|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
refrigèri 1, -a adj (abs. Dicort e TdF) : que produsís un freg (t.a.) (v. refrigerant) Glaç pilat e sal de mar
fan una mescla refrigèria. Persona refrigèria. Acuèlh refrigèri. refrigèri 2 nm (v. Ubaud Dicort) (R. III, 391) : « réfrigérant, potion
rafraîchissante » TdF ;
« consolation » (L. 319) refringéncia nf, cf Ubaud Dicort : « (phys.)
réfringence » (Rapin) refringent, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« (phys.) réfringent, -e » (Laus) refrisar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, refriser » TdF refronhadís : contraccion de la pèl del front e de la cara. refronhar (v. tr.) : far venir morrut. refronhar (se) : far lo morre / venir morrut (contractar la pèl del front e de la cara) Aquel òme se refronhava de mai en mai. refronhat, -ada : p.p. de refronhar. Cara refronhada / mina refronhada. refronir v, cf Ubaud Dicort :
v. refronhar. (v. TdF jos ‘refrougna’) refronzinhadura nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. refrozinhadura. refronzinhar v (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. refrozinhar. refronzir (v. tr.) : tornar fronzir. refronzir (se) : se tornar fronzir. refrozinhadura [refronzinhadura, cf Ubaud Dicort] nf : fregadís ; fringolhatge. refrozinhar [refronzinhar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : fregar ; fringolhar ;
agorrufar. refrozinhar [refronzinhar] (se) v pron : s'agorrufar. refrozinhat [refronzinhat], -ada adj : agorrufat, -ada ; enrambolhat, -ada. Aviá lo pel tot
refrozinhat. refrozinhatge (refronzinhatge) nm : accion o resulta d'agorrufar. refudar (arc.) (non preconizat Dicort) : refusar. v. refusar. refugi : recès / recapte / retira / abric. refugiar (v. tr.) : recaptar / abrigar / reculhir q.q. refugiar (se) : se recaptar / s'abrigar (se metre a l'abric) Quand beleja se cal pas refugiar jos un arbre. refugiat, -ada adj e n , cf Ubaud Dicort :
« réfugié, ée » TdF jos ‘refugia’ refugir (v. intr. e tr.) : retirar la man, lo braç, lo cap... per evitar un còp ; evitar quicòm o q.q. en fugissent. refugir (se) (abs. TdF) : se recaptar en fugissent. refulhetar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, refeuilleter » TdF jos ‘refuieta’ refuretar (v. tr.) : tornar furetar. refurgar (v. tr.) : tornar furgar. refús : nonvolença (accion o resulta de refusar) ; repudiacion ; rafatum. Refús de
justícia. Refús de gardar sa
femna. Vianda de refús : rafatum de vianda. Aquò's pas de refús : vòli plan. A refús : a roncéncia / a bodre / a foison / en abondi. refusadís 1 nm (abs. Dicort) : çò
refusat (rafatum) refusadís 2, -issa adj, cf Ubaud Dicort : « qu’on a refusé, de rebut » TdF refusaire, -aira [~ -airitz] : persona que refusa. refusar (v. intr. e tr.) : voler pas far quicòm ; regetar. Refusèt de venir d'un ton mai que bronc. Te pòdi pas refusar res. Lo vent refusa (t. de mar.) refutable, -bla : que pòt èsser refutat, -ada. Arguments refutables. Tèsi refutabla. refutacion : accion de refutar ; arguments per refutar. refutar (v. tr.) : demostrar la falsetat d'una idèa, d'un
argument, d'una teoria... Agèri lèu refutadas totas sas idèas trucalunas. reg nm / reja nf : rastèl sens puas pel gran o per la vendémia. rega : raia (linha traçada amb una substància coloranta o amb un aplech qu'entamena lo dessús de quicòm) ; linha o benda estrecha ; versana (rega dubèrta per una mossa / selhon (faissa de tèrra laurada) ; linha que separa doas versanas dins un camp ; rufa / raia sus la cara d'una persona ; linha que separa lo pel en doas partidas ; linha sul pel, sus la pèl, sus las plumas d'unes animals. Rega sus una paret, sus un
