requisicionar (v. tr.) : metre quicòm o q.q. a la disposicion de las autoritats per un servici public.

Foguèri requisicionat coma testimòni de l'accident.

requisicionari nm, cf Ubaud Dicort : « réquisitionnaire, soldat d’une réquisition » TdF

requisitòri : discors del procuraire de la Republica per demandar al jutge d'aplicar la lei a una persona colpabla ; discors per escrich claufit de repròchis contra q.q.

Lo requisitòri del procuraire foguèt adamantin.

requist, -a adj : rar, -a ; recercat, -ada ; preciós, -osa ; excellent, -a ; fòrt agradiu, -iva.

Plaser requist.

Sorire requist.

Persona requista.

Èsser de requista : èsser quicòm de recercat.

requista nf : demanda facha a una autoritat qu'a poder de decision ; sollicitacion / suplica.

Requistà (francizacion de Ric Estar airal mannat) [Requistar, cf Ubaud Dicort] : vilòta roergata (de Roergue, Occitània)

requistar (v. tr.) : recercar ; cercar a agradar.

requit nm, cf Ubaud Dicort / resquit  : aquitament ; « pour ‘rejaillissement’, v. resquit » (v. TdF ‘requit’).

requitar [ ~ requitiar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : far quiti, far quítia.

requitar [ ~ requitiar] (se) v pron : se tornar aquitar ; venir quiti, venir quítia ; se revenjar ; se refar.

res (pr. ind. ; negacion) : pas una sola causa, « négation qui s’emploie pour ren, rien, en Languedoc et Gascogne, et pour degun, personne, dans la vallée du Rhône et le Béarn ». (v. TdF)

I a pas res.

I a pas res de nòu.

Vesi pas res.

Vòli pas res.

Vòli pas res pus / voli pas res de mai.

Veni sens res.

Sens far res pus.

M'a pas facha res.

Val pas res per res.

En cas de res : en cas de quicòm.

Mai res : v. jos mai.

A res-non-còst : sens pagar res. (v. res-non-còst (a -))

resal [veire rasal, cf Ubaud Dicort] / rasal nm : malhum per carrejar lo fen sus l'esquina ; mena de filat de pesca.

Carrejava lo fen de las pendas amb un rasal.

rescaçada nf, cf Ubaud Dicort : (v. rescaçar)

« rescaçar » (rescaçar v) : v. recaçar.

rescalcir v, cf Ubaud Dicort : (v. escalcir)

rescalfant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « réchauffant, -e » (v. rescalfar)

rescalfar / rescalorir (v. tr.) : « réchauffer », tornar far calfar. (v. TdF ‘rescaufa’)

rescalfar (se) : sentir pas tant, sentir pas mai lo freg.

rescalfurar v, cf Ubaud Dicort : v. rescalfar. (v. TdF jos ‘rescaufa’)

rescalfatge nm, cf Ubaud Dicort : « réchauffage » (v. Fettuciari)

rescalorir v : v. rescalfar.

rescan : garbèla (mena de desca)

rescapar (v. intr. ind.) : escapar per azard a un malparat ; garir ; se'n tirar / se'n sortir (l.p.)

L'oncle Marin aviá rescapat a la guèrra grand.

Èva a rescapada al sidà : es estada garida del sidà.

rescaptar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tornar crompar ; recobrar ; garantir, « racheter, recouvrer ; rétablir, équiper, pourvoir, soigner ; marier ; t. de marine, voguer vers une station de pêche pour arriver des premiers et pouvoir choisir son poste » (v. TdF jos ‘recata 2’) (v. recaptar 2).

rescat nm, cf Ubaud Dicort : « rachat ; rançon » (Laus, Lagarde)

rescatar (recobrar) v, cf Ubaud Dicort (abs. Alibert) : v. rescaptar. (v. TdF jos ‘recata 2’).

rescaud nm : cendres caudas ; « réchaud » (Laus).

rescaudar (v. tr.) (abs. Dicort e TdF) : afrabar a causa de la granda calor.

Lo grand solelh de junh m'a rescaudada la civada.

rescaudar (se) v pron (v. Ubaud Dicort e TdF) : èsser afrabat per la granda calor ; se picar.

