|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
rodar 1 (v.
tr.) : tornejar ; « roder (faire tourner) » (Ubaud Dicc. scient. p. 284) ; « entourer, cerner ; rouler, tourner ; plier un
cordage en cercle » (v. TdF ‘rouda 1’) ; tafurar. Rodar las fèstas : córrer las fèstas. Rodar un motor,
roder un moteur. (v.
Ubaud Dicc. Scient. p. 284) Rodar de valvulas (?),
roder des soupapes ; puslèu : roïr
de valvulas. (v. roîr 2) (v. Ubaud) Quicòm lo ròda : quicòm lo tafura. rodar 2 (v. intr.) : passar país / vagabondar / rebalar ; se tornejar. Ròda que rodaràs, et de rôder. (v. TdF jos ‘rouda 1’) Se ròda un pauc pertot pel país. Ai totjorn lo cap que me ròda. rodar 3 v, cf Ubaud Dicort : « v tr
coudrer les cuirs, les étendre dans une cuve où il y a de
l’eau chaude et du tan » TdF ‘rouda
2’ rodar 4 nm, cf Ubaud Dicort (v. rodar
3) : « coudrement » (v. TdF jos ‘rouda 2’) rodarèl,
-a
adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui,
celle qui aime à rôder » TdF jos
‘roudarèu’ rodariá
nf, cf Ubaud Dicort :
« roues d’une machine, rouages » TdF rodassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grosse roue, grande roue, vilaine roue » TdF rodassejar (v. intr.) (v. TdF) : quitar pas de se rodar [v. rodar 2]. Rodasseja tota l'annada. rodat 1 nm : rastolh enrodat de qualques regas semenadas per marcar qu'es defendut d'i far pàisser lo bestial. rodat 2, -ada (p.p. de rodar) : « entouré, cerné, ée, ceint,
einte ; arrondi, ie » (v. TdF jos ‘rouda 1’),
en forma de ròda ,. Una trufa rodada a una
ròda negrosa endedins. Cal pas jamai semenar de trufas rodadas. rodatge 1 (accion de rodar 1) nm, cf Ubaud Dicort : « rodage » (Sèrras-Ess.) Motor en rodatge, moteur en rodage. (Ubaud Dicc. scient. p. 284) Rodatge de
valvulas (?), rodage de soupapes, puslèu
: roïment de valvulas. (v. roïment) rodatge 2 (accion de rodar 2) nm, cf Ubaud Dicort :
« action de rôder, v. barrutlatge » (v. TdF jos ‘roudage’) rodatge 3 (ensemble de ròdas) nm, cf Ubaud Dicort : « rouage » TdF jos ‘roudage’. ( v. rodariá) ròdavèrsa nf : ròda idraulica. rodejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« rôdeur, euse, v. rodaire » (v. TdF) rodejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr,
aller çà et là, rôder ; couper de ci, de
là les parties mûres d’un champ de blé ; faire
la roue, en parlant des dindons ; tournoyer ;
courtiser » TdF rodèl nm, cf Ubaud Dicort : « rouleau, rouleau
de parchemin ; rouet de cordier ; variété de
pomme » TdF ‘roudèu’ rodèla : lesca redonda. (v. rondèla
2) Una rodèla de bodin, de salsissa, de salsissòt. rodelada nf : redolada, « roulade, chute,
pente » TdF rodelaire, -aira
(~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « rôdeur,
euse » TdF rodelar v : redolar / rotlar, « v intr,
rouler, dégringoler, descendre précipitamment ;
rôder, tourner autour, v. rodar 2 » (v. TdF ‘roudela’) rodelejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr,
rouler çà et là, rôder sans besoin, circuler,
tournoyer, vaguer » TdF rodelet nm, cf Ubaud Dicort : « petit circuit, petit
attroupement, groupe, ronde » TdF rodeleta : ròda pichonèla. rodenal nm, cf Ubaud Dicort :
v. rodonal. rodèo nm, v. Ubaud Dicort Errata web :
« rodéo » roderga nf : (vent), cf Ubaud Dicort. Rodés : capitala de Roergue (Occitània) - Rodatz que rodaretz, per anar a Rodés totjorn montaretz - Ruthenus quod potest rodere rodit, quod non potest rodere odit. (provèrbi latin que
