|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
reveta : veta pichona (sisa pichona de carbon al dessús de la vena màger) « revigiure » : v. resiviure (non preconizat Dicort). revira : replica / rebecada. reviracoet : accion de se revirar (en parlant d'una veitura) De còps, sul glaç, una autò fa un reviracoet. revirada : traduccion ; accion de virar lo cap ; reviral de fortuna ; reviral de temps ; retorn de malautiá ; remochinada ; escaufèstre ; replica ; contorn de camin. (v. TdF e Azaïs) Far una brava revirada demanda fòrça temps. Quand perdèt sa femna, n'agèt una brava revirada. reviradaire (abs. Dicort e TdF) [reviraire, cf Ubaud Dicort p. 158], -aira n : persona que torna premsar. reviradatge (abs. Dicort e TdF) [reviratge, cf Ubaud Dicort p. 158] nm : accion de tornar premsar. reviradura nf : çò revirat, « retourne au jeu de cartes » (Azaïs) ; òli de segonda premsa. reviraire, -aira [~ -airitz] adj e n : « celui, celle qui retourne » ; traductor, -tritz. (v. TdF) Los braves reviraires son pas espesses. reviral : treboladís / desòrdre ; càmbiament prigond. Un reviral de temps lo forcèt a demorar dedins. Un reviral de fortuna lo metèt sus la palha. reviramadelon nm : v. reviramarion. reviramainatge nm, cf Ubaud Dicort :
« remue-ménage ; bouleversement, révolution,
catastrophe » TdF ‘reviro-meinage’ reviraman nm, cf Ubaud Dicort :
« gifle du revers de la main, torgnole » (v. Per
Noste) revira-Marion [reviramarion] / revira-Madelon (v. p. 20,1,a) [reviramadelon] nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘reviro-madeloun’) : brave emplastre, « soufflet qui retourne son homme » (Palay) ; « révolution » (Alibert). revirament nm, cf Ubaud Dicort : « revirement,
remue-ménage ; changement de route ou de
bordée » TdF revira menut [reviramenut] nm (plt.) : lòcas (f.pl.) (Asclepias vincetoxicum) revirapè nm, cf Ubaud Dicort : « endroit de
l’airée où se tient le conducteur des chevaux qui foulent
les gerbes » TdF ‘reviro-pèd’ revirapel : rebufal / refresquèri / reprimenda / remochinada ; escaufèstre ; englag (paur granda) Trapèt un revirapel que lo desparaulèt. Quand vegèt aquò, n'agèt un revirapel. revirar (v. tr. e intr.) : tornar virar ; se tornar virar (mar.) ; tornar laurar ; traduire ; rebatre la punta d'un clavèl ; reganhar. (v. TdF) Revirar una trufièira per ne ressègre las trufas. Revirar la Bíblia en
occitan. Revirar camin. Revirar son clavèl a
q.q. Revirar las dents. revirar (se) : revirar camin ; virar lo cap enrè ; replicar / se rebecar. Se revirèt, qu'aviá oblidada sa casqueta. Me revirèri, que q.q. me sonava. A totjorn aguda la tissa de se revirar ! revira solelh [revirasolelh] nm (plt.) : (Pterotheca nemausensis) revirateston nm, cf Ubaud Dicort :
v. reviramarion. (v. TdF jos ‘reviro-madeloun’) reviratge nm, cf Ubaud Dicort : « action de
retourner ou de revirer » TdF ‘revirage’ revira-vai-t’en nm, cf Ubaud Dicort : « (fam.)
gifle »
(Sèrras-Ess.) reviret : contorn. reviròla : revolum ; accion de virar sus un pè sens cambiar de plaça. revirolaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que reviròla ; valsaire, -a. revirolar (v. intr.) (L. 327) : revolumar ; virar sus un pè sens cambiar de plaça ; valsar. Los valsaires revirolavan, sens brica s'alassar. revirolejar v, cf Ubaud Dicort : v. revirolar. (v.
