remassar [ ~ arremassar] (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘ramassa’) (v. tr.) : amassar ; estalviar per se far un esquipòt ; acampar ; reculhir ; claure / empresonar.

Remassar lo linge espandit.

Remassar de buscalhas

Remassar d'argent.

Remassar los trufets.

Remassar las espigas escampilhadas (glenar)

Remassar los cats abandonats.

S'es fach remassar pels gendarmas.

remassat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « ramassé, ée ; râblu, ue » TdF jos ‘ramassa’

remassatge nm, cf Ubaud Dicort : « ramassage, récolte ; regroupement » (Sèrras-Ess.)

remastegar (v. tr. e intr.) : romiar (s.f.) / sofranhar (virar e revirar quicòm dins son esperit) ; romegar.

Quitava pas de remastegar son accident.

Plegaràs pas lèu de remastegar ?

remasulhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rappeler, en Languedoc, v. remembrar » (v. TdF ‘remasular’ ; e v. Couzinié ‘remasullar’)

remaumiaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui marmotte, ruminant, v. renaire » (v. TdF ‘remoumiaire’)

remaumiar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, ruminer, v. romiar ; marmotter, grommeler, v. marronar, potinejar » (v. TdF jos ‘remoumia’)

remaus 1, -a adj (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘remous’) : v. remós

« remaus » 2 nm (Alibert, Azaïs ; abs. Dicort) : v. remais (abs. Dicort).

« remausar / remausir » (apasimar) v : v. remaisar, cf Ubaud Dicort.

remausilhas nf pl, cf Ubaud Dicort : « reliefs du repas » (Carrasco). (v. remasilhas)

rembalar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, remballer » TdF

rembarcament nm, cf Ubaud Dicort : v. reembarcament.

rembarcar v, cf Ubaud Dicort : v. reembarcar.

remborsable, -bla : que pòt o que deu èsser remborsat.

Te prèsti cent euròs remborsables dins dos jorns.

remborsament : accion de remborsar.

remborsar (v. tr.) : tornar a q.q. l'argent qu'a prestat o qu'a avançat.

Quora me remborsaràs los cent euròs prestats ?

rembraçar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rembrasser » TdF

rembrunir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rembrunir, v. embrunir plus usité » (v. TdF)

remèdi : medecina (R. IV, 272) / medicament (R. IV, 173) ; tot çò que pòt prevenir o combatre una malautiá o un mal en general.

Un remèdi-miracle.

Un remèdi contra l'inflacion.

I a pas cap de remèdi contra la mòrt.

Portar remèdi durable al vielhum, aquò se pòt pas.

remediable, -bla : que pòt èsser remediat, -ada.

Te'n fagas pas, qu'es una situacion remediabla !

remediar (v. tr. ind.) : portar remèdi a quicòm.

Consí remediar a quicòm d'irremediable ?

remejar (v. intr.) : frequentatiu de remar.

remembrador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui se souvient » (L. 322)

remembrança nf / remembre (v. remembre) : recordança / sovenir ; proclamacion de totes los defuntats de la parròquia a la messa grand del dimenge (v. çai jos).

remembranças nf pl, cf Ubaud Dicort : « Pagar las remembranças, payer les honoraires pour la mention d’un défunt » (v. TdF ‘remembranço’).

remembrar (v. tr. e intr.) : recordar / rememoriar / rapelar ; tornar en memòria.

Remembrar los defuntats a la messa.

remembrar (se) : se recordar / se sovenir de / se rapelar de.

Ara, me remembri fòrt plan tot aquò.

remembre nm (v. TdF e Alibert) / remembrança (v. remembrança) : sovenir.

Lo remembre dels mòrts se fa pas pus nominalament.

rememoriacion nf, cf Ubaud Dicort : « remémoration » (Sèrras-Ess.)

rememoriar (v. tr.) : tornar metre en memòria.

Aquò li rememòria lo temps passat.

rememoriar (se) : se tornar metre en memòria.

Se rememòria sovent sos vint ans.

remenada : blaime / repròchi / repotegada / remostrança

remenadís : bolegadís.

Un remenadís de personas que fan vai-e-vèni.

remenador, -airitz (subs. m. e f.) (abs. Dicort) : menaire, -a / alandaire, -a / animator, -tritz [v. remendador].

remenaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que se remena, que bolega ; persona que ressèga, que repàpia.

remenament nm, cf Ubaud Dicort : « remuement, v. bolegadissa » (v. TdF)

remenamèrda n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « celui qui revient toujours sur un sujet désagréable, qui rabâche le même reproche » TdF ‘remeno-merdo’

remenant, -a : bolegadís, -issa (que quita pas de se remenar, de bolegar)

Los escolans son remenants quand vòl nevar.

Qu'es polida la flama remenanta d'una joanada !

remenar (v. tr. e intr.) : bolegar ; « remener, ramener, reconduire ; remuer un liquide en rond » ; rossegar ; « remanier la couverture d’une maison » (v. TdF) ; brandir las pelhas a q.q. / lo corroçar ; tornar aplechar ; ressegar (quitar pas de tornar dire totjorn çò meteis) ; rebolir / fermentar ; far fermentar.

Cal far remenar la pasta per far de galetas (R. III, 419).

Remena la salsa que s'atrapèsse pas !

Un can remena la coeta quand es content.

Remena ton cafè per far fondre lo sucre !