pòt èsser revirat aital) : - lo Rodanés, tot çò que pòt rosegar, o rosèga (l.p.) ; çò que pòt pas rosegar, o renèga (s p.) - tot çò que se pòt ganhar a l'usura, o ganha ; çò que se pòt pas ganhar a l'usura, o faunha (s. f.) rodesenc,
-a adj : (de Rodés), cf Ubaud Dicort. (v. rodanés) rodet 1 nm : maquina a ròda per filar
lo cambe e lo lin (arc.) ; ròda pichonèla en general. (t. tecn. de mecanica) (v. TdF ‘roudet 1’) rodet 2,
-a adj
e n, cf Ubaud Dicort :
« petit rôdeur, rôdeuse, v. corriòl » (v. TdF ‘roudet 2’) rodeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite roue ; roulette ; molette
d’éperon » TdF ròdi
nm : (quimia) « rhodium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 403) rodiat,
-ada adj : (quimia)
« rhodié, ée » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 402) rodièira 1 nf : femna de rodièr. rodièira 2 nf, cf Ubaud Dicort :: « trace d’une roue, ornière, v. rodam » (v. TdF) rodièr 1 nm : persona que fasiá de carretas, de carrèlas, de carretons. rodièr 2, -ièira (adj.) : qu'a los pès tròp escartats (bestial boïn) Buòu rodièr. Vaca rodièira. rodilh : trachèl de filassa per la conolha. rodilhaire, -aira : persona qu'agacha de tota part. rodilhar (v. intr.) : agachar tot a l'entorn / agachar de tota part. rodilhat nm, cf Ubaud Dicort :
« variété de raisin à grains longs, blancs ou
jaunâtres et à peau dure » TdF rodinha nf, cf Ubaud Dicort :
« fauvette à tête noire, v. boscarla » (v. TdF) rodita nf : (quimia)
« rhodite » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 403) rododendron (plt) : rosatge (l.p.) (Rhododendron
ferrugineum) ; (Rhododendron hirsutum) rodòl [veire ròdol, cf Ubaud Dicort] nm :
rotlèu. ròdol nm : espandi
mai o mens circular ; gira / circuit (R. II,
381) ; airal ;
clarièira ; rotlèu de tèla o d'estòfa [v. redòl
1] ; lo mitan d'un crivèl a bras ; rai de solelh pendent un
auratge. (v. ròdols) Ròdol d'èrba. Ròdol de gram. Ròdol sens arbres. Ròdol de tèla. Ròdol de crivèl.
Ròdol de solelh. Al ròdol : a l'entorn. rodolar (TdF jos ‘roudela’ ; abs. Dicort) / redolar (v. intr.) : rotlar ; tombar en
rodolant / escabelar / rebordelar. (v. rodelar) Rodolèt los escalièrs. rodolejar (abs. Dicort) (v. intr.) : rodar /
passar país / vagabondar. (v. rodelejar) rodolet (abs. Dicort) : atropament /
amolonament. (v. rodelet) Rodòlf - Rodòlfa : prenoms. ròdols (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort :
« çà et là ; par moments ». (v. TdF jos ‘rode 1’) rodonal / rodenal nm (v. Ubaud Dicort e
Alibert) : airal ; rodal.
v. rodal. |
|
rodor (m.) (v. Ubaud Dicort e Laus) (L. 329) (plt.) : èrba dels ruscaires (Coriaria myrtifolia) rodorièira nf, cf Ubaud Dicort : « lieu planté en
roudou » (L. 329) rodorièr 1 nm : airal plantat en rodor. rodorièr 2, -ièira (adj.) : relatiu, -iva al rodor. Mesura
rodorièra, qui sert pour mesurer
le redoul. (Alibert) « roelh » : v. rovilh. roena : riga-raga ; rana ;
granhòta. « roent » : v. rosent. roergàs, -assa /
roergat, -a (adj.) : de
Roergue. (v. TdF ‘rouergas’) A la roergassa : coma se fa en Roergue. Roergàs, -assa / Roergat, -a (subst.) : « Rouergat,
-e » Roergue n pr m (e non pas « Roèrgue » (fr.)) : « Rouergue » (v. Rapin), Avairon. roèrgue [roergue, veire reguergue, cf Ubaud Dicort], -ga (adj.) : romegaire, -a. (v. TdF ‘rouërgue’) roerguejar (v. intr.) : romegar / repochinar / rondinar. rof nm, cf Ubaud Dicort : « rouf » (Rapin) rofiaire, -aira n : gulampe, -a (que
manja tròp e golardament). (v.
