revojaire (abs. Dicort) (m.) : bobina ; canèla.

revojar / revoidar  (v. tr. e intr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘revuja’ e ‘revouira’) : tornar vojar / tornar voidar ; regorgar ; desbondar ; trescolar ; debanar / devòuzer.

revòl nm (Alibert) / revòn [revòu, cf Ubaud Dicort p. 158] : remolin (airal que las aigas i tornejan) ; contorn ; camin que serpateja ; revòuge ; revòlta.

revolar 1 (v. intr.) (v. TdF) : tornar volar ;

revolar 2 v (v. Alibert) : lançar, getar, « faire rouler en jetant avec force ».(v. Vayssier ‘rebòua’)

revolim nm sg : revolum.

revolina nf, cf Ubaud Dicort : « tourbillon » TdF

revòlta nf : sedicion (R. V, 177). (# revòuta)

Revòlta de païsans.

Revòlta de soldats.

revoltant, -a : que revòlta.

revoltar (v. tr.) : indignar (R. III, 50).

Tota mena d'injustícia me revòlta.

revoltar (se) : s'indignar contra quicòm o q.q. ; se cabrar ; se rebelar.

Se cal revoltar contra las talhas descabestradas.

revoltat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « révolté, -e » (Laus, Basic)

revolucion : trajectòria circulara o elliptica d'un còrs a l'entorn d'un autre còrs, d'un centre, d'un axe ; càmbiament radical dins l'organizacion politica,lo governament o la constitucion d'un Estat ; càmbiament radical dins la concepcion e la realizacion de quicòm ; reaccion mai o mens organizada e violenta d'un grop, d'un pòble contra l'autoritat que los govèrna, per obténer de càmbiaments prigonds.

La revolucion de la Tèrra a l'entorn del Solelh.

Las revolucions de las planetas.

La Revolucion de 1789.

La revolucion de 1968.

revolucionar (v. tr.) : fetgevirar / desaubirar / tresvirar ; cambiar d'a fons.

La novèla de sa mòrt revolucionèt tot lo país.

L'aveniment de l'ordenador o revolucionèt tot.

revolucionari, -ària adj e n : relatiu, -iva a una revolucion ; persona adèpta de la revolucion.

Ideal ultra revolucionari.

Idèas revolucionàrias.

Es revolucionari de naissença.

revolucionàriament : d'un biais revolucionari.

revolum nm sg : vent, fum, gas... que se desplaçan en tornejant.

revolumada : còp de vent revolumaire.

revolumaire, -aira (abs. Dicort) : que fa en revolumant. (v. revolumós)

revolumar (v. intr. e tr.) : tornejar ; envolopar ; far tornejar ; repapilhar (frostir ; replegar ; frisar).

Aquel vent quita pas de revolumar !

Lo ventàs de la davalada revoluma la fulharaca.

Lo vent d'autan m'a revolumada tota l'ensalada.

revolumar (se) : s'acoconar ; se recrenilhar / se recroquilhar.

revolumejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, s’élever en tourbillonnant » TdF ‘revoluneja’

revolumós, -a adj, cf Ubaud Dicort : « tourbillonnant, ante » TdF ‘revoulunous’

revolut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « révolu, ue » TdF ‘revoulu’

revòlver 1 (v. tr.) (R. V, 570 e L. 327) (abs. Dicort) : virar.

revolvèr [revòlver 2] nm, cf Ubaud Dicort (occitanizacion de l'angl. revolver [ri ‘vɔlvər])  : arma de fuòc.

revolzar (v. tr.) : eriçar.

revòlzer : v. revòuser.

revòu nm (TdF) : veire revòl, cf Ubaud Dicort

revoudejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire des sinuosités, marcher en zigzag, tournoyer ; ravauder, tracasser » TdF

revòuge nm (v. Ubaud Dicort e Alibert jos ‘revòlzer) : tumult ; revolucion ; revolum / remolin (v. TdF)

revòuser / revòlzer [veire revòuser, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : tornar vòlzer / tornar vòuser / enrotlar ; revirar ; borrolar / trebolar / fetgevirar.

La mameta revolzeguèt sa madaissa de lana.

Aquela marrida novèla m'a tot revolzut.

revòuser / revòlzer [veire revòuser] / (se) v pron : revolumar ; remolinar.

revòut nm, cf Ubaud Dicort : « (eau) toubillon ; émeute » (Fettuciari). (v. jrevòl)

revòuta nf, cf Ubaud Dicort : « tournant d’un chemin, contours qu’on fait faire à une route pour en adoucir la montée » TdF ‘revòuto’. (# revòlta)

« revujar » : v. revojar.

revulsar (v. tr.) : provocar una revulsion (t. tecn. de med.)

revulsion : congestion cutanèa provocada per de cataplasmas, de ventosas... (med. arc.)

revulsiu, -iva (adj. e subs. m.) : (med.) qu'amòda una revulsion.

REXI- : forma prefixada del grèc rhexis (accion de rompre)

rexistasia : temporada de granda activitat d'erosion per raretat o per manca de cobertura vegetala.

« rewriter » nm (angl.) (abs. Dicort) : adaptador, -airitz (persona que fa una adaptacion d'un libre, d'una pèça de teatre, d'un film)

rià nm (t. tecn. de mar.) : mena de carrèla / de poleja / de polelha.

 

 

 « riac » : v. riat.

rial 1 nm, cf Ubaud Dicort : « (unité monétaire) rial » (Per Noste)

rial 2 nm (v. Dicort jos rival 2: « ruisseau, cours d’eau, v. riu » (v. TdF jos ‘riau’)

riala 1 (f.) / rial (m.) (v. rial 2) : riu grand ; ensarriada / gaudre / torrent (v. TdF jos ‘riaio’) ;

riala 2 nf : bard / argila.