Son paire lo remenèt coma caliá que se faguèsse.

Quita pas de remenar sas recocadas.

Remena que remenaràs remena son òrt.

Remenar lo cuol : cuolejar / anquejar.

Pasta plan remenada fa galeta mannada.

 

remenar (se) : se bolegar.

Se remena dins son lièch coma s'aviá de fèbre.

Remena-te, que siás aquí coma un emplastre !

remenatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de remenar, de réparer un toit » (v. TdF)

remenda : pèça per remendar (per petaçar)

remendador nm, cf Ubaud Dicort, -airitz : remendaire, -a ; « ouvrier qui répare, qui raccommode » (L. 322) ; « boute-en-train » (v. R. VI, 461).

remendaire, -aira : persona que remenda (t. a.)

remendar (v. tr.) : aplechar / adobar / reparar / petaçar ; remudar ; remplaçar ; probainar ; remplaçar las socas de vinhas tressecadas.

Remendar una fustalha, un debàs, una maquina...

Cal remendar aquela pèça qu'a de jòc.

Es a remendar sa vinha jove.

Remendar las socas mòrtas.

remendatge nm, cf Ubaud Dicort : « raccommodage » TdF

remenilh : brandussada / rosta / tanada / tabassada ; formiguejament ; mena de dança.

remenilha nf : mena de dança rustica d'autres còps « ... danse précipitée ; retour d’un air, reprise d’une figure de danse ; refrain » (Alibert).

rement nm, cf Ubaud Dicort : v. rementa. (v. TdF jos ‘remento’)

rementa nf, cf Ubaud Dicort : « chose de peu de valeur, bagatelle ; balayures » TdF ‘ramento’

rementar v  (v. Ubaud Dicort e Sèrras-Ess.) : « v tr, rappeler au souvenir » TdF ‘ramenta’

rementar (se) v pron : « se souvenir, se rappeler, v. rementegar (se) » (v. TdF ‘ramenta’)

rementegar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se rappeler » TdF ‘rementega’

rementir v, cf Ubaud Dicort  : « v intr, mentir de nouveau » TdF

N’as mentit e rementit¸ tu as menti cent fois  (v. TdF)

remercar (non preconizat Dicort) : v. remarcar.

remerciament [remèrciament] nm : mercé.

remerciant Dieu ! : Dieu mercé ! Gràcias a Dieu !

remerciar (v. tr. e intr.) : regraciar (dire mercé) ; se retirar ; abdicar ; renonciar.

Remerciar Dieu per aver creat l'univèrs.

remerdièr nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : toat, rèc o riu per evacuar las immondícias.

remés 1, -esa adj, cf Ubaud Dicort : « remis, ise » TdF jos ‘remetre’

remés 2 nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui se caille sur les eaux grasses » TdF

remesa : accion de remetre (de perdonar) / remission ; remisa / carretial / cobèrt.

Lo tractor e las autras maquinas son dins la remesa.

remesar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, remiser » (Sèrras-Ess.) (v. remisar).

remesatge nm, cf Ubaud Dicort : « remisage ; logement » (Sèrras-Ess.) (v. remisatge)

remesclar (v. tr.) : tornar mesclar.

Remesi [Remèsi (v. Ubaud Dicort e TdF)] : prenom.

remesura nf, cf Ubaud Dicort : « remesurage » (L. 322)

remesurar (v. tr.) : tornar mesurar.

remetedor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à remettre » (L. 322)

remetre (v. tr.) : tornar metre ; perdonar ; balhar ; remandar quicòm a pus tard ; transmetre ; reconéisser.

Remetre los vestits d'ivèrn.

Remetre un pecat.

Vos remeti 5 euròs a cadun.

Remetre sa demission.

Remetre a l'endeman.

Vos remeti los documents.

Desencusatz-me, vos remeti pas.

remetre (se) : se reconvalir / se requinquilhar ; se rapelar / se remembrar.

S'es plan remesa de son accident. Remetètz-vos.

« remialhar » v : v. remolhar.

remiaular v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, miauler de nouveau ; râbacher » TdF

remicoladet, -a adj : gentament remicolat, -ada / plan acocolit, -ida.

Dormissiá, remicoladet, sus la fauda de sa mamà.

remicolar (se) v pron  : s'acoconar / s'acocolir / s'arrucar ; « se reculer » (Carrasco).

Lo nenon se remicolèt dins la fauda de sa mamà.

remicolejadet, -a (abs. Dicort e TdF) : plan remicoladet, -a.

remicolejar (se) (abs. Dicort e TdF) : frequentatiu de se remicolar.

remifada : accion de tornar mifar ; rebufal / rebufada.

remifar (v. tr.) : tornar mifar ; rebufar / rambalhar / escarnir.

Bravament enraumassada, quitava pas de remifar.

Reguèrgue que jamai, remifava tot un cadun.

remifar (se) : s'escarnir / se rebufar.

remiges (abs. Dicort) : caduna de las plumas longas d'una ala d'aucèl. (v. remija)

remija nf, cf Ubaud Dicort : « rémige » (Laus)

reminiscéncia : remembre de quicòm quasi desoblidat ; remembre fosc.

« remiòl » : v. remòl.

remirable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : qu'es de remirar, « v. admirable plus usité » TdF.

remiracion (abs TdF ; v. Ubaud Dicort e Alibert) : admiracion (R. IV, 240).