representatiu, -iva (R. III, 197) : que representa tot un ensemble ; que representa lo tipe de tota una categoria.

Un escapolon representatiu de tota la populacion.

Lo berret es representatiu mai que mai del Bearnés.

representativitat nf, cf Ubaud Dicort : « représentativité » (Rapin)

representativament : d'un biais representatiu.

repressible, -bla (Laus ; abs. Dicort) : que pòt èsser reprimit, -ida, « répressible » (v. Rapin).

repression : accion de reprimir ; castic / punicion.

repressiu, iva : fach, -a per reprimir.

An estipuladas fòrça leis de mai en mai repressivas.

represtar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, reprêter » TdF

reprim : redalh / reviure (segonda, tresena o quatrena copa) ; recolum (bren menut)

reprimar (v. tr.) : aplanar la tèrra d'un òrt ; tornar trabalhar la tèrra d'una faissa.

reprimenda nf, cf Ubaud Dicort : « réprimande, v. castic, remostrança » (v. TdF)

reprimendar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, réprimander, v. charpar 1, reprene » (v. TdF). « reprimendar » (fr.) : v. corroçar.

reprimir (v. tr.) : mestrejar / dominar ; estofar (s.f.)

S'esperforçèt de reprimir sa granda colèra.

La revòlta es dins lo sang que foguèt reprimida.

reprochable, -bla : que pòt o que deu èsser reprochat, -ada.

repròchament nm, cf Ubaud Dicort : « action de reprocher » TdF ‘reprouchamen’

reprochar (v. tr. e intr.) : blaimar / trobar a dire a quicòm o a q.q. ; criticar ; donar d'agrors ; far rotar.

Me reprochava d'èsser estat un temps païsan.

Cal pas jamai reprochar a degun sa naissença.

Me reprochèt mai d'un còp d'escriure en occitan.

Los cogombres me repròchan, mas i pòdi pas res.

repròchi nm : blaime ; semonsa ; remòrs.

Se meritar de repròchis.

Far de repròchis a q.q.

Repròchis de consciéncia.

Repròchis d'estomac.

reproduccion : accion de reprodusir o de se reprodusir.

reproductibilitat nf : qualitat de çò reprodusible.

reproductible, -a adj, cf Ubaud Dicort : « reproductible » (Rapin)

reproductiu, -iva : que servís a reprodusir.

reproductor, -tritz adj e nm : persona o maquina que reprodusís.

reproduire v : v. reprodusir.

reprodusible, -a (abs. Dicort) : que pòt èsser reprodusit, -ida. (v. reproductible)

reprodusir / reproduire (v. tr.) : copiar ; imitar.

Aquel artista vòl reprodusir la Monà Lisà.

Una bona fotocopiaira reprodusís plan l'original.

reprodusir / reproduire (se) : se repetir ; repullar / tornar créisser ; donar naissença a quicòm de sa pròpria mena.

Las meteissas errors se reprodusisson sovent.

Son càncer que cresiá plan garit se reprodusiguèt.

Un muòl se pòt pas reprodusir.

L'èrba d'agram se reprodusís aisidament.

reprografia : ensemble de tecnicas per reprodusir un document.

reprografiar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, reprographier » (Per Noste, Rapin)

reprografic, -a : relatiu, -iva a la reprografia.

reprograficament : per reprografia.

reprogramacion : programacion novèla.

reprogramar (v. tr.) : tornar programar.

reprovable, -bla : que pòt o deu èsser reprovat, -ada.

reprovacion : condemnacion.

reprovada nf, cf Ubaud Dicort : (v. reprovar)

reprovador, -airitz (abs. Dicort) : que reprova / que condemna. (v. reprovator)

reprovar (v. tr.) (L. 324) : blaimar ; criticar ; condemnar (t. a.) ; desconéisser.

D'unes actes son reprovats per la morala.

Lo drech a la vida dels fanfanhons es reprovat.

reprovator, -tritz adj, cf Ubaud Dicort : « réprobateur, -trice » (Fettuciari)

reprovèrbi nm, cf Ubaud Dicort : v. provèrbi. (v. TdF jos ‘prouvèrbi’)

reps nm, cf Ubaud Dicort : « reps » (Rapin, Laus)

reptacion : mòde de desplaçament dels reptils.

reptar (v. intr.) (R. V, 87) (abs. Dicort) : se desplaçar sul ventre, « ramper » (Laus).

reptil : animal que se rebala sul ventre.

Sèrps, tartugas, clavetas, crocodils... son de reptils.

reptilian, -a : relatiu, -iva als reptils.

republica : forma de govèrnament que lo pòble i es representat per de personas eligidas per el.

republican, -a adj e n : adèpte, -a de la republica.

