

ruralisme (abs. Dicort) : qualitat de çò rural, « ruralité » (Rapin)

ruralitat nf : « ruralité » (Rapin, Basic)

rurals (m. pl.) : los que vivon a la campanha.

rurban, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « rurbain, aine » (v. çai jos)

rurbanizacion nf, cf Ubaud Dicort : « rurbanisation » (Sèrras-Ess.)

rus, russa (adj. e subs.) : de Russia ; relatiu, -iva a Russia.

Un Rus.

Una Russa.

L'arma (anma) russa.

rusa : astúcia ; estratagèma (m.) ; engana.

 

 

rusadàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très rusé, ée, v. finàs » TdF

rusadòt, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. rusat)

rusadum nm sing, cf Ubaud Dicort : (v. rusar)

rusar (v. intr.) (L. 331) : utilizar un estratagèma o una engana.

rusat, -ada : astuciós, -osa ; enganaire, -a.

Èra rusat, adonc l'escainomenèron Lo Rat.

rusc : envolopa mai o mens espessa dels vegetals e d'unas menas de frucha ; (s. f.) : vestit ; cercle de tamís ; quadre de mòla.

rusca (plt.) : garon (Daphne gnidium); envolopa mai o mens espessa dels vegetals e d'unas menas de frucha ; tam / tan (rusca de siure) ; canalòt per menar d'aiga ; superficia d'una pèira de talha ; lard entièr de pòrc ; prostituïda ; crassa.

ruscada : bugada.

ruscadaira : bugadièira (femna que fa la bugada)

ruscadar (v. tr.) : far la bugada.

ruscadejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, lessiver » (L. 331)

ruscadièira nf, cf Ubaud Dicort : « lavandière, v. bugadièira » TdF

ruscadièr nm, cf Ubaud Dicort : « cuvier à lessive » (Lagarde)

ruscadís nm, cf Ubaud Dicort : « enveloppe d’écorce » TdF

ruscadon nm : (pichòta ruscada = bugada), cf Ubaud Dicort.

ruscador nm : (esplech per levar la rusca), cf Ubaud Dicort.

ruscaire, -aira [~ -airitz] : persona que tana, que desrusca.

ruscar (v. tr.) : « tanner, faire tremper dans la fosse à tan ; lessiver, blanchir du fil, v. bugadar » ; desruscar (levar la rusca) (v. TdF)

ruscar (se) v pron :

Lo fraisse en saba se rusca plan.

ruscàs : rusca gròssa.

ruscassat, -ada : cobèrt,-a de rusca ; rugós, -osa.

ruscassièr nm, cf Ubaud Dicort : « sacre d’Egypte, oiseau, v. capon fèr » (v. TdF)

ruscat 1 nm (v. TdF) : mota de tam (rusca de siure)

ruscat 2, -ada adj (Alibert) : cobèrt, -a de rusca ; « tanné, lessivé, ée » (v. TdF jos ‘rusca’) ; robust, -a / solid, -a.

Un òme ben ruscat, un homme musculeux. (v. TdF)

ruscle 1 (m.) : fam canina / mala fam / adeliment.

ruscle 2 nm, cf Ubaud Dicort : « pluie qui fouette, pluie battante, averse passagère » TdF ruscle 2’

ruscon nm, cf Ubaud Dicort : « bois à brûler pourvu de son écorce ; petite personne maigre » TdF

ruscós, -osa adj : « revêtu d’écorce » ;  rugós, -osa ; « difficile, exigeant, ante, intraitable » (v. TdF).

rusquejaire, -aira (~ - airitz) : « celui, celle qui écorce les chênes »TdF

rusquejar (v. tr.) : desruscar un arbre per far de tam / tan.

rusquèla nf, cf Ubaud Dicort : « écorce ; femme perdue, v. bagassa » (v. TdF suppl)

rusquet : rusquièr pichon.

rusquièr : bugadièr / tinèl per far la bugada ; obrièr que desrusca lo siure ; fòssa a tam (rusca de siure)

Russia : nom de país a l'èst d'Euròpa.

