rentalha nf sing : rens en general, « les reins » (Alibert).

« rentièr, -ièira » (fr.) : v. rendièr.

rentrach, -a adj, cf Ubaud Dicort : « rentrait, aite » (v. rentraire 2)

rentrada nf, cf Ubaud Dicort : « (retour en un lieu ; reprise des fonctions, des activités) rentrée » (Per Noste). (v. rentrar 2 e rintrada)

rentradura nf, cf Ubaud Dicort : « rentraiture, v. sarcidura » (v. TdF)

rentraire 1, -aira (adj.) (abs. Dicort e TdF) : utilizat, -ada per rentraire / rentrar.

Agulha rentraira : agulha gròssa per rentraire.

rentraire 2 / rentrar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : cordurar fin, que cap de punt se veja pas, « rentraire » (v. Azaïs) ; (per antifrasi o per confusion) : cordurar gròs / sanar / sarcir / orjolar / ressarcir.

Rentrar es utilizat en Roergue, en Albigés e Erau.

rentrant, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « rentrant, -e » (Palay). (v. intrant 2)

rentrar 1 : v. rentraire 2.

rentrar 2 v (v. rentrada) : « v intr, (entrer de nouveau) rentrer » (Per Noste) . (v. rintrar 1)

renut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « pleurnicheur, hargneux, euse, v renós » (v. TdF)

renvèrs : avèrs / envèrs / ubac (costat qu'agacha lo nòrd)

renviar (v. tr.) : tornar enviar / remandar. v. remandar.

Se faguèt renviar de totas las escòlas.

REO- : forma prefixada del grèc rheòs (corrent)

reobasa : intensitat minimala que deu aver un corrent electric per amodar una estimulacion.

reobertura : accion o resulta de tornar obrir.

reobrir (v. tr.) : tornar obrir.

reocupacion : accion o resulta de tornar ocupar.

reocupar (v. tr.) : tornar ocupar.

reofil, -a : que pòt resistir a un corrent d'aiga de mercé un còrs aplatit o de ventosas.

reofòr : fial (fil) conductor metallic que serà traversat per un corrent electric.

reograf : aparelh per enregistrar graficament las variacions d'intensitat d'un corrent electric.

reografia : mesura de las variacions d'intensitat d'un corrent.

reològ, -a : especialista (m. e f.) en reologia.

reologia : branca de la fisica qu'estúdia la viscositat, la plasticitat, l'elasticitat... de la matèria.

reologic, -a : relatiu, -iva a la reologia.

reomètre : aparelh per pagelar (mesurar) los fluids.

reordenable, -bla : que pòt èsser reordenat, -ada.

reordenacion : accion o resulta de reordenar.

reordenador, -airitz adj  (abs. Dicort) : que reordena.

Amodèt una brava operacion reordenairitz.

reordenar (Laus ; abs. Dicort) (v. tr.) : tornar ordenar.

reorganizacion : accion o resulta de reorganizar o de se reorganizar.

reorganizaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « réorganisateur, -trice » (v. Rapin)

reorganizar (v. tr.) : tornar organizar.

reorganizar (se) : se tornar organizar.

reorganizator, -tritz adj e n (abs. Dicort ; mas v. organizator) : persona que reorganiza, « réorganisateur, -trice » (Laus). (v. reorganizaire)

reorientacion : orientacion novèla.

reorientar (v. tr.) : tornar orientar.

reorientar (se) : se tornar orientar.

reorquestracion : orquestracion novèla.

reorquestrar (v. tr.) : tornar orquestrar.

reoscopic, -a : que servís a se mainar de l'existéncia d'un corrent electric.

Dispositiu reoscopic.

reostat : resisténcia variabla que, plaçada dins un circuit, permet de modificar l'intensitat d'un corrent.

reostatic, -a : relatiu, -iva a un reostat.

Mesura reostatica.

reostriccion : fenomèn de contraccion (t. tecn. de fisica)

reotaxia : reaccion d'orientacion d'unes peisses quant al sens del corrent.

repa [rèpa, cf Ubaud Dicort p. 158 (v. Vayssier)] nf : racion del bestial.

repagar (v. tr.) : tornar pagar.

repairar 1 (v. intr.) : tornar dins sa demòra ; demorar / abitar

Repairèri a Tolosa per mos estudis universitaris.

repairar 2 (v. tr.) : acomodar / recebre dins son ostal / donar asili / aculhir.

Repairarem los convidats al nòstre ostal.

De tot temps, Occitània repairèt fòrça refugiats.

repairar (se) : se retirar ; se repausar ; se refugir.

Se repairèt en Roergue après trabalhar a París.

Pel moment se repaira sus la montanha Aubrac.

Pendent l'Ocupacion alemanda, se repairèt a Albi.

repaire : ostal / asil / sejorn / sojorn / repaus / retirada.

repais nm : manjar dels cadajorns. (v. repaisses 1 e 2)

repaissalha nf, cf Ubaud Dicort : (v. repaissses)

repaissar (v. intr e tr.) : « prendre son repas » (v. TdF  jos ‘repaisse’ e Azaïs) ; far far un brave repais ; apasturar.

Cal repaissar lo bestial amens dos còps per jorn.

 

 

 

repaissar (se) : s'assadolar / se repasimar.

