ribieirenc 1, -a / ribairenc, -a adj e n : v. ribairenc 1.

ribieirenc 2 nm : v. ribairenc 2.

ribieiròl, -a adj e : v. ribairòl

ribieiròla nf, cf Ubaud Dicort : « hirondelle à croupion blanc, hirundo urbica (Lin.) ; pluvier à collier ; galet de rivière » TdF ‘ribeirolo’

ribieiròta nf, cf Ubaud Dicort : « petite rivière » TdF jos ‘ribeiroto’

ribla : aplech de caladaire.

ribladoira nf, cf Ubaud Dicort : « riveteuse » (Rapin)

ribladura : riblet metallic ; partida d'una tija metallica espotida per tust o pression per la ligar amb una autra pèça ; resulta de l'operacion d'assemblatge de dos elements un sus l'autre per espotiment ; mòde de reparticion dels ribles d'una operacion d'assemblatge per ribladura.

riblaira (abs. Dicort) : maquina de riblar. (v. ribladoira)

riblaire, -aira : persona que ribla.

riblar 1 (v. tr.) : espotir lo fons d'un clavèl, d'un rible... un còp espintats, per los empachar de tornar sortir ; enfonzar un pavat amb la ribla.

riblar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rider » (Alibert) . (v. rufar)

riblatge : accion de riblar.

rible 1 nm : mena de clavèl cilindric que se'n espotís lo fons per l'empachar de tornar sortir ; fons de clavèl espintat dins una bata de caval e que se n'espotís lo fons revirat dins la bata.

rible 2 nm (abs. Dicort) : « pli, ride [v. riblar 2] » (Alibert). (v. rufa)

rible 3, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « saturé, gorgé, ée » TdF

riblet : ficha mascla que s'espinta dins una ficha feme.

riblon 1 nm : rible [v. rible 1] ;

riblon 2 (peiretas) nm [veire reblon, cf Ubaud Dicort] : reblariá. v. reblariá.

riblonalha nf sing, cf Ubaud Dicort (v. riblon 2) : « remblai » (Laus). (v. reblonalha)

riboflavina : vitamina B2.

ribon nm, cf Ubaud Dicort : « talus, v. ribàs » (v. TdF)

ribon-ribaina [ ~ ribon-ribanha] loc adv (v. Ubaud Dicort  e TdF jos ‘riboun-ribagno’) : de bon grat e mai ça que la / còsta que còste / qué que còste / a tot pèrdre.

ribonucleasa : enzim pancreatic.

ribonucleïc adj m, cf Ubaud Dicort, -a (t. tecn. de bioquimia) : acid ribonucleïc, nom generic d'un ensemble d'acids nucleïcs dins lo citoplasma e lo nucleòl.

ribòsa : glucid de cinc atòms de carboni.

ribosòma nm : particula de proteïd qu'interven dins lo contròl de la sintèsi de las proteïnas cellularas per un ARN (v. ARN) de transferiment (t. tecn. de biòquimia).

ribosomic, -a / ribosomal, -a : relatiu, -iva al ribosòma.

ribòta nf, cf Ubaud Dicort : « ribote, débauche de table » (v. TdF ‘riboto’). « ribòta » e derivats (fr.) : v. tampona.

ribotaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « riboteur, euse » TdF

ribotar / ribotejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, riboter » (v. TdF jos ‘ribouta’).

ribotassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse ribote, v. tampona » (v. TdF)

ribotejar v, cf Ubaud Dicort : v. ribotar. « ribotejar »(fr.) : v. tamponejar.

ric 1 nm : grelh / riquet ; langosta / sautarèla.

ric 2, -a ad (v. Ubaud Dicort e Alibert)j : fortunat, -ada ; luxuós, -osa ; somptuós, -osa.

ric-a-ric [ric a ric] (adv.) : rigorosament.

