|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
rendre / redre (v. tr.) (v. Alibert e TdF) : tornar quicòm a q.q. ; restituir ; far intrar q.q. en possession de çò perdut ; balhar en retorn, en escambi ; s'aquitar d'unas obligacions ; remandar quicòm a q.q. ; regetar quicòm de manjat ; far ausir ; far venir ; exprimir quicòm pel parlar, per l'escriptura, pel dessenh, per la fotografia, per la pintura... ; v. redre. Rendre l'argent prestat. Rendre quicòm de panat. Jèsus rendiá la vista a fòrça abucles. v. abucle. Te cal rendre 2 euròs 50. Rendre las onors a q.q. Rendre la baga d'acordalhas. Rendre lo dinnar. Aquel violon rend de sons que me fan estrementir. Son invencion l'a renduda celèbra. Rendre quicòm en occitan : o revirar en occitan. Rendre l'anma. Rendre las armas. Rendre compte. Rendre de comptes. Rendre gràcias. Rendre justícia Rendre omenatge. Rendre visita. Rendre de pes. rendre / redre (se) v pron : anar endacòm ; se getar dins ; capitular ; admetre çò incontestable ; venir / devenir ; se revirar / se traduire ; v. redre (se). I me rendèri a pè. Los fluvis se rendon dins la mar. Lo forsenat finiguèt que se rendèt sens se batre. Se rendre a l'evidéncia. De fumar se rendèt malaut. D'unes occitanismes se rendon pas plan en francés. rèndre [veire rande, cf Ubaud Dicort] (subs. m.) : tèrme / randa. Los rèndres los cal replumar un pauc cada an. rendut 1 nm : çò tornat a q.q, « rendu, tour ou fête que l’on rend à quelqu’un » TdF. Es un rendut, c’est un prêté rendu. (v. TdF) Çò rendut te pesa pas pus. rendut 2, -uda adj : las, -ssa que jamai. renebre (plt.) : lapàs (Rumex patientia) ; rosserbe (mostarda de camp) (Sinapis arvensis) renèc : damne / blasfèmi (exclamacion lorda o injuriosa contra Dieu o quicòm de sacrat) Me damne ! Nom de Dieu ! « Me dèlle » ! son de renècs. renegable, -bla : que pòt èsser renegat, -ada. renegador nm, cf Ubaud Dicort : « renieur, blasphémateur ; renégat » (TdF jos ‘renegaire’) renegaire, -aira : persona que renèga (t. a.) (v. renegador) renegament [renègament] nm : accion de renegar (t. a.) renegar (v. tr.) : blasfemar ; desconéisser q.q. ; abjurar ; reprovar (R. VI, 464) e non pas « desavoar » (fr.) Renegar es quicòm de lord e de bèstia. Tres còps, sant Pèire reneguèt Jèsus. Renegar sa fe. Renegar son país. Quantes d'occitans an renegada lor lenga mairala ! renegar (se) : se desdire de quicòm. renegat, -ada n : persona qu'a renegada sa religion ; persona que renèga sa lenga, sa patria, sas opinions. renegon nm, cf Ubaud Dicort : « petit juron [v. renèc], mauvaise humeur, colère » TdF renègue nm, cf Ubaud Dicort : « cheval ou mulet coupé à moitié, v. rancós 2 » (v. TdF) reneguís [renèguis (v. Ubaud Dicort e TdF)] nm : mena d'amagat (jòc de dròlles) v. amagat. renejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, geindre, vagir » TdF renèla : anet salvatge pichonèl (Anas crecca) renet nm, cf Ubaud Dicort : « crécelle de roseau, v tarabast ; grognon ; croassement ; braiment » (v. TdF) reneta nf, cf Ubaud Dicort : « grogneuse ; crécelle ; rénette, instrument de maréchal » (v. TdF) renetejar (v. tr.) : tornar netejar. renflament nm, cf Ubaud Dicort : « renflement » TdF renflar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enfler de nouveau » TdF renfortir (non preconizat Dicort) : v. refortir. reng : estat / posicion ; tièira de personas o de causas plaçadas sus una meteissa linha ; formacion de soldats un al pè de l'autre ; andana / andalhada (rega d'èrba copada per una dalha o una dalhaira) Se metre en reng. Sarrar los rengs. Prene reng. Mon grand plaser èra de desramar los rengs. reng (a de -) ~ adereng loc adv, cf Ubaud Dicort : « avec ordre, tour à