registre (R. III, 465) : tot libre que l'òm i escriu çò de ne servar lo sovenir.

regit nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de soupe à l’usage des résiniers des Landes » TdF

« regitar » (marrida prononciacion) : v. regetar.

règla : disciplina ; ensemble de precèptes que comandan la vida dels religioses ; prescripcion ; principi ; convencion ; instrument per far de regas drechas. (v. règlas)

Las règlas de la morala.

La règla d'un convent.

Las règlas de l'onestetat, de la polidesa.

Las règlas de la gramatica.

Las règlas d'un jòc.

Règla d'aritmetica.

La règla de tres...

règla graduada nf : (matematica) « règle graduée » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 123)

reglable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « réglable » (Rapin)

reglada : supòrt de plastre fach amb una règla.

regladament adv : reglamentàriament (segon la règla)

regladura : accion o resulta de far de regas sus de papièr ; ensemble de las regas estampadas sul papièr per ne facilitar l'emplec.

reglaire, -airitz [~ -aira] n, cf Ubaud Dicort : persona o maquina que fa de regas sul papièr ; especialista professional d'aparelhs de mesura.

reglament [règlament] nm : ensemble de prescripcions (t. a.)

reglamentacion : accion o resulta de reglamentar.

reglamentar (v. tr.) : sometre a un reglament.

reglamentari 1, -ària adj : confòrme a un reglament.

reglamentari 2 nm, cf Ubaud Dicort : « sonneur d’une communauté, v. campanièr » TdF jos ‘reglamentari’

reglamentàriament : segon la règla / dins las règlas.

reglanaire, -aira : glanaire, -a.

reglanar (v. tr.) : tornar glanar ; culhir tot çò que demòra.

reglanatge nm, cf Ubaud Dicort : (v. reglanar)

reglanum nm sing, cf Ubaud Dicort : « blé glané » (Alibert)

reglar 1 (v. tr.) : far de regas sus de papièr amb una règla ; sometre a una règla ; metre a la rega ; pagar ; castigar ; conclure quicòm ; apasturar lo bestial ; metre al punt.

Se degun o a pas jamai fach, ieu te reglarai !

Veni per reglar (pagar).

Se faguèt reglar (castigar)

Reglar un afar.

Reglar lo bestial.

Reglar un mecanisme.

Reglar una pendula.

reglar (se) : se conformar a.

reglar 2 (sens religiós, opausat a seglar) adj m :, cf Ubaud Dicort, « régulier » (L. 320)

Clergat reglar (o regular, v. clergat)

règlas (las -) : lo mes / las menstruas (R. IV, 214). 

reglatge nm, cf Ubaud Dicort : « réglage » (Rapin)

reglet : papièr reglat e transparent per escriure drech ; instrument d'estampaire ; ordo (lat.) : calendièr liturgic que pòrta los oficis per cada jorn de l'annada ; reglament per la paga dels vailets de bòria.

regleta : règla (instrument per far de règas drechas) ; règla pichona.

reglòt [ / reglon] nm, cf Ubaud Dicort :  règla de maçon « petite règle de maçon » (v. TdF jos ‘reglot’).

regnaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui règne, dominateur, prince régnant » TdF

regnant, -a adj : que règna ; « qui est de mode » TdF.

La familha regnanta.

regnar (v. intr.) : exercir lo poder sobeiran, lo poder suprèm.

regnatge : carga de rei o de reina.

règne [regne] nm : govèrn d'un rei, d'una reina, d'un prince sobeiran ; temporada d'aquel govèrn ; dominacion d'una persona o d'una causa.

Lo règne de Loís XIV.

Lo règne del mal.

regobiar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tornar gobiar (tornar corbar). (v. jos regobilhar)

regobiar (se) (abs. Alibert) : se tornar gobiar (se tornar desgetar) (v. regobilhar (se))

regobilhar (v. tr.) : tornar aplechar (reparar) [v. TdF ‘regoubiha’] ; recorbar.

