|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
remassar [ ~ arremassar] (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘ramassa’) (v.
tr.) : amassar ; estalviar per se far un esquipòt ; acampar ; reculhir
; claure / empresonar. Remassar lo linge espandit. Remassar de buscalhas Remassar d'argent. Remassar los trufets. Remassar las espigas escampilhadas (glenar) Remassar los cats abandonats. S'es fach remassar pels gendarmas. remassat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« ramassé, ée ; râblu, ue » TdF jos ‘ramassa’ remassatge nm, cf Ubaud Dicort :
« ramassage, récolte ; regroupement » (Sèrras-Ess.) remastegar (v. tr. e intr.) : romiar (s.f.) / sofranhar (virar e revirar quicòm dins son esperit) ; romegar. Quitava pas de remastegar son accident. Plegaràs pas lèu de remastegar ? remasulhar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, rappeler, en Languedoc, v. remembrar » (v. TdF ‘remasular’ ; e v.
Couzinié ‘remasullar’) remaumiaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle
qui marmotte, ruminant, v. renaire » (v. TdF ‘remoumiaire’) remaumiar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr et tr, ruminer, v. romiar ;
marmotter, grommeler, v. marronar, potinejar » (v. TdF jos ‘remoumia’) remaus 1, -a adj (v. Ubaud Dicort e TdF jos
‘remous’) : v. remós « remaus » 2 nm (Alibert, Azaïs ; abs. Dicort) : v. remais (abs. Dicort). « remausar / remausir » (apasimar) v : v. remaisar, cf Ubaud Dicort. remausilhas nf pl, cf Ubaud Dicort : « reliefs du
repas » (Carrasco).
(v. remasilhas) rembalar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, remballer » TdF rembarcament nm, cf Ubaud Dicort : v. reembarcament. rembarcar v, cf Ubaud Dicort : v. reembarcar. remborsable, -bla : que pòt o que deu èsser remborsat. Te prèsti cent euròs remborsables dins dos jorns. remborsament : accion de remborsar. remborsar (v. tr.) : tornar a q.q. l'argent qu'a prestat o qu'a avançat. Quora me remborsaràs los cent euròs prestats ? rembraçar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rembrasser » TdF rembrunir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, rembrunir, v. embrunir plus
usité » (v. TdF) remèdi : medecina (R. IV, 272) / medicament (R. IV, 173) ; tot çò que pòt prevenir o combatre una malautiá o un mal en general. Un remèdi-miracle. Un remèdi contra
l'inflacion. I a pas cap de remèdi contra la mòrt. Portar remèdi durable al vielhum, aquò se pòt pas. remediable, -bla : que pòt èsser remediat, -ada. Te'n fagas pas, qu'es una situacion remediabla ! remediar (v. tr. ind.) : portar remèdi a
quicòm. Consí remediar a
quicòm d'irremediable ? remejar (v. intr.) : frequentatiu de remar. remembrador,
-doira adj,
cf Ubaud Dicort : « qui se
souvient » (L. 322) remembrança nf / remembre (v. remembre) : recordança / sovenir ; proclamacion de totes los defuntats de la parròquia a la messa grand del dimenge (v. çai jos). remembranças
nf
pl, cf Ubaud Dicort : « Pagar
las remembranças, payer les honoraires pour la mention
d’un défunt » (v. TdF ‘remembranço’).
remembrar (v. tr. e intr.) : recordar / rememoriar / rapelar ; tornar en memòria. Remembrar los defuntats a la messa. remembrar (se) : se recordar / se sovenir de / se rapelar de. Ara, me remembri fòrt plan tot aquò. remembre nm (v. TdF e Alibert) / remembrança (v. remembrança) : sovenir. Lo remembre dels mòrts se fa pas pus nominalament. rememoriacion nf, cf Ubaud Dicort :
« remémoration » (Sèrras-Ess.)
