rèirepè nm : contrapasses ; ziga-zaga d'una lèbre per escapar als caçaires.

Far rèirepè / far repè : se revirar / s'entornar. (v. TdF jos ‘rèire-pèd’)

Tornar sus lo rèirepè, retourner sur ses pas. (v. TdF)

rèirepel nm, cf Ubaud Dicort : « contre-poil » TdF ‘rèire-péu’

rèirepel (a -) / repel (a -) (v. Ubaud Dicort) (loc. adv.) : al senscontra.

Lor agrada pas als cats d'èsser alisats a repel.

rèirepel (de -) loc adv : « à contre—poil » (Sèrras-Ess.)

rèirepensada : segonda intencion.

rèirepepin nm, cf Ubaud Dicort : « (fam.) arrière-grand-père » (Basic)

rèirepichòt enfant / rèirepichòta filha (los 2, abs. Dicort) : felen, felena. (v. rèirefelen, rèirefelena)

rèireplaja : darrièr de plaja que la mar i arriba pas.

rèireplan nm : segond plan, « arrière-plan » (Carrasco, Sèrras-Ess.).

rèireponch nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘rèire-poun’) : v. rèirepunt.

rèirepòrt : partida d'un pòrt la pus alunhada de l'intrada.

rèirepunt nm : t. tecn. de sartre o de cordurièira.

rèirerèirefilh, -a (abs. Dicort) : rèirefelen lunhan, rèirefelena lunhana ; (per extension) rèirerèirenebot, -oda. (v. rèirefelen)

rèirerèiregrand n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « trisaïeul,  trisaïeule »

rèirerèirenebot, -oda : rèirenebot lunhan, rèireneboda lunhana.

rèirerenda nf, cf Ubaud Dicort : « arrière-rente » TdF ‘rèire-rèndo’

rèiresala nf, cf Ubaud Dicort : « arrière-salle » (Sèrras-Ess.)

rèiresason nf : fin de la tardor ; « dernier âge de la vie » TdF ‘rèire-sesoun’.

rèirescèna : partida posteriora de la scèna d'un teatre.

rèiresec, -a adj, cf Ubaud Dicort : « très sec, sèche » (Sèrras-Ess.), « archisec, -sèche »

rèiresentor : sentor que perdura.

rèiresolelh : reverberacion (R. V, 505) del solelh.

rèiretalha : dins un talhièr de mina, çò enrè de la darrièira linha de sostenament en plaça.

rèiretanta : grand tanta. v. la nòta de grand.

rèiretaula (L. 321) (abs. Dicort) (f.) : retaule (m.). (v. retaule)

rèiretemps nm, cf Ubaud Dicort : « le temps jadis » TdF ‘rèire-tèms’

rèiretemps (de -) (loc. adv.) : autres còps.

rèiretraïn (abs. Dicort) : darrièr d'un veïcul ; cropa d'un animal o d'una persona. (v. darrièr 1)

rèiretrametre (v. tr.) (R. IV, 230 - L. 321) (abs. Dicort) : remandar.

rèireuèlh (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « du coin de l’œil, v. de coa d'uèlh » (v. TdF ‘rèire-uei’)

Regardar de rèireuèlh, regarder de travers, en vieux provençal rèireuelhar » (v. TdF)

rèireuelhar v tr (v. jos rèireuèlh (de -)) : « regarder en arrière, blâmer » (R. IV, 367)

rèirevalat nm : « t. de fortification », valat darrièr un autre valat (v. TdF ‘rèire-valat’).

rèirevassal nm, cf Ubaud Dicort, -a (arc.) : vassal, -a en segond.

rèirevenda : segonda venda.

rèirevent nm  : crivelum que va jol crivèl « ce qui va sous le vent, lorsqu’on vanne les grains, criblures » (v. TdF ‘rèire-vènt’).

rèirevièlh 1, -a adj : vièlh acabat, vièlha acabada.

rèirevièlh 2 nm, cf Ubaud Dicort : « vieillard chargé d’ans, le plus vieux » (v. TdF ‘rèire-vièi’)

rèirevin nm / reivin (abs. Dicort) (los 2, L. 321) : piqueta.

