reumatic, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva al reumatisme.

reumatisme : dolor dels òsses, dels muscles, de las articulacions.

REUMATO- : forma prefixada del grèc rheumà, -atòs (rèuma)

reumatològ, -a : especialista en reumatologia.

reumatologia : branca de la medecina especializada en tot çò que tòca las dolors reumaticas.

reumós, -osa adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : enraumassat, -ada ; que s'enraumassa aisidament ; cassidós, -osa.

reünificacion : accion o resulta de tornar reünir.

reünificar (v. tr.) : tornar reünir.

reünion nf (v. R. V, 448 : ‘union’) : amassada.

reünionita (abs. Dicort) : tissa de se reünir sovent per pas grand causa, « réunionite » (Rapin).

reünir (v. tr.) (v. R. V, 448 : ‘union’) : amassar / assemblar.

reünir (se) : s'amassar ; s'assemblar.

reüssida nf, cf Ubaud Dicort : « réussite, succès ; jeu de cartes que l’on peut jouer seul » TdF

reüssir v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, réussir, venir à bien, rencontrer » TdF ‘reüssi’. « reüssir » e derivats (fr.) : v. abalir - capitar - escaire - escàser.

reütilizable, -bla : que se pòt tornar utilizar.

reütilizacion : accion de tornar utilizar.

reütilizar (abs. Dicort) (v. tr.) : tornar utilizar, « réutiliser » (Rapin).

reva nf  (v. Ubaud Dicort e Alibert) (arc.) (L. 326 - R. V, 90) : mena de talha anciana. (v. TdF ‘rèvo’’)

rèva 1 (f.) (L. 326) (abs. Dicort) : fantasiá ; absurditat ;

rèva 2 (f.) (abs. Dicort) amassada festiva secreta de musica tecnò e de dança. (sens modèrn que nos torna per l'anglés rave ('reiv) que ven de rèva 1) (v. rave)

revaccinacion : accion de tornar vaccinar.

revaccinar (v. tr.) : tornar vaccinar.

revaire 1 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) (arc.) : persona que levava la reva.

revaire 2 (pantaissaire) nm : veire raivaire, cf Ubaud Dicort.

revalejar (v. intr.) (v. Alibert) : far monta-davala / èsser tot (o tota) en vals o en valons. (# rebalejar)

revalidacion : accion de tornar validar.

revalidar (v. tr.) : tornar validar quicòm de perimit.

revalorizacion : accion o resulta de tornar valorizar.

revalorizar (v. tr.) : tornar valorizar.

revar 1 (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) (arc.) : pagelar / escandalhar / estimar / mesurar.

« revar » 2  - « raivar » (fr.) (raivar) : v. somiar.

revariá nf : veire raivariá, cf Ubaud Dicort

revascularizacion : intervencion cirurgicala per restablir o melhorar la circulacion.

revascularizar (v. tr.) : far una revascularizacion.

reve nm : veire raive, cf Ubaud Dicort

« revechinar » : v. reversinar.

reveire 1 / revéser [veire reveire, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : tornar véser / tornar veire.

reveire 2 nm, cf Ubaud Dicort : « revoir »

Al reveire / al revéser : al còp que ven.

reveire (al- -) nm, v. Ubaud Dicort Errata web : « au revoir ».

revelable, -bla : que pòt èsser revelat, -ada.

revelacion : accion de revelar quicòm ; çò revelat ; persona novèla que dins tala o tala activitat (economica, politica...) o dins una disciplina (esportiva, artistica, litarària...) fa pròva de qualitats excepcionalas.

Revelacion d'un secret, d'un complòt, d'un escrivan...

Revelacion : ensemble de vertats subrenaturalas que la rason pòt pas descobrir e reveladas per Dieu.

revelador 1, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « révélateur, -trice » (Laus, Basic) ; « qui doit être révélé » (L. 326)

revelador 2 nm : « (photog.) révélateur » (Rapin)

revèlament nm, cf Ubaud Dicort : « action de révéler » TdF

revelant, -a n, cf Ubaud Dicort : « nm, dénonciateur, délateur » TdF

revelar (v. tr.) : esventar / comunicar quicòm ; far conéisser per inspiracion subrenaturala.

Las vertats reveladas per Dieu.

revelar (se) : se manifestar / se far conéisser coma.

Bodon se revelèt coma un romancièr de flor.

revelator, -tritz adj, cf Ubaud Dicort : que revèla quicòm.

Indici revelator.

revelh : accion de se desrevelhar ; retorn a l'activitat ; aparelh aplechat d'una sonariá per se desrevelhar.

Sauti del lièch tanlèu mon revelh.

Lo revelh de la natura a la prima.

