|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
remirandas nf pl : causas de remirar, « toutes choses remarquables » (Alibert). remirar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) (L. 322) : tornar agachar ; agachar atentivament ; contemplar ; badar quicòm o q.q. / s'estrambordar davant quicòm Òm s'alassa pas de remirar una catedrala. Mistral, Bodon, los trobadors... son de remirar. remisa [veire remesa, cf Ubaud Dicort] nf : remesa (carretial, cobèrt per metre quicòm a l'abric) remisar [veire remesar] (v. tr.) : metre dins una remisa ; tornar metre a sa plaça abituala ; metre a despart per se'n desbarrassar. Remisar un tractor. Remisar una veitura. Remisar los culhièrs. Remisar de pelhas. remisar [veire remesar] (se) v pron : se metre a l'abric. S'anèron remisar jol pòrge de la catedrala. remisatge [veire remesatge] nm : accion o resulta de remisar o de se remisar. remissible,
-bla adj, cf Ubaud Dicort :
« rémissible » (Rapin) remission : accion de remetre, de perdonar / perdon ; accion de diferir ; accion de pèrdre de son intensitat. Remission dels pecats. Remission d'un deute. Remission d'un viatge. Remission de fèbre. remiténcia
nf, cf Ubaud Dicort :
« (méd., littér.)
rémittence » (Per Noste) remitent,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« (méd.) rémittent, -e » (Per
Noste) remiuta : galeta (R. III, 419) facha amb de rèstas de pasta ; pan sens levat ; pan a l'òli. remiutar / remiutejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, rognonner,
grommeler, bougonner » TdF jos
‘remiéuta’ remoblar (v. tr.) : tornar moblar. remoblar (se) : se tornar moblar. remocada / remochinada : rebufal / rebufada. remocar / remochinar (v. tr.) : tustar sul morre ; rebufar ; corroçar / semonsar / punir ; forrupar (prene plaser a flairar una nolor de cosina). Remochinèt son drollàs sens balançar brica. remocar / remochinar (se) : se rebecar / se rebelar. remochinada v : v. remocada. remochinadura nf, cf Ubaud Dicort :
v. remochinada. (v. TdF jos ‘remouchinado’) remochinar v : v. remocar. remogut, -uda (< remòure) part pass e adj, cf Ubaud Dicort :
« déplacé, -e » (Laus) remoirar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr et tr, grommeler, gronder, rechigner,
répondre avec aigreur » TdF jos ‘remougna’ remòl : selhatge de nau (embarcacion, naviri) ; remolin en general ; contracorrent ; movement de vai-e-vèni d'una tropelada. M'agrada fòrça de remirar lo remòl d'un naviri. Lo remòl de las aigas fasiá de polits andalhons. remolada (E non pas « maïonesa » qu'es un francisme.) : mena de salsa freja, bravament relevada, facha amb d'òli e de mujòls batuts ensemble. remolar 1 v, cf Ubaud Dicort (v. remòl) : « v intr, faire un
remous, tourbillonner, v. remolinar » (v. TdF ‘remoula 2’) remolar
2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr,
aiguiser de nouveau » TdF remolat nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : persona que fa, que vend, qu'entreten de rems. (v. TdF ‘remoula’) remolc (m.) , cf Ubaud Dicort : « remorque », accion de remolcar (v. TdF ‘remou 2’) ; cable o còrda de remolcatge [v. remòrca] ; veïcul remolcat. Al remolc de q.q. : a la trigòssa de q.q. Cau
de remolc,
câble de remorque. Donar
lo remolc a un autre batèu, prendre un bateau à la remorque. (v. TdF) remolcador 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« remorqueur ». (v. remolcar) remolcador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort (v. remolcar) : « qui peut ou doit être [remorqué, -e] » Vernet Dict. gram. oc.
p. 341. remolcaire, -aira n (v. Ubaud Dicort e Alibert [anc. Occ.]) : persona, caval que remolca ; veïcul que remolca [v. remolcador
1]. remolcar (v. tr.) (v.
Ubaud Dicort e L. 322) :
tirar amb una còrda, un cable, una cadena.