rússia nf, cf Ubaud Dicort : « buse ; bondrée » (v. TdF rùssi 1’)

rússia blanca nf, cf Ubaud Dicort : « soubuse, femelle du busard » TdF jos ‘rùssi’

rússia d’aiga nf, cf Ubaud Dicort : « busard harpaye » (v. TdF jos ‘rùssi’)

rússia de palun nf, cf Ubaud Dicort : « buse pattue » TdF jos ‘rùssi’

russificar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, russifier » (Laus)

russofil, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « russophile » (Rapin)

russofòb, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « russophobe » (Sèrras-Ess.)

russofobia nf (v. Ubaud Dicort 2022) : « russophobie » (v. çai sus)

russofòn, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « russophone » (Sèrras-Ess.)

russojaponés, -esa adj, cf Ubaud Dicort : « russo-japonais, aise »

russula : mena de campairòl :

Russula adulterina) (R. aeruginea) ; (R. albonigra) (R. amethystina) (R. aurata) ; (R. azurea) ; (R. badia) ; (R. cavipes) R. chloroides) ; (R. cyanoxantha) ; (R. decolorans) (R. delica) ; (R. densifolia) ; (Lactarius piperatus) (R. emetica forma sylvestris) ; (R. fellea) ; (R. flava) (R. foetens) ; (R. fragilis) ; (R. grisea) ; (R. illota) (R. integra) (R. laurocerasi) ; (R. lepida) ; (R. maculata) (R. mairei) ; (R. mustelina) ; (R. nauseosa) ; (R. nigricans) (R. ochroleuca) ; (R. olivacea) ; (R. paludosa) (R. percicina) (R. pseudointegra) ; (R. puellaris) (R. queletii) (R. rhodopoda) ; (R. sardonia) ; (R. turci) ; (R. vesca) (R. viscida) ; (R. xerampelina).

rustambòu (adj. (Alibert) m. e f.) [nm (v. Ubaud Dicort e TdF)] : ruste, -a ; brutal, -a ; grossièr, -ièira.

ruste, -ta adj / rustic, -a (v. rustic) : grossièr, -ièira ; « rustre, agreste, rude » TdF ruste’ ; simple, -a.

Lo ruste trimaire.

Vòstra rusta musica.

Montanha rusta, montagne sauvage. (v. TdF)

rustic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « rustique, v. campèstre 2 ; simple, sans instruction, v. rude » (v. TdF rusti’)

Estil rustic.

Mòble rustic.

Vida rustica : vida simple del campèstre.

Lenga rustica, langue romaine rustique, langue vulgaire d’où est sortie la langue romane ou provençale. (v. TdF)

rustica (subs. m. (Alibert)) [nf (v. Ubaud Dicort, Azaïs, TdF)] : rebocatge grossièr / rebocatge al mortièr.

rusticaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort (v. rusticar) : « celui qui rustique un mur » (Azaïs) ; « journalier, paysan, laboureur » (Boucoiran) ; « celui, celle qui gagne péniblement sa vie » TdF

rusticament adv : d'un biais rustic ; « grossièrement, rudement » (v. TdF).

rusticar / rustiquejar (v. rustiquejar) (v. tr.) : emplastrar de mortièr una paret amb una balaja de brugas ; « s’occuper d’agriculture, vaquer aux travaux des champs ; travailler péniblement » TdF rustica’.

rusticatge nm, cf Ubaud Dicort : « mortier clair qu’on jette sur un mur avec un balai ; travail des champs ; travail pénible » TdFrusticage’

rusticitat nf : qualitat de çò rustic, « rusticité, v. grossieiretat » (v. TdF).

rustina : rondèla de caochoc per reparar un budèl de ròda crebat.

rustiquejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, travailler aux champs, v. rusticar » (v. TdF)

Rut : prenom de femna.

rutabagà [rutabaga nf , cf Ubaud Dicort] (plt.) : nap caulet (Brassica oleracea napobrassica)

rutacèas (f. pl.) : familha de plantas.

rutèn, -a adj, cf Ubaud Dicort : « ruthène » (Laus)

rutèni nm : (quimia) « ruthénium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 403)

rutherfòrd nm : (fisica) « (unitat de radioactivitat) rutherford » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 284)

rutherfòrdi nm : (quimia) « rutherfordium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 403)

rutilància nf, cf Ubaud Dicort : « rutilance » (Rapin)

rutilant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « rutilant, -e » (Laus, Basic)

rutilar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, rutiler » (Laus)

rutla nf, cf Ubaud Dicort : « pierre qui roule ; pain de cire ; hémisphère » (Alibert)

« rutlar » v : v. rotlar.