retira : airal que l'òm i se retira per s'amagar, per soscar, per se reculhir.

retiracion nf, cf Ubaud Dicort : « t. d’imprimerie, retiration » TdF

retirada : movement enrè en general (t. a.) ; desbranda (replec forçat d'una armada batuda) ; alunhament momentanèu del mond per se reculhir, per se preparar a un acte religiós ; estat d'una persona qu'a abandonadas sas activitats oficialas ; pension balhada a un retirat ; lotjament / asil /espitalitat ; ora per se tornar sarrar de l'ostal ; accion de retirar (de restrechir) ; t. tecn. d'escrima, d'arquitectura, de veterinari, de tanaire, de minaire...

La retirada de l'armada se mudèt en desbranda.

Retirada religiosa.

Retirada del trabalh.

Donar a q.q. la retirada per la nuèch.

Retirada (restrechiment) d'un vestit al lavatge.

retirador nm / recaptador (v. recaptador 1) : airal de retirada.

Se crompèt un retirador en Provença.

retiraire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que balha l'ospitalitat a q.q.

retirament : accion de retirar (de restrechir) ; accion de recular / recuolar una paret.

Cada comuna a un plan de retirament de parets.

retirança : revèrt / semblança ; retira / demòra.

retirar (v. tr. e intr.) : tornar tirar ; tornar reprene ; recebre / aculhir / acomodar / lotjar / espitalizar ; restrechir.

Aquelas cauças, de las lavar, an tròp retirat !

retirar (se) : prene la retirada ; s'enanar d'un airal ; se tornar sarrar a l'ostal ; s'anar jaire per la nuèch.

Se retirèt coma trucava los seissanta cinc ans.

Lo solelh s'amaga, cresi que seriá ora de se retirar.

Me retiri pas gaire abans mièjanuèch.

retirat, -ada adj e n : persona qu'a abandonadas sas fonccions oficialas.

Una vida de retirat es sovent una renaissença.

retiratge : accion de tornar tirar, de retirar (restrechir) ; de se retirar.

retisbè ! interj, cf Ubaud Dicort : « cri pour appeler les brebis, dans le Gers » TdF

retna : guida (corretja de cuèr per guidar un caval, un ase, un muòl)

Dins lo coble, es ela que ten las retnas (s.f.)

retna (falsa -) nf, cf Ubaud Dicort : v. jos falsa.

retòca : modificacion / correccion.

retocable, -bla : que pòt èsser retocat, -ada.

retocaire, -aira : persona que fa de retòcas (t. a.)

retocament [retòcament] nm : accion de retocar, de modificar, de corregir.

retocar (v. tr.) : modificar / corregir.

Me pòdes retocar las cauças, qu'an fòrt retirat ?

« retolicar » : v. retorgar e retoricar, cf Ubaud Dicort.

retomba nf, cf Ubaud Dicort : « sorte de coupe (de verre) » (L. 325)

retombada nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : « retombée »  (Laus) ; salhida d'una fusta jos un ponde (t. tecn. d'arquitectura)

retombador nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : compartiment de salina.

retombadura : depaus / solatge / sediment (v. TdF) ; naissença de vòuta. (v. retombaduras)

Retombadura de vòuta.

retombaduras (f. pl.) : substàncias radioactivas que tornan tombar après l'explosion d'una bomba o d'un reactor nucleari.

Las retombaduras radioactivas de Tchernobil.

retombar (v. intr.) : tornar tombar ; tornar tombar malaut ; trescolar una liquor ; vojar / voidar.

retombat : mèl tirat d'un bornhon.

retombatge : venda de tot un lòt de mercandisa a un sol crompaire ; trescolatge.

retombet (plt.) : (Euphorbia cyparissias)

retondedor nm, cf Ubaud Dicort, -doira [, -dora nf, cf CLO §13.2.4.a] : tondeire, -a de drap.

retondèl / retondilhas (v. retondilhas) : escofiadura. v. escofiadura.

retondilhas nf pl / retondilhs nm pl (v. Ubaud Dicort e Azaïs) : « loquettes de laine, écouailles, v. flocariá » (v. TdF ‘retoundiho’)

retondre (v. tr.) : tornar tondre.

retondut, -uda (< retondre)  part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « retondu, ue » TdF jos ‘retoundre’

retonir / retunir [veire retonir, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : resclantir.

retor (m.) : persona que parla emfaticament.

retorcedís : accion de tornar tòrcer.

retorcedoira : maquina de retòrcer.

retorcedor nm, cf Ubaud Dicort : « fuseau à retordre le fil, retordoir » TdF

retorceire, -eira : persona que retòrç.

retòrcer (v. tr.) : tornar tòrcer.

