rossatin nm : bestial cavalin en general. (v. TdF)

rossatina nf, cf Ubaud Dicort (v.  jos ròssa 1) : « chevaux de Camargue » (Lexic M. Roqueta) ; « nom générique des juments » (Brun Glossari Oc-Fr)

ròsse / rossec 1 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « traîne, cylindre ou herse de labour, en Languedoc », carràs / arpe / èrpia / rascle. (v. TdF ‘rosse’)

Al ròsse, à l’abandon.

Faire ròsse, faire litière, avoir en abondance. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘rosse’)

rossec 2 nm (Alibert) : « filet traînant, v. tirassa, traïna 1 » (v. TdF ‘roussé’)

rossega (m. e f.) [nf (v. TdF)] : marrit obrièr, marrida obrièira.

rossegada 1 nf, cf Ubaud Dicort : « rossée, volée de coups » TdF

rossegada 2 nf : camp rossegat / çò rossegat « traînée [ligne de fond traînée entre deux eaux], v. tirassa » TdF, « trace de ce qui traîne » (Alibert).

Rossegada d’araire, trace de la charrue qu’on traîne sans labourer ; partie de la charrue qui fait cette trace. (v. TdF)

rossegal nm, cf Ubaud Dicort : v. rossegada 1 e 2. (v. TdF jos ‘roussegado’)

rossegar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rosser, battre » TdF jos ‘roussega’

rossegar 2 (v. tr. e intr.) : « traîner, tirer avec des chevaux » ; passar lo ròsse ; estripar la tèrra [v. rossejar 1] ; trimar [v. rusticar].  (v. TdF)

Ai rossegada tota la semenada d'aqueste matin.

Rosseguèt tota sa vida : trimèt plan tota sa vida.

rossegar  (se) : se rebalar ; s'escorgar un tròç de pèl ; s'engraunhar.

rossegatge nm : accion de rossegar 2, « hersage » TdF.

rossegon nm, cf Ubaud Dicort : « coutre de la charrue » (Lexic M. Roqueta)

Lo rossegon d’un araire. (M. Roqueta)

rosseiròla (abs. Dicort) : rossanèla v. pus naut. (v. rossièira)

rossejar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr,  herser » TdF

rossejar 2 (v. intr.) : venir mai o mens rossèl ; tirar sul ros.

Rossèl : nom de buòu.

rossèl 1, -a adj : saurèl, -a (de color rossa)

rossèl 2 nm, cf Ubaud Dicort : « pagel à dents aiguës, poisson de mer, v. bèluèlh ; pièce d’or, v. rosset 1 » (v. TdF jos ‘roussèu 2’)

Rossèla : nom de vaca

rossèla nf (plt.) : petairòl. (Digitalis purpurea)

rosselejar (v. intr.) : doblet augmentatiu de rossejar 2.

rosselet 1 [, -a] adj, cf Ubaud Dicort : que tira sul ros, sul saurèl.

rosselet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « rousselet, petite poire dorée » TdF ‘rousselet 2’

Rosselhon : region d'expression catalana.

rosselhonés, -esa (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Rosselhon ; sortit, -ida de Rosselhon.

Rosselina - Roselina (abs. Dicort) : prenoms.

rosselon 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. rosselet 1. (v. TdF jos ‘rousselet’)

rosselon 2 nm : mena de caramilha v. rossanèl. ; loís d'aur ; v. rosselet 2  (v. TdF jos ‘rousselet 2’).

rosselós, -osa : ros, -ssa ; saurèl, -a ; blond, -a.

rossenc, -a : que tira sul faub ; faub, -a / falb, -a.

« rosserbe » - « rossergue » nm : v. resserbe (non preconizat Dicort).

rosset 1 nm : mojòl / mujòl (jaune d'uòu) ; « jaunet, louis d’or » TdF ‘rousset 2’

rosset 2, -a adj : que tira sul ros, sul saur, sul rossèl.

rosseta nf, cf Ubaud Dicort : « roussette, fauvette des bois ; bruant des roseaux ; bergeronnette jaune ; poisson de mer ; toile écrue, toile grise ; grosse farine ; variété de châtaigne ; variété de raisin ; pièce d’or » (v. TdF)

rossièira : rosseiròla / rossanèla. v. rossanèla.

rossièr nm, cf Ubaud Dicort : « conducteur d’une bête de somme » TdF

rossilh (abs. Dicort) : mena de caramilha (Cantharellus aurianticus)

rossilha nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘roussiho’) : mena de cep (campairòl) (Boletus scaber) ; rigal / papach rós (Erithacus rubecula)

rossilhar (v. intr.) : rovilhar. v. rovilhar.

