retalhon : retalh pichon. v. retalh.

Sèrvi pas pus los retalhons, que n'ai «tròpes» (l.p.)

retamisaire, -aira : persona que torna tamisar quicòm.

retamisar (v. tr.) : tornar tamisar quicòm.

Retamisar de farina.

retamisat, -ada : tamisat, -ada un còp de mai.

retanòc : tanòc ; calòs ; rasigòt (rèsta d'arbre, de planta, de dent...)

D'aver trucat del pè un retanòc, s'amorrèt.

retapadòt , -a [ / retapadet, -a] adj (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘retapa’) : diminutius de retapat, -ada.

Son plan retapadòts dins lor ostalon.

retapament : accion de tornar retapar.

retapar (v. tr.) : tornar tapar ; tornar tampar ; tornar cobrir ; far tornar en bona santat ; tornar adobar (arrengar) quicòm ; penchenar lo pel arrevèrs per lo far conflar ; rebufar.

Lo te retapèri que ne demorèt moquet.

retapat, -ada adj : plan tampat, -ada, « calfeutré, ée ; couvert, erte ; retapé, ée ; freluquet, étourdi ; rusé, ée » TdF jos ‘retapa’.

Quand glacina demòri retapat dins mon ostal.

Es un retapat, c’est un finaud. (v. TdF)

retapissar (v. tr.) : tornar tapissar.

retard : fach de retardar o d'èsser estat retardat.

retardable, -bla : que pòt èsser retardat, -ada.

retardador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « retardateur, -trice » (Laus)

retardament : accion d'arribar o de far arribar pus tard.

retardar (v. tr. e intr.) : far prene de retard a quicòm o a q.q. ; ajornar (remandar a pus tard) ; anar tròp lentament ; arribar pus tard que de costuma ; saber pas çò que totes los autres sabon ; aver pas las idèas de son temps.

Desencusatz-me, que soi estada retardada per q.q.

La pluèja a retardadas las vendémias.

A retardada sa venguda per causa de malautiá.

Ma mòstra retarda cada jorn qualque pauc.

Ara, l'alba retarda cada matin de mai en mai.

O sabiás pas ? Retardas ! coma totjorn ça que la.

Retardar sus son temps.

retardar (se) : s'atardivar ; musardejar (prene de retard).

retardatari, -ària adj e n : qu'arriba en retard.

Cresi que los retardataris o son de naissença.

retardator, -tritz adj e nm : « retardateur, -trice » (v. Per Noste). (v. retardador)

retardièr, -ièira / retardiu, -iva adj e n (v. TdF jos retardiéu’ e Ubaud Dicort) : retardatari, -ària.

retardivar (v. intr.) : èsser en retard ; se retardar.

retastar (v. tr.) : tornar tastar.

retaule : construccion que i es apevat l'autar d'una glèisa e que servís coma decoracion ; abric que gandís de la pluèja una pòrta, una fenèstra, una botiga...

retaussar (v. tr.) : tornar taussar.

retechar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, recouvrir (une maison), refaire une toiture » (L. 325)

retéisser (v. tr.) : tornar téisser.

retemptar (v. tr.) : tornar temptar.

retenal : tot ço que servís a reténer en general ; talús ; amarra ; obstacle ; barrièira ; clausura ; cròc de fus (arc.)

retenchar v, cf Ubaud Dicort : (v.  RE- + tenchar). (v. reténher)

retencion : retenguda.

Retencion d'urina.

retenedor nm (R. V, 341), -doira  : tot çò que reten, « amarre, arrêt, obstacle ; barrière, clôture, boucheture d’un pré, d’un champ ; levain » (v. TdF jos ‘retenadou’)

reteneire, -eira (R. V, 341) : persona que reten.

retenement : retenguda ; restriccion (R. III, 230). 

retenença (R. V, 341) : retenguda.

reténer / retenir [veire reténer, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) (los 2, R. V, 340) : gardar ; convidar ; arrestar ; concebre.

L'ai retengut per sopar.

Sa femna a retengut.

reténer / retenir [veire reténer] (se) v pron : se conténer ; s'arrapar / s'acrancar.

Se pòt pas reténer, cal que s'asonde !

Se retenguèt a un arbrilh, si que non...

retenguda (R. V, 341) : retencion / retenement / retenença ;  sèrva.

retengut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « retenu, ue ; modéré, réservé, ée ; sobre » TdF jos ‘reteni’

reténher v, cf Ubaud Dicort : « v tr, reteindre » TdF

retenon (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « en retenant, en se retenant » TdF

 

 

 

« retentar » : v. retemptar.

retentiu 1, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « rétentif, ive, propre à retenir » TdF ‘retentiéu’

retentiu 2 nm, cf Ubaud Dicort : « Un retentiu, un cataplasme de fleur de chaux et d’eau-de-vie qu’on applique au pied d’un cheval » TdF jos ‘retentiéu’

reteulejar / reteulissar (v. tr.) : tornar teular.

