|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
reverbèr : anciana lantèrna de per las carrièiras. reverberacion (R. V, 505) : accion de reverberar o de se reverberar ; persisténcia de las sensacions auditivas dins una sala, après que lo son a plegat. reverberar (v. tr.) : remandar la lutz o la calor. reverberar (se) : èsser remandat (en parlant de lutz, de calor o de son) reverd : rebrota de vinha. reverdaci nm : desaven / desavèni / contratemps ; « verdeur nouvelle », passion senila (v. Alibert). reverdacièr (, -ièra ?) adj, cf Ubaud Dicort : (v. reverdaci) reverdejar (v. intr. e tr.) : tornar venir verd ;
far venir verd. A la prima, la natura tota reverdeja. La pluèja fa reverdejar los camps. reverdèla : estat d'una persona vièlha que torna trobar una jòia de jove. Èsser en reverdèla : èsser de letz v. letz ; pintonejar. reverdilh : gran enculhit ; gran
bufèc. reverdiment
nm, cf Ubaud Dicort : « reverdissement » (Rapin). (v. reverdum) reverdir (v. tr. e intr.) : tornar verd ;
far venir verd. Las fuèlhas dels arbres reverdisson cada prima. reverdissent, -a : que torna verdejar. reverdit 1,
-ida adj, cf Ubaud Dicort :
« reverdi, ie » TdF jos ‘reverdi’ reverdit 2 nm : (juòc de cartas), cf Ubaud Dicort. reverdum nm (Alibert) : accion de tornar venir verd. reveréncia : veneracion ; salutacion. Far pròva de
reveréncia. Far una reveréncia. reverencial, -a : que compòrta un respècte prigond. Aviá una crenta reverenciala per sos parents. reverencieta nf, cf Ubaud Dicort : « petite
révérence » TdF reverenciós, -osa : respectuós, -osa. reverenciosament : amb veneracion. reverend, -a adj e n : títol onorific
balhat a d'unes monges e a d'unas monjas ; títol dels pastors o de las
pastoras de l'anglicanisme. Reverend paire superior. Reverenda
maire superiora. Reverend Michael Page. reverendament : amb reveréncia. reverendissim, -a adj : títol onorific d'un
evesque, d'un superior o d'une superiora generala. Reverendissim Monsenhor evesque. Reverendissima Maire Superiora. reverent, -a (abs. Dicort) : que fa pròva de reveréncia. (v. reverencial) Un comportament reverent. revergada : dança anciana que las joventas i regussavan los cotilhons fins a mièja cuèissa. revergar (v. tr.) : rebussar / relevar ; troçar / retroçar ; redreçar una branca, una brota... revergar (se) : se rebussar ; se redreçar ; se cabrar. revernissar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, revernir » (Sèrras-Ess.) revèrs 1 nm : avèrs / envèrs / ubac ; versò d'un fuèlh de papièr ; replec de lençòl ; desaven / desavèni / reverdaci ; rebors / contrari / contrapè / contrapel. Lo revèrs de la
montanha. Lo revèrs d'un
fuèlh de papièr. D'un revèrs de man. Lo revèrs d'una
vèsta... Aquel jorn, agèri un brave revèrs. Prene lo revèrs : prene lo contrapè. revèrs 2, -a adj : envèrs, -a / enversat, -ada. Camin revèrs : camin de perdicion. Man revèrsa : revèrs de la man. Revèrsa partida : adversari. Lo fraire es emmalit, sa sòrre es revèrsa. revèrs 3 (a -) [ / de revèrs (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘revers 1’)] (loc. adv.) : de revèrs / a rebors / al senscontra. Aquò me ven a revèrs : aquò m'agrada pas. Tombar de
revèrs, tomber à la
renverse. (v. TdF jos ‘revers 1’) revèrs de (a -) loc prep : « à revers de » (v. TdF
jos ‘revers 1’) A revèrs de pel, à contre-poil. (v. TdF) A revèrs de man, à revers de bras. (v. TdF),
d’arrière-main.