Regobilhar una aisina : reparar una aisina.

Lo panièiraire regòbia / regobilha (recorba) los arescles.

regobilhar (se) v pron (v. TdF jos ‘regoubiha’) : se requinquilhar ; « être courbé en rond » (Alibert).

Se regobilha pauc a pauc.

regobilhat, -ada adj : requinquilhat, -ada ; recorbat, -ada.

Camina tot regobilhat, il marche tout courbé. (v. TdF jos ‘regoubiha’)

regobilhum nm sg, cf Ubaud Dicort : « dégobillis, vomissement, v. racadura » (v. TdF ‘regoubihun’). « regobilhum » : v. regolitge - vòmit.

regoissin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « maladif, ive, sujet à des infirmités climatériques, v. malautís » (v. TdF)

regoissinada nf, cf Ubaud Dicort : « retour d’une douleur, reprise d’une colique que l’on a par intervalle, v. ramada » (v. TdF)

regòl nm, cf Ubaud Dicort : « ru, rigole d’arrosage » TdF ‘regòu’

A plen regòl, à plein canal. (v. TdF)

regòla : besal / besala ; gandòla ; rec pichon ; thalweg (al.) : lo fons d'una comba.

regolada : regalèmus ; ripalha ; divertiment ; bram.

regolaire [veire redolaire, cf Ubaud Dicort], -aira n : rodaire, -a ; bramaire, -a.

« regolamar » : v. revolumar.

regolament [regòlament] nm : accion de regolar (t. a.)

regolant, -a : que regorga, que s'asaga e que regòla.

regolar 1 (v. intr.) : rajar ; rajolar ; lisar / limpar ;

En montanha l'aiga regòla e rajòla a pissals.

Lo molin cacha e l'òli regòla.

Regòla sens crenta sul glaç.

 

 

regolar 2 [veire redolar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : redolar / rebordelar.

Regolèri pel travèrs : redolèri / rebordelèri...

Lo drollon regolèt pels escalièrs : ... rebordelèt...

regolar (se) (v. TdF jos ‘regoula 1’) : s'alimenar per l'èrba, per la posca.

Los pòrcs se regòlan per la fanga.

regolar 3 (v. tr. e intr.) : repasimar / assadolar ; regorgar ; desbordar ; rajar ; vomir ; tornar engolir ; desgostar ; bramar brama que bramaràs. (v. TdF ‘regoula 2’)

Nos a plan regolats a totes.

Los favards regolan dins la gòrja dels pichons lors.

Lo can regola son vòmit.

Regolava regola que regolaràs : bramava que jamai.

regolar (se) : s'embucar / s'assadolar ; se refar ; s'atrencar / s'afiscalhar / se pimpar.

Se regolan fins al refasti.

Tot aquò se regola : totes van plan.

Floriana se regola minimosament cada matin.

regolatge : accion de regolar (t. a. de regolar o de se regolar.)

regolejar (v. intr.) : frequentatiu de regolar.

regolet 1 / regolon nm : riu pichonèl / rèc pichonèl ;

regolet 2 nm (Alibert)  [(aisina redonda) veire redolet, cf Ubaud Dicort] nm : codolet ; « petit rouleau, roulette, petite roue pleine que les enfants font rouler pour s’amuser, v. redolet ; petite moulure ronde, baguette d’un tableau » (v. TdF ‘regoulet’).

regoleta : besal pichon ; gimbla, gimbleta (v. TdF ‘regouleto’).

regòli (m.) : refasti / sadol ; « ripaille, frairie, gala, v. arrigolat 1, regala 2 ; capilotade, galimafrée, salmigondis, ragoût, v. raita, fricamassèa » (v. TdF ‘regòli’).

regòli (a -) (loc. adv.) : a refasti ; de bon còr.

regòli (a bèl -) loc adv : « à cœur joie » (Alibert)

regolièr nm [veire redolièr, cf Ubaud Dicort] / regolièira (abs. Dicort) : redolièr (travèrs que penja bravament)

regolir (v. intr.) : èsser assadolat fins al refasti.

regolisti (m.) : regalèmus / brave repais / repais tròp gròs.

regolit, -ida : sadol, -a que jamai.

regolitge : soslèu / vòmit.

