reveta : veta pichona (sisa pichona de carbon al dessús de la vena màger)

« revigiure » : v. resiviure (non preconizat Dicort).

revira : replica / rebecada.

reviracoet : accion de se revirar (en parlant d'una veitura)

De còps, sul glaç, una autò fa un reviracoet.

revirada : traduccion ; accion de virar lo cap ; reviral de fortuna ; reviral de temps ; retorn de malautiá ; remochinada ; escaufèstre ; replica ; contorn de camin. (v. TdF e Azaïs)

Far una brava revirada demanda fòrça temps.

Quand perdèt sa femna, n'agèt una brava revirada.

reviradaire (abs. Dicort e TdF) [reviraire, cf Ubaud Dicort p. 158], -aira n : persona que torna premsar.

reviradatge (abs. Dicort e TdF) [reviratge, cf Ubaud Dicort p. 158] nm : accion de tornar premsar.

reviradura nf : çò revirat, « retourne au jeu de cartes » (Azaïs) ; òli de segonda premsa.

reviraire, -aira [~ -airitz] adj e n : « celui, celle qui retourne » ; traductor, -tritz. (v. TdF)

Los braves reviraires son pas espesses.

reviral : treboladís / desòrdre ; càmbiament prigond.

Un reviral de temps lo forcèt a demorar dedins.

Un reviral de fortuna lo metèt sus la palha.

reviramadelon nm : v. reviramarion.

reviramainatge nm, cf Ubaud Dicort : « remue-ménage ; bouleversement, révolution, catastrophe » TdF ‘reviro-meinage’

reviraman nm, cf Ubaud Dicort : « gifle du revers de la main, torgnole » (v. Per Noste)

revira-Marion [reviramarion] / revira-Madelon (v. p. 20,1,a) [reviramadelon] nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘reviro-madeloun’) : brave emplastre, « soufflet qui retourne son homme » (Palay) ; « révolution » (Alibert).

revirament nm, cf Ubaud Dicort : « revirement, remue-ménage ; changement de route ou de bordée » TdF

revira menut [reviramenut] nm (plt.) : lòcas (f.pl.) (Asclepias vincetoxicum)

revirapè nm, cf Ubaud Dicort : « endroit de l’airée où se tient le conducteur des chevaux qui foulent les gerbes » TdF ‘reviro-pèd’

revirapel : rebufal / refresquèri / reprimenda / remochinada ; escaufèstre ; englag (paur granda)

Trapèt un revirapel que lo desparaulèt.

Quand vegèt aquò, n'agèt un revirapel.

revirar (v. tr. e intr.) : tornar virar ; se tornar virar (mar.) ; tornar laurar ; traduire ; rebatre la punta d'un clavèl ; reganhar. (v. TdF)

Revirar una trufièira per ne ressègre las trufas.

Revirar la Bíblia en occitan.

Revirar camin.

Revirar son clavèl a q.q.

Revirar las dents.

revirar (se) : revirar camin ; virar lo cap enrè ; replicar / se rebecar.

Se revirèt, qu'aviá oblidada sa casqueta.

Me revirèri, que q.q. me sonava.

A totjorn aguda la tissa de se revirar !

revira solelh [revirasolelh] nm (plt.) : (Pterotheca nemausensis)

revirateston nm, cf Ubaud Dicort : v. reviramarion. (v. TdF jos ‘reviro-madeloun’)

reviratge nm, cf Ubaud Dicort : « action de retourner ou de revirer » TdF ‘revirage’

revira-vai-t’en nm, cf Ubaud Dicort : « (fam.) gifle » (Sèrras-Ess.)

reviret : contorn.

reviròla : revolum ; accion de virar sus un pè sens cambiar de plaça.

revirolaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que reviròla ; valsaire, -a.

revirolar (v. intr.) (L. 327) : revolumar ; virar sus un pè sens cambiar de plaça ; valsar.

Los valsaires revirolavan, sens brica s'alassar.

revirolejar v, cf Ubaud Dicort : v. revirolar. (v. TdF jos ‘reviroula’)

revirolet : reviròla pichona. v. pus naut.

reviron : contorn ; brave croston de pan.

De reviron, en se retournant, tête retournée. (v. Ubaud Dicort e TdF)

revironar (v. tr.) (R. V, 551) : environar / enrodar.

revironda (R. V, 552) : movement circular ; vòl d'una irondèla ; circomferéncia.

M'an totjorn pivelat las revirondas d'irondèlas.

revirum nm, cf Ubaud Dicort : « manière de se retourner, rubrique(s) [= ruses, finesses] » TdF

La femèla, sabètz, a tant de revirums. (v. TdF)

revisable, -bla : que pòt èsser revisat, -ada.

revisar (v. tr.) : tornar passar quicòm per o corregir, o modificar ; tornar estudiar ; averigar / verificar.

Revisar un compte.

Revisar una espròva tipografica.

Revisar una lecçon.

Revisar una maquina.

reviscòl [ ~ reviscol] nm : resurreccion ; reviscoladís (accion de se requinquilhar, de tornar viure).

Lo grand Reviscòl : la Resurreccion generala.

Lo reviscòl de la lenga nòstra.

« reviscòla » (reviscòla nf) : v. reviscòta.

reviscolada : respelida (retorn a la vida) ; reconfòrt.

reviscoladet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « diminutif languedocien de reviscolat » (v. TdF jos ‘reviscoula’)

 

 

 

reviscoladís nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : reviscòl.

