|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
reumatic, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva al reumatisme. reumatisme : dolor dels òsses, dels muscles, de las articulacions. REUMATO- : forma prefixada del grèc rheumà, -atòs (rèuma) reumatològ, -a : especialista en reumatologia. reumatologia : branca de la medecina especializada en tot çò que tòca las dolors reumaticas. reumós, -osa adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : enraumassat, -ada ; que s'enraumassa aisidament ; cassidós, -osa. reünificacion : accion o resulta de tornar reünir. reünificar (v. tr.) : tornar reünir. reünion nf (v. R. V, 448 : ‘union’) : amassada. reünionita (abs. Dicort) : tissa de se reünir sovent per pas grand causa, « réunionite » (Rapin). reünir (v. tr.) (v. R. V, 448 : ‘union’) : amassar / assemblar. reünir (se) : s'amassar ; s'assemblar. reüssida nf, cf Ubaud Dicort : « réussite, succès ; jeu de cartes que l’on peut jouer seul » TdF reüssir v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, réussir, venir à bien, rencontrer » TdF ‘reüssi’. « reüssir » e derivats (fr.) : v. abalir - capitar - escaire - escàser. reütilizable, -bla : que se pòt tornar utilizar. reütilizacion : accion de tornar utilizar. reütilizar (abs. Dicort) (v. tr.) : tornar utilizar, « réutiliser » (Rapin). reva nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) (arc.) (L. 326 - R. V, 90) : mena de talha anciana. (v. TdF ‘rèvo’’) rèva 1 (f.) (L. 326) (abs. Dicort) : fantasiá ; absurditat ; rèva 2 (f.) (abs. Dicort) amassada festiva secreta de musica tecnò e de dança. (sens modèrn que nos torna per l'anglés rave ('reiv) que ven de rèva 1) (v. rave) revaccinacion : accion de tornar vaccinar. revaccinar (v. tr.) : tornar vaccinar. revaire 1 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) (arc.) : persona que levava la reva. revaire 2 (pantaissaire) nm : veire raivaire, cf Ubaud Dicort. revalejar (v. intr.) (v. Alibert) : far monta-davala / èsser tot (o tota) en vals o en valons. (# rebalejar) revalidacion : accion de tornar validar. revalidar (v. tr.) : tornar validar quicòm de perimit. revalorizacion : accion o resulta de tornar valorizar. revalorizar (v. tr.) : tornar valorizar. revar 1 (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) (arc.) : pagelar / escandalhar / estimar / mesurar. « revar » 2 - « raivar » v (fr.) (raivar) : v. somiar. revariá nf : veire raivariá, cf Ubaud Dicort revascularizacion : intervencion cirurgicala per restablir o melhorar la circulacion. revascularizar (v. tr.) : far una revascularizacion. reve nm : veire raive, cf Ubaud Dicort « revechinar » v : v. reversinar. reveire 1 / revéser [veire reveire, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : tornar véser / tornar veire. reveire 2 nm, cf Ubaud Dicort : « revoir » Al reveire / al revéser : al còp que ven. reveire (al- -) nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « au revoir ». revelable, -bla : que pòt èsser revelat, -ada. revelacion : accion de revelar quicòm ; çò revelat ; persona novèla que dins tala o tala activitat (economica, politica...) o dins una disciplina (esportiva, artistica, litarària...) fa pròva de qualitats excepcionalas. Revelacion d'un secret, d'un complòt, d'un escrivan... Revelacion : ensemble de vertats subrenaturalas que la rason pòt pas descobrir e reveladas per Dieu. revelador 1, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « révélateur, -trice » (Laus, Basic) ; « qui doit être révélé » (L. 326) revelador 2 nm : « (photog.) révélateur » (Rapin) revèlament nm, cf Ubaud Dicort : « action de révéler » TdF revelant, -a n, cf Ubaud Dicort : « nm, dénonciateur, délateur » TdF revelar (v. tr.) : esventar / comunicar quicòm ; far conéisser per inspiracion subrenaturala. Las vertats reveladas per Dieu. revelar (se) : se manifestar / se far conéisser coma. Bodon se revelèt coma un romancièr de flor. revelator, -tritz adj, cf Ubaud Dicort : que revèla quicòm. Indici revelator. revelh : accion de se desrevelhar ; retorn a l'activitat ; aparelh aplechat d'una sonariá per se desrevelhar. Sauti del lièch tanlèu mon revelh. Lo revelh de la natura a la prima. Ai un revelh de 1913 que diriatz un tractor. revelhada : revelh (accion de se desrevelhar) revelhadís, -issa adj : que se desrevelha aisidament (v. Alibert) ; « qu’on peut réveiller facilement ; en état de veille, vigilant, ante » TdF ‘revihadis’. revelhadòt, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. revelhat) revelhaire, -aira [~ -airitz] n : persona que desrevelha las autras. revelhamatin nm, cf Ubaud Dicort : « réveille-matin ; personne ou chose qui trouble le sommeil, enfant au berceau » TdF ‘reviho-matin
