remplaçar (v. tr.) : metre q.q. o quicòm a la plaça de q.q. mai o de quicòm mai ; prene la plaça de q.q. ; representar ; téner lòc de ; cambiar.

Remplaçar un emplegat.

Remplaçar una ròda.

Lo mèl remplaça lo sucre.

Un uòu remplaça la carn.

A remplaçada sa rauba verda per una de roja.

remplaçar (se) v pron : « se remplacer, se succéder » TdF jos ‘ramplaça’

Se remplaçavan cada doas oras per menar l'autò.

remplec : t. tecn. de sartre o de cordurièira. (v. ramplec 1)

remplegar (v. tr.) : tornar plegar una estòfa en la cordurant.

remplet, -a : repetenat, -ada / rebombèl, -a.

rempliment : accion de tornar emplenar. (v. rompliment)

remplir (v. tr.) : emplenar. (v. romplir)

remplumar (v. tr.) : tornar emplumar (tornar adornar amb de plumas / tornar garnir de plumas)

Remplumèt un capèl vièlh per ne far un de nòu.

remplumar (se) : se refar / se restablir / anar melhor ; ganhar (se tornar engraissar) ; restablir sos afars.

Ieu tròbi que s'es plan remplumat.

Son comèrci tanben s'es plan remplumat.

remportar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, (sens propre) remporter » (Laus)

rempotar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rempoter » (Laus)

rempression nf, cf Ubaud Dicort : « réimpression » TdF

remprimir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, réimprimer » TdF

remuda-remuda nf, cf Ubaud Dicort : « remue-ménage, changements successifs que l’on fait subir à une chose, métamorphose, transformation » TdF

remudada : çò remudat.

remudador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « facile à remuer, branlant, ante » (v. TdF)

remudament nm, cf Ubaud Dicort : « remuement, changement » TdF

remudant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « remuant, ante » TdF

remudar 1 (v. tr.) : cambiar la malhòla d'un nenon ; transplantar ; remplaçar los plants d'una plantacion qu'an crebat ; tornar far téner un fèrre que se destrantalha ; petaçar un filat de pesca.

Lo paire remudava lo nenon tan plan coma la maire.

Remudèrem un pomièr que nos embarrassava.

remudar 2 (v. intr.) : bolegar / remenar ; cambiar de residéncia.

remudas nf pl : « vêtements d’un enfant qui a grandi et que l’on fait porter à un autre plus jeune » TdF ‘remudo’ ; pelhas / vestits vièlhs (v. Alibert).

remudat 1 nm (t. tecn. de fabre) : relevat de fèrre de caval. (v. TdF)

remudat 2, -ada : p.p. de remudar (t. a.), « remué, changé, transplanté ; remplacé, ée » TdF jos ‘remuda’

Remudat de germans : cosin eissit de germans.

remudatge : accion o resulta de remudar ; càmbiament.

remuèlh nm, cf Ubaud Dicort : « creux dans lequel les vanniers font tremper les brins d’osier ; infiltration, suintement » TdF ‘remuei’

remujòl : ovièira / romanet (Amanita caesarea)

remulhant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « suant, ante, mouillé, ée » TdF ‘remuiant’

remulhar v : v. remolhar.

remulhatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de tremper, de faire tremper » TdF ‘remuiage’

remunerable, -bla : digne, -a d'èsser remunerat, -ada.

Tot trabalh deuriá èsser remunerable.

remuneracion (R. IV, 292) : accion de remunerar ; paga.

Volguèt pas res en remuneracion.

remunerar (v. tr.) : pagar per un trabalh o per un servici rendut.

Cal totjorn remunerar un servici a sa valor pus justa.

remunerador, -airitz (abs. Dicort) : que remunèra. (v. remunerator)

Trabalh remunerador.

Fonccion remunerairitz.

remunerator, -tritz adj, cf Ubaud Dicort : « remunérateur, -trice » (Laus)

remuneratòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « rémunératoire » (Rapin)

remusat nm, cf Ubaud Dicort : « variété de mouton » TdF

REN- : forma prefixada del latin ren, renis (ren)

ren 1 nm : ronhon (organ que secrèta l'urina) ; partida bassa de l'esquina.

Avèm un ren de cada costat del rastèl de l'esquina.

Aver los rens solids.

Aver los rens soples.

Los rens me dòlon.

Ren artificial.

ren 2 pron, nm e adv (v. Ubaud Dicort e TdF: v. res.

rèn nm : mamifèr dels païses septentrionals (Rangifer tarandus)

rena : mormolh de malcontentament ; planh de malaut ; planh en general ; plors longanhas d'un drollon ; votz gròssa ; anilhada ; cracinament de fusòl (aissèl) o de pòrta ; rastèl sens puas per amontetar lo cerealum dins lo sòl (arc.) ; rebala per butar la tèrra d'un airal a un autre (arc.)

Rena de caval : referniment / anilhada de caval. (# retna)

Cercar rena : cercar bregas / cercar disputa.

Aquela nenòta a totjorn las renas, quicòm li dòl.  

Far la rena. v. jos renar 2.

renada nf : moment de renas, « grognement, mouvement de mauvaise humeur, murmure » TdF

renadissa : mormolh de mecontentament que s'esperlonga.

