|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
retira : airal que l'òm i se retira per s'amagar, per soscar, per se reculhir. retiracion nf, cf Ubaud Dicort : « t. d’imprimerie, retiration »
TdF retirada : movement enrè en general (t. a.) ; desbranda (replec forçat d'una armada batuda) ; alunhament momentanèu del mond per se reculhir, per se preparar a un acte religiós ; estat d'una persona qu'a abandonadas sas activitats oficialas ; pension balhada a un retirat ; lotjament / asil /espitalitat ; ora per se tornar sarrar de l'ostal ; accion de retirar (de restrechir) ; t. tecn. d'escrima, d'arquitectura, de veterinari, de tanaire, de minaire... La retirada de l'armada se mudèt en desbranda. Retirada religiosa. Retirada del trabalh. Donar a q.q. la retirada per la nuèch. Retirada (restrechiment) d'un vestit al lavatge. retirador nm / recaptador (v. recaptador 1)
: airal de retirada. Se crompèt un retirador en Provença. retiraire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que balha l'ospitalitat a q.q. retirament : accion de retirar (de restrechir) ; accion de recular / recuolar una paret. Cada comuna a un plan de retirament de parets. retirança : revèrt / semblança ; retira / demòra. retirar (v. tr. e intr.) : tornar tirar ; tornar reprene ; recebre / aculhir / acomodar / lotjar / espitalizar ; restrechir. Aquelas cauças, de las lavar, an tròp retirat ! retirar (se) : prene la retirada ; s'enanar d'un airal ; se tornar sarrar a l'ostal ; s'anar jaire per la nuèch. Se retirèt coma trucava los seissanta cinc ans. Lo solelh s'amaga, cresi que seriá ora de se retirar. Me retiri pas gaire abans mièjanuèch. retirat, -ada adj e n : persona qu'a abandonadas sas fonccions oficialas. Una vida de retirat es sovent una renaissença. retiratge : accion de tornar tirar, de retirar (restrechir) ; de se retirar. retisbè ! interj, cf Ubaud
Dicort : « cri pour
appeler les brebis, dans le Gers »
TdF retna : guida (corretja de cuèr per guidar un caval, un ase, un muòl) Dins lo coble, es ela que ten las retnas (s.f.) retna
(falsa -) nf,
cf Ubaud Dicort : v. jos falsa. retòca : modificacion / correccion. retocable, -bla : que pòt èsser retocat, -ada. retocaire, -aira : persona que fa de retòcas (t. a.) retocament [retòcament] nm : accion de retocar, de modificar, de corregir. retocar (v. tr.) : modificar / corregir. Me pòdes retocar las cauças, qu'an fòrt retirat ? « retolicar » : v. retorgar e retoricar, cf Ubaud Dicort. retomba nf, cf Ubaud Dicort :
« sorte de coupe (de verre) » (L. 325) retombada nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : « retombée » (Laus) ; salhida d'una fusta jos un ponde (t. tecn. d'arquitectura) retombador nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : compartiment de salina. retombadura : depaus / solatge / sediment
(v. TdF) ; naissença
de vòuta. (v. retombaduras) Retombadura de vòuta. retombaduras (f. pl.) : substàncias radioactivas que tornan tombar après l'explosion d'una bomba o d'un reactor nucleari. Las retombaduras radioactivas de Tchernobil. retombar (v. intr.) : tornar tombar ; tornar tombar malaut ; trescolar una liquor ; vojar / voidar. retombat : mèl tirat d'un bornhon. retombatge : venda de tot un lòt de mercandisa a un sol crompaire ; trescolatge. retombet (plt.) : (Euphorbia cyparissias) retondedor nm, cf Ubaud Dicort, -doira [, -dora nf, cf CLO §13.2.4.a] : tondeire, -a de drap. retondèl / retondilhas (v. retondilhas) : escofiadura. v. escofiadura. retondilhas nf pl /
retondilhs nm pl (v.
Ubaud Dicort e Azaïs) : « loquettes
de laine, écouailles, v. flocariá » (v. TdF ‘retoundiho’) retondre (v. tr.) : tornar tondre. retondut,
-uda (< retondre) part pass
e adj, cf Ubaud Dicort : « retondu,
ue » TdF jos
‘retoundre’ retonir / retunir [veire retonir, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : resclantir. retor (m.) : persona que parla emfaticament. retorcedís : accion de tornar tòrcer. retorcedoira : maquina de retòrcer. retorcedor nm, cf Ubaud Dicort : « fuseau à
retordre le fil, retordoir » TdF retorceire, -eira : persona que retòrç. retòrcer (v. tr.) : tornar tòrcer. |
|
retorciment (abs. Dicort) : accion de retòrcer.
