|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
reganhada : acuèlh ernhós ; rebufal
/ rebufada. reganhadament adv : ernhosament. reganhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que reganha o que se reganha. reganhal : rebufal / rebufada ; èrnha. reganhament nm, cf Ubaud Dicort :
« action de rechigner ou de ricaner » TdF reganhant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« qui rechigne, qui montre les dents » TdF reganhar 1 (v. tr.) : reganhar las dents / mostrar las dents (can en colèra) ; reganhar lo cuol (mostrar son cuol en signe de mesprètz) ; rebutar ; rambalhar ; blaimar / semonsar. Quitava pas de reganhar las dents e de rondinar. Sa mina ernhosa reganhèt lo mendicaire. Agèt pas besonh de lo reganhar mai. Reganha tota sa familha de tant qu'es ernhós. reganhar (se) : se metre en colèra. reganhar 2 (v. intr.) : èsser ernhós ; romegar / repotegar / repochinar ; èsser salhent. Perqué reganhas aital ? Perqué romègas ? De motas reganhan encara per tota la rossegada. reganhar 3
v, cf Ubaud Dicort :
« v tr et intr, regagner ; retourner, revenir,
v tornar » (v. TdF ‘regagna 1’) reganhàs : rire emmalit. reganhat, -ada : p.p. de reganhar, « rechigné, ée, de mauvaise humeur, hagard, arde ; hérissé, froncé, ridé, ée » TdF jos ‘regagna 1’. Mal reganhat, -ada (v. Alibert) : ernhós, -osa. Far lo
reganhat, faire le difficile. (v. TdF) reganhejar
v, cf Ubaud Dicort :
(v. reganhar 1 e 2) reganhèra (l.p.) (abs. Dicort) : èrnha. reganhon 1
nm, cf Ubaud Dicort :
« croupe, fessier ; froment barbu, froment à
épi gris, carré, et à longue barbe rude ; graine de
renoncule des champs, v. gafaròt » (v. TdF jos ‘regagnoun’) reganhon 2 nm :
ressopet (repais de mièjanuèch) ; ressopet de dètz
oras del ser (v. jos repaisses). Lo reganhon se fasiá en cas de trabalh de nuèch reganhonar (v. intr.) : se manjar un ressopet. reganhós, -osa : ernhós, -osa (qu'a las èrnhas) reganhut, -uda : sinut, -uda ; rocalhut, -uda ; reguèrgue, -a. Rol reganhut. Camin reganhut. Morre reganhut. reganilha : persona renosa. regantadís : vòmit. regantar (v. tr.) : recobrar ; tornar batre al flagèl (arc.) ; se repentir ; se repentir tròp tard / expiar / pagar. O t'aviái ben dich
qu'o regantariás! regar (v. tr.) : far de regas ; laurar ; plantar en regas, en selhons. regard : còp d'uèlh ; esgard / respècte / consideracion. Regard alucat. Regard alucaire. Regard sornarut. Regard alupadís : regard relucaire, cobés. A pas cap de regard per son vièlh paire. Al regard de q.q. : en çò que concernís q.q. Al regard del catalan l'occitan es la mairelenga. Al regard del levant : del costat del levant. Al regard de : en comparason de. En regard, en regard, vis-à-vis. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘regard’) regardabon
nm, cf Ubaud Dicort :
« terrain maigre, qui regarde la bonté du voisin ;
mauvais garnement » TdF ‘regardo-bon’ regardadís nm : çò qu'atrai lo regard, « spectacle » TdF. regardador 1 nm (R.
VI, 457), -airitz (arc.) : observador, -airitz ; inspector, -tritz ;
contrapesaire, -a (verificador, -airitz dels peses e de las mesuras) ;
espectator, -tritz ; badaire, -a [v.
regardaire]. regardador
2, -doira adj,
cf Ubaud Dicort : « qui regardera, qui verra » (L. 320) regardadura : regard ; cara (fisionomia) ; examèn. regardaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « regardant, spectateur, trice ; musard,
arde ; langueyeur ; celui, celle qui regarde à la
dépense, méticuleux, euse » TdF regardals nm pl, cf Ubaud Dicort :
v. regardèlas. (v. TdF jos ‘regardello’) Manjar de
regardals, dîner des yeux. (v. TdF) regardament : accion de regardar. regardant nm : exposicion / situacion (v. TdF) ; adrech (contrari d'envèrs, d'ubac) Lo seu ostal es al regardant del solelh. regardant 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. regardós) regardar (v. tr.) : agachar ; considerar ; èsser virat cap a ; concernir. Regardam pas pus passar los avions. Regardèron son coratge puslèu que sa temeritat. Son ostal regarda la ribièira. Aquò te regarda pas ! regardar (se) : agachar enrè per dessús l'espatla ; se miralhar. Quand se regardèt agèt paur de son ombra. « Quand lo solelh
se regarda, de pluèja o de vent prend-te garda » regardavenir (subs. m.) : bèlvéser. regardèla nf (abs. Dicort) : plaser dels uèlhs, « mets imaginaire » (v. TdF) ; somi ; imaginacion, « semblant » (Lexic M. Roqueta). Se cal pas noirir de
regardèla. (v. regardèlas (de -)) |
|
regardèlas (de -) (loc. adv.) : en imaginacion. Manjar de regardèlas : agachar manjar los autres e se passar de manjar, « dîner des yeux » TdF (v. Avril). Se noirir de regardèlas : fabular. regardons (de -) loc adv : « en regardant