tour, successivement, de suite, à la file » (v. TdF jos ‘rèng’) reng (d’a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : v. reng (a de -). (v. TdF jos ‘rèng’) renga / rengada : rega / linha / tièira / enfilada. En renga (loc. adv.) : en linha / en tièira / en enfilada. Una renga de cadièiras. Una rengada d'arbres. Una rengada de pèrlas : una enfilada de pèrlas. rengainar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rengainer, v. estremar » (v. TdF ‘rengueina’) rengar (v. tr.) : alinhar / entieirar ; reclamar / recaptar ; garar ; tornar metre quicòm a sa plaça. La mèstra nos rengava abans de nos laissar intrar. Rengar sos afars. Rengar son autò. rengatjament nm, cf Ubaud Dicort : « rengagement » (Rapin) rengatjar v : « v tr, rengager » (Per Noste) rengatjar (se) v pron (v. rengatjat) : « (mil.) se rengager » (Laus) rengatjat nm, cf Ubaud Dicort : « (soldat) rengagé » (Rapin) renglava nf, cf Ubaud Dicort : « rhingrave, espèce de haut-de-chausses » TdF « renglòra » : v. anglòra. renglorièira nf, cf Ubaud Dicort : « trou de lézard gris ; lieu plein de lézardeaux ; maison délabrée ; champ aride » TdF jos ‘grisouliero’ rengolir v, cf Ubaud Dicort : v tr, « ravaler » (Lexic M. Roqueta) Son amarum e son lassitge, los rengolisson en sospirs. (Roqueta) renguejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, se dit des lignes d’une plantation de vignes qui commencent à verdoyer en mars » (Mazuc), « bourgeonner » (Carrasco) rengueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite file, série ; jeu d’enfant où l’on tire sur une rangée de noix ; marelle » TdF ‘rengueto’
|
|
renguièira : enfilada / renga / rengada. renguieirada : contengut d'una rengada ; enfilada. renguieireta nf, cf Ubaud Dicort : « petite rangée, petite brochée » TdF ‘rengueireto’ « renhar » v (barb.) : v. regnar. renhòta nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : querèla / brega / guirguilh. Cèrcarenhòtas : cèrcaguirguilhs. rèni nm : (quimia) « rhénium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 402) renièira nf, cf Ubaud Dicort : « douleur dans la région des reins, lumbago » TdF ‘reniero’ reniflada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on flaire en une fois, inhalation, v. narrada ; mouvement de colère, v. esbrof » (v. TdF) reniflaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « renifleur, euse, v. niflaire » (v. TdF) reniflament nm, cf Ubaud Dicort : « reniflement » TdF reniflar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, flairer de nouveau, aspirer par le nez, renifler, v. niflar » (v. TdF) renifle adj e n, cf Ubaud Dicort : « homme ennuyeux par ses petitesses » TdF renifòrme, -ma (abs. Dicort) : en forma de ren / de ronhon, « réniforme » (Rapin). renina : enzim secretat pel ren. RENO- : forma prefixada del latin ren, renis (ren) renòç nm : rèstas de repais de nòças ; segond repais de nòças « ...qui se fait le lendemain ou le dimanche après la noce » ; nòças d'argent. (v. TdF ‘renos’) renoche, -a [renòche o renòcha adj m e nm (v. Ubaud Dicort, TdF jos ‘renòsi’ e Alibert) : de mala umor / renós,-osa / ernhós,-osa. renografia : radiografia dels rens. renolhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui geint ou bougonne » TdF ‘renouiaire’ renolhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, geindre, vagir, pleurer sans sujet » TdF ‘renouia’ renom : reputacion. renomenada nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : glòria / celebritat. (v. renommada) renomenar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tornar nomenar. renommada nf, cf Ubaud Dicort : « renommée » TdF renommar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, renommer ; réélire ; réputer » TdF Faire renommar rendre illustre. (v. TdF) renommar (se) v pron : « prendre du renom, faire parler de soi » TdF renommat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « renommé, ée ; célèbre » TdF jos ‘renouma’ renóncia : impossibilitat de jogar la color demandada (cartas) renonciacion : accion d'abandonar un drech, una carga, una fonccion... renonciament : accion de se destacar per ascetisme dels bens terrèstres. renonciar (v. tr. ind.) : racar / abandonar ; quitar ; se retirar ; abdicar ; abjurar ; jogar pas la color demandada (cartas). Renonciar a un drech, a un eretatge, a un don... Renonciar al tabat, a l'alcoòl, a un viatge... Renonciar al poder. Renonciar a sa religion. Renonciar a trèflas, a picas, a carrèus, a còrs. renonciatari, -ària n, cf Ubaud Dicort : « renonciataire » (Rapin) renonciator, -tritz n : « renonciateur, -trice » (Laus, Rapin) renopatia : nom generic de tota afeccion dels rens. renós, -osa : ernhós, -osa / tissós, -osa. renosar (v. tr.) : tornar nosar. Lo nos de canilhas se desnosava e se renosava. renosat nm : rèire-òs / subre-òs / rèiròs / subròs (fractura mal adobada qu'a facha un brave calh) renòsi adj m e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : v. renòche. renòu : prèst usurari. renovacion (R. IV, 339) : accion de tornar far quicòm de nòu ; transformacion ; modernizacion. La renovacion dels estudis lingüistics. renovador, -airitz (abs. Dicort) : que renòva, que renovèla. (v. renovator) renovaire, -aira n : persona que torna far quicòm de nòu. renovament (abs. Dicort ; v. Dicort p. 158) : renovelament / renovacion. (v. renovèlament) renovar (v. tr.) : tornar far de nòu / renovelar (R. IV, 340) ; practicar l'usura (R. V, 454). renovatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « propre à renouveler » TdF renovator, -tritz adj e n, cf Ubaud Dicort : « rénovateur, -trice » (Laus, Basic) renovèl nm, cf Ubaud Dicort : « renouveau ; pousse printanière des plantes et des arbres, v. regrelhament » (v. TdF jos ‘renouvèu’) renovelable, -bla : que pòt èsser renovelat, -ada. renovelaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « rénovateur, trice » TdF renovelament [renovèlament] nm : renovacion ; reconduccion ; prorogacion. Lo renovelament d'una promessa, d'un contracte. renovelar (v. tr.) : remplaçar quicòm o q.q. per quicòm mai o q.q. mai ; remplaçar un animal ; transformar prigondament ; reïterar ; prorogar. Renovelar una còla de trabalhaires, un tropèl... Renovelar lo cabal d'una bòria. Renovelar una mòda, una abitud, una costuma. Renovelar una question. Renovelar un passapòrt. renovelar (se) : cambiar ; èsser remplaçat ; prene una forma novèla ; tornar començar. Lo genre uman se renovèla de contunh. Son estil se renovelèt a proporcion qu'escriviá. Qu'aquò se renovelèsse pas ! v. p. 21. renovelum nm sing, cf Ubaud Dicort : « huîtres qu’on sème dans les parcs à huîtres, sur les côtes de l’Océan » TdF renòvi (v. TdF), -a n (v. Ubaud Dicort e Alibert) : veus que se pren una veusa ; veusa que se pren un veus ; persona que fa sas nòças d'aur o d'argent. renoviar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se remarier » (v. Brun Glossari Oc-Fr) renovièr nm (R. IV, 339), -ièira : usurièr (R. V, 454), -ièira. renovum [renovelum, cf Ubaud Dicort p. 158] / renovelum (v. renovelum) : ustras per la reproduccion. rentabilitat nf, cf Ubaud Dicort : v. rendabilitat. rentabilizacion nf, cf Ubaud Dicort : « rentabilisation » (Per Noste) rentabilizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rentabiliser » (Per Noste) rentable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : v. rendable.’
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|