repetenaire [ ~ repetnaire], -aira n, cf Ubaud Dicort : persona que quita pas de reguitnar ; que petna ; que reguitna ; que se rebèla ; que repotèga.

repetenar [ ~ repetnar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : petnar de colèra ; trepejar d'impaciéncia ; repetingar v. pus luènh ; cremar en petonejant ; petejar (far de belugas que menan bruch) ; repotegar ; quitar pas de tornar far los meteisses repròchis ; reguitnar / se rebelar ; repotegar.

A lo fuòc endacòm, que quita pas de repetenar !

La lenha verda crèma en repetenant.

D'unes vins repetenan quand lo tap ven de sautar.

Es una brava ipotèca, que repetena de contunh !

repetenat, -ada (Alibert ; abs. Dicort) / repetelat, -ada adj : rebombèl, -a / replet, -a.

Una persona repetenada.

Un ventre repetenat.

repetenejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. repetenaire. (v. TdF jos ‘repetenaire’)

repetenejar v, cf Ubaud Dicort  : v. repetenar. (v. TdF jos ‘repetena’)

repetet nm, cf Ubaud Dicort : v. repetum. (v. TdF jos ‘repetun’)

repeticion : represa de çò ja dich ; accion de tornar far çò meteis ; lecçon d'un ensenhaire represa per un repetidor ; sesilha de trabalh que i s'estúdia una òbra musicala, dramatica, coregrafica...

Res de plus alassant que la repeticion de çò ja dich !

La repeticion amòda las abituds.

Balhar de repeticions es lo trabalh d'un repetitor.

Repeticion generala : repeticion darrièira.

repetidor (v. TdF), -a (abs. Dicort) : doblet de repeteire, -a. v. repeteire e repetitor.

Un repetidor balha de lecçons particulièiras.

repetièira nf, cf Ubaud Dicort : « dicton populaire qui consiste à répéter rapidement ce qu’un autre a dit » TdF

repetièr, -ièira n (v. Ubaud Dicort e TdF) : revendeire,-a de frucha e de legums.

Bramar coma un repetièr, coma una repetièira.

repetilha : repais d'endeman de nòças ; ressopet / repaisson.

Aquela repetilha podiá pas tombar melhor !

repetilhar (abs. Dicort) : doblet de petilhar. v. petilhar.

D'uèlhs repetilhaires : d'uèlhs beluguejaires.

repetinga nf, cf Ubaud Dicort : (v. repetingar)

repetingar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, piétiner, trépigner, crépiter, gambader, cabrioler, bondir » (v. Alibert, Laus) (v. TdF jos ‘repetena’).

repetir (v. tr.) : tornar dire ; mentir doblament

Aver repetit : aver mentit dos còps.

repetitiu, -iva : que se repetís.

Trabalh repetitiu d'una cadena de fabricacion.

Lo rap es basat sus un metòde repetitiu.

repetitor, -tritz n, cf Ubaud Dicort : forma sabenta de repetidor, -a.

repetnada (L. 323) [ ~ repetenada] nf : petnada novèla ; reguitnada / espingada.

repetnaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. repetenaire.

repetnant, -a (abs. Dicort e TdF) : reguitnant, -a (que torna petnar / que torna reguitnar)

repetnar (L. 323) [ ~ repetenar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : tornar petnar ; petnar ; reguitnar.

Aquela vaca pètna e repètna quand ne vira.

repeton nm, cf Ubaud Dicort : « petit homme remuant, indocile » TdF

repetonejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, piétiner, trépigner d’impatience ou de colère ; gambader, en parlant des jeunes animaux ; crépiter ; bougonner » TdF

repetum nm : resclantiment que se repetís ; bramadissa, « mauvaise humeur » TdF.

repic : tornada / refranh (R. III, 388).

« Se canta que cante,

canta pas per ieu ;

canta per m'amiga

qu'es plan luènh de ieu »

repicada : repeticion d'una sonariá de campanas, de relòtge, de pendula ; lo segond de la messa grand.

Quand ai ausida picar una ora, espèri la repicada.

repicador nm, cf Ubaud Dicort / repiquet : aplech de tonelièr per religar sas barricas (v. TdF ‘repicadou’; clas / finida / raida / òrda / batsenh / tòcasenh [v. repiquet].

Cada repicador es un rapèl de çò que nos espèra.

repicar (v. tr. e intr.) : tornar picar (sonar) ; sonar lo segond de la messa grand ; tornar reprene lo repic ; replicar ; « rebattre » TdF.

Un pauc totas las pendulas repican.

Afanem-nos, que lo segond de la messa repica !

Anem, ensemble, repicatz « Se canta que cante » !

N'avèm un confle de t'entendre totjorn repicar !

Repicar los cercles, resserrer les cercles (du tonneau). (v. Carrasco)

repicotar (se) v (v. Ubaud Dicort) : « se tacher (se dit quand le blé est trop mûr et que les barbes se retournent) » (Carrasco)

repiela nf, cf Ubaud Dicort : v. repieuga.

repièr, -ièira adj (abs. Dicort) : bestial qu'a la tissa de manjar lo linge. (v. rapièr)

Vaca repièira : vaca que manja la farda (lo linge)

Ase repièr, buòu repièr, moton repièr, feda repièira.

repieuga / repiela nf  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cambe qu'es pas de flor.

repimpar (se) : se tornar pimpar ; se requinquilhar.