Lo reviscoladís de l'occitan es en camin.

reviscolaire, -aira [~ -airitz] adj e n  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : que reviscòla / que regalhardís ; « celui, celle qui ravigote, qui ranime » TdF.

Un ventolin reviscolaire.

La manna reviscolaira. (v. TdF)

reviscolament [ ~ reviscòlament] nm : accion de reviscolar, de regalhardir.

reviscolant, -a : que regalhardís.

reviscolar (v. intr. e tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : reviure ; ressuscitar ; requinquilhar / regalhardir.

Nòstre Sénher reviscolèt Lazar e la filha de Jaïr...

Nòstre Sénher reviscolèt al cap de tres jorns.

reviscolar (se) : se requinquilhar / se regalhardir.

Se reviscolèt lèu fach e plan fach.

reviscolat, -ada adj : « ravigoté, ranimé, ée » TdF jos ‘reviscoula’

reviscolet, -a adj : regalhardit, -ida.

reviscòta [ / reviscòla] nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘reviscoto’) : escapatòria / subterfugi.

revision : accion de tornar passar quicòm (t. a. de revisar)

Revision d'un procès, d'una maquina, d'una lecçon...

revisionisme : teoria ideologica que remet quicòm en question ; comportament de q.q. que remet quicòm en question.

revisionista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a del revisionisme.

revisitacion (R. V, 554) (abs. Dicort) : revision.

revisitar (abs. Dicort) (v. tr.) : tornar visitar (R. V, 554) ; revisar, « inspecter » (Lagarde). (v. revesitar)

revista : accion de tornar véser quicòm (t. a.) ; publicacion periodica.

Revista de premsa.

Revista trimestrala.

Revista de mòda.

Revista literària.

revista-causa nf, cf Ubaud Dicort : « énigme » TdF ‘revisto-causo’

revistona nf, cf Ubaud Dicort : (v. revista)

revitalizacion : accion o resulta de revitalizar (med.)

revitalizar (v. tr.) : balhar a quicòm o a q.q. una vitalitat novèla (med.)

reviudacion nm, cf Ubaud Dicort : « révivification » TdF ‘reviéudacioun’

reviudaire, -aira [~ -airitz] adj e n : çò que reviuda.

reviudament : accion de tornar o de far tornar a la vida.

reviudar (v. tr.) : reviscolar (far tornar a la vida) ; balhar una vida novèla.

Lo baptisme reviuda lo batejat.

reviudar (se) : se reviscolar (tornar a la vida)

reviudatge nm, cf Ubaud Dicort : « ravivage » (Laus)

reviurada nf sing : moisselum (rasim pichon) derraic (qu'amadura tard)

reviurar (v. tr. e intr.) : far venir pus viu, pus actiu ; refrescar las colors / restaurar ; desrevelhar ; tornar butar.

Reviurar un fuòc, una flama.

Reviurar una pintura.

Reviurar una dolor anciana.

Reviurar una costuma.

La segonda copa es a mand de reviurar.

reviure 1 (m.) : segonda butada d'èrba ; segonda copa ; segond eissam del meteis bornhon ; renaissença.

reviure 2 (v. intr.) : tornar viure.

reviurós [, -osa] adj, cf Ubaud Dicort : apasiat (en parlant del cèl après la pluèja) « ... lorsque des nuages rougeâtres se montrent à l’horizon » (v. TdF ‘reviéurous’’)

reviutar (se) / se reviutolar v pron  (v. TdF jos ‘reviéuta’ e Ubaud Dicort: « se vautrer de nouveau » (v. TdF)

revivificacion : accion o resulta de revivificar (med.)

revivificant, -a : que revivifica (med.)

revivificar (v. tr.) : far reviure (med.)

reviviscéncia : accion o resulta de tornar viure (t. tecn. de med., de biologia, de psiquiatria)

reviviscent, -a adj : que torna viure.

revòbis : regalèmus (brave repais de fèsta)

revocabilitat nf : condicion de çò revocable.

revocablament : d'un biais revocable.

revocable, -bla : que pòt èsser revocat -ada.

revocacion : accion o resulta de destituir o d'anullar.

Revocacion d'un fonccionari.

Revocacion de l'Edicte de Nantes.

revocador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à révoquer » (L. p. 327)

revòcament nm, cf Ubaud Dicort : « action de révoquer » TdF ‘revoucamen’

revocar (v. tr.) : destituir ; anullar.

revocatòri, -a : t. tecn. de drech.

Disposicion revocatòria.

revogada (a la -) (loc. adv.) : a dich de remar.

revòi, -a adj, cf Ubaud Dicort : « dispos, bien conservé, ée, encore vert, sain et robuste, vivace, agile, se dit particulièrement des vieillards » (v. TdF ‘revoi’)

revoidant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui regorge, débordant, ante » TdF ‘revoirant’. (v. revoidar)

revoidar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, regorger, débonder, déborder » TdF jos ‘revouira’. revoidar : v. revojar.

L’estrambòrd de jòia que revoidava dels còrs. (v. TdF)

revoire (a -) (loc. adv.) (TdF ; abs. Dicort) : a roncéncia / a bodre / a foison. (v. ronfle (a -))