rigotièr nm : coconhon / tinhon ; « perruque, v. perruca » (v. TdF).

riguetas nf pl : riga-raga de glèisa ; riga-raga de dròlle.

rilh : relha d'araire, de mossa o de brabant.

rilhetas nf pl, cf Ubaud Dicort : « rillettes » (Laus, Basic)

rille, -la adj : turc, -a / estèrle, -a / esteril, -a.

rim nm, cf Ubaud Dicort : « roussi, odeur de brûlé, empyreume, v. rimat » (v. TdF)

rima 1 nf : repeticion del meteis son a la fin de dos vèrses o mai ;

Rima masculina : amorós.

Rima feminina : fèsta.

Rimas ricas : casqueta... saqueta.

Rimas pauras : compartida... tetina.

Rimas sufisentas : maurèl... fiulèl.

rima 2 nf : vent freg ; fendilha de la pèl a causa del freg ; mena de planta : creisson salvatge (Nasturtium silvestre)

rimada : sentor a cremat ; fricòt cremat ; usclada

rimadís nm : « morceau rimé » ; rimas ; vèrses (v. TdF).

rimadura : rimada / rabinada. v. pus naut.

rimaire, -aira [~ - airitz] n  (v. TdF) : persona que fa rimar de vèrses sens èsser un poèta vertadièr.

rimairon nm, cf Ubaud Dicort : « petit rimeur, v. rimejaire » (v. TdF ‘rimeiroun’)

rimalha nf : vèrs marrit, « rhapsodie, rimaillerie » TdF ‘rimaio’.

rimalhada nf, cf Ubaud Dicort : v. rimalha. (v. TdF jos ‘rimaio’)

rimalhaire, -aira [~ -airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort : marrit poèta.

rimalhar (v. intr. e tr.) (v. TdF ‘rimaia’) : far de vèrses marrits.

rimalhariá nf, cf Ubaud Dicort : v. rimalha. (v. TdF jos ‘rimaio’)

rimalhejar v, cf Ubaud Dicort : v. rimalhar. (v. TdF jos ‘rimaia’)

rimalhièira nf, cf Ubaud Dicort : « machine à rimer » (v. TdF jos ‘rimaiero’) ; « v. rimalhada avec un sens péjoratif » (v. Palay)

rimant, -a adj : que rima ; « qui versifie » (v. TdF).

Finala rimanta.

rimar 1 (v. tr.) : far de vèrses.

Rimar una cançon.

rimar 2 (v. intr.) (v. Alibert) [veire rasimar, cf Ubaud Dicort] : florir ; catonar (metre de catons)

L'avelanièira, a Rodés, es la primièira a rimar.

rimar 3 (v. tr. e intr.) : rabinar un fricòt ; far rabinar un fricòt ; fendilhar ; far fendilhar ; rafir ; èsser rafit ; èsser a mand de capitar quicòm.

La grand fuòc a rimada la sopa.

La cosinièira a laissada rimar la mangisca.

Lo grand freg a rimadas las pòtas de Mirelha.

La mameta es tota rimada, qu'es vièlha acabada.

rimar (se) : se rabinar ; se rafir.

rimarèl : tròç de lenha mal cremada que quita pas de fumar.

rimasardas nm, cf Ubaud Dicort : « sobriquet, v. rabinasardas » TdF ‘rimo-sardo’

rimassada nf, cf Ubaud Dicort : « pièce de mauvais vers » TdF

rimassaire, -aira n , cf Ubaud Dicort : « nm, rimailleur » TdF

rimassar 1 (v. intr. e tr.) (v. TdF ‘rimassa 2’) : far de rimas marridas ;

rimassar 2 (v. tr. e intr.) (v. TdF ‘rimassa 1’) : « flamber ou havir çà et là, v. besusclar » ; mal cremar. (v. TdF)

Lo sause rimassa : es pas de bon cremar.

rimassejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. rimassaire. (v. TdF jos ‘rimassaire’)

rimassejar 1 (v. intr. e tr.) (far de rimas marridas) : frequentatiu de rimassar 1. (v. TdF jos ‘rimassa 2’)  

rimassejar 2 (v. tr. e intr.) (mal cremar) : frequentatiu de rimassar 2. (v. TdF jos ‘rimassa 1’)  

rimat 1 (subs. m.) : mangisca que s'arrapa al fons de l'ola, de la caçairòla o de la padena ; rostida de polalha ; rostum (sentor a cremat) de farda alisada ; « brouissure des feuilles » TdF ; planta : (Alliaria officinalis) (v. TdF)

Manjar lo rimat, manger le gratin. (v. TdF)

La sentor a rimat me desagrada bravament.

rimat 2, -ada adj : « havi, roussi, broui, ie ; rissolé ; ridé ; charbonné, ée » TdF jos ‘rima 1’

Fricòt rimat. (v. rimar 3)

rimat 3, -ada adj : « rimé, ée » TdF jos ‘rima 2’

rimatge : accion de se rimar (de se rabinar) ; çò rabinat.

rimejada nf, cf Ubaud Dicort : « pièce de vers médiocres » TdF

rimejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « versificateur, v. versificaire » TdF

rimejar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, roussir à demi, v. besusclar » TdF

rimejar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr e tr, poétiser, versifier » TdF

rimèl nm, cf Ubaud Dicort : « fumeron, v. rimarèl ; homme bon à rien » (v. TdF ‘rimèu’)

rimelejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, brûler sans flamme » TdF ‘rimeleja’

rimeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite rime » TdF

rimièira : cep de vinha que sas brancas s'arrapan per un arbre.

rimièr : arbre que servís de tutor a una vinha salvatja.

rimonar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘ramouna 2’) : romegar / repotegar / repochinar.

rimonejar (v. Ubaud Dicort e Alibert) (v. intr.) : se remembrar.

rimon-rimassa loc adv, cf Ubaud Dicort : « usité comme suit : rimon-rimassa, ton nas dins mon esclòp, se dit à celui qui parle sans rime ni raison » (v. TdF)

rimor nf : rigor del temps.

rimòtas nf pl : milhàs freginat (bolida de farina de milh passada a la padena)

RIN- : forma prefixada del grèc rhis, rhinòs (nas)

rinalgia : dolor nasala.

rinanta (plt.) : tartarèia / cresta de gal  (Rhinanthus arvernensis)

 

 

rinçada : accion de rinçar ; lavada / ramada / pissada.

rinçar (v. tr.) : refrescar la bugada ; lavar a granda aiga ; fretar ; far cuf ; tanar / tabassar ; cracinar ; rifanhar ; graissar (v. çai jos).

Rinçar lo ponde.

Rinçar un jogaire : lo far cuf.

Rinçar q.q. : lo tustassar. 

La carrèla rinça (cracina)

Far rinçar las dents : far cruissir las dents.

Rinçar las dents, graisser la patte, faire des présents. (v. Vayssier ‘rinçá’)

rinencefal : partida pus primitiva del cervèl qu'interven dins l'olfaccion dels reptils e dins lo comportament, la memòria, las emocions dels mamifèrs.

ringa : diarrèia (foira / caganha) (l.p.) ; maura qu'a noirit ; ròssa (bèstia que val pas gaire) ; feda o vaca venguda als cans (magra que fa paur)

ringaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que patís de diarrèia.

ringar (v. intr.) : aver la diarrèia (aver la foira, la caganha) (l.p.)

ringa-ranga adv e nm : bruch e movement de vai-e-vèni de naut en bas (v. TdF) ; bruch e movement de vai-e-vèni en general (v. Alibert).

Faire ringa-ranga, se balancer comme une personne déhanchée. (v. TdF)

L’arquet e lo violon fan ringa-ranga, l’archet et le violon résonnent. (v. TdF)

Lo ringa-ranga d'un marrit violon.

Lo ringa-ranga d'un vièlh matalàs a ressòrts.

ringa-rangueta adv, cf Ubaud Dicort : (v. ringa-ranga)

ringoleta : claveta (Lacerta murorum)

ringue, -ga adj : que patís d'una diarrèia dolorosa e sagnosa.

ringuet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « petit drôle, faquin » TdF

ringueta nf : jòc que i se jòga amb de dats e de damas sus un taulièr divisat en quatre.

riniti (f.) : inflamacion de la mucosa nasala.

