|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
ròina : palaiga pichona (mena de peis) (Solea vulgaris) roïna : demasiadura (deterioracion) d'una construccion ; ostal demasiat ; descasença ; pèrdia / fin ; pèrdia de bens / pèrdia de fortuna ; çò qu'amòda una brava despensa. Ieu, crompar aquela roïna ? I pensas pas ! roïnar (v. tr.) : afrabar quicòm o
q.q. ; o far tot pèrdre a q.q. Las pèiras de glaç an roïnada tota la vianda. Lo gorrinitge a roïnada d'a fons sa santat. roïnar (se) : pèrdre son argent ; o despensar tot. De s'encapriçar a jogar s'es complètament roïnat. roïnàs nm, cf Ubaud Dicort : « lieu couvert de rochers
éboulés, grand ravin, ravine » TdF roïnós, -osa : que còsta plan tròp d'argent. roïr 1 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, gronder, se
plaindre continuellement » (Honnorat,
Azaïs)
Fai jamai que
roïr, il rognonne sans cesse. (v. TdF) roïr 2 v tr : « roder
(polir, user) » (Ubaud Dicc. Scient. p. 284, n. 208) Roïr de valvulas, roder des soupapes. (v. Ubaud Dicc.
Scient.) roire 1 (v. tr.) (Alibert) : far trempar dins l'aiga lo cambe o lo lin. roire 2 nm [e derivats, veire rore o rove e derivats, cf Ubaud Dicort] :
rove (mena de garric nan) ròire (manjar) v, cf Ubaud Dicort :
« (ce verbe n’est guère usité qu’à
l’infintitif), v tr, ronger, manger, v. rosigar ;
grommeler, v. roïr 1 ; dévorer un affont, v. avalar. » (v. TdF jos ‘rouire’). (v. ròisser
1 e 2) Lo pòdi pas ròire, je ne puis tordre ce morceau. I a totjorn a
ròire, il
y a toujours à redire. (v. TdF) roireda / roiret (los 2,
abs. Dicort) : airal
cobèrt de roires. (v. roveda e roreda) roissa 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« branche ou tige morte, gaulis » TdF ‘rouisso 1’ roissa 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« débris de pâture, croustille, reste de
pain » TdF ‘rouisso
2’ roisse 1 nm, cf Ubaud Dicort : « rogaton,
restes d’un repas de noces » TdF « roisse » 2 : v. raiç. « roissar » : v. raiçar. roissejar v, cf Ubaud Dicort : « v
intr, chercher une proie, chercher avidement » TdF ròisser 1 (v. tr.) (v.
Ubaud Dicort e Alibert) : manjar ; rosegar ; machugar. (v. TdF jos ‘rouire’) ròisser 2 (v. intr.) [v. tr.
(v. Alibert e TdF jos ‘rouire’)] : subir un escarni / endurar un afront [v. ròire]. roisseta nf, cf Ubaud Dicort : « petit reste, chicot, radicule » TdF roisson nm, cf Ubaud Dicort :
« petit buisson » TdF roita nf, cf Ubaud Dicort : « vermillon
des joues » TdF roja nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) (plt.) : (Rubia tinctoria) ; ( R. peregrina) ; « maladie
qui fait devenir rouges les vers
à soie ; la république rouge, v. Marianna » (v. TdF ‘roujo’) rojairàs
nm, cf Ubaud Dicort :
v. rogieiràs. rojairòla nf : v. rogieiròla. rojal : rasim roge ; gòbi
pichonèl (Gobius minutus) rojalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « t.de
mépris, les rouges, les jacobins » TdF ‘roujaio’ rojan nm, cf Ubaud Dicort : « jeune
cochon qu’on vend aux foires » TdF rojanilha nf, cf Ubaud Dicort : « jeunes
cochons, petits polissons »TdF rojar (v. intr.) (abs. Dicort) : tirar sul roge. (v. rogejar) rojàs,
-assa adj
e n, cf Ubaud Dicort :
« rougeâtre, d’un rouge foncé » TdF rojastre, -tra adj e n : que tira sul roge. rojauda nf, cf Ubaud Dicort :
« variété de châtaigne » TdF rojòla
nf : « rougeole,
v. senepion ; mélampyre, plante à fleurs
rougeâtres ; ruban de mer, cépole rougeâtre, poissons
de mer » (v. TdF) rojolenc, -a (abs. Dicort) : que
revèrta lo roge. (v. rogenc e rojàs) rojor nf : color roja en general ; tinta de la cara roja, mas passadissa, e que marca una emocion. La rojor de sa cara marca que ditz una messorga. rojós,