Ric / Ricon / Riconèl / Riquet : diminutius del prenom Enric.

ricament : d'una manièira (R. VI, 355) rica.

ricanada nf, cf Ubaud Dicort : « gros rire, ricanement ; braiment » TdF

ricanadís nm, cf Ubaud Dicort : « ricanement » TdF

ricanaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « ricaneur, euse » TdF

ricanament nm, cf Ubaud Dicort : « ricanement » TdF

ricanar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, rire méchamment,  v. richonar ; montrer les dents, v. reganhar ; braire, v. recanar 2 » (v. TdF). « ricanar » e derivats (fr.) : v. recanar - richonar - rifanhar.

ricanejar v, cf Ubaud Dicort : v. ricanar. (v. TdF jos ‘ricana’)

ricanós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui ricane, railleur, euse » TdF

Ricard - Ricarda : prenoms.

ricàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « adj e n, richard, opulent, ente, fort riche » (v. TdF jos ‘richas’)

richèla nf, cf Ubaud Dicort : « richelle, variété de froment qu’on importe d’Italie » TdF

richon nm : sorire, « petit rire » TdF.

richonar (v. intr.) : rifanhar (rire d'un biais mespresent o trufaire)

richonatge : accion de richonar, de rifanhar.

richonejaire, -aira adj e n : persona que richoneja.

richonejar 1 (v. intr.) : frequentatiu de richonar. v. çaisús.

richonejar 2 nm : (accion de richonejar 1), cf Ubaud Dicort

ricin nm (abs. Dicort) (plt.) : langastièr (Ricinus communis), « ricin » (Rapin, Basic). (v. langastièr)

Pòdi pas sentir l'òli de ricin !

Riconelon : diminutiu afectiu de Riconèl.

Riconelonàs : diminutiu a l'encòp afectiu e blaimaire.

ricòtta (< it.) nf, cf Ubaud Dicort : « (fromage) ricotta »

« rictor » nm : v. rector.

rictus nm (del lat. rictus que vòl dire contorn de la boca dobèrta) : boca que balha l'impression d'un rire forçat, « rictus » (Rapin).

Rictus trufaire.

Rictus de colèra.

rida nf, cf Ubaud Dicort : « ridde, ryder, monnaie d’or hollandaise » TdF ‘rido 2’

« ridar » e derivats (fr.) : v. rafir / rufar / rugar - fronzir.

ridèl nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘ridèu’) / ridèu (abs. Dicort) : cortina.

 

 

 

ridèla nf : cancèl / cledat / cledís / telièira de carreta o de camion (cadun dels dos costats per manténer la carga) ; « rideau » (Lexic M. Roqueta)

ridelar (v. tr.) : espintar de ridèlas a... / metre de ridèlas a...

ridelar (se) v pron : « se rider, en parlant des joues » (v. TdF ‘ridela (se)’)

ridelàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand rideau » (Brun Glossari Oc-Fr)

ridelet nm, cf Ubaud Dicort : « petit rideau » TdF

ridelon nm, cf Ubaud Dicort : « t. de charretier, petite ridelle » TdF

ridicul, -a adj e n : que pòrta a rire ; absurd, -a ; derisòri, -òria.

S'èra cargada un capèl ridicul.

ridiculament : d'un biais ridicul.

ridiculizable, -bla : que pòt èsser ridiculizat, -ada.

ridiculizacion : accion de ridiculizar.

ridiculizar (v. tr.) : far rire de quicòm o de q.q.

Los cançonièrs ridiculizan los òmes politics.

ridiculizar (se) : far rire de sa persona.

Se ridiculizèt a dich de (a fòrça de) se conflar.

ridolet (plt.) : darbossièira (Stramonium)

riège (m.) : grasilha metallica / cledat metallic.

rièja (f.) , cf Ubaud Dicort : grasilha / cledat ; pluèja que tomba druda e perpendiculara, çò que la fa revertar una rièja ; « barre d’une grille » (v. Alibert).

Rièja de camion que carreja de bestial.

riejar  (Alibert) [veire rejar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e impers.) : cledissar amb una rièja ; plòure d'aplomb.

riejat (Alibert) [veire rejat] (subs. m) : cledís, « grillage » (Alibert).

Rieu Carles : autor occitan de Provença (1846-1924).