rossilhon nm, cf Ubaud Dicort : « morceau de fer rouillé » TdF

rossiment nm, cf Ubaud Dicort : « roussissement, roussissure » (Laus)

rossin 1 [veire rocin, v. Ubaud Dicort Errata web] nm : cavalàs (caval gròs) ; caval de servici ; caval vièlh.

rossin 2 nm, cf Ubaud Dicort : « ragoût d’épinards rissolés dans l’huile ou dans le beurre, avec de l’écorce de citron » TdF ‘roussin 2’  

rossinanta [veire rocinanta, v. Ubaud Dicort Errata web] nf : doblet de ròssa (bèstia fòrt magra)

rossinàs, -assa : d'una color ros falb / faub.

rossinèl, -a : d'un polit blond / d'un polit saurèl.

rossinhòl nm : mena d'aucèl (Luscinia Megarhynchos)

rossinhòl bastard : (Acrocephalus Cetti)

rossinhòl d'aiga : (Acrocephalus arundinaceus)

rossinhòl de palun : (Motacilla arundinacea)

rossinhòla nf, cf Ubaud Dicort : « rossignol femelle » TdF

rossinholada : cant de rossinhòl ; cançoneta.

Canta, canta, rossinhòl ;

canta pas qui vòl ;

ta cançon de Paradís

sabi çò que ditz ;

ditz qu'un jorn nòstra misèria

d'un còp finirà :

lo miserum d'un còp èra

Dieu lo levarà.

rossinholar v, cf Ubaud Dicort : v. rossinholejar. (v. TdF jos ‘roussignouleja’)

rossinholàs nm, cf Ubaud Dicort : « vieux ou mauvais rossignol » TdF

rossinholejar (v. intr.) : cantar coma un rossinhòl ; far de cançonetas.

rossinholenc, -a : melodiós, -osa.

rossinholet nm, cf Ubaud Dicort : « petit rossignol, gentil rossignol » TdF

rossinholeta nf, cf Ubaud Dicort : « rossignolette, femelle du rossignol » TdF. (v. rossinhòla)

rossinholon nm, cf Ubaud Dicort : « jeune rossignol » TdF

rossinièr [veire rocinièr, v. Ubaud Dicort Errata web] nm, -ièira : persona que mena de rossins  

rossir v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, rissoler, donner une couleur dorée à ce qu’on fait cuire ; devenir roux » TdF

rossir (far -) : far freginar leugièirament a la padena.

rossir (se) v pron : « se rissoler » TdF jos ‘roussi’

 

 

rossit nm, cf Ubaud Dicort : « roux, espèce de sauce qu’on fait rissoler » TdF

rossitge nm, cf Ubaud Dicort : « faitardise, lâcheté, v. canha » (v. TdF ‘roussige’)

rossòla nf, cf Ubaud Dicort : « gâteau aux œufs » (Alibert)

rossolada : mena de filat de pesca que l'òm rebala.

rossolal nm, cf Ubaud Dicort : v. rossolada. (v. TdF jos ‘roussoulado’)

rossolar (v. tr.) : rebalar.

rossòlis nm, cf Ubaud Dicort : « rossolis, sorte de liqueur » TdF jos ‘rousòli’

rossolons (de -) (loc. adv.) : de rebaletas.

rosson nm, cf Ubaud Dicort : « t. de mineur, calcaire houiller tendre ; jaunet, pièce d’or ; variété d’olivier, à fruit mordoré » (v. TdF)

rossor nf (R. V, 113) : estat de çò ros.

rossura nf, cf Ubaud Dicort : « rousseur, tache rousse » TdF

rosta / róstia : tanada / tabassada.

rostanha nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne » TdF

rostar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et pron, rosser, v. rossar » (v. TdF)

rostèga [rostega] (subs. m.) : rosegon (rèsta de quicòm de rosegat) ; persona sarrada (avara)

Aquel òme es un vièlh rostèga.

rostegar (v. tr. e intr.) : doblet de rosegar.

rosteguet nm, cf Ubaud Dicort : « excrément, étron, v. estront » (v. TdF)

róstia nf : v. rosta.

rostida nf : lesca de pan rostida ; castanhas rostidas « châtaigne rôtie » (v. TdF ‘roustido’)

De rostidas que fuman ! cri des marchands de marrons rôtis (v. TdF).