rofiar) rofian (m.) (R. V, 118 ; TdF) [, -a n, cf Ubaud Dicort] : pervertit / palhard ; macarèl (mascle de la puta) rofianariá nf, cf Ubaud Dicort :
« libertinage » (L. p. 329). (v. rofianatge) rofianàs nm, cf Ubaud Dicort : « paillard
effréné » TdF rofianatge : prostitucion ; gorrinitge. rofianejar (v. intr.) : gorrinejar. rofiar (v. tr.) : engolar / engolir (manjar tròp e golardament) rofinhar (v. tr. e intr.) : rosegar ; rondinar / repotegar. rog 1 / roge (subs. m.) : color roja ; * fard (v. R. III, 280 : ‘fardar’) roge; malautiá dels manhans ; malautiá dels cans ; mena de campairòl : (Russula lepida) rog 2 / roge, -ja adj : vermelh, -a ; que tira sul vermelh. Roge d'amont emplena la font, roge d'aval fa susar lo caval. ròga nf, cf Ubaud Dicort : « galle de
chêne, dont on se sert pour la teinture ; tête arrondie
d’un os » TdF Rogacian - Rogaciana : prenoms. rogador nm, cf Ubaud Dicort :
« oratoire » TdF roganhar (v. tr.) : rosegar. roganhon 1 nm (pej.) : marrit rasclaire de violon. roganhons [roganhon 2 nm, cf Ubaud Dicort] : recrostets / recrostilhs (rèstas de repais) « trognon, morceau rongé,
reste » TdF Los roganhons del dinnar los
aurem per sopar. rogar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, rouler, v. regolar, redolar ; rôder, v. barrutlar » (v. TdF) ; « v tr, rouler, dans les Alpes » TdF suppl. « rogar » : v. rodar. rogasons [Rogasons, cf Ubaud Dicort] (f. pl.) (R. V, 103) : : pregàrias publicas catolicas tres jorns abans l'Ascension e per Sant Marc lo 25 d'abril, per aparar del meissant temps la vianda de pels camps. rogatòri, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« rogatoire » (Rapin)
roge, -ja adj e nm : v. rog. ròge : mesentèri ; galha de vedèl o d'anhèl. rogejament nm, cf Ubaud Dicort :
« rougeoiment » (Rapin) rogejar (v. intr.) : tirar sul roge. rogela [rogèla] nf (plt.) : (Crassula rubens) rogenc, -a : que tira sul roge. rogesa nf, cf Ubaud Dicort :
« rougeur » (L. 329) roget 1, -a (adj.) : un pauc roge, un pauc roja. Marronièr roget : marronièr de las flors rojas. roget 2 (subs. m.) : vermelh de las gautas ; malautiá del pòrc ; peis (Mullus barbatus) ; (Mullus ruber) ; campairòl : (Boletus scaber) roget 3 nm / rogeta 1 (subs. f.) : campairòl (Psalliota campestris) ; (Psalliota arvensis) rogeta 2 (plt.) : centaurèia (Erythræa centaurium) ; autras plantas (nothera biennis) ; (Crassula rubens) ; sòfia (mena de peis) (Leuciscus leuciscus) ; ombrina (mena de peis) (Scina aquila) ; t. tecn. de minaire : gres carbonièr sistrós. ; mena d'oliva ; mena de castanha. rogetat nf, cf Ubaud Dicort : « état de ce
qui est rouge » TdF rogetièr nm, cf Ubaud Dicort : « groseillier des
Alpes » TdF rogièira : gaidèla / garlesca (mena de peis) (Gobius) rogieiràs : marrit terren de gres roge. rogieiròla [ ~ rojairòla] nf, cf Ubaud Dicort : rojor dins lo cèl ; auròra boreala ; quicòm de roge en general. Rogieiròla del matin marca pluèja al despartin. Rogieiròla del matin marca pluèja en camin. rogièr : gres roge. Lo rogièr de Camarés (Roergue) Rogièr : prenom. rogilhon (plt.) : rosèla (Papaver Rhas) rogin : mena de campairòl (Russula alutacaea) rogina nf, cf Ubaud Dicort : « rugine, instrument
de chirurgien » TdF roginar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, crier, en parlant d’une
roue mal graissée » TdF roginàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort :
« rougeâtre » TdF roginejar (v. intr.) : prene una tinta roja. roginèl, -a adj : d'un roge agradiu ; « rosé, ée » TdF. roginós, -osa adj : que tira sul roge « rougeaud, aude ; coloré, enflammé, ée » TdF. rogir 1 (v. intr.) : venir roge. rogir 2 v, cf Ubaud Dicort :
« v. tr, rendre rouge,
v. enrogir » (v. TdF) rogon nm, cf Ubaud Dicort : v. ròu 2. rògue, -ga adj e n, cf Ubaud Dicort :
« rouge, dans les Alpes, v. roge plus usité ; rogue, v. arrogant » (v. TdF) roguèrgue nm, cf Ubaud Dicort :
« églantier, v. agalencièr »
(v. TdF) ròia nf : desaviadura / pervertiment / gorrinitge, « réjouissance » TdF ‘roio 2. Faire la ròia, faire la débauche. Es en ròia,
il est en
goguette, en belle humeur. (v. TdF) roièira nf, cf Ubaud Dicort :
« champ d’épeautre » TdF roila : pèira o pèça de metal plana per jogar a d'unes jòcs coma la marèla. roïment nm, : « rodage (action de
polir, user) » (Ubaud Dicc. Scient. p. 284, n. 208) Roïment de valvulas, rodage de soupapes. (v. Ubaud
Dicc. Scient.) |
|
|
|
|
|
|