Froment rescaudat.

Vin rescaudat (vin picat)

rescaufar (non preconizat Dicort) : v. rescalfar.

rescision nf, cf Ubaud Dicort : « t. de droit, rescision » TdF

rescisòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « t. de droit, rescisoire » TdF

resclac nm, cf Ubaud Dicort : « éclat retentissant, v. resclantiment » (v. TdF jos ‘recla’)  

resclacadís nm (v. Ubaud Dicort, Alibert e TdF jos  ‘reclacadis’) : resclantida / resclantiment (bruch que clantís)

Aquel diable de resclacadís èra insuportable.

resclacar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort, Alibert ; e TdF jos  ‘reclaca’) : tornar clacar / clantir / resclantir / petardejar ; se repercutir (R. IV, 515).

resclansir (v. intr.) : repescar / regisclar.

resclantida nf / resclantiment (v. resclantiment) : accion de resclantir « éclat du son, sonorité, v. esclantida, rebombida » (v. TdF ‘resclantido’)

resclantiment nm : « retentissement éclatant, v. restontiment » (v. TdF)

resclantir (v. intr.) : far un bruch que petardeja ; amodar un son que s'esperlonga ; se repercutir (R. IV, 515).

La sala tota resclantissiá del son de las trompetas.

resclantissent, -a : que resclantís ; que se repercutís.

resclarir v, cf Ubaud Dicort : « v tr,  éclairer, donner du lustre, de l’éclat (vieux), v. enlusir » (v. TdF)

resclaufit 1, -ida adj : embarrat,-ada un brieu dins un airal umid e sens ventilacion.

resclaufit 2 (subs. m.) : sentor desagradiva de membre umid e sens ventilacion qu'es demorat tampat un brieu.

Aquela pèça sentís a resclaufit.

resclaure (v. tr.) : claure / embarrar.

resclausa : enclusa ; restanca ; sèrva.

 

 

resclausada : contengut d'una enclusa, d'una restanca, d'una sèrva ; fòrta ramada / brava pissada ; rosta / tanada.

Aviá tota una resclausada de polidas trochas.

Trapèt una resclausada que comptarà per una.

resclausaire nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -aira : persona que comanda una enclusa.

resclausar (v. tr. e intr.) : reténer quicòm dins una resclausa ; tornar emplenar una resclausa.

rescòla nf, cf Ubaud Dicort : « glissoire, v. resquilheta » (v. TdF)

Far le rescòla, glisser sur la glace (v. TdF)

rescolada nf, cf Ubaud Dicort : « glissade, v. resquilhada » (v. TdF)

rescolar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, glisser, v. resquilhar » (v. TdF)

« rescompassar » : v. recompassar.

rescondal [rescondalh] / rescondon nm, cf Ubaud Dicort : amagatal (airal per amagar o s'amagar). (v. TdF ‘rescoundal’)

rescondalha nf : frucha  amagada per de mainatges ; çò amagat en general, « action de cacher, de recéler » (v. Vayssier).

Far rescondalha, cacher. (v. Vaysier)

rescondalhar (abs. Dicort e TdF) (v. tr. e intr.) : amagar quicòm [v. rescondalha (far -)] ; jogar a l'amagat / a cutabòrlhe. v. cutabòrlhe o amagat 2.

rescondeire, -eira : persona qu'amaga quicòm.

rescondeta (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « en tapinois » TdF

rescondilhons 1 nm pl : v. rescondons 1.

rescondilhons (a -) 2 loc adv, cf Ubaud Dicort : « en cachette » (Alibert)

rescondon nm, cf Ubaud Dicort : « cachette, repaire » TdF. (v. rescondons)

rescondons 1 / rescondudons / rescondilhons nm pl : « cligne-musette ou cache-cache, jeu d’enfants. Tandis que l’un cligne les yeux, l’autre ou les autres se cachent et le premier se met ensuite à leur recherche » (Vayssier ‘rescoundóus 1’).

Far a rescondudons, jouer à cligne-musette, à cache-cache. (v. Vayssier)

rescondons (de -) 2 [ / a rescondons] loc adv, cf Ubaud Dicort / rescondilhons (de -) (v. rescondilhons (a -)) : a l'amagat [v. amagat 3] / al rescondut / a la resconduda.

rescondre (v. tr.) : amagar.

