|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
rèirepè nm : contrapasses ; ziga-zaga d'una lèbre per escapar als caçaires. Far rèirepè / far repè : se revirar / s'entornar. (v. TdF jos ‘rèire-pèd’) Tornar sus lo rèirepè, retourner sur ses pas. (v. TdF) rèirepel nm, cf Ubaud Dicort : « contre-poil » TdF ‘rèire-péu’ rèirepel (a -) / repel (a -) (v. Ubaud Dicort) (loc. adv.) : al senscontra. Lor agrada pas als cats d'èsser alisats a repel. rèirepel (de -) loc adv : « à contre—poil » (Sèrras-Ess.) rèirepensada : segonda intencion. rèirepepin nm, cf Ubaud Dicort : « (fam.)
arrière-grand-père » (Basic) rèirepichòt enfant / rèirepichòta filha (los 2, abs. Dicort) : felen, felena. (v.
rèirefelen, rèirefelena) rèireplaja : darrièr de plaja que la mar i arriba pas. rèireplan nm : segond plan, « arrière-plan » (Carrasco, Sèrras-Ess.). rèireponch nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘rèire-poun’) : v. rèirepunt. rèirepòrt : partida d'un pòrt la pus alunhada de l'intrada. rèirepunt nm : t. tecn. de sartre o de cordurièira. rèirerèirefilh, -a (abs. Dicort)
: rèirefelen lunhan, rèirefelena lunhana ; (per extension)
rèirerèirenebot, -oda. (v. rèirefelen) rèirerèiregrand n (dels
dos genres), cf Ubaud Dicort : « trisaïeul, trisaïeule » rèirerèirenebot, -oda : rèirenebot lunhan, rèireneboda lunhana. rèirerenda nf, cf Ubaud Dicort :
« arrière-rente »
TdF ‘rèire-rèndo’ rèiresala nf, cf Ubaud Dicort :
« arrière-salle »
(Sèrras-Ess.) rèiresason nf : fin de la tardor ; « dernier âge de la vie » TdF ‘rèire-sesoun’. rèirescèna : partida posteriora de la scèna d'un teatre. rèiresec, -a adj, cf Ubaud Dicort : « très sec,
sèche »
(Sèrras-Ess.), « archisec,
-sèche » rèiresentor : sentor que perdura. rèiresolelh : reverberacion (R. V, 505) del solelh. rèiretalha : dins un talhièr de mina, çò enrè de la darrièira linha de sostenament en plaça. rèiretanta : grand tanta. v. la nòta de grand. rèiretaula (L. 321)
(abs. Dicort) (f.) :
retaule (m.). (v. retaule) rèiretemps nm, cf Ubaud Dicort : « le temps jadis » TdF ‘rèire-tèms’ rèiretemps (de -) (loc. adv.) : autres còps. rèiretraïn
(abs. Dicort) :
darrièr d'un veïcul ; cropa d'un animal o d'una persona. (v. darrièr
1) rèiretrametre (v. tr.) (R. IV, 230 - L. 321) (abs. Dicort) : remandar. rèireuèlh (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « du coin de
l’œil, v. de coa d'uèlh » (v. TdF ‘rèire-uei’) Regardar de rèireuèlh, regarder de travers, en vieux
provençal rèireuelhar » (v. TdF) rèireuelhar v tr (v. jos rèireuèlh (de -)) :
« regarder en arrière, blâmer » (R. IV,
367) rèirevalat nm : « t. de fortification », valat darrièr un autre valat (v. TdF ‘rèire-valat’). rèirevassal nm, cf Ubaud Dicort, -a (arc.) : vassal, -a en segond. rèirevenda : segonda venda. rèirevent nm : crivelum que va jol crivèl « ce qui va sous le vent, lorsqu’on vanne les grains, criblures » (v. TdF ‘rèire-vènt’). rèirevièlh 1, -a adj : vièlh acabat, vièlha acabada. rèirevièlh 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« vieillard chargé d’ans, le plus vieux »
(v. TdF ‘rèire-vièi’) rèirevin nm / reivin (abs. Dicort) (los 2, L. 321) : piqueta. Lo rèirevin me ven pas per gost. rèirevòta : endeman de vòta. rèirevòuta (abs. Dicort) : dessús d'una pòrta o d'una fenèstra. rèirexaminar (v. tr.) (R. III, 239 - L. 321) :
tornar examinar. rèirexaminar (se) : se tornar examinar. reiròla nf, cf Ubaud Dicort :
« étamine, toile mince et peu serrée,
canevas » TdF rèironcle [rèireoncle] nm : grand oncle. reiròpi, -ia adj, cf Ubaud Dicort : v. relòpi. (v. TdF jos ‘relòpi’) rèiròs / rèire-òs (los 2, abs. Dicort) [rèireòs nm, cf Ubaud Dicort] : subre-òs / subròs / renosat / exostòsi (calh que se forma a la jonccion d'un òs fracturat). rèiruèlh (de -) (loc. adv.) (abs. Dicort)
: de coa d'uèlh. (v. rèireuèlh
(de -)) rèirulhar (v. tr.) (abs. Dicort) : agachar enrè. (v. rèireuelhar) reisse 1, -ssa adj, cf Ubaud Dicort : « rêche,
rude » TdF suppl « reisse » 2 nm : v. raiç. reissòla : filat de las malhas sarradas per la peissonalha (potinas / sardas pichonas, anchòias...) reissolièr nm, cf Ubaud Dicort :
« Batèu reissolièr, bateau qui porte le filet
appelé reissòla » TdF reïteracion : accion de reïterar. reïterar (v. tr.) : tornar dire. Reïterar una demanda, un òrdre, una defensa... reïteratiu, -iva : qu'a la proprietat de se repetir. Question reïterativa. « reitor » nm : v. rector. rèitre nm (v. Ubaud Dicort e TdF) :
« reître, vieux mot qui signifiait cavalier, et
particulièrement cavalier allemand » (v. Honnorat) reivindicacion nf, cf Ubaud Dicort :
« revendication » (Sèrras-Ess., Rapin) reivindicador, -doira adj, cf Ubaud Dicort :
: « qui peut ou doit être [revendiqué, -e] » Vernet Dict. gram. oc.