Se repaissava pas qu'un còp, puèi besuquejava.

repaissat nm / repaissòla nf : regalèmus / repais de fèsta. (v. TdF jos ‘repeissudo’)

repàisser (v. tr. e intr.) : avidar / noirir ; assadolar ; « prendre son repas »  TdF.

repàisser (se) : s'avidar / se noirir ; s'assadolar.

repaisses 1 normals nm pl :

-dejunar ;

-dinnar ;

-sopar.

repaisses 2 de dalhaires ancians o de trabalhaires de fòrça nm pl :

-desdejun (brave dejunar) ;

-tèrcia (dins la matinada) ;

-dinnar de miègjorn ;

-vespertin (dins l'aprèsdinnada) ;

-sopar ;

-reganhon (ressopet de dètz oras del ser) Lo reganhon se fasiá en cas de trabalh de nuèch.

(v. TdF jos ‘repas’)

repaissòla nf (v. Ubaud Dicort e  Alibert) : v. repaissat.

repaisson nm, cf Ubaud Dicort : « petit repas, collation » TdF ‘repassoun’, « lunch » (Brun Glossari Oc-Fr)

repaissòt nm, cf Ubaud Dicort : (v. repaisson)

repaissuda nf, cf Ubaud Dicort : « repas, franche lippée, ripaille » TdF ‘repeissudo’

repalmar (v. intr.) : rebombir / tornar bombir.

repapi, -àpia n (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘repèpi’) / repapiaire, -aira (v. repapiaire, repepiaire) : recocaire, -a / rebusaire, -a.

repapiada (abs. Dicort) : recocada. (v. repapiadís)

repapiadís nm / repapiatge (v. repapiatge) : recocada / repapiada / rebusada « radoterie, rabâcherie, v. recocadís » (v. TdF jos ‘repepiadis’).

repapiaire, -aira (~ -airitz) : v. repepiaire. (v. TdF jos ‘repepiaire’)

repapiar [~ repepiar] / repapir (v. intr.) : desparlar / recocar.

repapiariá nf, cf Ubaud Dicort : (v. repepiariá)

repapiatge nm : repapiada / repapiadís v. çaisús « radotage ; rabâchage, verbiage » (v. TdF jos ‘repepiàge’). (v. repepiatge)

repapilhar (v. tr.) (abs. TdF) : frostir / replegar.

L'albièira (lo rosal) m'a repapilhada l'ensalada.

repapilhar (se) v pron (v. Ubaud Dicort e TdF ‘repapiha’) : se frostir / se replegar ; se frisar.

Lo fraisse se repapilha aisidament amb lo gèl.

Los negres an lo pel mai que mai repapilhat.

repapilhotar [ / repapilhotejar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : tornar frisar, « remettre des papillotes ; réchampir, réparer » TdF jos ‘repapihouta’.

repapir (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. repapiar.

repapussar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, soigner » (Carrasco)

repapussar (se) v pron (Sèrras-Ess.) : s'espalhassar / s'espatarrar / prene sos aises ; « reprendre son aplomb » (v. Alibert).

Se repapussa sovent dins sa cadièira grand.

repaquetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rempaqueter » TdF

repar (v. tr.) : metre a la racion.

repara : recòpa de bren.

reparable, -bla : que pòt èsser reparat, -ada.

reparacion (R. IV, 425) : accion o resulta de reparar

reparada nf, cf Ubaud Dicort : « poirée, bette qui a la côte  pleine » TdF

reparador, -airitz [, -doira, cf Ubaud Dicort] adj / reparatòri, -òria (v. reparatòri) : que refar / que descansa, « réparateur, -trice » (Laus).

Un sòm reparador.

Una justícia reparairitz.

reparaire, -aira n : persona que repara quicòm.

reparament nm, cf Ubaud Dicort : « réparation » (L. 323)

reparar (v. tr.) : tornar metre en estat çò demargat ; consolidar / assanar ; petaçar ; se redémer / se redimir ; se restablir ; corregir ; compensar ; engraissar.

Reparar una sarralha enganada.

Reparar un ostal.

Reparar una paret.

Reparar un vestit, una mòstra.

Reparar una fauta.

Reparar sas fòrças, sa santat.

Reparar una pèrdia, una regligéncia , un damatge.

Reparar una vaca per la vendre per la mòrt.

reparar (se) : se refar ; s'engraissar.

Las gòdas vièlhas se reparan pas aisidament.

reparatiu, -iva (abs. Dicort) : qu'a la qualitat de reparar.

reparator, -tritz adj e n : « réparateur, -trice » (Fettuciari). (v. reparador e reparaire)

reparatòri, -a adj (R. IV, 425) (abs. Dicort) : que refar / que descansa, « réparatoire, propre à réparer » (R.)

Una pausa reparatòria

reparc [repare nf (v. Ubaud Dicort p. 158 e TdF jos ‘reparado’) (plt.) : bleda carda (Beta vulgaris)

reparéisser (v. intr.) : tornar paréisser.

reparlar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, reparler » TdF

reparon nm, cf Ubaud Dicort : « son fin [v. repara] » (v. Alibert) ; « plane, outil de charron, en Rouergue, v. plana » (v. TdF ‘reparou’)

repart nm / repartida nf : replica.

Lo Juli a de repartidas que te clavan.

repartible, -bla adj (abs. Dicort) : que pòt èsser repartit, -ida, « répartissable » (Rapin).

reparticion : accion de repartir.

repartidor 1 nm  (v. TdF), -a : persona que repartís. (v. repartitor)

repartidor 2 nm : (fisica) « répartiteur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 282)

Repartidor de tension, répartiteur de tension. (Ubaud)