rememoriar (v. tr.) : tornar metre en memòria. Aquò li rememòria lo temps passat. rememoriar (se) : se tornar metre en memòria. Se rememòria sovent sos vint ans. remenada : blaime / repròchi / repotegada / remostrança remenadís : bolegadís. Un remenadís de personas que fan vai-e-vèni. remenador, -airitz (subs. m. e f.) (abs. Dicort) : menaire, -a / alandaire, -a / animator, -tritz [v. remendador]. remenaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que se remena, que bolega ; persona que ressèga, que repàpia. remenament nm, cf Ubaud Dicort :
« remuement, v. bolegadissa » (v. TdF) remenamèrda n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort :
« celui qui revient toujours sur un sujet
désagréable, qui rabâche le même reproche » TdF ‘remeno-merdo’ remenant, -a : bolegadís, -issa (que quita pas de se remenar, de bolegar) Los escolans son remenants quand vòl nevar. Qu'es polida la flama remenanta d'una joanada ! remenar (v. tr. e intr.) : bolegar ; « remener, ramener, reconduire ; remuer un liquide en rond » ; rossegar ; « remanier la couverture d’une maison » (v. TdF) ; brandir las pelhas a q.q. / lo corroçar ; tornar aplechar ; ressegar (quitar pas de tornar dire totjorn çò meteis) ; rebolir / fermentar ; far fermentar. Cal far remenar la pasta per far de galetas (R. III, 419). Remena la salsa que s'atrapèsse pas ! Un can remena la coeta quand es content. Remena ton cafè per far fondre lo sucre ! Son paire lo remenèt coma caliá que se faguèsse. Quita pas de remenar sas recocadas. Remena que remenaràs remena son òrt. Remenar lo cuol : cuolejar / anquejar. Pasta plan remenada fa galeta mannada. |
|
remenar (se) : se bolegar. Se remena dins son lièch coma s'aviá de fèbre. Remena-te, que siás aquí coma un emplastre ! remenatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de remenar, de réparer un toit » (v. TdF) remenda : pèça per remendar (per petaçar) remendador nm, cf Ubaud Dicort, -airitz :
remendaire, -a ; « ouvrier qui
répare, qui raccommode » (L. 322) ; « boute-en-train » (v. R. VI, 461). remendaire, -aira : persona que remenda (t. a.) remendar (v. tr.) : aplechar / adobar / reparar / petaçar ; remudar ; remplaçar ; probainar ; remplaçar las socas de vinhas tressecadas. Remendar una fustalha, un debàs, una maquina... Cal remendar aquela pèça qu'a de jòc. Es a remendar sa vinha jove. Remendar las socas mòrtas. remendatge nm, cf Ubaud Dicort :
« raccommodage » TdF remenilh : brandussada / rosta / tanada / tabassada ; formiguejament ; mena de dança. remenilha nf : mena de dança rustica d'autres còps « ... danse précipitée ; retour d’un air, reprise d’une figure de danse ; refrain » (Alibert). rement nm, cf Ubaud Dicort :
v. rementa. (v. TdF jos ‘remento’) rementa nf, cf Ubaud Dicort : « chose de peu de valeur,
bagatelle ; balayures » TdF ‘ramento’ rementar v (v. Ubaud Dicort e Sèrras-Ess.) : « v tr, rappeler au
souvenir » TdF ‘ramenta’ rementar
(se) v pron : « se
souvenir, se rappeler, v. rementegar (se) » (v. TdF ‘ramenta’) rementegar
(se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se
rappeler » TdF ‘rementega’ rementir v, cf Ubaud Dicort
: « v
intr, mentir de nouveau » TdF N’as mentit e rementit¸ tu as menti cent fois (v. TdF) remercar (non preconizat Dicort) : v. remarcar. remerciament [remèrciament] nm : mercé. remerciant Dieu ! : Dieu mercé ! Gràcias a Dieu ! remerciar (v. tr. e intr.) : regraciar (dire mercé) ; se retirar ; abdicar ; renonciar. Remerciar Dieu per aver creat l'univèrs. remerdièr nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : toat, rèc o riu per evacuar
las immondícias. remés 1,
-esa adj, cf Ubaud Dicort :
« remis, ise » TdF jos ‘remetre’ remés 2 nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui se caille
sur les eaux grasses » TdF remesa : accion de remetre (de perdonar) / remission ; remisa / carretial / cobèrt. Lo tractor e las autras maquinas son dins la remesa. remesar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, remiser » (Sèrras-Ess.) (v. remisar). remesatge nm, cf Ubaud Dicort : « remisage
; logement » (Sèrras-Ess.) (v. remisatge) remesclar (v. tr.) : tornar mesclar. Remesi [Remèsi (v. Ubaud Dicort e TdF)] : prenom. remesura nf, cf Ubaud Dicort :
« remesurage » (L. 322) remesurar (v. tr.) : tornar mesurar. remetedor,
-doira adj, cf Ubaud Dicort : « à
remettre » (L. 322) remetre (v. tr.) : tornar metre ; perdonar ; balhar ; remandar quicòm a pus tard ; transmetre ; reconéisser. Remetre los vestits
d'ivèrn. Remetre un pecat. Vos remeti 5 euròs a cadun. Remetre sa demission. Remetre a l'endeman. Vos remeti los documents. Desencusatz-me, vos remeti pas. remetre (se) : se reconvalir / se requinquilhar ; se rapelar / se remembrar. S'es plan remesa de son accident. Remetètz-vos. « remialhar » v : v. remolhar. remiaular v, cf Ubaud Dicort :
« v intr et tr, miauler de nouveau ;
râbacher » TdF remicoladet, -a adj : gentament remicolat, -ada / plan acocolit, -ida. Dormissiá, remicoladet, sus la fauda de sa mamà. remicolar (se) v pron : s'acoconar / s'acocolir / s'arrucar ; « se reculer » (Carrasco). Lo nenon se remicolèt dins la fauda de sa mamà. remicolejadet, -a (abs. Dicort
e TdF) : plan remicoladet, -a. remicolejar (se) (abs. Dicort e TdF) : frequentatiu de se remicolar. remifada : accion de tornar mifar ; rebufal /
rebufada. remifar (v. tr.) : tornar mifar ; rebufar /
rambalhar / escarnir. Bravament enraumassada, quitava pas de remifar. Reguèrgue que jamai, remifava tot un cadun. remifar (se) : s'escarnir / se rebufar. remiges (abs. Dicort) : caduna de las
plumas longas d'una ala d'aucèl. (v. remija) remija nf, cf Ubaud Dicort :
« rémige » (Laus) reminiscéncia : remembre de quicòm quasi desoblidat ; remembre fosc. « remiòl » : v. remòl. remirable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : qu'es de remirar, « v. admirable plus usité » TdF. remiracion (abs TdF ;
v. Ubaud Dicort e Alibert) : admiracion (R. IV, 240). |
|
|
|
|
|
|