regde 1, -da adj  (v. Ubaud Dicort e CLO § 7.1) (del latin RIGIDUS) : rigid, -a ; tibat, -ada ; anquilosat, -ada ; rude, -a ; crane, -a ; de mal creire ; escalabrós, -osa / abrupte, -a.

Ai las cambas regdas d'aver tròp caminat.

Una camba regda (anquilosada)

Un cable regde (tibat).

Cantava d'una votz regda coma un esclòp.

Vòl far lo regde, mas o es pas brica.

Aquò's un pauc regde, o me faràs pas creire.

Un arrapalhon fòrt regde.

regde 2 adv, cf Ubaud Dicort : « raide, avec roideur, avec rudesse, v. dur, fèrme ; beaucoup, plus fort, v. fòrça ; résolument, rondement, vite » (v. TdF ‘rede 2’)

regdesir (v. tr.) : enregdesir (far venir regde)

regdesir (se) : s'enregdesir (venir regde)

regdor nf : estat de çò regde.

rege, reja adj, cf Ubaud Dicort : v. regde. (v. TdF jos ‘rede 1’). (# reg nm, reja nf)

regelar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, regeler » TdF

regemir (v. intr.) : vinar ; gimar / susar / gotejar.

Aquela fustalha regemís.

regença (abs. Dicort) : fonccion d'un regent o d'una regenta (t.a.) ; durada d'aquela fonccion. (v. regéncia)

regéncia nf : dignitat o fonccion de regent ; temporada d'aquela fonccion.

regenerable, -bla : que pòt èsser regenerat, -ada.

regeneracion : accion de regenerar o de se regenerar ; renovelament moral ; reconstitucion ; t. tecn. de botanica, de biologia, de quimia.

La regeneracion d'un pòble colonizat.

regenerador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « régénérateur, -trice » (Laus)

regeneraire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « régénérateur, trice » TdF

regenerar (v. tr.) : renovelar moralament.

regeneratiu, -iva adj (abs. Dicort) : qu'a lo poder de regenerar, « régénérateur, -trice » (Per Noste).

regenerator, -tritz adj e : « régénérateur, -trice » (Laus, Rapin). (v. regeneraire)

regent 1, -a n : persona que govèrna un estat pendent la minoritat, l'abséncia o la malautiá d'un sobeiran ; mèstre, -a d'escòla / institutor, -tritz / professor, -a d'escòla.

regent 2 nm, cf Ubaud Dicort : « marmite ou casserole pour faire le regit, v. ce mot » (v. TdF ‘regènt 2’)

regentar (v. tr.) : governar ; ensenhar.

regentòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit régent, petit maître d’école » TdF

regèt (L. 320) : brota jove ; rebrot ; petnada. (v. TdF jos ‘rejit’)

regetada : rebomb d'una palma o d'una bòla ; repercussion.

regetal : trapa / tracanard.

regetar 1 (v. tr.) : regetonar / tornar brotar ; tornar getar ; far recuolar / far fugir ; vomir.

D'unes arbres regètan a la davalada.

Regetèt la palma a son can, que l'anèsse quèrre.

L'enemic foguèt regetat fòra país.

Pel moment, regèta tot çò que manja.

regetar 2 (v. intr.) : regisclar ; rebombir.

L'aiga regetava de pertot.

E la palma de regetar, regèta que regetaràs.

regeton nm, cf Ubaud Dicort : « rejeton, drageon, surgeon, œilleton, progéniture, v. rebrot » (v. TdF jos ‘rejitoun’)

regetonar (abs. Dicort e TdF) (v. intr.) : doblet de regetar / tornar brotar. (v. rebrotar)

reggae adj e nm inv ('rege) : dança d'origina jamaïcana, sus una musica populara de ritme binari sincopat.

regia nf (Laus ; abs. Dicort) : administracion encargada de levar d'unas talhas ; gestion d'un servici public ; còla encargada de l'organizacion materiala d'un espectacle ; airal que i se tròban totas las comandas per una emission de ràdio o de television. (v. regida)

La regia dels tabats.

Regia de teatre.

regiblar (v. tr.) : tornar giblar (tòrcer) ; rebatre e aplatir la punta d'un clavèl sus l'autra part de çò que travèrsa ; enfonzar un pavat amb la dama ; tornar dreçar.

regiblar (se) : se tòrcer al sens contrari.

regicida adj e n (m. e f.) : persona que tua un rei.

regicidi (m.) : assassinat d'un rei.

regida nf, cf Ubaud Dicort : « régie » TdF. (v. regia)

regidor 1 nm : persona encargada de l'administracion d'un domeni ; persona qu'ajuda lo meteire en scèna de cinemà e de television.

regidor 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui doit gouverner » (L. 320)

 

 

regiginar / rechichinar  (los 2, Ubaud Dicort) (v. intr. e tr.) (onom.) : grasilhar, « grésiller sur le feu » (Alibert) ; far grasilhar quicòm sul fuòc o dins la padena [v. grasilhar].