p. 341 reivindicaire
nm (v. reivindicar) :
« revendicateur » (Rapin) reivindicar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, revendiquer » (Laus,
Basic). « reivindicar » e derivats (cast. o cat.) : v. revendicar (non preconizat Dicort). reivindicatiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort :
« revendicatif, -ive » (Per Noste, Rapin) reivindicator, -tritz adj e n (v. reivindicar) : « revendicateur, -trice » (v. Per Noste) reja nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : rastèl. (v.
jos reg) rejana nf, cf Ubaud Dicort :
« cordelle, cordage servant à diriger une barque
traînée par des chevaux » TdF rejanar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, régenter, gouverner, haler un bateau
à la cordelle [v. rejan)] » TdF rejapar (v. intr.) : tornar japar. rejar (v. tr.) : rastelar [v. reja] ; v. riejar.
rejat nm, cf Ubaud Dicort : « grille
de fer » TdF. « rejat » : v. rièja. rejogar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr et tr, rejouer » TdF rejòl : reng (renga d'èrba
dalhada) rejòla : claveta de ròda. rejonch 1, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« rejoint, ointe ; ramassé, rangé,
serré ; réservé ; couché,
enterré, ée » TdF jos ‘rejougne’ rejonch 2 nm : « lieu
resserré, réduit » TdF ‘rejoun’ |
|
rejoncha nf : accion de reculhir, de rengar, de rejuntar ; recuèlh, « anthologie, album » (Brun Glossari Oc-Fr). rejonchar (v. tr.) (abs. Dicort) (v. jonchar) : doblet de rejontar / rejuntar. rejoneador nm (cast.) : torero (cast.) a caval. « rejónger
» : v. pus
luènh rejónher. rejónher / rejúnher [veire rejónher, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : tornar trapar una persona, un grop, un airal... que l'òm se'n trobava separat ; abotir a. Ensenha-me una corcha per rejónher Albi. La paissièira, sabes ben, i me vendràs rejónher. Lo camin vicinal que rejonh la departamentala. rejónher / rejúnher [veire rejónher] (se) v pron : se tornar trobar ensemble ; abotir al meteis punt. L'estrada romana i nos rejonherem totes ensemble. rejontar [veire rejuntar] / rejuntar (v.
tr.) : tornar jónher ; tornar juntar. « rejovenar » (rejovenar v) : v. rejovenir. rejovenidor, -oira (abs. Dicort) : que rejovenís (que far tornar jove). Un somi rejovenidor. Una crèma rejovenidoira. rejoveniment : accion de rejovenir o de se rejovenir ; accion de talhar, en ivèrn, totas las brancas vengudas bufècas. Lo rejoveniment dels quadres d'una societat. rejovenir [ / rejovenar ](v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘rejouveni’) (v. tr. e intr.) : tornar far venir jove ; tornar jove. rejovenir (se) : se dire pus jove que çò que l'òm es. A qué servís de se rejovenir ? rejungle nm, cf Ubaud Dicort :
« anneau de fer qui sert à attacher la flèche au
joug » TdF rejúnher (non preconizat Dicort) : v. rejónher. « rejunhir » (non preconizat Dicort) : v. rejónher. rejunt (abs. Dicort) / rejonch : p.p.