Lo rèirevin me ven pas per gost.

rèirevòta : endeman de vòta.

rèirevòuta (abs. Dicort) : dessús d'una pòrta o d'una fenèstra.

rèirexaminar (v. tr.) (R. III, 239 - L. 321) : tornar examinar.

rèirexaminar (se) : se tornar examinar.

reiròla nf, cf Ubaud Dicort : « étamine, toile mince et peu serrée, canevas » TdF

rèironcle [rèireoncle] nm : grand oncle.

reiròpi, -ia adj, cf Ubaud Dicort : v. relòpi. (v. TdF jos ‘relòpi’)

rèiròs / rèire-òs (los 2, abs. Dicort) [rèireòs nm, cf Ubaud Dicort] : subre-òs / subròs / renosat / exostòsi (calh que se forma a la jonccion d'un òs fracturat). 

rèiruèlh (de -) (loc. adv.) (abs. Dicort) : de coa d'uèlh. (v. rèireuèlh (de -))

rèirulhar (v. tr.) (abs. Dicort) : agachar enrè. (v. rèireuelhar)

reisse 1, -ssa adj, cf Ubaud Dicort : « rêche, rude » TdF suppl

« reisse » 2 nm : v. raiç.

reissòla : filat de las malhas sarradas per la peissonalha (potinas / sardas pichonas, anchòias...)

reissolièr nm, cf Ubaud Dicort : « Batèu reissolièr, bateau qui porte le filet appelé reissòla » TdF

reïteracion : accion de reïterar.

reïterar (v. tr.) : tornar dire.

Reïterar una demanda, un òrdre, una defensa...

reïteratiu, -iva : qu'a la proprietat de se repetir.

Question reïterativa.

« reitor » nm : v. rector.

rèitre nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : « reître, vieux mot qui signifiait cavalier, et particulièrement cavalier allemand » (v. Honnorat)

reivindicacion nf, cf Ubaud Dicort : « revendication » (Sèrras-Ess., Rapin)

reivindicador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : : « qui peut ou doit être [revendiqué, -e] » Vernet Dict. gram. oc. p. 341

reivindicaire nm (v. reivindicar) : « revendicateur » (Rapin)

reivindicar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, revendiquer » (Laus, Basic). « reivindicar » e derivats (cast. o cat.) : v. revendicar (non preconizat Dicort).

reivindicatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « revendicatif, -ive » (Per Noste, Rapin)

reivindicator, -tritz adj e n (v. reivindicar) : « revendicateur, -trice » (v. Per Noste)

reja nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : rastèl. (v. jos reg)

rejana nf, cf Ubaud Dicort : « cordelle, cordage servant à diriger une barque traînée par des chevaux » TdF

rejanar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, régenter, gouverner, haler un bateau à la cordelle [v. rejan)] » TdF

rejapar (v. intr.) : tornar japar.

rejar (v. tr.) : rastelar [v. reja] ; v. riejar.

rejat nm, cf Ubaud Dicort : « grille de fer » TdF. « rejat »  : v. rièja.

rejogar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, rejouer » TdF

rejòl : reng (renga d'èrba dalhada)

rejòla : claveta de ròda.

rejonch 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « rejoint, ointe ; ramassé, rangé, serré ; réservé ; couché, enterré, ée » TdF jos ‘rejougne’

rejonch 2 nm : « lieu resserré, réduit » TdF ‘rejoun’

 

 

rejoncha nf : accion de reculhir, de rengar, de rejuntar ; recuèlh, « anthologie, album » (Brun Glossari Oc-Fr).

rejonchar (v. tr.) (abs. Dicort) (v. jonchar) : doblet de rejontar / rejuntar.

rejoneador nm (cast.) : torero (cast.) a caval.

« rejónger » : v. pus luènh rejónher.

rejónher / rejúnher [veire rejónher, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : tornar trapar una persona, un grop, un airal... que l'òm se'n trobava separat ; abotir a.

Ensenha-me una corcha per rejónher Albi.

La paissièira, sabes ben, i me vendràs rejónher.

Lo camin vicinal que rejonh la departamentala.

rejónher / rejúnher [veire rejónher] (se) v pron : se tornar trobar ensemble ; abotir al meteis punt.

L'estrada romana i nos rejonherem totes ensemble.

rejontar [veire rejuntar] / rejuntar (v. tr.) : tornar jónher ; tornar juntar.

« rejovenar » (rejovenar v) : v. rejovenir.

rejovenidor, -oira (abs. Dicort) : que rejovenís (que far tornar jove).

Un somi rejovenidor.

Una crèma rejovenidoira.

rejoveniment : accion de rejovenir o de se rejovenir ; accion de talhar, en ivèrn, totas las brancas vengudas bufècas.

Lo rejoveniment dels quadres d'una societat.

rejovenir [ / rejovenar ](v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘rejouveni’) (v. tr. e intr.) : tornar far venir jove ; tornar jove.

rejovenir (se) : se dire pus jove que çò que l'òm es.

A qué servís de se rejovenir ?

rejungle nm, cf Ubaud Dicort : « anneau de fer qui sert à attacher la flèche au joug » TdF

rejúnher (non preconizat Dicort) : v. rejónher.