Un tornièr a totjorn besonh de tèrra riala. [Azaïs : adj]

rialet nm (v. rial 2) : riu pichonèl. (v. TdF)

rialgar / realgar nm (plt.) : planta d'Africa, cultivada tanben en Asia e America, e que balha una resina amarganta utilizada coma purgatiu e coma tintura. (v. TdF jos ‘rialga’)

rialon nm, cf Ubaud Dicort : « petit cours d’eau, v. rialet » (v. TdF)

riassa (plt.) : mena de joncasses. (Carex) ; plantas marescatjosas en general.

riat : rai de ròda.

RIB : acronim per « Relevat d'Identitat Bancària. »

riba : benda de tèrra lo long d'un riu, d'una ribièira... ; broa ; cance ; rasa ; doga ; penjal de comba ; lisièira de camp.

Se tirar de ribas, se tirer d’affaire. (Sèrras)

Èsser tirat de ribas. (v. Ubaud Dicort)

ribada : espandi de riba.

ribairal 1, -a adj (abs. Dicort) : ribairenc 1, -a v. pus bas.

ribairal 2 nm, cf Ubaud Dicort : v. ribieiral.

ribairenc 1 [ ~ ribieirenc], -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « riverain, aine, qui appartient à la rivière » (v. TdF jos ‘ribeiren 1’) ; persona que demòra prèp d'una riba [v. ribairòl] ;

Los ribairencs de Garona.

ribairenc 2 [ ~ ribieirenc] nm : tindarèl (còdol de ribièira) ; mena de rasim. (v. TdF jos ‘ribeiren 2’)

ribairés: bòrd de ribièira.

ribairesa: mena de castanha.

ribairièr nm, cf Ubaud Dicort : « homme de peine qui travaille sur les quais, portefaix » TdF ‘ribeirié’

ribairòl [ ~ ribieiròl], -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui habite le long de la rivière, riverain d’un cours d’eau, habitant d’une vallée » (v. TdF jos ‘ribèiròu’), ribairenc, -a. v. pus naut.

ribal nm (L. 327) : « rivage », riba v. pus naut (v. Alibert).

riban : esclapon / esteleta / capusilha ; veta / cabelièira (benda d'estòfa ornamentala estrecha e tèunha)

ribanariá : mestièr de ribanièr, -ièira ; comèrci de ribans ; talhièr que i se fa de ribans.

ribanàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand ruban, large ruban » TdF

ribanejar (v. intr.) : far de ribans « former le ruban, imiter un ruban qui flotte » TdF ‘ribaneja’.

Lo caminòl ribanejava dins la montanha.

ribanet : riban pichon.

ribanièr, -ièira : persona que fa o que vend de ribans.

ribar (v. intr. arc.) (R. V, 91 - L. 327) (abs. Dicort) : arribar / tocar tèrra.

ribàs : talús agerbit (erbut) e embartassat ; riba escarpada.

ribassa : riba bèla ; talús escarpat.

ribassejar (v. intr.) : caminar lo long d'airals escarpats, lo long de ribièiras o de degolaus (precipicis)

ribasson nm, cf Ubaud Dicort : « petit talus » TdF

ribassut, -uda adj : « en talus », escarpe, -a / escarpat, -ada / esquiu, -iva. (v. TdF)

ribat 1 nm, cf Ubaud Dicort : « tour qu’on fait en roulant sur un talus [v. ribatar] » TdF

ribat 2 nm : pichon ribaud (v. Alibert jos ‘ribaud’ e v. çai jos).

A ribat ! (arc.) : al lop ! « cri qu’on pousse contre le loup, en Rouergue, pour ribaud, v. soiràs » (v. TdF)

ribatar v, cf Ubaud Dicort (v. ribat 1) : « v intr, rouler sur un talus » TdF

ribatge : benda de tèrra lo long de l'aiga, mai que mai lo long de la mar.

ribaud, -a n (R. V, 92-93) : q.q. que fa la tralla / libertin, -a.

ribaudalha nf sing (R. V, 93) : ribauds e ribaudas en general.

ribaudar (v. intr.) : doblet popular de ribaudir, « faire la débauche, la vie de ribaud » TdF ‘ribauda 1’.

ribaudariá / ribaudiá nf / ribaudesca (abs. Dicort) (los 3, R. V, 93) : libertinatge.

ribaudàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « grand ribaud, franche ribaude » TdF

ribaudejar (v. intr.) (L. 328)  : frequentatiu de ribaudar.

ribaudesca nf (R. V, 93) (abs. Dicort) : v. ribaudariá.

ribaudiá nf : v. ribaudariá.

ribaudir (v. intr.) (R. V, 93) (abs. Dicort) : far la tralla. (v. ribaudar)

ribejaire, -aira : vesin, -a o proprietari, -ària d'una riba.

ribejar (v. intr.) : sègre la riba ; dalhar l'èrba de la riba ; far pàisser sus la riba.

ribièira : riu bèl ; comba e terrens de ribièira. (v. TdF ‘ribiero’)

ribièirada : un aigat / una inondacion.

ribieiral [ ~ ribairal] nm, cf Ubaud Dicort : lièch de ribièira ; riba ombratjada. (v. TdF jos ‘ribeirau’)

ribieirar (v. intr. e tr.) : copar d'arbres lo long d'una ribièira ; far carrejar los rols per la ribièira. (v. TdF ‘ribeira’)

ribieirassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande rivière, grosse rivière » TdF jos ‘ribeirasso’

ribieiratge : vianda dels bòrds de ribièira. (v. TdF ‘ribeirage’)