La costèla regigina sus la grasilha.

regim 1 nm : constitucion (forma de governament d'un Estat) ensemble de disposicions legalas d'unes establiments ; ensemble de règlas legalas d'unes produits ; ensemble de prescripcions relativas a l'alimentacion ; nom o pronom que depend gramaticalament d'un autre mot de la meteissa frasa ; velocitat de rotacion d'un motor ; biais de fonccionament d'una maquina a l'estat normal ;

Regim democratic.

Lo regim de las presons.

Lo regim de las bevendas alcoolicas.

Èsser al regim.

Regim normal.

regim 2 nm : pinèl de frucha al cap d'un ram.

Regim de bananas.

Regim de dàtils. (v. Ubaud Dicort)

regimar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : governar / regir (t. a.)

regimblar v, cf Ubaud Dicort : v. regiblar. (v. TdF jos ‘regibla’)

regiment : regim de vida ; unitat militara comandada per un colonèl ; grand nombre / multitud.

Regiment d'enfantariá, d'artilhariá...

Ai tot un regiment de cosins.

regimental, -a (abs. Dicort) : relatiu, -a a un regiment. (v. regimentari)

regimentari, -ària adj : « régimentaire » (Rapin)

regina (arc.) : reina ; baudufa.

Regina : prenom.

region : espandi de terrador que son climat, sas produccions, son administracion , sa topografia... son caracteristics. ; espandi de país en general ; partida del còrs mai o mens delimitada ; circomscripcion territoriala militara, terrèstra, aeriana o maritima qu'englòba mai d'un departament e qu'es comandada per un oficièr general.

Region agricòla, industriala...

Region de l'oliu.

La region tolosana.

La region pectorala.

regional, -a : relatiu, -iva a una region.

Concors regional.

Dança regionala.

Costuma regionala.

regionalisme : doctrina politica e sociala que favorís mai o mens una mena d'autonomia de las regions o de las províncias ; tendéncia literària qu'a per tòca la descripcion dels païsatges o de l'anar d'una region ; mot pròpri a una region.

Lo regionalisme corregís l'òrre centralisme francés.

Lo mot « boralda » es un regionalisme d'Aubrac.

regionalista adj e n (m. e f.) : que concernís una region.

Politica regionalista.

Costuma regionalista.

Gionò es un escrivan regionalista dels grands.

regionalizacion nf, cf Ubaud Dicort : « régionalisation » (Rapin)

regionalizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, régionaliser » (Per Noste, Sèrras-Ess.)

regipar (v. tr.) : tornar gipar.

regipatge nm, cf Ubaud Dicort : « replâtrage » TdF

regir (v. tr.) : governar (t. a.)

Règis : prenom.

Lo Règis que coneguèri se laissèt morir a 20 ans.

regisclada : reposc ; lac / sompa / sompet ; clafada / arlau / aigassada / eissagada / ramada / pissada.

regiscladís nm / regiscladissa nf (abs. Dicort e TdF) : reposc de fanga.

regiscladura nf / regisclal (v. regisclal) : reposc en general, « éclaboussure » TdF ‘regiscladuro’.

regisclal nm, cf Ubaud Dicort : v. regisclada. (v. TdF jos ‘regisclado’)

regisclant, -a : que regiscla.

regisclar (v. intr.) : reposcar.

Lo sang del pòrc me regisclèt sus las mans.

La pluèja regisclava sul pelsòl.

regiscle nm, cf Ubaud Dicort : « rejaillissement ; pluie poussée obliquement par le vent ; éclaboussure » TdF

regissent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « consistant, assez solide pour ne pas plier, pour ne pas couler ; rigide » TdF

Baston regissent, bâton solide

Sopa regissenta, soupe épaisse.

(v. TdF)

regiscle : accion de regisclar, de reposcar ; pluèja butada pel vent.

registèl (plt.) : rastelet / arrapa man / sangna lenga / arraparèla / garança (Rubia tinctorum) ;(R. peregrina)

« registir » (marr. pr.) : v. resistir.

registrador, -airitz (abs. Dicort) : persona qu'enregistra quicòm.

(v. enregistraire)

registrament 1 nm  (abs. Dicort) : accion de registrar, d'enregistrar, « enregistrement » (Lèbre). (v. enregistrament)

registrament 2 nm : (informatica) « enregistrement » (v. Ubaud Dicc scient p. 153)

registrar 1 (R. III, 465) [veire enregistrar, cf Ubaud Dicort] / enregistrar (v. tr.) : notar per escrich o dins sa memòria ; inscriure dins un registre.

registrar 2 : (informatica) « enregistrer », cf Ubaud Dicc scient p. 153

Registrar jos, sota…, enregistrer sous… (Ubaud)