rendre / redre (v. tr.) (v. Alibert e TdF) : tornar quicòm a q.q. ; restituir ; far intrar q.q. en possession de çò perdut ; balhar en retorn, en escambi ; s'aquitar d'unas obligacions ; remandar quicòm a q.q. ; regetar quicòm de manjat ; far ausir ; far venir ; exprimir quicòm pel parlar, per l'escriptura, pel dessenh, per la fotografia, per la pintura... ; v. redre.

Rendre l'argent prestat.

Rendre quicòm de panat.

Jèsus rendiá la vista a fòrça abucles. v. abucle.

Te cal rendre 2 euròs 50.

Rendre las onors a q.q.

Rendre la baga d'acordalhas.

Rendre lo dinnar.

Aquel violon rend de sons que me fan estrementir.

Son invencion l'a renduda celèbra.

Rendre quicòm en occitan : o revirar en occitan.

Rendre l'anma.

Rendre las armas.

Rendre compte.

Rendre de comptes.

Rendre gràcias.

Rendre justícia

Rendre omenatge.

Rendre visita.

Rendre de pes.

rendre / redre (se) v pron : anar endacòm ; se getar dins ; capitular ; admetre çò incontestable ; venir / devenir ; se revirar / se traduire ; v. redre (se).

I me rendèri a pè.

Los fluvis se rendon dins la mar.

Lo forsenat finiguèt que se rendèt sens se batre.

Se rendre a l'evidéncia.

De fumar se rendèt malaut.

D'unes occitanismes se rendon pas plan en francés.

rèndre [veire rande, cf Ubaud Dicort] (subs. m.) : tèrme / randa.

Los rèndres los cal replumar un pauc cada an.

rendut 1 nm : çò tornat a q.q, « rendu, tour ou fête que l’on rend à quelqu’un » TdF.

Es un rendut, c’est un prêté rendu. (v. TdF)

Çò rendut te pesa pas pus.

rendut 2, -uda adj : las, -ssa que jamai.

renebre (plt.) : lapàs (Rumex patientia) ; rosserbe (mostarda de camp) (Sinapis arvensis)

renèc : damne / blasfèmi (exclamacion lorda o injuriosa contra Dieu o quicòm de sacrat)

Me damne ! Nom de Dieu ! « Me dèlle » ! son de renècs.

renegable, -bla : que pòt èsser renegat, -ada.

renegador nm, cf Ubaud Dicort : « renieur, blasphémateur ; renégat » (TdF jos ‘renegaire’)

renegaire, -aira : persona que renèga (t. a.) (v. renegador)

renegament [renègament] nm : accion de renegar (t. a.)

renegar (v. tr.) : blasfemar ; desconéisser q.q. ; abjurar ; reprovar (R. VI, 464) e non pas « desavoar » (fr.)

Renegar es quicòm de lord e de bèstia.

Tres còps, sant Pèire reneguèt Jèsus.

Renegar sa fe.

Renegar son país.

Quantes d'occitans an renegada lor lenga mairala !

renegar (se) : se desdire de quicòm.

renegat, -ada n : persona qu'a renegada sa religion ; persona que renèga sa lenga, sa patria, sas opinions.

renegon nm, cf Ubaud Dicort : « petit juron [v. renèc], mauvaise humeur, colère » TdF

renègue nm, cf Ubaud Dicort : « cheval ou mulet coupé à moitié, v. rancós 2 » (v. TdF)

reneguís [renèguis (v. Ubaud Dicort e TdF)] nm : mena d'amagat (jòc de dròlles) v. amagat.

renejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, geindre, vagir » TdF

renèla : anet salvatge pichonèl (Anas crecca)

renet nm, cf Ubaud Dicort : « crécelle de roseau, v tarabast ; grognon ; croassement ; bram » (v. TdF)

reneta nf, cf Ubaud Dicort : « grogneuse ; crécelle ; rénette, instrument de maréchal » (v. TdF)

renetejar (v. tr.) : tornar netejar.

renflament nm, cf Ubaud Dicort : « renflement » TdF

renflar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, enfler de nouveau » TdF

renfortir (non preconizat Dicort) : v. refortir.

reng : estat / posicion ; tièira de personas o de causas plaçadas sus una meteissa linha ; formacion de soldats un al pè de l'autre ; andana / andalhada (rega d'èrba copada per una dalha o una dalhaira)

Se metre en reng.