« rejunhir » (non preconizat Dicort) : v. rejónher.

rejunt (abs. Dicort) / rejonch : p.p. de rejúnher / rejónher. (v. rejonch 1)

rejunta [veire rejoncha, cf Ubaud Dicort] / rejoncha nf : accion o resulta de rejuntar, de rejontar.

rejuntar / rejontar [veire rejuntar] (v. tr.) : tornar juntar ; tornar far juntar.

rejurar, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, jurer de nouveau » TdF

rejutjar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rejuger » TdF

rèl nm : instrument marguelong de maçon per bolegar la cauç e pastar lo mortièr, « v. borjador, renca ; fourgon d’un four, v. redable » (v. TdF).

relachament nm, cf Ubaud Dicort : « relâchement ; rémission ; hernie ; délassement » TdF

relachant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « laxatif, ive, qui relâche » TdF

relachar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, relâcher, détendre, desserrer, v. dessarrar ; relaxer, élargir, v. alargar, bandir ; [v intr] diminuer d’ardeur, v. molar ; t. de marine, faire relâche, entrer dans un port, v. calar » (v. TdF)

relachar (se) v pron : « se relâcher, se ralentir, faiblir ; gagner une hernie [v. relassar (se)] » TdF jos ‘relacha’

relache nm, cf Ubaud Dicort : « relâche, repos, interruption ; station navale » TdF

relacion (R. II, 16) : relat ; rapòrt entre doas causas, doas grandors, dos fenomèns ; comunicacion entre personas ; persona que l'òm coneis, que l'òm frequenta ; ligason regulièira entre dos punts ; t. tecn. de mat., de mus., de logica, de fisiologia...

Nos pòdes far la relacion del viatge que faguèras ?

Es una relacion pas mai, pas un amic.

Relacions epistolàrias.

Relacions sentimentalas.

Relacions publicas.

Relacions binàrias, relations binaires.

Relacions metricas, relations métriques.

(v. Ubaud Dicc. scient. p. 123)

relacional, -a adj e nm : relatiu, -iva a las relacions entre personas ; t. tecn. de logica, de matematicas.

Obligacions relacionalas.

Logica relacionala.

Calcul relacional.

relai nm : (fisica) « relais » (Ubaud Dicc. scient. p. 281)

Relai de television, relais de télévision. (v. Ubaud)

relais nm : alentiment ; léser / repaus / relambi ; raumida, « ressentiment léger, retour d’un mal qu’on a eu, v. regoissinada » ; abitarèla ; accent meridional ; accent del Lengadòc-bas ; relaisset de fenèstra ; dessús de pòrta vitrat. (v. TdF)

Relais de cinemà : alentiment de cinemà.

Momenton de relais : pausa.

Sens relais : sens pausa

Relais de fèbre : retorn de fèbre o de malautiá.

Relais de pòsta del temps de las diligéncias.

Relais meridional : accent meridional.

Èsser de relais : èsser desocupat.

relaissada nf, cf Ubaud Dicort : « veuve dans les actes publics [v. veusa 1] » (v. TdF jos ‘releissa’) ; « une veuve : la femme de celui qui, étant entré dans l’état ecclésiastique, a promis de vivre chastement » (Honnorat)

relaissar (v. tr.) : tornar laissar ; « délaisser » (Brun Glossari Oc-Fr).

relaissat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « délaissé, -e » (v. çai sus)

relaisset nm : rebòrd de bas de fenèstra, « petit rebord, ressaut, relief, saillie ; tablette fixée à la muraille ; margelle de puits » TdF ‘releisset’.

relaisson nm, cf Ubaud Dicort : v. relaisset. (v. TdF jos ‘releisset’)

relam nm, cf Ubaud Dicort : « dégel de la terre, accalmie pendant laquelle on peut la cultiver en hiver » TdF

relamar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, desserrer, lâcher un lien ; dégeler, relâcher ; se calmer, en parlant d’une douleur » (v. TdF)

relambi nm : momenton de pausa / momenton de repaus.

Sens relambi : sens pausa.

relanar (v. tr.) : espelofir la lana, « rebrousser la laine » (v. TdF).

relanar (se) v pron  : s'espelofir (en parlant de la lana) « s’ébouriffer, en parlant des cheveux, v. reflotar » (v. TdF jos ‘relana’)

relanat 1, -ada adj : « dont la laine a repoussé ; ébouriffé, ée [v. reflotat] » TdF jos ‘relana’

relanat 2, -ada n (abs. Dicort) : moton o feda que lor lana a tornat butar.

relança : accion de relançar.

relançar (v. tr.) : tornar lançar ; balhar un impuls novèl ; secutar / importunar / molestar (R. IV, 247)

Relançar l'economia, l'agricultura d'un país.

L'òme quitava pas de relançar la paura dròlla.

relane, -na adj, cf Ubaud Dicort : « dont les brins se filent facilement, en parlant de la laine. C’est l’opposé de reguèrgue » (v. TdF)

relaps [relapse], -sa adj e n : que torna tombar dins una eretgia qu'aviá abjurada ; que torna tombar dins lo meteis pecat.

Joana d'Arc foguèt condemnada coma relapsa.