Rieu Loís : autor occitan de Provença (1904-1989).

rif o de raf (de -) (loc. adv.) : d'un biais o de l'autre.

rifa nf, cf Ubaud Dicort : v. rufa. (v. TdF jos ‘rufo’)

rifa e de rafa (de -) [de rifa o de rafa, cf Ubaud Dicort] (loc. adv.) : a tròces desapariats, « de bric ou de broc » (Alibert).

rifada (de -) (loc. adv.) : de cantèl ; a la volada. (v. TdF)

rifanhada : accion de rifanhar.

rifanhadís : rifanhada que s'esperlonga.

rifanhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « ricaneur, -euse » (Laus)

rifanhar (v. intr.) : rire bèstiament per se trufar de quicòm o de q.q. ; o per mespresar quicòm o q.q. ; mostrar las dents.

rifanhejar (v. intr.) (abs. Dicort) : frequentatiu de rifanhar (rifanhar sovent ; téner rifanhat ; rifanhar de contunh)

rifla nf : tauleta per desservir « meuble de cuisine, petite table où l’on met la lampe et les cuillers du ménage ». (v. TdF ‘riflo’)

rifla o de rafa (de -)  loc adv : « de bric ou de broc, d’une manière ou d’une autre » (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘riflo’)

rifladar (v. tr.) (Alibert ; abs. Dicort) : doblet de riflar. (v. riflardar)

riflaire nm, cf Ubaud Dicort : (v. riflar 1)

riflar 1 (v. tr.) : raspar o aplanar amb un riflard ; enlevar ; pilhar ; rospiar ; manjar golardament ;

A riflada tota la mesa del jòc.

riflar 2 [veire rufar, cf Ubaud Dicort] v intr (v. TdF) : far de plecs (vestit)

riflard nm : mena de garlòpa de la lama guindada « riflard, espèce de grand rabot » ; raspa de picapeirièr. (v. TdF)

Un picapeirièr raspa las pèiras amb un riflard.

riflardar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rifler, adoucir, dégauchir, avec le riflard » (Couzinié) ; v. riflar 1 (v. TdF jos ‘rifla’) .

riflaventre (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à ventre déboutonné, à crever » (v. TdF ‘riflo-véntre (a)’)

rifle 1 (angl.) ('raifl) (abs. Dicort) : carabina de caça del canon long.

rifle 2 nm, cf Ubaud Dicort : « jeu de  cartes analogue au rams » TdF

A rifle / de rifle, à foison, abondamment » (v. Ubaud Dicort e TdF)

rift (< angl.) nm, cf Ubaud Dicort : « (géogr.) rift » (Per Noste)

rigal 1 nm : còl rós / papach rós / barba rós (Erithacus rubecula)

Lo rigal es un aucelon polidonelon.

rigal 2 nm : « ruisseau [v. rivet 1, rivatèl] » (v. Alibert)

rigalet nm, cf Ubaud Dicort : « petit rouge-gorge » TdF

riga-raga (m) [o nf ] : rasclet / carrasclet / instrument que remplaçava las campanas los darrièrs jorns de la setmana santa ; joguina que sa lenga de fust tusta sus las dents d'una bobina dentada en fasent un bruch sec e desagradiu ; marrit violon ; querèla / disputa.

La riga-raga la fasiam cracinar tant que podiam.

Èstre en riga-raga, être en querelle. (v. TdF ‘rigo-rago’)

rigaud, -a : gaujós, -osa / alègre, -a (plen de gaietat).

Tota rigauda, nos aculhiguèt dins l'ostal seu.

rigaudon nm : dança anciana. (v. TdF)

rigid [ ~ rigide], -da adj : regde, -a (sens flexibilitat (R. III, 340)).

rigidament : d'un biais rigid.

rigiditat nf : estat de çò rigid.

Rigobèrt : prenom.

« rigolar » e derivats v. regolar.

rigor nf (R. V, 63) : severitat ; exactitud.

La rigor d'un carmèl.

La rigor d'un rasonament.

rigorisme : rigor morala excessiva.

rigorista adj e n (m. e f.) : sevèr, -a que jamai en matèrias moralas.

rigorós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : «  rigoureux, euse » (v. TdF ‘rigourous’)

rigorosament adv, cf Ubaud Dicort : « rigoureusement » TdF

rigòt nm : trena de pel ; tufa de pel ; pel ; coconhon / tinhon.

rigòta nf, cf Ubaud Dicort : « espèce de petit fromage » TdF

rigotar (v. tr.) : trenar ; crespar.

rigotat, -ada : trenat, -ada ; crespat, -ada.

Pel rigotat.