Sarrar los rengs.

Prene reng.

Mon grand plaser èra de desramar los rengs.

reng (a de -) ~ adereng loc adv, cf Ubaud Dicort : « avec ordre, tour à tour, successivement, de suite, à la file » (v. TdF jos ‘rèng’)

reng (d’a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : v. reng (a de -). (v. TdF jos ‘rèng’)

renga / rengada : rega / linha / tièira / enfilada.

En renga (loc. adv.) : en linha / en tièira / en enfilada.

Una renga de cadièiras.

Una rengada d'arbres.

Una rengada de pèrlas : una enfilada de pèrlas.

rengainar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rengainer, v. estremar » (v. TdF ‘rengueina’)

rengar (v. tr.) : alinhar / entieirar ; reclamar / recaptar ; garar ; tornar metre quicòm a sa plaça.

La mèstra nos rengava abans de nos laissar intrar.

Rengar sos afars.

Rengar son autò.

rengatjament nm, cf Ubaud Dicort : « rengagement » (Rapin)

rengatjar : « v tr, rengager » (Per Noste)

rengatjar (se) v pron : « (mil.) se rengager » (Laus)

rengatjat nm, cf Ubaud Dicort : « (soldat) rengagé » (Rapin)

renglava nf, cf Ubaud Dicort : « rhingrave, espèce de haut-de-chausses » TdF

« renglòra » : v. anglòra.

renglorièira nf, cf Ubaud Dicort : « trou de lézard gris ; lieu plein de lézardeaux ; maison délabrée ; champ aride » TdF jos ‘grisouliero’

rengolir v, cf Ubaud Dicort : v tr, « ravaler » (Lexic M. Roqueta)

Son amarum e son lassitge, los rengolisson en sospirs. (Roqueta)

renguejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, se dit des lignes d’une plantation de vignes qui commencent à verdoyer en mars » (Mazuc), « bourgeonner » (Carrasco)

rengueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite file, série ; jeu d’enfant où l’on tire sur une rangée de noix ; marelle » TdF ‘rengueto’

renguièira : enfilada / renga / rengada.

renguieirada : contengut d'una rengada ; enfilada.

 

 

 

renguieireta nf, cf Ubaud Dicort : « petite rangée, petite brochée » TdF ‘rengueireto’

« renhar » v (barb.) : v. regnar.

renhòta nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : querèla / brega / guirguilh.

Cèrcarenhòtas : cèrcaguirguilhs.

rèni nm : (quimia) « rhénium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 402)

renièira nf, cf Ubaud Dicort : « douleur dans la région des reins, lumbago » TdF ‘reniero’

reniflada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on flaire en une fois, inhalation, v. narrada ; mouvement de colère, v. esbrof » (v. TdF)

reniflaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « renifleur, euse, v. niflaire » (v. TdF)

reniflament nm, cf Ubaud Dicort : « reniflement » TdF

reniflar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, flairer de nouveau, aspirer par le nez, renifler, v. niflar » (v. TdF)

renifle adj e n, cf Ubaud Dicort : « homme ennuyeux par ses petitesses » TdF

renifòrme, -ma (abs. Dicort) : en forma de ren / de ronhon, « réniforme » (Rapin).

renina : enzim secretat pel ren.

RENO- : forma prefixada del latin ren, renis (ren)

renòç nm : rèstas de repais de nòças ; segond repais de nòças « ...qui se fait le lendemain ou le dimanche après la noce » ; nòças d'argent. (v. TdF ‘renos’)

renoche, -a [renòche o renòcha adj m e nm (v. Ubaud Dicort, TdF jos ‘renòsi’ e Alibert) : de mala umor / renós,-osa / ernhós,-osa.

renografia : radiografia dels rens.

renolhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui geint ou bougonne » TdF ‘renouiaire’

renolhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, geindre, vagir, pleurer sans sujet » TdF ‘renouia’

renom : reputacion.

renomenada nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : glòria / celebritat. (v. renommada)

renomenar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tornar nomenar.