Rescondiá son argent jol matalàs.

rescondre (se) : s'amagar ; jogar a cutabòrlhe.

Se rescondèt darrièr la paret.

resconduda nf, cf Ubaud Dicort : « cache ; trésor enfoui » TdF

De resconduda¸ en cachette (TdF)

rescondudament adv, cf Ubaud Dicort : « en secret » (L. 324)

rescondudons nm pl : v. rescondons 1.

rescondudons (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : v. jos rescondons 2.

rescondut, -uda (< rescondre) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « caché, ée » TdF jos ‘rescoundre’

rescontrada nf, cf Ubaud Dicort : « rencontre, v. rescontre plus usité » (v. TdF)

« rescontrar » (rescontrar v) e derivats. v. encontrar e rencontrar. (v. Ubaud Dicort)

rescontre / rencontre nm, cf Ubaud Dicort : « rencontre ; hasard, conjoncture, occasion » (v. TdF jos ‘rescontre’). (v. encontre 1).

rescórrer (abs. Dicort) (v. tr. ind.) : aver recors a q.q. per li demandar ajuda ; far apèl a quicòm per se tirar d'un malparat. (v. recórrer)

Soi estat plan content de rescórrer a tu.

Rescórrer a la fòrça, a la rusa...

rescós, -ossa (abs. Dicort) : p.p. de rescórrer. (v. recorregut)

rescossa nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « rescousse (vieux), v. ajuda, recarga » (v. TdF)

A la rescossa (R. III, 156) : al socors.

Sonar a la rescossa.

Anar a la rescossa.

Venir a la rescossa.

rescòst, -a adj (R. III, 154) : amagat, -ada, « retiré, ée » TdF ‘rescos’

Endrech rescòst, lieu caché. (v. TdF)

Pèira rescòsta, jeu du furet. (v. Ubaud Dicort e TdF)

rescòst (de -) / a las rescòstas loc adv : a l'amagat / de rescondons.

rescostièira : amagatal de frucha dins la tèrra.

rescrich nm, cf Ubaud Dicort : v. rescrit.

rescridar : (v. tr. e intr.) : tornar cridar quicòm ; tornar cridar

rescridar (se) : s'exclamar.

Se rescridèt que podiá pas pagar aquela soma.

rescrit [veire rescrich, cf Ubaud Dicort] nm : responsa escricha del Papa sus una question de governament o de disciplina de la Glèisa.

rescriure (v. tr. ) : tornar escriure.

rese nm : pat / lagast / gorgolin. v. gorgolin.

reseccion nf : accion o resulta de trencar, de copar.

Reseccion cirurgicala.

resedà (un) [reseda nf, cf Ubaud Dicort] (plt.) (del lat.) : (Reseda odorata) (R. alba) (R. glauca) ; (R. Jacquini) ; (R. lutea) (R. Luteola) ; (R. Phyteuma)

« resémer » (resémer v) : v. redémer.

resenda : rèstas d'una culhida.

resensar v, cf Ubaud Dicort : « rincer, laver, nettoyer » (R. V, 90)

resèrva : accion de reservar ; provisions ; rèirebotiga (airal que i se reclaman las provisions) ; çò reservat / çò privat ; ciutadans que son pas pus soldats , mas que o pòdon tornar èsser ; airal servat pels indigènas d'un país conquistat ; moderacion / discrecion ; objeccion / restriccion.

Resèrva de provisions.

Resèrva d'energia.

Vai-me quèrre d'aranges dins la resèrva.

Òbras que fan partida de la resèrva d'un musèu.

Oficièr de resèrva.

Resèrvas indianas d'America.

Luciana es totjorn estada d'una resèrva remirabla.

Far de resèrvas.

Demorar sus la resèrva.

Jos tota resèrva.

Admiracion sens resèrva.

reservable, -bla : que pòt èsser reservat, -ada.

reservacion : accion de reténer una plaça endacòm (t. a.) ; privilègi del Papa que se resèrva d'unas nominacions.

Ai facha una reservacion pel traïn de Bordèu.

reservadament (abs. Dicort) : amb resèrva.