|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
repetenaire [ ~ repetnaire], -aira n, cf Ubaud Dicort : persona que quita pas de reguitnar ; que petna ; que reguitna ; que se rebèla ; que repotèga. repetenar [ ~ repetnar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : petnar de colèra ; trepejar d'impaciéncia ; repetingar v. pus luènh ; cremar en petonejant ; petejar (far de belugas que menan bruch) ; repotegar ; quitar pas de tornar far los meteisses repròchis ; reguitnar / se rebelar ; repotegar. A lo fuòc endacòm, que quita pas de repetenar ! La lenha verda crèma en repetenant. D'unes vins repetenan quand lo tap ven de sautar. Es una brava ipotèca, que repetena de contunh ! repetenat, -ada (Alibert ; abs. Dicort) / repetelat, -ada adj : rebombèl, -a / replet, -a. Una persona repetenada. Un ventre repetenat. repetenejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. repetenaire. (v. TdF jos ‘repetenaire’) repetenejar v, cf Ubaud Dicort : v. repetenar. (v. TdF jos ‘repetena’) repetet nm, cf Ubaud Dicort : v. repetum. (v. TdF jos ‘repetun’) repeticion : represa de çò ja dich ; accion de tornar far çò meteis ; lecçon d'un ensenhaire represa per un repetidor ; sesilha de trabalh que i s'estúdia una òbra musicala, dramatica, coregrafica... Res de plus alassant que la repeticion de çò ja dich ! La repeticion amòda las abituds. Balhar de repeticions es lo trabalh d'un repetitor. Repeticion generala : repeticion darrièira. repetidor (v. TdF), -a (abs. Dicort) : doblet de repeteire, -a. v. repeteire e repetitor. Un repetidor balha de lecçons particulièiras. repetièira nf, cf Ubaud Dicort : « dicton populaire qui consiste à répéter rapidement ce qu’un autre a dit » TdF repetièr, -ièira n (v. Ubaud Dicort e TdF) : revendeire,-a de frucha e de legums. Bramar coma un repetièr, coma una repetièira. repetilha : repais d'endeman de nòças ; ressopet / repaisson. Aquela repetilha podiá pas tombar melhor ! repetilhar (abs. Dicort) : doblet de petilhar. v. petilhar. D'uèlhs repetilhaires : d'uèlhs beluguejaires. repetinga nf, cf Ubaud Dicort : (v. repetingar) repetingar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, piétiner, trépigner, crépiter, gambader, cabrioler, bondir » (v. Alibert, Laus) (v. TdF jos ‘repetena’). repetir (v. tr.) : tornar dire ; mentir doblament Aver repetit : aver mentit dos còps. repetitiu, -iva : que se repetís. Trabalh repetitiu d'una cadena de fabricacion. Lo rap es basat sus un metòde repetitiu. repetitor, -tritz n, cf Ubaud Dicort : forma sabenta de repetidor, -a. repetnada (L. 323) [ ~ repetenada] nf : petnada novèla ; reguitnada / espingada. repetnaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. repetenaire. repetnant, -a (abs. Dicort e TdF) : reguitnant, -a (que torna petnar / que torna reguitnar) repetnar (L. 323) [ ~ repetenar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : tornar petnar ; petnar ; reguitnar. Aquela vaca pètna e repètna quand ne vira. repeton nm, cf Ubaud Dicort : « petit homme remuant, indocile » TdF repetonejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, piétiner, trépigner d’impatience ou de colère ; gambader, en parlant des jeunes animaux ; crépiter ; bougonner » TdF repetum nm : resclantiment que se repetís ; bramadissa, « mauvaise humeur » TdF. repic : tornada / refranh (R. III, 388). Exemple : « Se canta que cante, / canta pas per ieu ; / canta per m'amiga / qu'es plan luènh de ieu » repicada : repeticion d'una sonariá de campanas, de relòtge, de pendula ; lo segond de la messa grand. Quand ai ausida picar una ora, espèri la repicada. repicador nm, cf Ubaud Dicort / repiquet : aplech de tonelièr per religar sas barricas (v. TdF ‘repicadou’) ; clas / finida / raida / òrda / batsenh / tòcasenh [v. repiquet]. Cada repicador es un rapèl de çò que nos espèra. repicar (v. tr. e intr.) : tornar picar (sonar) ; sonar lo segond de la messa grand ; tornar reprene lo repic ; replicar ; « rebattre » TdF. Un pauc totas las pendulas repican. Afanem-nos, que lo segond de la messa repica ! Anem, ensemble, repicatz « Se canta que cante » ! N'avèm un confle de t'entendre totjorn repicar ! Repicar los cercles, resserrer les cercles (du tonneau). (v. Carrasco) repicotar (se) v (v. Ubaud Dicort) : « se tacher (se dit quand le blé est trop mûr et que les barbes se retournent) » (Carrasco) repiela nf, cf Ubaud Dicort : v. repieuga. repièr, -ièira adj (abs. Dicort) : bestial qu'a la tissa de manjar lo linge. (v. rapièr) Vaca repièira : vaca que manja la farda (lo linge) Ase repièr, buòu repièr, moton repièr, feda repièira. repieuga / repiela nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cambe qu'es pas de flor. repimpar (se) : se tornar pimpar ; se requinquilhar.