 

 

renadiu, -iva : que torna nàisser ; que torna créisser ; que torna gaissar ; tardiu, -iva.

Fraguièr (majofièr) de las quatre sasons : planta renadiva.

Fuèlhas renadivas : fulham renadiu d'amorièr.

Flor renadiva : flor que florís tres o quatre còps.

Froment renadiu : froment engrunat que torna butar.

renadiva : ceba de davalada (ceba que buta d'una autra ceba)

renadura nf, cf Ubaud Dicort : « maussaderie, humeur grondeuse » TdF

renaire, -aira [~ -airitz] adj e n : rondinaire, -a / repotegaire, -a.

renais : rebrot.

renaissença : naissença novèla.

Cada prima amòda una renaissença.

Renaissença : movement literari, scientific e artistic dels sègles XV e XVI.

renaissent, -a : que renais ; relatiu, -iva a la Renaissença.

renaissentista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « renaissantiste »

La Gramatica occitana [d’Alibert] a marcat prigondament lo movement renaissentista occitan. (Wikipèdia)

renàisser (v. intr.) : tornar nàisser ; tornar gaissar.

renal, -a : relatiu als rens.

Glandolas renalas.

renament nm, cf Ubaud Dicort : « grognement ; borborygme » TdF

renar 1 (v. intr.) : èsser ernhós / aver las èrnhas ; gemegar ; se plànher ; romegar ; plorar ; cracinar ; carcanar (cantar coma las ranas)

Es insuportable, que rena del matin al ser.

Lo malaut renava doçamenton, còp o autre.

Ta carrèla rena ; consí la graissas pas un pauc ?

La pòrta renava cada còp que voliá plòure.

Lo renar de las ranas es bravament desagradiu.

renar 2 v, cf Ubaud Dicort : « Anar renar ou far la rena, visiter une nouvelle mariée, le dimanche qui suit le mariage » (v. TdF ‘rena 2’ e Vayssier ‘renà 1’). (v. renòç)

renariá nf, cf Ubaud Dicort : « grognement » (Laus) ; « grondement continuel » (Lèbre)

renassa nf, cf Ubaud Dicort : « humeur détestable, murmures ; personne grondeuse » TdF ‘’

Renat - Renada : prenoms.

renatge : accion de renar.

renaubi 1 (m.) : margassa / darnagàs (del gallés DARNOS) (mena d'agaça fèra) (Lanius senator) (Lanius excubitor meridionalis) ;

renaubi 2  (m.) : veus que s'es presa una veusa (v. renòvi).

Renaud - Renauda : prenoms (doblets de Reinaud - Reinauda)

Renaudin - Renaudina : diminutius de Renaud - Renauda.

renavièr, -ièira (non preconizat Dicort) : v. renovièr.

renca : aplech de blanquièr per remenar la cauç.

rencaminar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se remettre en chemin » TdF

rencontrada nf, cf Ubaud Dicort : v. rescontrada. (v. TdF jos ‘rescountrado’)

rencontrar : v. encontrar e rescontrar. (v. TdF jos ‘rescountra’)

rencontre nm, cf Ubaud Dicort : v. rescontre. (v. TdF jos ‘rescontre’)

rencontre (de -) : d'ocasion.

Me soi crompada una veitura de rencontre.

renda nf, cf Ubaud Dicort : arrendament / locacion / afèrme ; vianda / culhidas ; revengut.

Metre sas tèrras en renda : las metre en afèrme.

La renda d'aquela bòria es pas donada !

Ongan (aqueste an) aurem de renda (aurem de vianda)

Aquel domeni fa pas grand renda. v. grand.

Viure de sas rendas.

rendabilitat nf (v. Ubaud Dicort e  Basic) : aptitud a produire un revengut.

rendabilizacion nf (abs. Dicort) (v. rendable) : « rentabilisation » (Rapin). (v. rentabilizacion)

rendabilizar v (abs. Dicort) (v. rendable) : v tr, « rentabiliser » (Rapin). (v. rentabilizar)

rendable, -bla (v. Ubaud Dicort) : que rapòrta / que balha un revengut.

rendament nm, cf Ubaud Dicort (R. VI, 461) : rapòrt / revengut. (v. rendement)

rendat, -ada adj : qu'a de rendas.

rendedor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à rendre » (L. 322)

rendeire, -eira [~ -eiritz] : persona que rend t. a..

rendeman (abs. Dicort) (adv.) : subrendeman. (v. rendoman)

rendement nm, cf Ubaud Dicort : v. rendament. (v. TdF jos ‘rendemen’)

rendètz-vos nm invar : encontre entre doas personas o mai qu'an decidit de se trobar a tala ora a tal endrech.

rendicion (abs. Dicort) : capitulacion. (v. redicion)

rendièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « fermier, ière ; locataire » ; persona que viu de sas rendas. (v. TdF)

rendiu, -iva : rendable, -a v. rendable.

rendoblar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, redoubler, réitérer » TdF

rendòla : rata pennada. v. rata pennada e pennat.

rendoman adv, cf Ubaud Dicort : « surlendemain » (Alibert). « rendoman » : v. rendeman (abs. Dicort).

rendormir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, endormir de nouveau » TdF

rendormir (se) : se tornar endormir.