reverbèr : anciana lantèrna de per las carrièiras.

reverberacion (R. V, 505) : accion de reverberar o de se reverberar ; persisténcia de las sensacions auditivas dins una sala, après que lo son a plegat.

reverberar (v. tr.) : remandar la lutz o la calor.

reverberar (se) : èsser remandat (en parlant de lutz, de calor o de son)

reverd : rebrota de vinha.

reverdaci nm : desaven / desavèni / contratemps ; « verdeur nouvelle »,  passion senila (v. Alibert).

reverdacièr (, -ièra ?) adj, cf Ubaud Dicort : (v. reverdaci)

reverdejar (v. intr. e tr.) : tornar venir verd ; far venir verd.

A la prima, la natura tota reverdeja.

La pluèja fa reverdejar los camps.

reverdèla : estat d'una persona vièlha que torna trobar una jòia de jove.

Èsser en reverdèla : èsser de letz v. letz ; pintonejar.

reverdilh : gran enculhit ; gran bufèc.

reverdiment nm, cf Ubaud Dicort : « reverdissement » (Rapin). (v. reverdum)

reverdir (v. tr. e intr.) : tornar verd ; far venir verd.

Las fuèlhas dels arbres reverdisson cada prima.

reverdissent, -a : que torna verdejar.

reverdit 1, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « reverdi, ie » TdF jos ‘reverdi’

reverdit 2 nm : (juòc de cartas), cf Ubaud Dicort.

reverdum nm (Alibert) : accion de tornar venir verd.

reveréncia : veneracion ; salutacion.

Far pròva de reveréncia.

Far una reveréncia.

reverencial, -a : que compòrta un respècte prigond.

Aviá una crenta reverenciala per sos parents.

reverencieta nf, cf Ubaud Dicort : « petite révérence » TdF

reverenciós, -osa : respectuós, -osa.

reverenciosament : amb veneracion.

reverend, -a adj e n : títol onorific balhat a d'unes monges e a d'unas monjas ; títol dels pastors o de las pastoras de l'anglicanisme.

Reverend paire superior.

Reverenda maire superiora.

Reverend Michael Page.

reverendament : amb reveréncia.

reverendissim, -a adj : títol onorific d'un evesque, d'un superior o d'une superiora generala.

Reverendissim Monsenhor evesque.

Reverendissima Maire Superiora.

reverent, -a (abs. Dicort) : que fa pròva de reveréncia. (v. reverencial)

Un comportament reverent.

revergada : dança anciana que las joventas i regussavan los cotilhons fins a mièja cuèissa.

revergar (v. tr.) : rebussar / relevar ; troçar / retroçar ; redreçar una branca, una brota...

revergar (se) : se rebussar ; se redreçar ; se cabrar.

revernissar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, revernir » (Sèrras-Ess.)

revèrs 1 nm : avèrs / envèrs / ubac ; versò d'un fuèlh de papièr ; replec de lençòl ; desaven / desavèni / reverdaci ; rebors / contrari / contrapè / contrapel.

Lo revèrs de la montanha.

Lo revèrs d'un fuèlh de papièr.

D'un revèrs de man.

Lo revèrs d'una vèsta...

Aquel jorn, agèri un brave revèrs.

Prene lo revèrs : prene lo contrapè.

revèrs 2, -a adj : envèrs, -a / enversat, -ada.

Camin revèrs : camin de perdicion.

Man revèrsa : revèrs de la man.

Revèrsa partida : adversari.

Lo fraire es emmalit, sa sòrre es revèrsa.

revèrs 3 (a -) [ / de revèrs (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘revers 1’)] (loc. adv.) : de revèrs / a rebors / al senscontra.

Aquò me ven a revèrs : aquò m'agrada pas.

Tombar de revèrs, tomber à la renverse. (v. TdF jos ‘revers 1’)

revèrs de (a -) loc prep : « à revers de » (v. TdF jos ‘revers 1’)

A revèrs de pel, à contre-poil. (v. TdF)

A revèrs de man, à revers de bras. (v. TdF), d’arrière-main. (Azaïs)

revèrs 4 (al -) / a l'arrevèrs (Vayssier jos ‘rebèrs’ ; los 2, abs. Dicort) (loc. adv.) : çò de davant darrièr. « à revers, de revers ; à rebours ; à la renverse ». (v. TdF jos ‘revers 1’)

A cargada sa camisa al revèrs / a l'arrevèrs.

revèrsa nf, cf Ubaud Dicort : « renverse » TdF jos ‘reverso’

Tombar a la revèrsa : tombar d'esquinas, « à la renverse ». (v. Ubaud Dicort e TdF)

revèrsa (a -) (loc. adv.) : en abondi.