-osa adj, cf Ubaud Dicort :
« rougeaud, aude, rougeâtre, v. roginós » (v. TdF) rojòt,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
(v. roget 1) rol 1 nm : vaquièr pus jove d'un buron d'Aubrac ; rol 2 nm (v. TdF jos ‘rol’) : tròç torat (ressat) de camba d'arbre o de marc (branca bèla) pel pus mens d'un mètre de long ; rotlèu d'estòfa, de papièr... Un rol es plan pus gròs que non pas una bilha. ròl
nm : veire rol 2, cf Ubaud Dicort. rolana adj f e nf, cf Ubaud Dicort : « groseille rouge, groseille
de la grosse espèce » TdF rolha 1 (salsa) nf, cf Ubaud Dicort :
« rouille » (Sèrras-Ess.) rolha 2 nf :
v. rovilh, cf Ubaud Dicort rolha 3 nf : cilindre de teisseire. rolhada (f.) (abs. Dicort) : rastèl de l'esquina d'un pòrc maselat. rolhar (v. tr.) : torar en rols ; rompre ; trissar / espotir ; bresar en torcent ; rosegar amb las dents. rolhar (se) v pron : s'esquinçar (s'estripar) a un plec d'un vestit, « ... (en parlant d’une étoffe) » (v. Alibert). rolhet : rol pichon. rollà
(?) nm, cf Ubaud Dicort :
« véronique, petit-chêne (Veronica chamaedrys) » (Alibert) ròller (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « roller » (Per Noste, Basic). « rollers » (angl.) ('roul´rs) : redòlas. v. redòla. « rolòta » (fr.) : v. rotlòta. rom nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « rhum »
TdF ròm 1 nm (abs. Dicort) (de l'angl. rhum [rɔm]) :
aigardent de cana de sucre. (v. rom) ròm 2 (gitano) adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « gitan, rom » (v. Sèrras-Ess.) romadau nm, cf Ubaud Dicort :
« caprice, accès d’humeur ; aigrette des
graines » (v. TdF) |
|
Roman - Romana : prenoms. roman 1 (subs. m) : ancian galloroman (pus primièira lenga romanica parlada sortida del latin). Los
primièrs testimònis escriches d'aquela lenga parlada son los
mots seguents : -
a (art.) e de, a partir dels
sègles V e VI. v. Raynouard, Grammaire avant l'an 1000. - borrica,
dins las annadas 400 v. borrica. -
flascon, en 507 v. flascon. -
tornar / retornar, abans 602 v. tornar. - riu, en 631 v. Raynouard, Choix des poésies originales des troubadours, tòme Ièr, p. 34. -
daràs, s. VI v. ms. Delisle
10990, p. 78 versò. -
tu lo juva / tu los juva, abans 741
v. litanias. - al sègle VII, los mots se comptan per
centenats. roman 2
(subs. m) (seguida) : las
autras lengas romanicas ; roman 3 nm : òbra literària d'imaginacion ; estil d'arquitectura anciana ; mena de romana bèla. v. romana Roman d'anticipacion. Roman de
sciéncia-ficcion. Roman epistolar. Roman policièr... La vida d'aquel òme es un roman ! roman 4, -a (adj. e subs. m.) : de Roma ; relatiu, -iva a la Roma anciana o modèrna ; relatiu, -iva a la lenga dels trobadors ; relatiu, -iva a l'estil roman ; relatiu, -iva a la Glèisa catolica ; caractèr d'estampariá. Lexic roman de Rainoard. Un portal roman. Chifras romanas : I, V, X, L,
C, D, M ... La Glèisa catolica, apostolica e romana. Las definicions d'aiceste diccionari son en roman. romana : mena de lachuga cruissenta ; mena de balança de dos braces inegals : çò de pesar es acrocat a la cima del braç pus cort, mentre qu'un pes se fa córrer a la man sul braç pus long, entrò qu'aquel pes equilibre çò de pesar. Lo pes es balhat alara pel braç pus long qu'es graduat. Lo meu papeta pesava çò gròs amb lo roman, çò pichon amb la romana. v. roman 3 (subs.) Cròc de romana. Plombèl de romana. Braç de romana. Manjariá de cròcs de romanas ! Me fas susar de romanas ! romanç nm (Sèrras-Ess. ; abs. Dicort) : poèma occitan en vèrses assonanciats. romança nf : « romance, vieille historiette écrite en vers simples, destinée à être chantée » (Honnorat) ; cançon sentimentala amb acompanhament instrumental. romançar (v. tr.) (R. V, 107) : revirar en lenga romanica ; « écrire, célébrer en langue romane (vieux) » (v. TdF ‘roumansa’) ; presentar jos la forma d'un roman. romance nm (cast.) (abs. Dicort) : poèma espanhòl compausat d'una seguida indefinida d'octosillabas de meteissa assonància dins totes los vèrses pars. Joan Bodon,