Nos calguèt reteulejar, que las pèiras de glaç...

Retia [Rètia] n pr f : region anciana dels Alps centrals que i se parla encara una lenga romanica [v. retoromanic] qu'es d'occitan.

retial (abs. Dicort) : railà / tèla / tela (membrana del peritòni). v. reticulum.

retian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (géol.) rhétien, -enne » (Laus)

retic, -a : de Retia ; relatiu, -iva a Retia.

reticador nm : airal o causa que fan plan manca.

reticar (v. tr.) : èsser plan marrit d'aver fach quicòm, « regretter vivement, v. regretar » (v. TdF).

Quand retican lors cançons. (v. TdF)

reticéncia : omission volontària de çò que l'òm poiriá o deuriá dire ; actitud d'una persona que balança ; dissimulacion de quicòm que l'òm aviá jurat de dire ; figura de retorica.

Disi pas qu'es un panaire, mas...

reticent, -a : se ditz de q.q. que fa de reticéncias.

reticós, -osa adj :  qu'es plan marrit, -ida d'aver fach quicòm, « qui a du regret, v. regretós » (v. TdF).

Reticós de pas aver pro léser. (v. TdF)

RETICUL- : forma prefixada del latin reticulum (malhum)

reticul (m.) : diminutiu de ret (filat de pesca, de caça, filat en general) ; sac a man ; disc pertusat d'una obertura circulara copada per dos fials (fils) fòrt fins que se crosan a angle drech, e que servís a afustar.

reticulacion nf, cf Ubaud Dicort : « réticulation » (Rapin)

reticular 1 (v. tr.) (abs. Dicort) : religar entre elas de cadenas de polimèrs per far un malhum. (t. tecn. de med.), « (chim.) réticuler » (Per Noste)

reticular 2, -a adj : relatiu, -iva a un reticulum (lat.) v. pus bas ; de l'estructura d'un malhum.

Teissut reticular.

reticulat, -ada : en forma de malhum.

Substància reticulada (t. tecn. de med.)

reticulina : fibras conjonctivas bravament finas.

RETICULO- : v. RETICUL-

reticulocit : jove globilhon roge.

reticuloendotèli (m.) : teissut del sistèma reticuloendotelial.

reticuloendotelial (sistèma -) : ensemble de cellulas que forman lo teissut reticular e l'endotèli dels vases capillars del fetge, de la mèlsa e dels organs limfatics.

reticuloendoteliòsi : ipertrofia del teissut reticuloendotelial.

reticulopatia : reticulòsi. v. pus bas.

reticulosarcòma (m.) : tumor maligna d'unas cellulas del sistèma reticuloendotelial.

reticulòsi (f.) : nom generic de totas las afeccions del sistèma reticuloendotelial.

reticulum nm (lat.) (t. tecn. de med.) : malhum o envolòpa de fibras conjonctivas, de fibras nerviosas o de vaissèls.

RETIN- : forma prefixada del latin retina (retina)

retina : membrana sensibla de l'uèlh enrè del viston, dins la coroïda, e que i se forman dessús los images.

retinian, -a : relatiu, -iva la retina.

Image retinian.

retiniti (f.) : inflamacion de la retina.

RETINO- : v. RETIN-

retinograf : aparelh per fotografiar lo fons de l'uèlh.

retinografia : fotografia del fons de l'uèlh

retinopatia : tota afeccion de la retina.

Retinopatia diabetica.

retinoscòpi (m.) : aparelh de retinoscopia / oftalmoscòpi.

retinoscopia : examèn de l'ombra pupillara per determinar la refraccion de l'uèlh.

retintar : v. retenchar, cf Ubaud Dicort.

retinton nm / retornèla (v. retornèla) : corta frasa musicala que precedís o que seguís un cant ; mena de repic ; mena de repapiatge ; « petit reste, imprévu » TdF ‘retintoun’.

Lo Cabròl, quand a begut, canta son retinton.

retipaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que retracha quicòm o q.q.

retipar / retiplar [veire retipar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : imitar ; retraire / revertar.

retipar (se) : se revertar / se semblar.

Aqueles bessons se retipan coma dos esclòps.

retipe / retiple [veire retipe, cf Ubaud Dicort] nm : retrach ; imitacion ; revèrt / semblança.