respectar (v. tr.) : aver de deferéncia per q.q. ; èsser respectuós de quicòm (t. a.)

Cal respectar totes los òmes en general.

Aqueles dròlles respèctan pas res !

Respectar la dolor de q.q.

Respectar los vièlhs, los estropiats, los defuntats.

La paraula donada la cal respectar.

respectar (se) : se menar convenablament.

Los que se respèctan pas son pas respectats.

respècte nm, cf Ubaud Dicort : deferéncia ; consideracion ; veneracion ; « égard, v. regard » (v. TdF ‘respèt’).

En respècte de... : en consideracion de...

Al respècte de : en çò que concernís / relativament a / al regard de / en comparason de.

A repècte de , à l’égard de, par comparaison, comparativement à. (v. Ubaud Dicort e TdF)

Parlant per respècte, révérence parler (v. Ubaud Dicort e TdF), sauf votre respect (Azaïs).

respectiu, -iva : que concernís cada persona o cada causa en respècte de las autras.

Las posicions respectivas de dos astres.

respectivament adv : cadun en çò que lo concernís.

respectuós, -osa : deferent, -a ; convenable, -a.

Vos presenti mas salutacions respectuosas.

Demorar a una distància respectuosa.

respectuosament : amb deferéncia.

respèit nm : veire respièch, cf Ubaud Dicort

respeitar v (abs. Dicort) : v. respectar e respechar 2 (v. Alibert).

respelida nf : renaissença / reviscòl.

Faire de blat en respelida, semer du blé plusieurs années de suite dans le même terrain  (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘respelido’)

respelir (v. tr. e intr.) : ranimar / reviscolar ; tornar espelir.

respelir (se) : se desrevelhar / se reviscolar / s'animar.

respet : cordilh a cima de foet. (v. flisc 1)

respetar (v. intr.) : clacar / petar ; tornar petar.

respièch nm / respèit / respèch [los 2, veire respièch, cf Ubaud Dicort] : relambi / pausa / delai ; recapte / ajuda / ressorça / esper ; deferéncia / respècte v. respècte ; rèirevin (piqueta en l.p.)

Patís de dolors que li daissan pas cap de respièch.

Sens respièch : sens relambi / de contunh.

respiechar (abs. Dicort) : v. respectar. (v. respechar 2).

respilhar : « v intr, rejaillir en petit filet, v. regisclar » (v. TdF jos ‘respila’)

respilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit vent frais » TdF ‘repihoun’

respir nm, cf Ubaud Dicort : « respiration » TdF, « souffle, haleine » (Brun Glossari Oc-Fr)

respirable, -bla : que pòt èsser respirat, -ada.

respiracion : accion de respirar (t. a.)

Aquela novèla m'a copada la respiracion.

respiralh : alenador / bojal (obertura per renovelar l'aire d'una cava)

respirament nm (R. III, 176) : respiracion, « inhalation » TdF.

respirar (v. tr. e intr.) : alenar (aspirar e regetar l'aire per renovelar l'oxigèn e eliminar lo gas carbonic)

Respirar un aire resclaufit es pas brica agradiu.

Las plantas respiran tant plan coma los animals.

respiratiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « qui sert à respirer » TdF

respiratòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « respiratoire » (Rapin)

« resplandir » (fr.) : v. resplendir.

resplanir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, doler, corroyer du bois, v. aplanar » (v. TdF)

resplendença nf : fòrta luminositat ; brilhança, « éclat, lustre » TdF.

resplendent, -a : que resplendís / treslusent, -a.

resplendentament (abs. Dicort) : d'un biais resplendent.

resplendiment nm : resplendença. v. çaisús.

resplendir (v. intr.) : treslusir / escandilhar ; s'illuminar.

La nuèch resplendissiá de milanta estèlas.(l.p.)

Quand lo jove arribèt, la jove resplendiguèt.

resplendissent, -a adj : v. resplendent. (v. TdF jos ‘resplendènt’)

resplendor nf : lutz de quicòm que resplendís, « splendeur ; magnificence » TdF.

respols nm, cf Ubaud Dicort : « criblures, menus grains qui tombent du crible » TdF ‘respous’

respolsador nm, cf Ubaud Dicort : « machine pour respolsar ; uranoscope, poisson de mer » (v. TdF ‘respoussadou’)

respolsaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui renettoie le blé ; instrument pour épurer le grain, v. cernilhaire » (v. TdF ‘respoussaire’)

respolsar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, renettoyer le blé, le repasser au crible pour l’épurer parfaitement, v. cernilhar ; vanner, v. ventar » (v. TdF ‘respoussa’)

respompida nf, cf Ubaud Dicort : v. rebombida. (v. TdF jos ‘reboumbido’)

respompiment nm, cf Ubaud Dicort : v. rebombiment. (v. TdF jos ‘reboumbimen’)

respompir v, cf Ubaud Dicort : v. rebombir. (v. TdF jos ‘reboumbi’)

respompissent, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. rebombissent. (v. TdF jos ‘reboumbissènt’)

respondedor 1, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui doit répondre » (L. 325)

respondedor 2 nm : « répondeur téléphonique » (Fettuciari, Basic)

 

 

respondeire 1 (subs.) (Laus) : aplech automatic qu'enregistra un apèl de telefòn en cas d'abséncia de l'apelat. (v. respondedor 2)

Un respondeire de telefòn es vengut indispensable.

respondeire 2, -eira [~ -eiritz] n (v. Ubaud Dicort e TdF) : persona que se pòrta garanta de q.q.

respondent, -a adj e n : *interlocutor, -tritz (v. R. IV, 100 ‘interlocutori’; « répondant, -e » (Sèrras-Ess.).

respondre 1 / respóner [veire respondre, cf Ubaud Dicort] (v. tr. dir. o ind.) / respòner (abs. Dicort) : far responsa a ; objectar ; replicar ; garantir q.q. o quicòm ; afortir quicòm. 