[Alibert, Basic : remorcar] remolcatge nm (v. Ubaud Dicort e Alibert [anc. Occ.]) : accion de remolcar o de se
far remolcar. [Per Noste : remorcatge] remolgut, -uda (< remòlre) part pass e adj, cf Ubaud Dicort :
« remoulu, ue » (v. molgut e remòlre) remolhar / remulhar (v. tr.) : tornar trempar / tornar banhar / embeure d'aiga ; vinar / susar ; venir umid ; metre un emplastre veterinari. (v. TdF jos ‘remuia’) remoliment : accion de remolir ; remèdi emolient. remolin : remolinada en general ; movement de rotacion de las aigas ; revolum de vent. remolina nf, cf Ubaud Dicort :
v. remolinada. (v. TdF jos ‘remoulinado’) remolinada nf / remolinadís (v. remolinadís) : remolin /
revolum, « tournoiement, effet de l’eau ou
du vent qui tourbillonne, remous » TdF ‘remoulinado’. remolinadís nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui tournoie,
tourbillonnement » TdF ‘remoulinadis’ remolinar (v. intr.) : tornejar / revolumar. remolinejar (v. intr.) : frequentatiu de remolinar. remolinet : remolin pichon ; embut que fa l'aiga en remolinant ; viroleta. remolir (v. tr.) : far venir mòl ; assoplir. remolir (se) : venir mòl ; s'assoplir. remolissent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « ramollissant,
ante » TdF remolitge : aviditat ; cobesença ; cupiditat (R. II, 420) remòlre v, cf Ubaud Dicort : « v tr,
remoudre » (v. TdF jos ‘remòurre’) Remòlre lo bren, remoudre le son. (v. TdF) remolut, -uda : avid, -a ; cobés, -esa. remólzer (v. tr.) : tornar passar lo somés d'una vaca d'una feda, d'una cabra... per lo tarir d'a fons ; « repétrir, v. repastar » (v. TdF jos ‘remóuse’). remolzut, -uda (< remólzer) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « traite de
nouveau ; repétri, ie »
(v. TdF ‘remóuse’) |
|
remondaire, -aira : persona que remonda, que magenca, que recura un arbre, una randa (tèrme), un galhamàs... remondar (v. tr.) : magencar las brancas d'un arbre / lo recurar ; magencar en general. remondilhas nf pl / remondum nm sg : çò magencat ; remasilhas. remont nm, cf Ubaud Dicort :
« ce qui remonte, restaure ou enrichit » (v. TdF)
remontacion nf, cf Ubaud Dicort :
« rétablissement, restauration » TdF remontada : mina de carbon de tèrra ; airal que lo carbon i se desraba amb de picas ; accion de provesir en cavals un còrs de tropa. remontadegun nm, cf Ubaud Dicort :
« mangeur, égoïste, parasite » (v. TdF ‘remonto-degun’) remontador nm, cf Ubaud Dicort : « remontoir ; nielle, plante » (v. TdF ‘remountadou’). remontador : v. remontelon. remontadura nf, cf Ubaud Dicort :
« t. de cordonnier, remontage » TdF ‘remountura’ « remontalon » / « ramantelon » : v. remontelon. remontament : çò que remonta / çò que
requinquilha. (v. TdF jos ‘remount’) Lo vin de nose es un brave remontament. remontar (v. tr.) : tornar montar ; tornar garnir ; tornar metre en plaça ; requinquilhar ; enriquir ; arrengar (s.f.) Remontar tot lo long d'una
ribièira. Remontar dins lo temps. Remontar son còl. Remontar una pendula. Remontar dins sa cambra. Remontar sa cava. Remontar un cabinet (armari). Remontar un còrs de
tropas en cavals. Aquela potinga m'a plan remontat. Las pèiras de glaç nos an pas remontats. Ta decision me remonta pas : ... m'arrenga pas. remontar (se) : se requinquilhar. S'es fòrt plan remontat de sa malautiá. remontarenvèrs / remontapenda nm (los 2, abs. Dicort) : telesquí, « remonte-pente » (Rapin, pels 2). remontatge : accion de ressolar (t. tecn. de sabatièr) remontelon (plt.) : (Nigella arvensis);(N. damascena) ; (N.
gallica) (v. remontador) De remontelon aquel froment n'es claufit. remòrca nf (Basic) : « remorque,
câble pour remorquer, corde de halage » (Alibert) Prene la
remòrca, être
remorqué. (v.