trabalhaire forçat a Breslau, i escriguèt Lo frescum del
nòstre Viaur (romances), títol que Molin li faguèt
cambiar en Frescor de Viaur. Dins aquel recuèlh inedit, Bodon
se propausava d'imitar los romances espanhòls. Mas es de notar
que Bodon causiguèt d'o far en eptasillabas. v. fin de letra R. romancejar v, cf Ubaud Dicort :
v. romançar. (v. TdF jos ‘roumansa’) romancero nm (cast.) (abs. Dicort) : recuèlh de romances (pl. de l'occitan romanç). Bodon empleguèt romancero en lòc de l'occitan romanç dins una letra del 6 de genièr de 1975 a Ramon Chatbèrt : « ... fasiá partida del romancero Frescor de Viaur.» romancièr, -ièira : persona que fa de romans. romanèl nm /
romanèla nf :
campairòl (Amanita cæsarea) romanelièr (plt.) : agrassonièr dels Alps (Ribes alpinum) romanés, -a : relatiu, -iva a Romania ; de Romania. Lenga romanesa. Una Romanesa. romanesc, -a (adj. e subs.) : çò que ten del roman ; persona que vei la vida coma un roman. Una persona romanesca. Dròlle, lo romanesc te
perdrà ! romanet : ovièira (mena de campairòl) v. romanèl. Romania : Estat d'Euròpa orientala que i se parla una lenga romana. Romània (ensemble dels
païses de lenga romanica) n pr f, cf Ubaud Dicort :
« Romania » (Rapin) romanic (relatiu a la familha de lengas (= roman 2), o a l’art), -a adj, cf Ubaud Dicort : « (langue, art) roman, -e » (Laus) L'occitan, lo catalan, lo castelhan,
l'italian, lo portugués, lo romanés, lo francés... son
las principalas lengas romanicas. L’art
romanic, l’art roman. (Laus) romanièr nm : balancièr de romana « balancier, artisan... », persona que fa de romanas. (v. TdF ‘roumanié’ e Honnorat) Romanilha Josèp : autor occitan provençal (1818-1891). romanin 1 nm / romanina nf [veire romanin, cf Ubaud Dicort] (plt.) : (Rosmarinus officinalis) romanin 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« lauréole, plante de montagne. C’est du petit
thymélée et non du romarin. » (v.
Palay ‘roumani’) romanin 3 nm, cf Ubaud Dicort :
« monnaie frappée à Avignon, pendant la
résidence des papes. Elle avait la même valeur que le gros de
Tours. » TdF ‘roumanin
2’ romanin conilh [romanin-conilh] nm (plt.) : espargue salvatge (Asparagus acutifolius) ; (A. albus) ; (A. tenuifolius) ; (A. Officinalis) ; (A. scaber) romanin de plan nm, cf Ubaud Dicort : « (romarin de plaine)
tanaisie annuelle, plante ; millefeuille, autre plante » TdF romanin de tina nm, cf Ubaud Dicort : « asperge sauvage, qu’on
place en guise de filtre devant le trou de la cuve (tina) » (v. TdF) romanin salvatge nm (plt.) : (Helichrysum stoechas), « immortelle » (Alibert) romanís
nm : v. romanin 1, cf Ubaud Dicort. romanisca nf : dança anciana. (v. TdF jos ‘roumanesco’) romanisme : çò relatiu a las lengas romanicas ; doctrina de la Glèisa romana (dins lo parlar de las autras confessions) romanissièira nf, cf Ubaud Dicort : (v. romanís) romanista 1 (subs. m. e f.) : persona especialista de las lengas romanas ;
especialista (m. e f.) del drech roman. romanista 2 (partisan del
papa) n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « (relig.)
romaniste » (Per
Noste) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|