regraulir (v. tr.) : fronzir / rafir / rufar ; agorrufar / frostir / afatonir / amochonar ; far venir coma de còrna ; recrocar / recroquilhar.

Regraulir una rauba.

Regraulir una estòfa en general.

Lo margue li a regraulidas las palmas de las mans.

Lo vielhum l'a tot regraulit.

La nòstra Virginia a lo nas regraulit.

regraulir (se) : se recrenilhar /se tornar enrotlar (en parlant d'un fial (fil) ; se recroquilhar.

Lo fial (fil) d'un tricòt desmargat se regraulís tot.

regrelh / regrilh [veire regrelh, cf Ubaud Dicort] nm : grelh novèl ; segonda brota ; rebrot.

regrelhaire, -aira adj, cf Ubaud Dicort : (v. regrelhar)

regrelhament : accion de tornar grelhar.

regrelhar / regrilhar [veire regrelhar] (v. intr.) : tornar grelhar, « repousser, reverdir, reparaître » TdF jos ‘regreia’.

Quitan pas las trufas a la prima de regrelhar.

regrepiar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, manger les débris de foin ou de paille qui sont restés dans la crèche, curer la mangeoire, manger les restes » TdF ‘regrupia’

regrèpis nm pl, cf Ubaud Dicort : « restes de foin ou de paille que les animaux laissent dans la crèche » TdF ‘regrupi’

regressar (v. intr.) : tornar a un estat anterior / recuolar.

La tuberculòsi a plan regressat.

regression : accion de recuolar en lòc d'avançar.

Sa malautiá es en regression.

Regression marina : baissa del nivèl de la mar.

regressiu, -iva : relatiu,-iva a una regression ; t. tecn. de ling., de biologia, de psicologia, de geografia...

Seria regressiva.

Assimilacion regressiva.

Formas regressivas.

Erosion regressiva.

regrèt : remòrs ; repenténcia / repentença (R. IV, 490) ; planh d'amor cantat jos la fenèstra d'una joventa.

regretable, -bla : qu'es de plànher / qu'es de regretar.

regretar (v. tr.) : plànher quicòm.

Cal pas jamai regretar çò passat, qu'es tròp tard.

Regrèti pas mon joventum.

regretós, -osa : languinós, -osa / dolent, -a.

Cançon d'amor regretosa : cançon languinosa.

regrevar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de maçon, ragréer, regratter » TdF

regrilh nm : v. regrelh, cf Ubaud Dicort.

regrolaire nm, -a : grolièr, -ièira / sabatièr, -ièira.

regrolar (v. tr.) : reparar.

Un grolièr regrola de sabatas.

regrolièr nm, cf Ubaud Dicort : v. regrolaire. (v. TdF jos ‘regroulaire’)

regropament nm, cf Ubaud Dicort : « regroupement » (Rapin)

regropar / regropir (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘regroupa’) : tornar gropar (tornar agantar / tornar sasir)

regrossar (v. tr.) : tornar grossar (tornar far la gròssa (expedicion d'un acte)) ; tornar maçonar grossièirament.

regrosset, -a (Laus ; abs. Dicort) : rebombèl, -a / rebombelet, -a.

reguejada nf, cf Ubaud Dicort : « sillon » (Brun Glossari Oc-Fr)

reguejar (v. tr.) : laurar / selhonar. v. selhonar.

reguèl nm / regon (v. regon) : rega de laurada ; selhon de laurada.

reguèrg nm (plt.) : genèst purgatiu (Sarothamnus purgans)

reguergar (v. tr.) : agachar q.q. en li fasent las ussas.

reguergat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « renfrogné, ée » TdF jos ‘reguerga’

reguèrgue, -ga adj, cf Ubaud Dicort : ernhós, -osa / morrut, -uda / vèdre, -a / malgraciós, -osa.

reguièr nm / regaleg (v. regaleg) : gandòla (rèc) de carrièira ; besal d'òrt.

reguilhar / reguirguilhar (v. tr.) : requinquilhar / ragalhardir ; regaudir. (v. TdF jos ‘reguerguiha’)

reguindar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, remonter, recharger » TdF

reguindola nf, cf Ubaud Dicort : « lézard gris, v. lagremusa » (v. TdF)

reguinhar [veire reguitnar (v. Ubaud Dicort e TdF ‘reguigna’)] (v. tr.) : tornar guinhar.

Los escolans reguinhavan del det lo Catòion.

reguirguilhar (v. tr.) : v. reguilhar.

reguitnada : petnada ; movement de resisténcia o de colèra ; freg tardiu e rigorós (R. V, 63).

Una reguitnada de l'ivèrn nos susprenguèt a totes.

reguitnaire, -aira [~ -airitz] adj e n : « celui, celle qui regimbe, rueur, euse » (TdF ‘reguignaire’) ; reguèrgue, -a / vèdre, -a / ernhós, -osa.

reguitnal : reguitnada. t. a. çaisús.

reguitnar (v. intr.) : petnar (mandar un còp de pè) ; se far pregar per far quicòm ; refusar de far quicòm ; resistir ; refrenir sens menar bruch ; agachar de coa d'uèlh ; repetingar.

Aquel muòl a la marrida tissa de reguitnar.

Reguitna cada còp que li comandan quicòm.

Qué las as a me reguitnar aital ?