 

 

retorciment (abs. Dicort) : accion de retòrcer. (v. retorcedís)

retorcir v, cf Ubaud Dicort : v. retòrcer. (v. TdF jos ‘retorse’)

retorçut, -uda (< retòrcer) part pas e adj, cf Ubaud Dicort : « retors, orse ; artificieux, euse, rusée, ée » (v. TdF jos ‘retorse’)

retorgaire, -aira adj e n (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘retouricaire’) : caput, -uda ; recapi, -àpia. (v. retoricaire)

An un enfant caput e una filha retorgaira.

retorgar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : fòrt plan parlar [v. retoricar] ; èsser caput, èsser recapi.

retoric, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a la retorica, « rhétorique » (Per Noste).

retorica nf (R. V, 89) : « rhétorique » ; art de plan parlar ; « répartie, bon mot ». (v. TdF)

A de retorica, c’est un beau diseur. (TdF)

retoricaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « beau parleur, diseur de bons mots ; tétu, indocile » TdF

retoricament : segon las règlas de la retorica.

retoricar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, bien parler, être disert » (Laus)

retorician, -a adj e n : especialista de retorica ; escolan de retorica d'un còp èra (arc.)

retoricisme (abs. Dicort) : excès de retorica.

retorn : accion de tornar ; desavèni ; conversion ; compensacion ; recoide ; angle salhent ; replica / rebecada.

Lo retorn de las irondèlas anóncia la prima.

Un retorn de fortuna.

Retorn a la religion.

Vos demandi pas res en retorn.

Èsser de retorn.

Retorn de flama.

Retorn d'atge (R. III, 235)

retornada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on retourne » TdF

retornament nm / retornada (v. retornada) (los 2, R. V, 381) : retorn « action de retourner » TdF ‘retournamen’, « retournement » (Laus).

retornador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui retournera » (L. 326)

retornar (v. intr.) : tornar ; tornar començar ; revirar.

retornèl nm (Alibert ; abs. TdF, Honnorat, Azaïs) : legir retornèla, cf Ubaud Dicort p. 158.

retornèla nf / retornèl (v. retornèl) : « ritournelle » TdF ‘retournello’, retinton. v. retinton.

retoroman [retoromanic, -a, cf Ubaud Dicort] (adj. e subs. m) : relatiu, -iva a Retia (arc.) (Tiròl e sud de Bavièira) ; ensemble de dialèctes romans de Soïssa orientala (anciana Retia) e d'Itàlia del nòrd.

retorquir (v. tr.) : objectar ; replicar.

Pòdes pas jamai retorquir sens insoléncia ?

retòrs, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. retorçut. (v. TdF jos ‘retorse’)

retorsion : accion de retorquir ; mesura de coercicion.

retòrt, -a adj : rusat, -ada ; astuciós, -osa.

retòrta : còrda qu'es estada tòrsa tornarmai.

retortilh : anèla / bocla.

retortilhar (v. tr.) : tornar tortilhar, « tordre, entortiller ; enrouler, envelopper » (Alibert).

retortilhar (se) : se tornar tortilhar.

retortilhat, -ada adj : « recoquillé, ée » TdF jos ‘retourtiha’

retrabalhar (v. tr. e intr.) : tornar trabalhar.

retraçar (v. tr. e intr.) : tornar traçar ; retraire.

retraccion : accion de retirar (de restrechir)

Retraccion musculara.

Retraccion d'un calhàs sanguin.

retrach / retrait [veire retrach, cf Ubaud Dicort] nm : representacion d'una persona per la pintura, la fotografia o pel dessenh ; granda semblança ; descripcion orala o escricha de quicòm o de q.q. ; privats / comuns ; remòrsa (retirada) d'una paret ; retrum. v. retrum.

Ai un polit retrach del general De Gaulle.

Siás tot lo retrach de ton paire.

Anar al retrach : anar als privats / anar als comuns.

Retrach de paret.

Retrach : rafatum en general.

retraci nm (v. TdF e Ubaud Dicort) : « rapport, reproche, insulte » (v. TdF e Alibert)  ; « mauvais rapport, médisance » (L. 326)

retractibilitat nf : qualitat de çò retractable ; proprietat del fustam de variar dins sas dimensions segon lo gra d'umiditat o de secada.

retractable, -bla : que pòt èsser retractat, -ada.

retractacion (R. V, 403) : coma çai jos.

retractament : accion o resulta de retractar o de se retractar.

retractar (v. tr.) : dementir ; contractar.

Retracti tot çò que te diguèri ièr, qu'aviái pas set.

L'escagaròl retracta sas banas quand òm las tòca.

retractar (se) : se dedire ; se contractar.

Foguèt forçat de se retractar.

A un muscle que s'es retractat.