A revèrsa : a roncéncia / a bodre / a foison / a bèl èime.

reversable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « renversable, qu’on peut renverser » TdF ‘revessable’

reversada : accion de tombar d'esquinas ; ramada / pissada.

reversadura nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on verse, liquide répandu ; repli d’un drap de lit » TdF ‘revessaduro’

reversaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui renverse, qui retourne le blé ; vainqueur à la lutte » TdF ‘revessaire’

 

 

reversal adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « destiné à être précipité sur les assaillants (cairon, pèira) » (L. 326)

revèrsament nm, cf Ubaud Dicort : « renversement, transbordement ; bouleversement, désordre » TdF ‘revessamen’

reversar (v. tr. e intr.) : tornar versar (tornar vojar) ; desquilhar ; revirar ; capitar pas ; far quincanèla ; èsser pièger. (v. TdF)

Agèt lèu fach de reversar l'autre targaire.

Reversar un vestit.

A reversat en afars.

reversar (se) : tombar d'esquinas

reversari nm, cf Ubaud Dicort : « t. de rhétorique, hypallage ; sorte de poésie » (L. 326)

Pausar al reversari, retourner, mettre dans l’ordre inverse. (v. L.)

reversapenon nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, cargue-bouline, sorte de cordage » TdF ‘revèsso-penoun’

reversatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de renverser, de rentrer le blé au grenier » TdF ‘revessage’

reversatopin nm, cf Ubaud Dicort : « framboisier sauvage, ronce, arbrisseau ainsi nommé parce que, mis au feu, il accroche les pots et les renverse » TdF ‘revèsso-toupin’

reversejar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, retrousser » (L. 326)

reversenc nm : airal que lo solelh i se lèva « versant exposé au nord, v. avèrs 1 » (v. TdF ‘revessen’).

reverset nm, cf Ubaud Dicort : « sauce à l’ail et au gros sel, dans laquelle les pêcheurs font bouillir du poisson frais ; petite averse de pluie » (v. TdF ‘revesset’)

reverseta (de -) : d'esquinas.

Nadar de reverseta.

reversibilitat nf : qualitat de çò reversible ; t. tecn. de drech, de fisica, d'aeronautica...

Reversibilitat d'un vestit.

reversible, -bla adj : que se pòt cargar a l'endrech o a l'arrevèrs ; « réversible » TdF.

Vestit reversible.

La pension serà reversibla sus la tèsta de sa filha (v. TdF)

reversièr, -ièira : qu'es pas drech, -a ; que ven a revèrs ; malcomòde, -a ; reborsièr ; reguèrgue :

La Veronica es totjorn estada reversièira.

reversin nm, cf Ubaud Dicort : « jeu de reversi ; t. érotique » TdF, « métaphore du badinage (vient du verbe reversinar ‘retrousser’) » (v. Alibeu Amour courtois et libertinage)

reversinar (v. tr.) : rebussar / revergar / relevar ; corroçar / remochinar / reprimendar / brandir las pelhas a q.q.

Reversinar la rauba, lo pel...

Reversinar un dròlle.

reversinat, -ada adj : « recoquillé, rebroussé, relevé ; échevelé, ée » TdF jos ‘revessina’

Capèl reversinat : capèl de l'ala relevada.

Nas reversinat : nas en trompeta.

Rauba reversinada : rauba rebussada.

Pel reversinat : pel relevat enrè.

reversion : t. tec. de drech.

Pension de reversion.

reverson nm, cf Ubaud Dicort : « petite averse poussée par le vent » TdF ‘revessoun’

reversura nf, cf Ubaud Dicort : « repli du drap sur la couverture ; revers d’un habit » TdF ‘revessuro’

revèrt : semblança.

revertar (v. tr.) : semblar / retipar / retraire.

Revèrta son paire que sembla pas possible !

revertar (se) : se semblar.

Se revèrtan coma doas cerièiras.

revertegar (v. tr.) : rebussar / revergar / relevar.

Revertèga sos cotilhons per traversar lo riu.

revertegar (se) : se rebussar la rauba, las margas...

revertèri nm : retorn de febre ; retorn de vida.

revertiguet, -a adj : aluserpit, -ida / alebraudit, -ida / desrevelhat, -ada.

revertut, -uda : sinut, -uda ; de mal asclar.

Lo fraisse, revertut qu'es, es de fòrt mal asclar.

revéser [veire reveire, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : tornar véser.

revéser [veire reveire] (se) v pron : se tornar véser.

revesir (v. tr. e intr.) : desrevesir (tornar sus quicòm / o tornar véser de pus prèp / l'espepidar / l'espelucar) ; resòlvre una dificultat ; aplanar un diferent ; se fisar del sòrt per decidir.

Es quicòm de revesir.

Revesir una segonda edicion.

Revesir un problèma (dificultat ; diferent).

Revesir quicòm a la palha corta.

« revesitar » (deformacion de la l.p.) (revesitar v (v. Ubaud Dicort e TdF)) v. revisitar (abs. Dicort).

revestidura nf, cf Ubaud Dicort : « vêtement » (L. p. 327)

revestiment : accion de se cargar un vestit ; investidura ;

Revestiment d'un vestit.

Revestiment d'una carga (investidura)

Revestiment de mortièr, de marbre...

revestir (v. tr.) : cargar / vestir ; envestir ; recobrir de quicòm.

Revestir sos vestits d'ivèrn.

Revestir d'una carga.

Revestir amb de plastre, amb de fustam.

revestir (se) : se cargar un vestit.

Se revestir d'ornaments especials per la messa.