|
|
revelha pastre [revelhapastre] nm (plt.) : cardon en general (Carduus) revelhar (v. tr.) : desrevelhar (tirar del sòm) M'a revelhat en subresòm : m'a revelhat subran. revelhar (se) : se desrevelhar (sortir del sòm) revelhat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « réveillé ; éveillé, ée, vif, ive, alerte » TdF jos ‘reviha’ revelhet nm : serenada ; revelhon. (v. TdF jos ‘revihet’) ; retornèl / retornèla revelhièr : velhaire de nuèch ; ancian cant de la Passion pendent la setmana santa. revelhon nm : ressopet / reganhon ; « aubade chantée sous la fenêtre d’une personne aimée ; clocheteur des trépassés » TdF ‘revihoun’. Lo revelhon de la nuèch de Nadal. revelhonar (v. intr.) : ressopetar ; reganhonar, « manger un morceau dans la nuit ». (v. TdF jos ‘revihouna’) revelhonaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. revelhonar) revelhum nm, cf Ubaud Dicort : « réveil, insomnie » TdF ‘revihun’ revelin : mièjaluna (obratge de fortificacion) ; pichona passada capelada d'una torre, o amb parabanda ; clauson ; pabalhon ; mena de cleda per i far arrapar de plantas. reven nm : revengut. (# revent) revenar (v. tr. e intr.) : doblet d'avenar (vinar) Ai una sorga que revena al fons de l'òrt. revencir (v. tr. e intr.) : sosténer / afortir quicòm mordicus (lat.) ; replicar Te pòdi revencir que i soi pas per res ! revenda : accion de vendre çò crompat ; segonda venda. revendariá : revenda al detalh. revendeire, -eira [~ -eiritz] n : persona que fa de revendariá. revendejar (v. tr.) : far la revendariá. revendicable, -bla (abs. Dicort) : que pòt èsser revendicat, -ada. revendicacion [veire reivindication] nf : accion o resulta de revendicar. Las revendicacions d'un sindicat. revendicador, -airitz (abs. Dicort) : persona que revendica. (v. reivindicaire e reivindicator) revendicar [e derivats, veire reivindicar (v. Ubaud Dicort)] (v. tr.) (doblet de vendicar) : reclamar (demandar quicòm coma un drech) ; assumir. Revendicar un eretatge. Revendicar una responsabilitat. revendicatiu [veire reivindicatiu], -iva adj Una accion revendicativa. revendre (v. tr.) : tornar vendre. revenença : accion de revenir t. a. çaijós (revenir). revenent 1, -a adj e n : « plaisant, ante, agréable, v. agradiu » (v. TdF) revenent 2, -a : « Un revenent, un revenant, v. trevant plus usité » (v. TdF jos ‘revenènt’), trèva (esperit d'un defuntat supausat tornar de l'autre mond) Qualqu'un de rasonable crei pas als revenents. revenge nm / revenja nf : accion de revenjar o de se revenjar. revenguda nf, cf Ubaud Dicort : « retour » TdF revengut 1 nm : rapòrt financièr. revengut 2, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « revenu, ue, refait, aite ; ranimé, ée » (v. TdF jos ‘reveni’) revenir (v. intr.) : tornar ; tornar a la vida ; agradar ; costar ; reprochar (amodar d'agrors d'estomac) (v. TdF) I revenguèssetz pas jamai, si que non... v. p. 21. Una gota de tressièis la faguèt revenir. Aquel òme me reven pas ! Vos revendrà a 5,25 €. Los cogombres me revenon (me repròchan) revenir (far -) (v. tr.) : far bajanar. v. bajanar. revenir (se) v pron : « reprendre ses esprit ; se rétablir, v. repatinar (se) » ; s'endevenir (v. TdF jos ‘reveni’). revenja : accion o resulta de se venjar. (v. revenge) revenjaire, -aira [~ -airitz] : persona que se revenja. revenjar (v. tr.) : venjar, « revancher, v. aparar » (v. TdF). Revenjar un afront. revenjar (se) v pron : tornar a q.q. lo mal que l'òm a patit d'el ; « se défendre contre une attaque » (v. TdF jos ‘revenja’). revent nm : criveladuras / crivelum, « v. rèirevent » (v. TdF). (# reven) reventar 1 (v. tr.) : tornar ventar ; Aquel froment es pas net, lo cal reventar. reventar 2 (v. intr. e tr.) : abondar ; rebutar ; crestar ; trimar. (v. TdF ‘reventa 2’) Ongan, la vianda reventa. Aquò me reventa. Mirelha a plan reventada la que l'aviá atacada. A talament reventat qu'es abenat. reventar 3 (se) (se rementar) v pron, cf Ubaud Dicort : « se souvenir » (Sèrras-Ess.) reventat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « suranné, rebuté, rejeté, ée, en parlant des marchandises ; surpassé, ée » TdF jos ‘reventa 2’ reventolar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rouler, repasser » TdF reverar (v. tr.) : venerar. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|