de rejúnher / rejónher. (v. rejonch
1) rejunta [veire rejoncha, cf Ubaud Dicort] / rejoncha nf : accion o resulta de rejuntar, de rejontar. rejuntar / rejontar [veire rejuntar] (v. tr.) : tornar juntar ; tornar far juntar. rejurar, cf Ubaud Dicort : « v
tr et intr, jurer de nouveau » TdF rejutjar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, rejuger »
TdF rèl nm : instrument marguelong de maçon per bolegar la cauç e pastar lo mortièr, « v. borjador, renca ; fourgon d’un four, v. redable » (v. TdF). relachament nm, cf Ubaud Dicort :
« relâchement ; rémission ; hernie ;
délassement » TdF relachant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« laxatif, ive, qui relâche » TdF relachar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, relâcher, détendre, desserrer, v. dessarrar ;
relaxer, élargir, v. alargar, bandir ; [v intr] diminuer d’ardeur, v. molar ;
t. de marine, faire relâche, entrer dans un port, v. calar » (v. TdF) relachar (se) v pron : « se
relâcher, se ralentir, faiblir ; gagner une hernie [v. relassar
(se)] » TdF jos ‘relacha’ relache nm, cf Ubaud Dicort :
« relâche, repos, interruption ; station
navale » TdF relacion (R. II, 16) : relat ; rapòrt entre doas causas, doas grandors, dos fenomèns ; comunicacion entre personas ; persona que l'òm coneis, que l'òm frequenta ; ligason regulièira entre dos punts ; t. tecn. de mat., de mus., de logica, de fisiologia... Nos pòdes far la relacion del viatge que faguèras ? Es una relacion pas mai, pas un amic. Relacions epistolàrias.
Relacions sentimentalas. Relacions publicas. Relacions binàrias, relations binaires. Relacions metricas, relations métriques. (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 123) relacional, -a adj e nm : relatiu, -iva a las relacions entre personas ; t. tecn. de logica, de matematicas. Obligacions relacionalas. Logica relacionala. Calcul relacional. relai
nm : (fisica) « relais » (Ubaud Dicc. scient. p. 281) Relai de television, relais de télévision. (v. Ubaud) relais nm : alentiment ; léser / repaus / relambi ; raumida, « ressentiment léger, retour d’un mal qu’on a eu, v. regoissinada » ; abitarèla ; accent meridional ; accent del Lengadòc-bas ; relaisset de fenèstra ; dessús de pòrta vitrat. (v. TdF) Relais de cinemà : alentiment de cinemà. Momenton de relais : pausa. Sens relais : sens pausa Relais de fèbre : retorn de fèbre o de malautiá. Relais de pòsta del temps de las diligéncias. Relais meridional : accent meridional. Èsser de relais : èsser desocupat. relaissada nf, cf Ubaud Dicort :
« veuve dans les actes publics [v. veusa
1] » (v. TdF jos ‘releissa’) ; « une veuve : la femme de celui
qui, étant entré dans l’état
ecclésiastique, a promis de vivre chastement » (Honnorat) relaissar (v. tr.) : tornar laissar ; « délaisser » (Brun Glossari Oc-Fr). relaissat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « délaissé,
-e » (v. çai sus) relaisset nm : rebòrd de bas de fenèstra, « petit rebord, ressaut, relief, saillie ; tablette fixée à la muraille ; margelle de puits » TdF ‘releisset’. relaisson nm, cf Ubaud Dicort : v. relaisset. (v. TdF jos ‘releisset’) relam nm, cf Ubaud Dicort :
« dégel de la terre, accalmie pendant laquelle on peut la
cultiver en hiver » TdF relamar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr et intr, desserrer, lâcher un
lien ; dégeler, relâcher ; se calmer, en parlant
d’une douleur » (v. TdF) relambi nm : momenton de pausa / momenton de repaus. Sens relambi : sens pausa. relanar (v. tr.) : espelofir la lana, « rebrousser la laine » (v. TdF). relanar (se) v pron : s'espelofir (en parlant de la
lana) « s’ébouriffer, en
parlant des cheveux, v. reflotar » (v. TdF jos ‘relana’) relanat 1, -ada adj : « dont la laine a
repoussé ; ébouriffé, ée [v. reflotat] » TdF jos ‘relana’ relanat 2, -ada n (abs. Dicort) : moton o feda que lor
lana a tornat butar. relança : accion de relançar. relançar (v. tr.) : tornar lançar ; balhar un impuls novèl ; secutar / importunar / molestar (R. IV, 247) Relançar l'economia, l'agricultura d'un país. L'òme quitava pas de relançar la paura dròlla. relane, -na adj, cf Ubaud Dicort : « dont les brins se
filent facilement, en parlant de la laine. C’est l’opposé
de reguèrgue » (v. TdF) relaps [relapse], -sa adj e n : que torna tombar dins una eretgia qu'aviá abjurada ; que torna tombar dins lo meteis pecat. Joana d'Arc foguèt condemnada coma relapsa. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|