Azaïs) remorcador 1 nm (v. remorcar) : v. remolcador 1. remorcador 2, doira adj (v. remorcar) : v. remolcador 2. remorcaire, -aira n (v. remorcar) : v.
remolcaire. remorcar v (Alibert, Basic) : « v tr,
remorquer, haler, traîner » (TdF jos
‘remouca’). « remorcar » e derivats (fr.) : v. remolcar e
derivats. remorcatge nm (v. remorcar) :
« remorquage » (Per Noste) remordir / remòrdre 1 (v. tr.) (los 2, v. Ubaud Dicort e Alibert) : tornar mordir ; remastegar ; prestir / pastar ; abodrir / esprimar la tèrra (la far venir mòbla) ; mordir sus una paret amb una ròda ; « causer du remords à, tourmenter » (L. 322). remordir / remòrdre 2 (v. intr.) (Alibert ; abs. TdF e L.) : aver de remòrs. remordut, -uda adj (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘remordre’) : mordut, -uda tornarmai ; qu'a de remòrs. remorir v, cf Ubaud Dicort : « v intr,
remourir » TdF remorrar (se) v pron,
cf Ubaud Dicort : « se vautrer, le visage contre terre » TdF remòrs : sentiment de culpabilitat. Lo remòrs lo sarrava : lo remòrs lo rosegava. remòrsa nf, cf Ubaud Dicort :
« retraite d’un mur, diminution d’épaisseur,
fruit d’une muraille » TdF remós, -a : retirat, -ada ; sarrat, -ada ; remassat, -ada ; remicolat, -ada ; doç, -a ; preciós, -osa ; rar, -a ; reservat, -ada. (v. TdF) Ten-te remós : ten-te recaptat. Una vaca plan remosa : una vaca plan franca. Nenon plan remós dins la fauda de sa mamà. remosar [ ~ arremosar] (v. tr.) : recaptar ; retirar ; reclamar / estremar ; remassar ; embarrar. Lo remosèron dins son ostal e l'i embarrèron. remosilhas (abs. Dicort) : remasilhas. (v.
remasilhas) Las remosilhas del dinnar
las aurem per sopar. remostachar (v. tr.) : tornar mostachar (tornar balhar un emplastre) ; replicar ; clavar q.q. (lo desparaular) ; rambalhar. Lo te remostachèri coma o se meritava. Remostachada, ne demorèt lengaclavada. remostegar (v. intr.) : marmotejar (parlar entre las dents) / romegar.
Quitava pas de remostegar per remostegar ! remostejar (v. tr.) : mascarar la cara de q.q. amb de rasim, d'amoras, de most. Remostegèron totas las vendemiairas joves. remostrador,
-doira adj, cf Ubaud Dicort : « à
exposer » (L. 322) remostrança : repròchi. remostrant, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui fait des remontrances,
censeur » TdF remostrar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, remontrer,
représenter ; démontrer les inconvénients
d’une faute »
TdF remòu nm, cf Ubaud Dicort :
« remous, remole » TdF remòure (v. tr.) : tornar mòure, « remuer ; donner un dernier labour avant de semer ; déplacer, retirer, enlever, ôter, v. levar » (v. TdF). remòuta nf, cf Ubaud Dicort :
« ce qui a été remoulu » TdF ‘remòuto’ rempegar v : v. reempegar (non preconizat Dicort). rempegós, -osa : que pega. « rempelar » :
v. rampèl (far -) e rampelar, cf Ubaud Dicort remplaçable, -bla : que pòt èsser remplaçat. remplaçaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui remplace » TdF ‘ramplaçaire’ remplaçament : accion o resulta de remplaçar. remplaçant, -a n, cf Ubaud Dicort : « remplaçant, ante » TdF ‘ramplaçant’ |
|
|
|
|
|
|