Los Occitans sèm pus republicans que la Republica.

republicanisme nm, cf Ubaud Dicort : « républicanisme » TdF

 

 

republicassa nf, cf Ubaud Dicort : « mauvaise république, république maudite » TdF

republiqueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite république » TdF

repudiacion : accion o resulta de repudiar quicòm o q.q.

repudiar (v. tr.) : rejetar.

Dins d'unes païses, repudiar sa femna es permés.

Repudiar la nacionalitat francesa.

repudiatòri, -òria adj : « répudiatoire »

Una procedura repudiatòria.

repugnança [repugnància, cf Ubaud Dicort (R. IV, 669)] nf : fastic / desgost / òdi / aversion.

Ai de repugnança per l'òli de fetge de merluça.

repugnant, -a : enfècte, -a ; descorós, -osa ; afrós, -osa.

Sentor repugnanta.

Trabalh repugnant.

Aquela persona a una mentalitat repugnanta.

repugnar 1 (v. tr. ind.) (R. IV, 669) : èsser bravament desplasent ; aver fòrça desplaser a far quicòm.

Son biais de far repugna a tot lo vilatge.

Repugnava a metre son nas aquí ont cal pas.

repugnar 2 (v. impers.) :

Me repugna de vo'n parlar, il me répugne de .... (v. TdF jos ‘repugna’)

« repujar » v : v. repojar.

repullar (v. intr.) : tornar nàisser ; tornar créisser.

Quita pas, l'èrba d'agram, de repullar.

repullular (v. tr.) : tornar pullular.

Lo peissum repullula dins aquel estanh.

repulsion : repugnança fòrta per q.q. o per quicòm.

Ai una brava repulsion pel centralisme de París.

repulsiu, -iva : qu'a una fòrça de repulsion.

Fòrça repulsiva de l'òli per l'aiga.

repurgar (non preconizat Dicort) : v. reporgar.

reputacion (R. V, 87) : estima / renom.

Aquel ostal a pas una bona reputacion.

Sa reputacion es pas pus de far.

reputar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, réputer, présumer, croire » TdF

reputat, -ada : qu'a bona reputacion / qu'a bon renom.

requerement nm, cf Ubaud Dicort : « demande, requête » (L. 324)

requeréncia [requerença] nf, cf Ubaud Dicort : accion de requerir.

requerent, -a adj e n : persona que requerís quicòm.

requerir / requèrre / requesir [los 2, veire requerir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : demandar ; exigir ; sollicitar ; reclamar en justícia.

L'estudi d'aquel cas requerís tota mon atencion.

Al nom de la justícia requerissi una responsa.

Requerir una ajuda a l'edicion.

Ai l'onor de requerir l'aplicacion de tota la lei.

Requerir dos meses de preson pel condemnat.

Vos requerissi de far paréisser aquela rectificacion.

requerit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « v tr, requis, ise, recherché, ée » TdF jos ‘requeri’

requèsta : demanda / sollicitacion / suplica / suplicacion

requestar v, cf Ubaud Dicort : v. requistar. (v. TdF jos ‘requista’)

requet nm, cf Ubaud Dicort (v. rèc) : « petit ruisseau, v. riusset » (v. TdF)

requiem (lat.) [requièm] nm : pregària de la Glèisa catolica per un defuntat.

Messa de « requiem » : messa pels defuntats.

requiescant in pace (lat.) que repausen en patz !

requiescat in pace (lat.) : que repause en patz !

requilh nm : « t. de jeu de quilles, de palet ou de bouchon » :

Al requilh ! : de tornar començar ! (v. TdF ‘requil’)

requilhar (v. tr. ) : tornar quilhar ; tornar començar.

« requin » (fr.) : v. verdon.

requincar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, redresser, retaper, v. requinquilhar plus usité » (v. TdF). « requincar » (fr.) : v. requinquilhar.

requinquet nm, cf Ubaud Dicort : « petit retour ou crochet formé par l’extrémité de l’un des côtés du gangui (filet de pêche) ; sorte de drap léger, v. droguet » (v. TdF)

requinqueta nf, cf Ubaud Dicort : « t. de pêche, nom d’un des compartiments d’une bourdigue, espace rond qui se trouve vers le milieu » TdF

requinquilh (abs. Dicort) (e non pas «  riquiqui ») : gota d'aigardent sus un sucre ; tot çò que requinquilha en general. (v. requinquin)

Auriái plan besonh d'un brave requinquilh.

requinquilhar (v. tr.) : reviscolar / restablir.

Requinquilhar ven de l'occitan vièlh. (L. 312)

Aquela prandièira m'a requinquilhat.

requinquilhar (se) : se reviscolar / se restablir.

Tròbi que s'es plan requinquilhada.

requinquin nm, cf Ubaud Dicort : « le petit doigt, v. nanet ; eau-de-vie qu’on prend après le repas, rogomme ; sorte de cri de joie » TdF

requint (arc.) : ancian drech. (v. TdF)

requisicion : accion o resulta de requisicionar.

Ordonèron la requisicion dels ostals inocupats.