Aquò me fa venir lo regolitge : me bolèga lo vòmit.

regolon / regolet nm : riu pichonèl / rèc pichonèl.

regolum : repròchi d'estomac / agror d'estomac.

regomàs : rufa (fals plec que fa un vestit mal adobat)

regomassar (v. intr.) : far un plec fals (vestit mal adobat)

regomèla (f.) : persona nècia / persona piòta (bèstia)

regon nm / reguèl (v. reguèl) : selhon (rega de laurada) ; « rayon de légumes ; chéneau, gouttière d’un toit » TdF ‘regoun’

regona : versana (regas de laurada) ; selhon (faissa de laurada : regas de laurada)

regonar (v. intr.) : far de regas de laurada / laurar ; rajar de las tauladas.

La pluèja regona.

regonatge nm : canal (f.) de teulada « égout des toits, v. degot » (v. TdF).

regonflament nm, cf Ubaud Dicort : « regonflement » TdF

regonflant, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. regonflar)

regonflar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, regonfler, refluer ; regorger ; gonfler de nouveau » (v. TdF)

regonfle 1 nm, cf Ubaud Dicort : « reflux, remous, élévation des eaux qui sont arrêtées dans leur cours ; partie d’une conduite d’eau qui est plus élevée que son niveau de pente, heurt ; exubérance » (v. TdF ‘regounfle 1’)

A regonfle¸ à profusion. (v. Ubaud Dicort e TdF)

regonfle 2, -fla adj, cf Ubaud Dicort : « gonflé à l’excès, bondé, ée ; repu, ue » TdF ‘regounfle 2’

« regòrd » : v. recòrd (anhèl derraig)

regordan, -a adj, cf Ubaud Dicort : « Camin regordan, voie Régordane » (v. TdF ‘regourdan’)

Via Regordana. (Ubaud Dicort)

regordet 1 (m.) : mena d'èrba de prat o de pastural. (v. TdF)

regordet 2 / regordon nm (v. Alibert) : gostar.

Far regordet / far regordon : far quatre oras.

regordilh : repaisson entre amics ; rèstas de repais.

Un regordilh de quand en quand es pas de refusar.

regòrg (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : (v. regòrgas (a -))

regorgar (v. intr. e tr.) : èsser comol ; asondar ; vomir.

regorgas (a -) [a regòrgas (v. Ubaud Dicort e Alibert)] (loc. adv.) : a bodre / a foison.

regòrjament nm, cf Ubaud Dicort : « regorgement » TdF ‘regourjamen’

Regòrjament de sang, vomissement de sang (v. TdF)

regorjar (v. intr. e tr.) (ò) : tornar gorjar / tornar emplenar « regorger, déborder, v. regonflar ; rendre  gorge, vomir, v. regolar 3 » (v. TdF jos ‘regourga’).

regortilhar (se) : s'entortibilhar ; s'enrambolhar.

regortiòl (plt.) : vidalba (Clematis Vitalba); (C. Cirrosa) ; (C. Flammula) ; (C. Cirrosa)

regostant, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. ragostant. (v. TdF jos ‘ragousta’)

regraciable, -bla : digne, -a d'èsser regraciat, -ada.

regraciar (v. tr.) : mercejar (dire mercé

regrais : grais vièlh.

regraissar (v. tr. ) : tornar graissar.

regrandiment nm, cf Ubaud Dicort : « agrandissement nouveau » TdF

regrandir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ragrandir ; agrandir » TdF