ressabonar (v. tr.) : tornar sabonar.

ressabuda (de -) : sens èsser estat previst o anonciat.

ressaca nf : reflux de la mar (movement e bruch de las èrsas)

ressaciant, -a (TdF ; abs. Dicort) / ressasiant, -a : qu'assadola.

ressaciar (v. tr.) (TdF ; abs. Dicort) (doblet de saciar) : assadolar. v. saciar (abs. Dicort) e ressasiar.

ressaciar (se) (TdF ; abs. Dicort) / se ressasiar v pron : se repasimar / s'assadolar.

ressaciat, -ada (TdF ; abs. Dicort) / ressasiat, -ada : assadolat, -ada.

ressada : çò que l'òm rèssa dins una matinada o dins una aprèsdinnada.

ressador : ase / cabra / polina de ressaire (aplech que i se pausa lo rol de ressar)

ressaibre : rebocatge / perbocatge.

ressaire, -aira / ressegaire, -aira (v. ressegaire) n : persona que rèssa, que ressèga ; còpapalha ; mena d'aucèl de palun (Mergus albellus) ; moscalhon que son vòl revèrta los movements del ressaires  (v. TdF ‘ressaire’)

Manjar, beure coma un ressaire : manjar, beure coma 4.

ressalpicar v : v. ressaupicar (non preconizat Dicort).

ressaludar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ressaluer » TdF

ressanar (v. tr.) : assanar / garir (tornar far venir san)

Lo temps ressana fòrca plagas.

ressar / ressegar (v. ressegar) (v. tr.) : copar amb una rèssa ; chaplar de palha ; gratar a una pòrta amb l'aplech que teniá lòc de tustador ; s'esperforçar per pas res ; roncar (cat) ; eliminar d'un tropèl las bèstias malautas o tròp vièlhas ; copar las aurelhas (s.f.) ; recocar (quitar pas de tornar dire çò meteis). (v. TdF ‘ressa’)

Ressar un arbre : lo torar (lo copar amb una rèssa)

Ressar un rol : lo copar a tròces amb una rèssa.

ressarcir (v. tr.) : tornar sarcir ; rentraire / sarcir (petaçar un debàs, una saca... amb una agulha rentraira)

ressarclar (v. tr.) : tornar sarclar.

ressarrament : accion de ressarrar o de se ressarrar.

ressarrar (v. tr.) : tornar sarrar ; restrénher ; constipar ; tampar.

La canha ressarra los cans.

Lo freg ressarra los pòres de la pèl.

Ressarra tanben, lo freg, lo cuol de las galinas.

La pasta de codonh dison que ressarra bravament.

A ressarrada (tampada) la glèisa per la nuèch.

ressarrar (se) v pron : se tornar sarrar ; se tampar.

rèssasanha nf, cf Ubaud Dicort : « (qui  scie les roseaux) petite rousserole, motacilla arundinacea (Lin.), oiseau qui habite les marais et qui est ainsi nommé à cause de son chant que le peuple traduit par tira, sarra, v. rossinhòl de palun » (v. TdF ‘rèsso-sagno’)

ressasiament : accion de ressasiar o d'èsser ressasiat.

ressasiant, -a : que ressasia.

ressasiar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) (L. 324) : repasimar / assadolar.

ressasiar (se) : se repasimar / se rassasiar.

ressasiat, -ada : repasimat, -ada / assadolat, -ada.

ressasir (v. tr.) : tornar sasir / tornar trapar (t. a.)

ressasir (se) : se tornar reprene.

ressasit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « ressaisi, ie » (v. TdF jos ressesi’)

ressatge : accion de ressar (copar amb una rèssa)

ressau nm, cf Ubaud Dicort : « sel qui reste au fond des vaisseaux dans lesquels on a chargé le poisson » TdF

ressaucilhat, -ada : aluserpit, -ida / alebraudit, -ida / desrevelhat, -ada.

ressaupicar [veire ressalpicar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : repescar (amodar de regiscladuras)

ressaut : trantida / tressaut / tranta / secossa / balançament / saquejadís ; reverberacion del solelh.

ressautament : accion d'èsser trantit, saquejat.

ressautar (v. intr.) : far de ressauts / raissejar ; se reganhar / èsser reganhut (camp mal rossegat, camin mal aplanat...) ; tressautar ; èsser saquejat.

Las carretas ressautavan suls camins mal empeirats.

Suspresa, la femna ressautèt de paur.

ressauton (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « en sursaut, sur le qui-vive » TdF ‘ressautoun (de)’

Manjar de ressauton, ne pas manger tranquille. (v. TdF)

ressec, -a : tressecat, -ada / fòrt sec, -a.

ressec [ressèc 1] nm : atapiment d'una paret (v. TdF e Vayssier), « tassement d’un mur nouvellement consruit » (Azaïs Suppl).

ressèc 2 nm : fabrica de ressatge que los rols i son ressats en pòstes ; talhièr de ressatge ; ressilha / ressegum (bren de rèssa)

ressecar 1 (v. tr.) : tornar far secar ; far retirar / far badar ;

La granda calor a ressecadas pòrtas e fenèstras.

ressecar (se) : tornar secar ; tornar retirar.

ressecar 2 (v. tr.) : magencar / recurar / copar las brancas ; trencar.

Aquela randa a besonh d'èsser ressecada.

ressèga nf : rèssa (aplech per ressar) [v. postièira 2] ; « grande tessure de tramail dont se servent les pêcheurs de la Méditeranée ; sciure, bran de scie, v. ressum » (v. TdF) ; persona que te còpa las aurelhas, que quita pas de parlar [v. ressegar].