|
|
repimparrar : « v tr, réparer la toilette, rhabiller » TdF repimparrar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’attifer de nouveau » (v. TdF jos ‘repimparra’) repimpet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « nf, femme coquette [v. repimpar (se)], en style badin » (v. Palay) repimpinada nf, cf Ubaud Dicort : « gribouillette, v. rapilha ; gaspillage ; batterie, rixe » (v. TdF) Getar a la repimpinada, jeter à la volée (v. TdF) repinça : plec de far o fach a una estòfa. repinçar (v. tr.) : « faire une pince à un habit trop ample ; resserrer » (v. TdF ‘repinsa’) ; tornar pinçar. repincelar v, cf Ubaud Dicort : (v. pincelar) repintar (v. tr.) : tornar pintar (pénher) repipilhar (se) (non preconizat Dicort) : doblet de se repapilhar. repiquet nm / repicador (v. repicador) (los 2, Alibert) : « petit carillon » ; finida / clas / òrda / batsenh... (v. TdF repiquet’) Cada repiquet es un rapèl de çò que nos espèra. (v. jos repicador) repissar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, rejaillir, jaillir de côté, dans une fausse direction » TdF repitolar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, répétailler ; repasser, raccommoder, v. ressègre » (v. TdF jos ‘repetouia’) repiutar (v. intr.) : tornar piutar. replaçar (v. tr.) : tornar plaçar. replanar (v. tr.) : tornar aplanar ; nivelar / egalejar. replanat nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -ada : airal aplanat. replanatge : accion de replanar t. a çaisús. replanièr : puèg mai o mens planièr. replantacion : accion de tornar plantar. replantar (v. tr.) : tornar plantar. replastrar (v. tr.) : tornar plastrar. replastratge : accion de tornar plastrar. replec : plec doble ; recul volontari d'un còrs de tropa. replecion (R. IV, 571) : estat d'un organ qu'es plen. Replecion de l'estomac. replegament nm, cf Ubaud Dicort : « repliement » (Rapin) replegar (v. tr.) : tornar plegar. O replegui tot ? replet (L. 323) [replèt, cf Ubaud Dicort], -a adj : patofle, -a / rebombèl, -a / repetenat, -ada. repletiu, -iva (t. tecn. de med.) : que servís a emplenar. Terapeutica repletiva. replica : repartida ; responsa brutala ; discussion ; çò qu'un actor deu dire quand un autre a acabat de parlar ; reproduccion. Aver la replica facila. Una replica fissaira. Ta tissa de replicar m'agrada pas gaire. Lo paure actor a oblidada sa replica. Una replica de la plaça del Capitòli de Tolosa. replicacion nf, cf Ubaud Dicort : « (biol.) réplication » (Per Noste) replicaire, -aira [~ -airitz] (adj. e subs.) : persona que replica. Replicaire o es totjorn estat mai o mens. replicar (v. tr. e intr.) : respondre amb a propaus ; respondre / contestar. A pas jamai pogut se reténer de replicar lordament. replicatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « t. sc., réduplicatif, réitératif, ive » TdF « replomar » v : v. replumar. replorar (v. intr.) : tornar plorar. replòure (v. impers.) : tornar plòure. replumar : tornar plumar ; s'engaginar (cambiar de pluma) ; magencar. Cal replumar lo pel folet d'un pol o lo rabastinar. Quand las galinas se repluman pònon pas. Replumar un tèrme : magencar una randa. repoblador, -airitz (abs. Dicort) : que repòbla. L'immigracion es repoblairitz. repoblament [repòblament] nm : accion de repoblar o de se repoblar. repoblar (v. tr.) : tornar poblar (v. R. IV, 579 - L. 299) repoblar (se) : se tornar poblar. repochinaire, aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui regimbe sans cesse, mécontent, ente, inquiet, ète » TdF jos ‘repetanaire’ repochinar v, cf Ubaud Dicort : v repotinar. repoda (f.) : arbre que l'òm recura totes los tres o quatre ans. repodar (v. tr.) : tornar podar. repofadet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « diminutif de repofat » (Vayssier) repofador nm, cf Ubaud Dicort : v. repossador. (v. TdF jos ‘repoussadou’) « repofar » (repofar v (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘reboufa’)) : v. rebofar. repofat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « rebondi, replet, rondelet » (Vayssier). (v. rebofet) repojament : accion de tornar bastir quicòm en refasent las fondacions. repojar (v. tr. e intr.) : tornar quilhar / tornar bastir en tornant far las fondacions. repolicar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, remettre en vigueur, en bon état, refaire » TdF repolir (v. tr.) : tornar polir. repols : doblet de repós. v. repós. repompar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, repomper » (Sèrras-Ess.) |
|
|
|
|
|
|