Quand ne virava, fasiam una rostida de castanhas.

rostideta nf, cf Ubaud Dicort : « petite rôtie » TdF

rostidoira : aplech per far rostir un pol davant la brasa.

rostidor : solelhador (airal en plen solelh)

rostidura nf, cf Ubaud Dicort : « rôtissage ; escroquerie » (Fettuciari)

rostilhar / rostinar (abs. Dicort) (v. tr.) : frequentatius de rostir.

rostir (v. tr.) : grasilhar ; cremar ; neblar / rabastinar ; enganar, « voler » TdF ; metre cuf.

Far rostir de magret sus la brasa.

Lo grand solelh m'a rostits los braces.

L'albièira nos a rostida tota l'ortalícia.

Se son meses a dos per lo rostir (per lo metre cuf)

rostir (se) : se cremar (s. p. e s. f.) davant lo fuòc o al solelh.

rostissal : gospilhatge / resquila / grata. v. grata.

rostissariá : botiga de rostisseire.

rostisseire, -eira : persona que son mestièr es de far rostir.

rostissèl : rostidoira. v. pus naut.

rostisson nm, cf Ubaud Dicort : « garçon rôtisseur ? » TdF

rostissura nf, cf Ubaud Dicort : « grivèlerie, volerie » TdF

rostit 1, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « rôti, ie » TdF jos ‘rousti’

rostit 2 nm : carn rostida ; aplech de maçon que fa pica d'un costat e pigasson de l'autre (v. Alibert).

Rostit de vedèl, de buòu, de singlar, de moton...

Ni bolit ni rostit : ni cabra ni boc / ni figa ni rasim.

rostol : règla per arrasar una mesura comola ; rotlèu per bresar las motas de tèrra.

rostolar (v. tr.) : mesurar ras amb l'ajuda d'una règla que l'òm passa suls bòrds de la mesura.

roston (vulg.) : robinhòla / testicul ; rustambòu / rustre.

ròstre : bèc d'aucèl ; esperon de naviri.

rostum nm sing : sentor a rabinat, a rimat, a cremat.

rostumar (v. tr.) : rabinar / rimar / cremar.

La nòstra a laissada rostumar la mangisca.

rostura nf, cf Ubaud Dicort : « t. de marine ou de pêche, v. engina [= filet de pêche ou genre de pêche, connue à Marseille] ; rosture, tours de filin multipliés et pressés pour lier deux objets solidement » TdF jos ‘roustio’

rosura nf (v. TdF) : rèstas de fen o de palha que lo bestial laissa tombar del rastèl dins la grépia ; çò que demòra dins la grépia.

rosurar (v. tr.) : sarcir / represar / petaçar.

rot, -a (p.p. irregular de rompre) : romput, -da.

Malha rota.

Color rota.

Bancarota.

ròt : expulsion violenta per la boca de gases de l'estomac.

rota nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘routo’) (del lat. via rupta) (v. R. V, 116 a arotar : metre en rota / encaminar) : dralha traçada dins una selva ; rompuda ; camin grand.

Ròta [ ròta 1] nf, cf Ubaud Dicort  : tribunal d'apèl roman de la Glèisa catolica pel mond entièr. (v. TdF ‘roto’)

ròta 2 nf (L. 330 - R. V, 116) : mena de viòla dels trobadors.

rotacion : movement d'un còrs a l'entorn d'un axe fixe material o pas ; succession periodica segon un òrdre determinat.

rotacional nm : (matematica) « rotationnel » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 125)

rotacisme : emplec frequent o marrida prononciacion de la letra R ; substitucion d'una R a una autra consonanta : « sorelh » en lòc de solelh ; « parisson » per panisson.

rotador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « rotateur, -trice » (Laus)

rotaire, -aira (subs. e adj.) : persona que ròta sovent ; que fa rotar ; menas d'aucèls : (Ardea viridis) ; (A. minuta)

Milhàs rotaire : milhàs espés e porós.

rotament [ròtament] nm : accion de rotar.

rotant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « tournant, ante, rotatoire » TdF

rotar 1 (v. intr.) : far un ròt ; far de ròts.

Aquò me fa rotar ! (ne reveni pas)

rotar 2 (v. intr.) : far una rotacion. (v. TdF ‘routa 2’). (v. rodar 1)

rotatge nm, cf Ubaud Dicort : « routage »

rotatiu, -iva adj : que foncciona en tornejant.

rotativa nf : maquina d' imprimir automatica.

Las rotativas d'una estampariá.

rotativista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « (imprim.) rotativiste » (Per Noste)

rotatòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « rotatoire » (Laus)

rotenòna nf, cf Ubaud Dicort : « (pharm.) roténone » (Per Noste)

rotet nm, cf Ubaud Dicort : « terrain nouvellement défriché » TdF