RINO- : forma prefixada del grèc rhis, rhinòs (nas)

rinoceròs [rinoceront, cf Ubaud Dicort] nm : mamifèr paquidèrma erbivòr. (Rhinoceros unicornis) ; (Opsiceros bicornis)

rinoconiòsi (f.) : lesion de la mucosa de las fòssas nasalas.

rinofaringe (f.) : partida de la faringe enrè de las fòssas nasalas.

rinofaringian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « rhino-pharingien, enne / rhinopharyngé, ée »

rinofaringiti (f.) : inflamacion de la rinofaringe.

rinofonia : nasilhament.

rinològ, -a : especialista (m. e f.) en rinologia.

rinologia : estudi de las afeccions del nas e de las fòssas nasalas.

rinoplastia : operacion per refar o modificar lo nas.

rinorragia : emorragia nasala.

rinorrèa : rajadura de mucositats pel nas.

rinosalpingiti (f.) : inflamacion de la mucosa nasala e de la trompa d'Eustaqui.

rinoscleròma (m.) : malautiá infecciosa cronica de las mucosas del nas e de la nasofaringe.

rinoscleròsi (f.) : escleròsi (atrofia) de la mucosa pituitària.

rinoscòpi (m.) : speculum (lat.) nasal / miralh nasal.

rinoscopia : examen de las fòssas nasalas amb un speculum.

rinotomia : operacion de las fòssas nasalas.

rintrada nf : « rentrée » (Lèbre)

rintrar 1 (v. intr. e tr.) : tornar intrar, « revenir ; serrer, renfermer, rembourser » (v. TdF e Lèbre).

rintrar 2 v : veire rentrar, cf Ubaud Dicort. (v. rentraire 2)

riolita nf, cf Ubaud Dicort : « (géol.) rhyolithe » (Per Noste)

riòst nm (TdF ; abs. Dicort) (arc.) : rasadoira (baston per arrasar una mesura de gran comola)

riòsta nf : lata de teulada que lo teule i es pausat ; pèça de fustam pausada en diagonala ; pal de corondat ; caduna de las pòstes pausadas al dessús de las ròdas d'un carri per que la carga tòque pas las ròdas.

riostada : travada. v. travada.

riostar (v. tr.) : bastir un fustam amb de riòstas ; arrasar una mesura de gran comola [v. riòst].

riòta nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : querèla / contestacion / disputa / brega (L. 54) ; èrnha ; badada de rire ; sarrabastal.

Cerca riòtas : cerca bregas.

Sens riòta : sens contestacion.

riotejar (se) (L. 328) (abs. Dicort) : se disputar. (v. riòta)

riotós, -osa : ernhós, -osa / tissós, -osa / cèrca bregas (m. e f.)

RIP : acronim per « Relevat d'Identitat Postal »

ripalha nf, cf Ubaud Dicort : « ripaille, v. repaissuda, revòbis » (v. TdF jos ‘ripaio’)

ripalhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, celui qui ripaille » (Azaïs)

ripalhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire ripaille, v. ribotejar » (v. TdF jos ‘ripaia’)

ripar (v. intr.) : lisar / limpar.

ripa-rapa (adv.) (Alibert) : per escasença / per azard.

ripopèa nf, cf Ubaud Dicort : « ripopée, v. chichomèia » (v. TdF)

riquesa : abondància de bens.

La riquesa de l'occitan es pas de creire.

riquet 1 [ ~ criquet] nm, cf Ubaud Dicort  : ric / grelh (v. criquet).

riquet 2 adv : (a l’ora justa), cf Ubaud Dicort.

riquet 3, -a adj e n (v. ric) : « (forme clas.) assez riche, assez aisé, -e » (Fettuciari)

Riquet - Riqueta : diminutius d'Enric e d'Enriqueta.

Riqueta / Enriqueta : prenoms.

riqueta nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : collacion (R. II, 14) (tèrcia ; gostar...)

riquetejar (v. intr.) : « faire de petits repas de gala » TdF, se prene una collacion (R. II, 14).