 

 

ressegada nf, cf Ubaud Dicort : « coup de scie, passage de la scie, v. pas » (v. TdF)

ressegadís nm (Carrasco ; abs. Dicort) : bren de rèssa ; ressegadissas / recocadas.

ressegadissa nf, cf Ubaud Dicort : recocada. (v. jos ressegadís)

N'ai un sadol de tas ressegadissas !

ressegador nm : çò ressat (v. Alibert ‘rassegador’).

ressegaire, -aira n : v. ressaire, a (t. a.), « scieur, scieur de long, v. ressaire ; usurier » TdF.

Beure coma un ressegaire. (v. TdF)

ressegar (v. tr.) : frequentatiu de ressar (t. a.), « v tr, scier ; refaucher ; rabâcher ; faire l’usure » TdF

Quita pas pus de ressegar las meteissas istòrias !

ressegatge : accion de ressar, de ressegar.

ressegon nm, cf Ubaud Dicort : « petite scie, scie à débiter » TdF

ressègre / ressiègre [veire ressègre, cf Ubaud Dicort] / resseguir (v. tr. e intr.) : tornar passar un trabalh fach (t. a.) (v. TdF jos ‘ressegre’)

Ressègre la trufetièira per amassar çò oblidat.

Ressègre la vinha per amassar çò oblidat.

Ressègre una laurada per bresar las motas.

Per faire un diccionari cal ressegre totes los libres d’una lenga, pour faire un dictionnaire il faut compulser tous les livres d’une langue. (v. TdF)

ressegueire, -eira [~ -eiritz] : persona que ressèc (que resseguís) (t. a.)

resseguièr, -ièira n : ressaire, -a.

resseguir v : v. ressègre.

ressegum : ressilha / ressèc / ressegadís (bren de rèssa)

ressèire v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rasseoir » TdF

ressèire (se) v pron : se tornar sèire ; « se remettre, se rétablir » TdF jos ‘ressèire’.

ressejar v, cf Ubaud Dicort : v. rasejar. (v. TdF jos ‘raseja’)

ressèlbe nm : v. ressèrbe.

ressemblador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « digne d’imitation » (L. 324)

ressemblaire, -aira [~ -airitz] n : persona que revèrta, que sembla q.q. ; qu'imita q.q. / imitator, -tritz / imitaire, -a.

ressemblament nm, cf Ubaud Dicort : « ressemblance ; imitation » (L. 324)

ressemblança : semblança / revèrt.

ressemblant, -a : que sembla / que revèrta quicòm o q.q.

ressemblar 1 (v. tr.) (abs. Alibert e TdF) : tornar acampar / amassar ;

ressemblar 2 (v. tr. e intr.) : semblar / revertar / retraire ; « imiter » TdF.

Lo cal ressemblar, il faut l’imiter. (v. TdF)

ressemblar (se) : se semblar / se revertar / se retraire.

ressemelaire nm, cf Ubaud Dicort : « savetier » TdF

ressemelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ressemeler, carreler » TdF. « ressemelar » (fr.) : v. ressolar 1.

ressemelatge nm, cf Ubaud Dicort : « ressemelage, carrelure » TdF

ressemenar (v. tr.) : tornar semenar.

ressentida nf, cf Ubaud Dicort : « ressentiment » TdF

ressentiment nm / ressentida (v. ressentida) : accion de se ressentir de quicòm, « léger renouvellement d’un mal, réaction, v. relais » ; rancura (sovenir d'una injustícia, d'una insoléncia, d'una engana esprovadas) (v. TdF ‘ressentimen’)

D'èsser estada enganada n'a servat de ressentiment.

ressentir (v. tr.) : esprovar una sensasion agradiva o penibla ; esprovar tal o tal sentiment.

Ressentir de contentament.

Ressentir de dolors.

Ressentir de vergonha d'aver pas capitat quicòm.

ressentir (se) : patir de las consequéncias de quicòm ; aver un ressentiment ; aver enveja de se revenjar.

Se ressentir d'una operacion de triple pontatge.

resserbe [ressèrbe / ressèlbe nm (v. Ubaud Dicort e  Vayssier)] / rosserbe / rossergue (los 2, abs. Dicort) (plt.) : (Sinapis arvensis) ; mena de rabanèla ; mena de rabanissa.v. pus naut.

resset : mena de bren ; ressilha / ressegum ; rèssa a man.

resseta nf, cf Ubaud Dicort : « petite scie ; recoupe de son » TdF

ressetièr nm, cf Ubaud Dicort : « marchand de son » TdF

ressiblar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, resiffler » TdF

ressièr : persona qu'apastura lo bestial d'autrú pas que per aver lo fems.

ressignar (v. tr.) : anonciar lo temps que farà. (v. Alibert)

ressilha : ressum / bren de rèssa (l. p.)

ressilhon nm, cf Ubaud Dicort : « recoupe de son » TdF ‘ressihoun’

ressoc : soca d'arbre rausada ; onclon (òme que se marida pas).

ressoca : ressoc ; arbre rausat ; cep de vinha rausat.

ressocar (v. tr.) : rausar un arbre.

ressolaire nm, -aira : grolièr, -ièira (persona que ressòla una sabata)

Ara, de ressolaires òm ne tròba pas aisidament.

ressolar 1 (v. tr.) : tornar far la sòla d'una sabata ; rebalar los pès « traîner » TdF ‘ressoula 1’.

Ressolar los pès, traîner les pieds (v. TdF)

ressolar 2 (v. tr.) : assolar / apasiar / consolar / portar solaç.

ressolar 3 (v. tr.) : tornar garnir lo sòl amb de garbas per las batre al flagèl (arc.) ; culhir a planponhs de fuèlhas d'amorièr.