de travers » TdF Agachar de regardons : agachar de travèrs, « regarder de mauvais œil » (v. TdF). regardós, -osa : qu'a paur de despensar tròp ; minimós, -a. Es pas brica regardosa per balhar. Mon mèstre èra bravament regardós. « regaréncia » : v. garança. regarir (v. intr.) : tornar garir. regarnir (v. tr.) : tornar garnir. regàs 1 nm : capèla / escaleta / marèla (jòc de drolletas) regàs 2 nm, cf Ubaud Dicort : « ravin,
ravine, v. vabre ; torrent
débordé » (v. TdF
jos ‘ragas
2’) regassa : fendascla. regassada nf, cf Ubaud Dicort :
« regard de travers, regard effrayant » TdF jos ‘regaussado’ regassar [ ~ arregassar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : « retrousser, v. revertegar ; regarder de bien près, v. espinchar » ; rebotir los uèlhs (obrir los uèlhs coma una duganèla) (v. TdF jos ‘regaussa’) Las duganèlas regassan los uèlhs. Perqué regassas aital ? regassar (se) [ ~ s’arregassar, cf Ubaud Dicort] v pron : se rebotir. Lo nenon se regassava dins son brèç. regassatge
nm, cf Ubaud Dicort :
« retroussement » TdF jos ‘regaussage’ regassòl
nm, cf Ubaud Dicort :
« ravin » (Lexic
M. Roqueta ; v. TdF jos ‘ragas
2’) regastinhar (v. intr.) : reganhar. v. pus naut. regastinhar (se) : se reganhar / se remochinar. regat 1 nm : selhon ; gaita / sentinèla. regat 2, -ada : p.p. de regar, « rayé, ridé, ée » TdF jos ‘rega’. Estòfa regada. Rauba regada. Cauças regadas. regata nf, cf Ubaud Dicort :
« (course d’embarcations) régate » (Laus) regataire, -aira adj, cf Ubaud Dicort : « régatier,
-ière » (Per Noste). regatar 1 (participar a una regata) v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, régater » (Laus) regatar 2 (v. tr.) : tornar vendre. regatariá nf, cf Ubaud Dicort : « regrat, industrie
de regrattier, rue des revendeurs »
TdF ‘regatarié’ regatejaire, -aira adj, cf Ubaud Dicort : (v. regatejar) regatejar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : mercandejar. regatièr 1, -ièira n :
revendeire, -a. regatièr 2, -ièira adj, cf Ubaud Dicort :
« qui serre toute chose, économe, v. recaptós » (v. TdF jos ‘regatié’) regaud adj m (v. Ubaud Dicort e TdF), -a : « (rare) » content, -a / joiós, -osa (v. Alibert). « Lenha seca e pan caud tenon l'ostal plan regaud » (Provèrbi.) regaudiment : jòia, plaser, contentament, esgaiament. regaudinar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, réjouir » (Alibert) ;
« régaler » (Bessou, Brès p.
182) ; « rapetasser,
rapiéceter » (v. TdF) Aquel encontre regaudinèt la brava femna. regaudinar (se) v pron : « se refaire, v. repatinar ;
se réjouir, v. regaudir (se) » (v. TdF jos ‘regaudina’) regaudinatge nm : accion de petaçar, « action de rapetasser, de rapiéceter, travail de ce genre, v. pedaçatge » (v. TdF) ; accion de se regaudinar. regaudir / regaudinar (v. regaudinar) (v. tr. e intr.) : alegrar / gaiejar / esgaiar (v. TdF ‘regaudi’) ; petaçar. regaudir / regaudinar (se) : s'alegrar. Me regaudinèri de lo tornar véser. regaudissent, -a adj (Fettuciari, Laus ; abs. Dicort) : alegrant, -a / esgaiant, -a. Un espectacle regaudissent. regaujós, -osa : alegrat, -ada / esgaiat, -ada. regaular 1 (v. tr.) : tornar far lo gaule d'una fustalha. « regaular » 2 (v. intr.) : bramar, v. regolar. regaunhada : reganhada / rebufal / rebufada ;
responsa impertinenta. regaunhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que respond amb
impertinéncia. regaunhar 1 (v. tr. e intr.) : escarnir / contrafar per se trufar de q.q. ;
respondre ernhosament ; rebufar / remochinar ; se reganhar ; regolar v. regolar. Los dròlles, de còps que i a, regaunhan lors parents. regaunhar 2 (subs. m.) (v. TdF) : contrafaiçon / farlabica / matrifusa. regaunhejar (v. tr. e intr.) : tornar regaunhar ; frequentatiu de regaunhar. regaunhon nm, cf Ubaud Dicort : « grimace, dérision » (Lexic
M. Roqueta) regaunhons (abs. Dicort) : desgaunhadas. (v. çai sus) Far de regaunhons : far de desgaunhadas. (v. TdF ‘regaugnous’) regausença nf :
v. regausiment. regausilh / regausiu [veire regausilh, cf Ubaud Dicort] nm : repaisson. Un regausilh de quand en quand te pòt pas far mal. regausença nf / regausiment nm : regaudiment. v. pus naut. regausir [veire regaudir, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : regaudir. v. pus naut. regausir [veire regaudir] (se) v pron : se regaudir. « regaussar » e derivats : v. regassar. regdament : amb regdor. regdanh, -a n, cf Ubaud Dicort :
« lambin, lendore, personne très raide, v. longanha,
laisand » (v. TdF ‘redan’) |
|
|
|
|
|
|