TdF jos ‘reviroula’) revirolet : reviròla pichona. v. pus naut. reviron : contorn ; brave croston de pan. De reviron, en se retournant, tête retournée. (v. Ubaud Dicort e TdF) revironar (v. tr.) (R. V, 551) : environar / enrodar. revironda (R. V, 552) : movement circular ; vòl d'una irondèla ; circomferéncia. M'an totjorn pivelat las revirondas d'irondèlas. revirum nm, cf Ubaud Dicort : « manière de
se retourner, rubrique(s) [= ruses, finesses] » TdF La femèla, sabètz, a tant de revirums. (v. TdF) revisable, -bla : que pòt èsser revisat, -ada. revisar (v. tr.) : tornar passar quicòm per o corregir, o modificar ; tornar estudiar ; averigar / verificar. Revisar un compte. Revisar una espròva
tipografica. Revisar una lecçon. Revisar una maquina. reviscòl [ ~ reviscol] nm : resurreccion ; reviscoladís (accion de se requinquilhar, de tornar viure). Lo grand Reviscòl : la Resurreccion generala. Lo reviscòl de la lenga nòstra. « reviscòla » (reviscòla nf) : v. reviscòta. reviscolada : respelida (retorn a la vida) ; reconfòrt. reviscoladet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « diminutif
languedocien de reviscolat »
(v. TdF jos ‘reviscoula’) |
|
reviscoladís nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : reviscòl. Lo reviscoladís de l'occitan es en camin. reviscolaire, -aira [~ -airitz] adj e n (v. Ubaud Dicort e Alibert) : que reviscòla / que regalhardís ; « celui, celle qui ravigote, qui ranime » TdF. Un ventolin reviscolaire. La manna reviscolaira. (v. TdF) reviscolament [ ~ reviscòlament] nm : accion de reviscolar, de regalhardir. reviscolant, -a : que regalhardís. reviscolar (v. intr. e tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : reviure ; ressuscitar ; requinquilhar / regalhardir. Nòstre Sénher reviscolèt Lazar e la filha de
Jaïr... Nòstre Sénher reviscolèt al cap de tres jorns. reviscolar (se) : se requinquilhar / se regalhardir. Se reviscolèt lèu fach e plan fach. reviscolat, -ada adj :
« ravigoté, ranimé, ée » TdF jos ‘reviscoula’ reviscolet, -a adj : regalhardit, -ida. reviscòta [ / reviscòla] nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘reviscoto’) : escapatòria / subterfugi. revision : accion de tornar passar quicòm (t. a. de revisar) Revision d'un procès, d'una maquina, d'una lecçon... revisionisme : teoria ideologica que remet quicòm en question ; comportament de q.q. que remet quicòm en question. revisionista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a del revisionisme. revisitacion (R. V, 554) (abs. Dicort) : revision. revisitar (abs. Dicort) (v. tr.) : tornar
visitar (R. V, 554) ; revisar, « inspecter » (Lagarde).
(v. revesitar) revista : accion de tornar véser quicòm (t. a.) ; publicacion periodica. Revista de premsa. Revista trimestrala. Revista de mòda. Revista literària. revista-causa nf, cf Ubaud Dicort : « énigme »
TdF ‘revisto-causo’ revistona nf, cf Ubaud Dicort :
(v. revista) revitalizacion : accion o resulta de revitalizar (med.) revitalizar (v. tr.) : balhar a quicòm o a q.q. una vitalitat novèla (med.) reviudacion nm, cf Ubaud Dicort :
« révivification » TdF ‘reviéudacioun’ reviudaire, -aira [~ -airitz] adj e n : çò que reviuda. reviudament : accion de tornar o de far tornar a la vida. reviudar (v. tr.) : reviscolar (far tornar a la vida) ; balhar una vida novèla. Lo baptisme reviuda lo batejat. reviudar (se) : se reviscolar (tornar a la vida) reviudatge nm, cf Ubaud Dicort :
« ravivage » (Laus) reviurada nf sing : moisselum (rasim pichon) derraic (qu'amadura tard) reviurar (v. tr. e intr.) : far venir pus viu, pus actiu ; refrescar las colors / restaurar ; desrevelhar ; tornar butar. Reviurar un fuòc, una
flama. Reviurar una pintura. Reviurar una dolor anciana. Reviurar una costuma. La segonda copa es a mand de reviurar. reviure 1 (m.) : segonda butada d'èrba ; segonda copa ; segond eissam del meteis bornhon ; renaissença. reviure 2 (v. intr.) : tornar viure. reviurós [, -osa] adj, cf Ubaud Dicort : apasiat (en
parlant del cèl après la pluèja)
« ... lorsque des nuages rougeâtres se montrent à
l’horizon » (v. TdF ‘reviéurous’’) reviutar (se) / se reviutolar v pron (v. TdF jos
‘reviéuta’ e Ubaud Dicort) : « se vautrer de nouveau » (v. TdF) revivificacion : accion o resulta de revivificar (med.) revivificant, -a : que revivifica (med.) revivificar (v. tr.) : far reviure (med.) reviviscéncia : accion o resulta de tornar viure (t. tecn. de med., de biologia, de psiquiatria) reviviscent, -a adj : que torna viure. revòbis : regalèmus (brave repais de fèsta) revocabilitat nf : condicion de çò revocable. revocablament : d'un biais revocable. revocable, -bla : que pòt èsser revocat -ada. revocacion : accion o resulta de destituir o d'anullar. Revocacion d'un fonccionari. Revocacion de l'Edicte de Nantes. revocador,
-doira adj, cf Ubaud Dicort : « à révoquer » (L.
p. 327) revòcament nm, cf Ubaud Dicort : « action de
révoquer » TdF
‘revoucamen’ revocar (v. tr.) : destituir ; anullar. revocatòri, -a : t. tecn. de drech. Disposicion revocatòria. revogada (a la -) (loc. adv.) : a dich de remar. revòi,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« dispos, bien conservé, ée, encore vert, sain et
robuste, vivace, agile, se dit
particulièrement des vieillards » (v. TdF ‘revoi’) revoidant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui
regorge, débordant, ante » TdF ‘revoirant’.
(v. revoidar) revoidar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, regorger, débonder, déborder » TdF jos ‘revouira’. revoidar : v. revojar. L’estrambòrd de jòia que revoidava dels còrs.
(v. TdF) revoire (a -) (loc. adv.)
(TdF ; abs. Dicort)
: a roncéncia / a bodre / a foison. (v. ronfle (a -)) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|