(v. retorcedís) retorcir v, cf Ubaud Dicort : v. retòrcer. (v.
TdF jos ‘retorse’) retorçut, -uda (< retòrcer) part pas e adj, cf Ubaud Dicort : « retors, orse ; artificieux, euse,
rusée, ée » (v. TdF
jos
‘retorse’) retorgaire, -aira adj e n (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘retouricaire’) : caput, -uda ; recapi, -àpia. (v. retoricaire) An un enfant caput e una filha retorgaira. retorgar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : fòrt plan parlar [v. retoricar] ; èsser caput, èsser recapi. retoric, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva
a la retorica,
« rhétorique » (Per Noste). retorica nf (R. V, 89) : « rhétorique » ; art
de plan parlar ; « répartie,
bon mot ». (v. TdF) A de retorica, c’est un beau diseur. (TdF) retoricaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « beau parleur,
diseur de bons mots ; tétu, indocile » TdF retoricament : segon las règlas de la retorica. retoricar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, bien parler, être disert » (Laus) retorician, -a adj e n : especialista de retorica ; escolan de retorica d'un còp èra (arc.) retoricisme (abs. Dicort) : excès de retorica. retorn : accion de tornar ; desavèni ; conversion ; compensacion ; recoide ; angle salhent ; replica / rebecada. Lo retorn de las irondèlas anóncia la prima. Un retorn de fortuna. Retorn a la religion. Vos demandi pas res en retorn. Èsser de retorn. Retorn de flama. Retorn d'atge (R. III, 235) retornada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on
retourne » TdF retornament nm / retornada (v. retornada) (los 2, R. V, 381) : retorn « action de retourner » TdF ‘retournamen’, « retournement » (Laus). retornador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui retournera » (L. 326) retornar (v. intr.) : tornar ; tornar començar ; revirar. retornèl
nm (Alibert ; abs. TdF, Honnorat, Azaïs) :
legir
retornèla, cf
Ubaud Dicort p. 158. retornèla nf / retornèl (v. retornèl) : « ritournelle » TdF ‘retournello’, retinton. v. retinton. retoroman [retoromanic, -a, cf Ubaud Dicort] (adj. e subs. m) : relatiu, -iva a Retia (arc.) (Tiròl e sud de Bavièira) ; ensemble de dialèctes romans de Soïssa orientala (anciana Retia) e d'Itàlia del nòrd. retorquir (v. tr.) : objectar ; replicar. Pòdes pas jamai retorquir sens insoléncia ? retòrs, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. retorçut. (v. TdF jos ‘retorse’) retorsion : accion de retorquir ; mesura de coercicion. retòrt, -a adj : rusat, -ada ; astuciós, -osa. retòrta : còrda qu'es estada tòrsa tornarmai. retortilh : anèla / bocla. retortilhar (v. tr.) : tornar tortilhar, « tordre, entortiller ; enrouler, envelopper » (Alibert). retortilhar (se) : se tornar tortilhar. retortilhat, -ada adj :
« recoquillé, ée » TdF jos ‘retourtiha’ retrabalhar (v. tr. e intr.) : tornar trabalhar. retraçar (v. tr. e intr.) : tornar traçar ; retraire. retraccion : accion de retirar (de restrechir) Retraccion musculara. Retraccion d'un calhàs
sanguin. retrach / retrait [veire retrach, cf Ubaud Dicort] nm : representacion d'una persona per la pintura, la fotografia o
pel dessenh ; granda semblança ; descripcion orala o escricha de
quicòm o de q.q. ; privats / comuns ; remòrsa (retirada) d'una
paret ; retrum. v. retrum. Ai un polit retrach del general De Gaulle. Siás tot lo retrach de ton paire. Anar al retrach : anar als privats / anar als
comuns. Retrach de paret. Retrach : rafatum en general. retraci nm (v. TdF
e Ubaud Dicort) : « rapport,
reproche, insulte » (v. TdF
e Alibert) ; « mauvais rapport, médisance » (L.
326) retractibilitat nf : qualitat de çò retractable ; proprietat del fustam de variar dins sas dimensions segon lo gra d'umiditat o de secada. retractable, -bla : que pòt èsser retractat, -ada. retractacion (R. V, 403) : coma çai jos. retractament : accion o resulta de retractar o de se retractar. retractar (v. tr.) : dementir ; contractar. Retracti tot çò que te diguèri ièr,
qu'aviái pas set. L'escagaròl retracta sas banas quand òm las tòca. retractar (se) : se dedire ; se contractar. Foguèt forçat de
se retractar. A un muscle que s'es retractat. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|