Ai un revelh de 1913 que diriatz un tractor.

revelhada : revelh (accion de se desrevelhar)

revelhadís, -issa adj : que se desrevelha aisidament (v. Alibert) ; « qu’on peut réveiller facilement ; en état de veille, vigilant, ante » TdF ‘revihadis’.

revelhadòt, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. revelhat)

revelhaire, -aira [~ -airitz] n : persona que desrevelha las autras.

revelhamatin nm, cf Ubaud Dicort : « réveille-matin ; personne ou chose qui trouble le sommeil, enfant au berceau » TdF ‘reviho-matin

 

 

revelha pastre [revelhapastre] nm (plt.) : cardon en general (Carduus)

revelhar (v. tr.) : desrevelhar (tirar del sòm)

M'a revelhat en subresòm : m'a revelhat subran.

revelhar (se) : se desrevelhar (sortir del sòm)

revelhat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « réveillé ; éveillé, ée, vif, ive, alerte » TdF jos ‘reviha’

revelhet nm : serenada ; revelhon. (v. TdF jos ‘revihet’) ; retornèl / retornèla

revelhièr : velhaire de nuèch ; ancian cant de la Passion pendent la setmana santa.

revelhon nm : ressopet / reganhon ; « aubade chantée sous la fenêtre d’une personne aimée ; clocheteur des trépassés » TdF ‘revihoun’.

Lo revelhon de la nuèch de Nadal.

revelhonar (v. intr.) : ressopetar ; reganhonar, « manger un morceau dans la nuit ». (v. TdF jos ‘revihouna’)

revelhonaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. revelhonar)

revelhum nm, cf Ubaud Dicort : « réveil, insomnie » TdF ‘revihun’

revelin : mièjaluna (obratge de fortificacion) ; pichona passada capelada d'una torre, o amb parabanda ; clauson ; pabalhon ; mena de cleda per i far arrapar de plantas.

reven nm : revengut. (# revent)

revenar (v. tr. e intr.) : doblet d'avenar (vinar)

Ai una sorga que revena al fons de l'òrt.

revencir (v. tr. e intr.) : sosténer / afortir quicòm mordicus (lat.) ; replicar

Te pòdi revencir que i soi pas per res !

revenda : accion de vendre çò crompat ; segonda venda.

revendariá : revenda al detalh.

revendeire, -eira [~ -eiritz] n : persona que fa de revendariá.

revendejar (v. tr.) : far la revendariá.

revendicable, -bla (abs. Dicort) : que pòt èsser revendicat, -ada.

revendicacion [veire reivindication] nf : accion o resulta de revendicar.

Las revendicacions d'un sindicat.

revendicador, -airitz (abs. Dicort) : persona que revendica. (v. reivindicaire e reivindicator)

revendicar [e derivats, veire reivindicar (v. Ubaud Dicort)] (v. tr.) (doblet de vendicar) : reclamar (demandar quicòm coma un drech) ; assumir.

Revendicar un eretatge.

Revendicar una responsabilitat.

revendicatiu [veire reivindicatiu], -iva adj

Una accion revendicativa.

revendre (v. tr.) : tornar vendre.

revenença : accion de revenir t. a. çaijós (revenir).

revenent 1, -a adj e n : « plaisant, ante, agréable, v. agradiu » (v. TdF)

revenent 2, -a : « Un revenent, un revenant, v. trevant plus usité » (v. TdF jos ‘revenènt’), trèva (esperit d'un defuntat supausat tornar de l'autre mond),

Qualqu'un de rasonable crei pas als revenents.

revenge nm / revenja nf : accion de revenjar o de se revenjar.

revenguda nf, cf Ubaud Dicort : « retour » TdF

revengut 1 nm : rapòrt financièr.

revengut 2, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « revenu, ue, refait, aite ; ranimé, ée » (v. TdF jos ‘reveni’)

revenir (v. intr.) : tornar ; tornar a la vida ; agradar ; costar ; reprochar (amodar d'agrors d'estomac) (v. TdF)

I revenguèssetz pas jamai, si que non... v. p. 21.

Una gota de tressièis la faguèt revenir.

Aquel òme me reven pas !

Vos revendrà a 5,25 €.

Los cogombres me revenon (me repròchan)

revenir (far -) (v. tr.) : far bajanar. v. bajanar.

revenir (se) v pron  : « reprendre ses esprit ; se rétablir, v. repatinar (se) » ; s'endevenir (v. TdF jos ‘reveni’).

revenja : accion o resulta de se venjar. (v. revenge)

revenjaire, -aira [~ -airitz] : persona que se revenja.

revenjar (v. tr.) : venjar, « revancher, v. aparar » (v. TdF).

Revenjar un afront.

revenjar (se) v pron  : tornar a q.q. lo mal que l'òm a patit d'el ; « se défendre contre une attaque » (v. TdF jos ‘revenja’).

revent nm : criveladuras / crivelum, « v. rèirevent » (v. TdF). (# reven)

reventar 1 (v. tr.) : tornar ventar ;

Aquel froment es pas net, lo cal reventar.

reventar 2 (v. intr. e tr.) :  abondar ; rebutar ; crestar ; trimar. (v. TdF ‘reventa 2’)

Ongan, la vianda reventa.

Aquò me reventa.

Mirelha a plan reventada la que l'aviá atacada.

A talament reventat qu'es abenat.

reventar 3 (se) (se rementar) v pron, cf Ubaud Dicort : « se souvenir » (Sèrras-Ess.)

reventat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « suranné, rebuté, rejeté, ée, en parlant des marchandises ; surpassé, ée » TdF jos ‘reventa 2’

reventolar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rouler, repasser » TdF

reverar (v. tr.) : venerar.