(Azaïs) revèrs 4 (al -) / a l'arrevèrs (Vayssier
jos ‘rebèrs’ ; los 2, abs. Dicort) (loc. adv.) : çò de davant
darrièr. « à revers, de
revers ; à rebours ; à la renverse ». (v. TdF jos ‘revers 1’) A cargada sa camisa al revèrs / a l'arrevèrs. revèrsa nf, cf Ubaud Dicort :
« renverse » TdF jos ‘reverso’ Tombar a la revèrsa : tombar d'esquinas, « à
la renverse ». (v. Ubaud Dicort e TdF) revèrsa (a -) (loc. adv.) : en abondi. A revèrsa : a roncéncia / a bodre / a foison / a bèl èime. reversable, -bla adj, cf Ubaud Dicort :
« renversable, qu’on peut renverser » TdF ‘revessable’ reversada : accion de tombar d'esquinas ; ramada / pissada. reversadura nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on
verse, liquide répandu ;
repli d’un drap de lit » TdF ‘revessaduro’ reversaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui renverse, qui retourne le blé ;
vainqueur à la lutte » TdF
‘revessaire’ |
|
reversal adj (dels
dos genres), cf Ubaud Dicort : « destiné à
être précipité sur les assaillants (cairon, pèira) »
(L. 326) revèrsament nm, cf Ubaud Dicort : « renversement,
transbordement ; bouleversement, désordre » TdF ‘revessamen’ reversar (v. tr. e intr.) : tornar versar (tornar vojar) ; desquilhar ; revirar ; capitar pas ; far quincanèla ; èsser pièger. (v. TdF) Agèt lèu fach de reversar l'autre targaire. Reversar un vestit. A reversat en afars. reversar (se) : tombar d'esquinas reversari nm, cf Ubaud Dicort :
« t. de rhétorique, hypallage ; sorte de
poésie » (L. 326) Pausar al
reversari, retourner, mettre dans
l’ordre inverse. (v. L.) reversapenon nm, cf Ubaud Dicort :
« t. de marine, cargue-bouline, sorte de
cordage » TdF ‘revèsso-penoun’ reversatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de renverser, de rentrer le blé au
grenier » TdF ‘revessage’ reversatopin nm, cf Ubaud Dicort :
« framboisier sauvage, ronce, arbrisseau ainsi nommé parce
que, mis au feu, il accroche les pots et les renverse » TdF ‘revèsso-toupin’ reversejar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, retrousser » (L. 326) reversenc nm : airal que lo solelh i se lèva « versant exposé au nord, v. avèrs 1 » (v. TdF ‘revessen’). reverset nm, cf Ubaud Dicort :
« sauce à l’ail et au gros sel, dans laquelle les
pêcheurs font bouillir du poisson frais ; petite averse de
pluie » (v. TdF ‘revesset’) reverseta (de -) : d'esquinas. Nadar de reverseta. reversibilitat nf : qualitat de çò reversible ; t. tecn. de drech, de fisica, d'aeronautica... Reversibilitat d'un vestit. reversible, -bla adj : que se pòt cargar a l'endrech o a l'arrevèrs ; « réversible » TdF. Vestit reversible. La pension
serà reversibla sus la tèsta de sa filha (v. TdF) reversièr, -ièira : qu'es pas drech, -a ; que ven a revèrs ; malcomòde, -a ; reborsièr ; reguèrgue : La Veronica es totjorn estada reversièira. reversin nm, cf Ubaud Dicort : « jeu de
reversi ; t. érotique » TdF, « métaphore
du badinage (vient du verbe reversinar ‘retrousser’) » (v. Alibeu Amour
courtois et libertinage) reversinar (v. tr.) : rebussar / revergar / relevar ; corroçar / remochinar / reprimendar / brandir las pelhas a q.q. Reversinar la rauba, lo pel...
Reversinar un dròlle. reversinat, -ada adj : « recoquillé,
rebroussé, relevé ; échevelé,
ée » TdF jos ‘revessina’ Capèl reversinat : capèl de l'ala relevada. Nas reversinat : nas en trompeta. Rauba reversinada : rauba rebussada. Pel reversinat : pel relevat enrè. reversion : t. tec. de drech. Pension de reversion. reverson nm, cf Ubaud Dicort : « petite averse
poussée par le vent » TdF ‘revessoun’ reversura nf, cf Ubaud Dicort :
« repli du drap sur la couverture ; revers d’un
habit » TdF ‘revessuro’ revèrt : semblança. revertar (v. tr.) : semblar / retipar / retraire. Revèrta son paire que sembla pas possible ! revertar (se) : se semblar. Se revèrtan coma doas cerièiras. revertegar (v. tr.) : rebussar / revergar / relevar. Revertèga sos cotilhons per traversar lo riu. revertegar (se) : se rebussar la rauba, las margas... revertèri nm : retorn de febre ; retorn de vida. revertiguet, -a adj : aluserpit, -ida / alebraudit, -ida / desrevelhat, -ada. revertut, -uda : sinut, -uda ; de mal asclar. Lo fraisse, revertut qu'es, es de fòrt mal asclar. revéser [veire reveire, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : tornar véser. revéser [veire reveire] (se) v pron : se tornar véser. revesir (v. tr. e intr.) : desrevesir (tornar sus quicòm / o tornar véser de pus prèp / l'espepidar / l'espelucar) ; resòlvre una dificultat ; aplanar un diferent ; se fisar del sòrt per decidir. Es quicòm de revesir. Revesir una segonda edicion. Revesir un problèma (dificultat ; diferent). Revesir quicòm a la palha corta. « revesitar » (deformacion de la l.p.) (revesitar v (v. Ubaud Dicort e TdF)) v. revisitar (abs. Dicort). revestidura
nf, cf Ubaud Dicort :
« vêtement » (L. p. 327) revestiment : accion de se cargar un vestit ; investidura ; Revestiment d'un vestit. Revestiment d'una carga (investidura) Revestiment de mortièr, de marbre... revestir (v. tr.) : cargar / vestir ; envestir ; recobrir de quicòm. Revestir sos vestits
d'ivèrn. Revestir d'una carga. Revestir amb de plastre, amb de fustam. revestir (se) : se cargar un vestit. Se revestir d'ornaments especials per la messa. |
|
|
|
|
|
|