Respondi totjorn a totas las letras.

A la tissa de totjorn respondre a sos parents.

Qué respondre a d'arguments aital ?

Me dises qu'ai tòrt, te respondi que non.

Respondi d'el de A a Z.

Respondi pas de res !

Foguèt plan moquet, vo'n respondi !

respondre 2 / respóner [veire respondre] (v. intr.) / respòner (abs. Dicort) : reagir ; èsser proporcionat a.

Ni per tustar a sa pòrta, respondiá pas.

Los frens del camion fòl avián pas respondut.

Aquela crompa que vòls far respond pas a res.

respondre (se) / respóner (se) [veire respondre (se)] v pron / respòner (se) (abs. Dicort) : far entendre un son alternativament ; èsser en rapòrt de simetria ; èsser en intima correspondéncia.

Dins una orquèstra los instruments se respondon.

Las doas torres d'aquel edifici se respondon pas.

Los perfums, las colors e los sons se respondon.

respons : cant de messa cantat alternativament pel còr e per un solista o una solista.

responsa : çò que l'òm ditz, çò que l'òm escriu o çò que l'òm fa per q.q. qu'a facha una demanda.

Far responsa a una letra.

responsabilitat nf : qualitat de q.q. de responsable ; obligacion de respondre de quicòm.

Los parents an la responsabilitat de lors mainatges.

responsabilizacion nf, cf Ubaud Dicort : « responsabilisation » (Rapin)

responsabilizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, responsabiliser » (Per Noste)

responsable, -bla : que deu respondre de sos actes ; qu'a la carga de quicòm.

Ministre responsable.

Responsable sindical.

responsièr nm  (v. Ubaud Dicort e TdF) : « livre liturgique contenant les répons » (L. 325)

responsiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « responsif, ive » TdF

respontir v, cf Ubaud Dicort : v. respotir 2. (v. TdF jos ‘repounti’)

resposc : regiscladura.

resposcadís : reflux ; andalhon del reflux. v. andalhon.

resposcadissa nf, cf Ubaud Dicort : (v. resposcadís)

resposcar (v. intr.) : regisclar ; repescar ; andalhonar. (v. TdF jos ‘respousca’)

resposquet : regiscladura pichona.

respòst nm, cf Ubaud Dicort : « réponse » (L. 325). (v. repòst).

respòsta (L. 325) : replica / rebecada. (v. repòsta)

respostar : v. respotir 1.

respotir 1 (Alibert) / repostar [ / respostar (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘respousta’)] (v. intr. e tr.) : respondre / replicar / rebecar.

respotir 2 v : « v intr, mentir doublement, mentir deux fois » TdF jos ‘repounti’

resquilha : grata (accion de prene quicòm sens pagar) ; accion de lançar las pèças de moneda cap al quilh per decidir qual jogarà primièr (lo pus prèp del quilh) v. quilh.

Aquel dròlle es un especialista de la resquilha.

resquilhada : contrapàs / limpada / escarlimpada ; accion de patinar sul glaç.

resquilhador : airal que i se limpa per accident ; airal que i se patina per temps de glaç.

resquilhaire, -aira [~ -airitz] n : patinaire, -a ; persona que s'engulha endacòm sens pagar ; persona que s'entorna sens pagar ; profitaire, -a en general.

resquilhament nm, cf Ubaud Dicort : v. resquilhatge. (v. Fettuciari)

resquilhant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « glissant, ante » TdF

resquilhanta nf, cf Ubaud Dicort : « gliissoire » TdF jos ‘resquihant’

resquilhar (v. intr.) : far un contrapàs / limpar / lisar ; èsser resquilhós ; laissar escapar un mot tròp lord ; s'enanar sens pagar.

Resquilhèt sus una pèl de banana e s'afrabèt.

Aquela davalada, l'ivèrn, l'òm i resquilha sovent.

Es pus fòrt qu'el, se pòt pas empachar de resquilhar.

resquilhatge : accion de resquilhar (t. a.), « glissement, patinage ; occasion profitable » (Fettuciari)

resquilheta : pichona pèira plana que l'òm fa rebombir sus l'aiga ; pèrdia al jòc ; airal per patinar.

Far de resquilheta : patinar ; far rebombir una pèira plana sus l'aiga ; se laissar resquilhar sul cuol ; s'enanar sens pagar.

resquilhon nm, cf Ubaud Dicort : « chemin glissant, glissoire » TdF jos ‘resquihoun’

resquilhós, -osa : que limpa / que lisa ; que patina.

Camin resquilhós.

Arrapalhon resquilhós.

resquit nm : regiscle / regiscladura / repesc / resposc (v. TdF jos ‘resquit’ e  v. Alibert) ; aquitament [v. requit].

resquitar (v. intr.) : regisclar / repescar / resposcar.

rèssa nf / ressèga (v. ressèga) : aplech o maquina amb una lama, un riban o un disc dentelats per debitar de fustam, de pèira, de metal...

Rèssa de menusièr, de fustièr, de mecanician...