 

 

repimparrar : « v tr, réparer la toilette, rhabiller » TdF

repimparrar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « s’attifer de nouveau » (v. TdF jos ‘repimparra’)

repimpet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « nf, femme coquette [v. repimpar (se)], en style badin » (v. Palay)

repimpinada nf, cf Ubaud Dicort : « gribouillette, v. rapilha ; gaspillage ; batterie, rixe » (v. TdF)

Getar a la repimpinada, jeter à la volée (v. TdF)

repinça : plec de far o fach a una estòfa.

repinçar (v. tr.) : « faire une pince à un habit trop ample ; resserrer » (v. TdF ‘repinsa’) ; tornar pinçar.

repincelar v, cf Ubaud Dicort : (v. pincelar)

repintar (v. tr.) : tornar pintar (pénher)

repipilhar (se) (non preconizat Dicort) : doblet de se repapilhar.

repiquet nm / repicador (v. repicador) (los 2, Alibert) : « petit carillon » ; finida / clas / òrda / batsenh... (v. TdF repiquet’)

Cada repiquet es un rapèl de çò que nos espèra. (v. jos repicador)

repissar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, rejaillir, jaillir de côté, dans une fausse direction » TdF

repitolar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, répétailler ; repasser, raccommoder, v. ressègre » (v. TdF jos ‘repetouia’)

repiutar (v. intr.) : tornar piutar.

replaçar (v. tr.) : tornar plaçar.

replanar (v. tr.) : tornar aplanar ; nivelar / egalejar.

replanat nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -ada : airal aplanat.

replanatge : accion de replanar t. a çaisús.

replanièr : puèg mai o mens planièr.

replantacion : accion de tornar plantar.

replantar (v. tr.) : tornar plantar.

replastrar (v. tr.) : tornar plastrar.

replastratge : accion de tornar plastrar.

replec : plec doble ; recul volontari d'un còrs de tropa.

replecion (R. IV, 571) : estat d'un organ qu'es plen.

Replecion de l'estomac.

replegament nm, cf Ubaud Dicort : « repliement » (Rapin)

replegar (v. tr.) : tornar plegar.

O replegui tot ?

replet (L. 323) [replèt, cf Ubaud Dicort], -a adj : patofle, -a / rebombèl, -a / repetenat, -ada.

repletiu, -iva (t. tecn. de med.) : que servís a emplenar.

Terapeutica repletiva.

replica : repartida ; responsa brutala ; discussion ; çò qu'un actor deu dire quand un autre a acabat de parlar ; reproduccion.

Aver la replica facila.

Una replica fissaira.

Ta tissa de replicar m'agrada pas gaire.

Lo paure actor a oblidada sa replica.

Una replica de la plaça del Capitòli de Tolosa.

replicacion nf, cf Ubaud Dicort : « (biol.) réplication » (Per Noste)

replicaire, -aira [~ -airitz] (adj. e subs.) : persona que replica.

Replicaire o es totjorn estat mai o mens.

replicar (v. tr. e intr.) : respondre amb a propaus ; respondre / contestar.

A pas jamai pogut se reténer de replicar lordament.

replicatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « t. sc., réduplicatif, réitératif, ive » TdF

« replomar » : v. replumar.

replorar (v. intr.) : tornar plorar.

replòure (v. impers.) : tornar plòure.

replumar : tornar plumar ; s'engaginar (cambiar de pluma) ; magencar.

Cal replumar lo pel folet d'un pol o lo rabastinar.

Quand las galinas se repluman pònon pas.

Replumar un tèrme : magencar una randa.

repoblador, -airitz (abs. Dicort) : que repòbla.

L'immigracion es repoblairitz.

repoblament [repòblament] nm : accion de repoblar o de se repoblar.

repoblar (v. tr.) : tornar poblar (v. R. IV, 579 - L. 299)

repoblar (se) : se tornar poblar.

repochinaire, aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui regimbe sans cesse, mécontent, ente, inquiet, ète » TdF jos ‘repetanaire’

repochinar v, cf Ubaud Dicort : v repotinar.

repoda (f.) : arbre que l'òm recura totes los tres o quatre ans.

repodar (v. tr.) : tornar podar.

repofadet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « diminutif de repofat » (Vayssier)

repofador nm, cf Ubaud Dicort : v. repossador. (v. TdF jos ‘repoussadou’)

« repofar » (repofar v (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘reboufa’)) : v. rebofar.

repofat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « rebondi, replet, rondelet » (Vayssier). (v. rebofet)

repojament : accion de tornar bastir quicòm en refasent las fondacions.

repojar (v. tr. e intr.) : tornar quilhar / tornar bastir en tornant far las fondacions.

repolicar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, remettre en vigueur, en bon état, refaire » TdF

repolir (v. tr.) : tornar polir.

repols : doblet de repós. v. repós.

repompar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, repomper » (Sèrras-Ess.)