Aquel drollon fa pas que reguitnar (repetingar)

 

reguitnatge nm (Alibert) : anilhada / referniment (bram de caval) ; « action de regimber, de ruer » TdF ‘reguignatge’

reguitnèra nf (Alibert ; abs. Dicort) : enveja de petnar ; enveja de repetingar.

reguitnet, -a adj e n : recapi, -àpia.

reguitnèu : tindèla de pòrc freginada ; galeta (R. III, 419) al lard ; regacholon (asau / mièg-òme / avorton)

reguitnós, -osa : morrut, -uda / renós / ernhós, -osa ; vèdre, -a / reguèrgue, -a.

Constanç deu èsser nascut amb sa minassa reguitnosa.

regul nm, cf Ubaud Dicort : (techn.) « (alliage ...) régule » (v. Rapin)

regulable, -bla : que pòt èsser regulat, -ada.

regulacion : accion o resulta de regular.

Regulacion termica.

Regulacion glicemica.

regulador 1, -airitz (, -doira (coma  termoregulador) adj  : que regula. (v. regulator 1)

Mecanisme regulador.

Fòrça regulairitz.

regulador 2 nm : (fisica) « régulateur » (v. Ubaud Dicc scient p. 281)

regular 1 (v. tr.) (v. Ubaud Dicc scient p. 281) : sometre a una règla ; far la regulacion de quicòm.

regular 2, -a adj : caracterizat, -ada per un movement que càmbia pas ; que se passa a jorn, a data e a ora fixes ; qu'a de proporcions simetricas armoniosas ; totjorn a l'ora ; relatiu,-a a un calici, una coròla que lors elements son egals ; t. tecn. de mat., d'astron, de geom., de med. ; confòrme,-a a las disposicions legalas, constitucionalas ; confòrme,-a a las règlas de la morala ; confòrme,-a a las règlas de la gramatica ; corrècte,-a en afars ; confòrme, -a a la lei ; confòrme, -a a una règla donada.

Movement regular.

De visitas regularas.

Una construccion regulara.

Un emplegat regular.

Una coròla regulara.

Una fonccion regulara.

Nombre regular.

Poligòn regular.

Pols regular.

Govèrn regular.

Conduita regulara.

Frasa regulara

Regular en afars.

Armada regulara.

Clergat regular.

Vèrb regular.

regularament (R. V, 65) : d'un biais regular.

regularimètre : aparelh per mesurar la regularitat.

regularitat nf (R. V, 65) : qualitat de çò regular ; observància (R. V, 214) exacta d'una règla religiosa.

regularizable, -bla : que pòt èsser regularizat, -ada.

regularizacion : accion de regularizar.

regularizar (v. tr.) : far venir regular.

regularizar (se) : venir regular.

regulator 1, -tritz adj, cf Ubaud Dicort : que regulariza. (v. regulador 1)

Sistèma regulator.

Manòbra regulatritz.

regulator 2 nm, cf Ubaud Dicort : « régulateur » (Rapin) (v. regulador 2)

regús 1 nm, cf Ubaud Dicort : « troussis, repli ; ordre dans la maison » TdF

règus ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « défi que l’on fait à quelqu’un en le menaçant de lui lancer quelque chose, v. grega ! plus usité » (v. TdF suppl)

regussar (v. tr.) : rebussar. v. rebussar.

regussar (se) : se rebussar (se relevar los cotilhons)

rei nm : sobeiran d'una nacion, per succession ereditària e per la vida ; « figure du jeu de cartes, pièce du jeu d’échecs ; compartiment du jeu de marelle ; une des faces des osselets ; poisson de mer qui doit son nom à l’excellence de son goût, connu à Marseille » TdF.

Lo Libre dels Reis fa partida de la Bíblia.

Los Reis : lo Rastèl (constellacion)

Los Tres Reis (constellacion), cf Ubaud Dicort.

Los Reis : Epifania.

Los tres reis de la grépia de Nadal.

Reis Mages ~ Magues n pr m pl, cf Ubaud Dicort : v. jos mague.

Lo Rei de l'Univèrs : Dieu creator.

Lo rei del petròli.

Lo rei dels animals...

rei d'abelha : lo mascle de l'abelha.

rei de catlas [rei de catla] nm : rascle de genèst (Crex crex)

rei de fòuca [rei de folca] nm (v. Ubaud Dicort) : (mena d'anet) (Anas fusca), « double macreuse, oiseau » (v. TdF ‘rèi-de-fóuco’)

reial 1 nm, cf Ubaud Dicort : « réal, pièce de monnaie qui a cours en Espagne et en Béarn » (v. TdF ‘reiau’)

reial 2, -a adj : relatiu, -iva al rei.

Poder reial.

reiala nf, cf Ubaud Dicort : « royale, sorte de moustache ; tache de vin qui reste aux lèvres ; réale, réal, monnaie d’Espagne » TdF ‘reialo’

reialament : d'un biais reial.

reialisme nm, cf Ubaud Dicort : « royalisme » TdF

reialista adj e n (m. e f.) : que ten per un govèrn reial.

reialme / reiaume [veire reialme, cf Ubaud Dicort] nm : país governat per un rei o una reina ; domeni que q.q. n'es lo mèstre ; lo Reialme de Dieu : lo Paradís ; « t. de marinier, rive droite du Rhône, v. empèri ; gâteau des Rois » TdF ‘reiaume’.

reialtat nf : dignitat de rei ; règne de rei.

reiaton nm, cf Ubaud Dicort : « roitelet (oiseau) » (Alibert)

rei belet [reibelet] nm / rei cochet (v. reicochet) : rei petit v. pus luènh, « roitelet, en Limousin, v. reipetit ; troglodyte, autre oiseau, v.   petosa » (v. TdF ‘rèi-belet’)

reibeu (v. TdF ‘rèi-bèu’ ; abs. Dicort) : galeta (R. III, 419) dels reis. (v. reialme)