renommada nf, cf Ubaud Dicort : « renommée » TdF

renommar v, cf Ubaud Dicort  : « v tr, renommer ; réélire ; réputer » TdF

Faire renommar rendre illustre. (v. TdF)

renommar (se) v pron : « prendre du renom, faire parler de soi » TdF

renommat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « renommé, ée ; célèbre » TdF jos ‘renouma’

renóncia : impossibilitat de jogar la color demandada (cartas)

renonciacion : accion d'abandonar un drech, una carga, una fonccion...

renonciament : accion de se destacar per ascetisme dels bens terrèstres.

renonciar (v. tr. ind.) : racar / abandonar ; quitar ; se retirar ; abdicar ; abjurar ; jogar pas la color demandada (cartas).

Renonciar a un drech, a un eretatge, a un don...

Renonciar al tabat, a l'alcoòl, a un viatge...

Renonciar al poder.

Renonciar a sa religion.

Renonciar a trèflas, a picas, a c

rarrèus, a còrs.

renonciatari, -ària n, cf Ubaud Dicort : « renonciataire » (Rapin)

renonciator, -tritz : « renonciateur, -trice » (Laus, Rapin)

renopatia : nom generic de tota afeccion dels rens.

renós, -osa : ernhós, -osa / tissós, -osa.

renosar (v. tr.) : tornar nosar.

Lo nos de canilhas se desnosava e se renosava.

renosat nm : rèire-òs / subre-òs / rèiròs / subròs (fractura mal adobada qu'a facha un brave calh)

renòsi adj m e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : v. renòche.

renòu : prèst usurari.

renovacion (R. IV, 339) : accion de tornar far quicòm de nòu ; transformacion ; modernizacion.

La renovacion dels estudis lingüistics.

renovador, -airitz (abs. Dicort) : que renòva, que renovèla. (v. renovator)

renovaire, -aira n : persona que torna far quicòm de nòu.

renovament  (abs. Dicort ; v. Dicort p. 158) : renovelament / renovacion. (v. renovèlament)

renovar (v. tr.) : tornar far de nòu / renovelar (R. IV, 340) ; practicar l'usura (R. V, 454).

renovatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « propre à renouveler » TdF

renovator, -tritz adj e n, cf Ubaud Dicort : « rénovateur, -trice » (Laus, Basic)

renovèl nm, cf Ubaud Dicort : « renouveau ; pousse printanière des plantes et des arbres, v. regrelhament » (v. TdF jos ‘renouvèu’)

renovelable, -bla : que pòt èsser renovelat, -ada.

renovelaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « rénovateur, trice » TdF

renovelament [renovèlament] nm : renovacion ; reconduccion ; prorogacion.

Lo renovelament d'una promessa, d'un contracte.

renovelar (v. tr.) : remplaçar quicòm o q.q. per quicòm mai o q.q. mai ; remplaçar un animal ; transformar prigondament ; reïterar ; prorogar.

Renovelar una còla de trabalhaires, un tropèl...

Renovelar lo cabal d'una bòria.

Renovelar una mòda, una abitud, una costuma.

Renovelar una question.

Renovelar un passapòrt.

renovelar (se) : cambiar ; èsser remplaçat ; prene una forma novèla ; tornar començar.

Lo genre uman se renovèla de contunh.

Son estil se renovelèt a proporcion qu'escriviá.

Qu'aquò se renovelèsse pas ! v. p. 21.

renovelum nm sing, cf Ubaud Dicort : « huîtres qu’on sème dans les parcs à huîtres, sur les côtes de l’Océan » TdF

renòvi (v. TdF), -a n (v. Ubaud Dicort e Alibert) : veus que se pren una veusa ; veusa que se pren un veus ; persona que fa sas nòças d'aur o d'argent.

renoviar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se remarier » (v. Brun Glossari Oc-Fr)

renovièr nm (R. IV, 339), -ièira : usurièr (R. V, 454), -ièira.

renovum [renovelum, cf Ubaud Dicort p. 158] / renovelum (v. renovelum) : ustras per la reproduccion.

rentabilitat nf, cf Ubaud Dicort : v. rendabilitat.

rentabilizacion nf, cf Ubaud Dicort : « rentabilisation » (Per Noste)

rentabilizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rentabiliser » (Per Noste)

rentable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : v. rendable.