ponde, sul pelsòl... Rega de lum o de lutz. Rega dins un camp. Regas suls la pèl d'un
zèbre. Rega del cuol... Far la rega primièira se ditz enregar. Passar rega, outre-passer le point de départ, à certains
jeux ; dépasser les bornes. Téner rega, tenir pied à boule [= tenir ferme, sans reculer]. Virar rega, dériver, arrêter l’eau d’une
rigole. Arrosar a rega, arroser à rigoles. Semenar, plantar à rega, semer, planter en rayons. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘rego’) regach nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. ragàs 2. (v. TdF jos ‘ragas 1’) regachar / regaitar [veire regachar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) :
agachar enrè ; relucar. (# regajar) Es totjorn a regachar las dròllas. regacholon : asau / avorton / mièg-òme / magrostin. regachon nm, cf Ubaud Dicort : « aide-berger » (Alibert). regachon : v. ragàs 2. regada : contengut d'una rega. Ai desrabadas quatre o cinc regadas de trufets. regadura : operacion que consistís a traçar de regas sus un papièr. regaginar v : v. regajar. |
|
regajar / regaginar (v. intr.) : cambiar de plumas. (# regachar) Galinas e aucèls regaginan / regajan. regal : mangilha bravament agradiva ; plaser grand pres a far, a véser, a ausir quicòm, a manjar... Una trocha de boralda es un regal vertadièr. Lo cant del rossinhòl lo ser es un regal. regala 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« droit de régale » TdF regala 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« régal, festin »
TdF jos ‘regalo’
regala 3 adj f : (quimia) « Aiga
regala, eau régale » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 350) regalada 1 nf, cf Ubaud Dicort : regal (v. TdF) ; Viure a la regalada : se prene de bon temps. regalada 2 nf, cf Ubaud Dicort : galescada (accion de beure a galet) (v. TdF ‘regalado 2’) Beure a la regalada : beure a galet ;
« faire des roulades en chantant » (v. TdF). regaladura : vòmit. regalaire, -aira [~ -airitz] : persona que regala q.q. « regalancièr » - « regarancièr »:
v. agalencièr - garravièr (abs. Dicort) regalant, -a : divertissent, -a. regalar 1 (v. tr.) : far festejar q.q.; Regalèt son amic amb una dòba de singlar. regalar (se) v pron : festejar / far un regalèmus ; Aima plan de se regalar. regalar 2 (v. tr. e intr.) : regorgar ; asondar ; rajar lo long de las parets d'un vas ; vomir ; vedelar (s.f.), « s’ébouler » ; regantar / expiar. (v. TdF ‘regala 2’) La barrica regalava e asondava la cava de vin. L'aiga regalava tot lo long del vas. Lo nenon regalèt tot lo lach que veniá de beure. Tot lo talús a regalat pel camin. Es vengut lo moment de regalar (d'expiar) regalar (se) v pron
(abs. TdF) :
s'esbosenar (v. regalar
2). Aquela paret es a mand de se regalar. regalar 3 v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, régaler, aplanir, v. replanar » (v. TdF ‘regala 3’) Regalassi (far sant -) loc v, cf Ubaud Dicort : « se régaler, faire
ribote, par opposition à sant Patirassi » (v. TdF). (v.Vayssier
‘regolàssi’) regalécia nf : (plt.) (Glycyrrhiza glabra),
« réglisse ; jus de réglisse » TdF jos ‘regalisso’ Per la fièira crompàvem una bròca de regalécia. regalécia bastarda nf, cf Ubaud Dicort : « polypode commun, v. èrba de Sant Pancraci » (v.
TdF ‘regalisso-bastardo’) regalécia de bòsc /
regalécia de bròca nf, cf Ubaud Dicort :
« bois de réglisse » (v. TdF jos ‘regalisso’) regalécia de caval (plt.) : (Polypodium vulgare) (v. regalécia bastarda) regalécia de montanha (plt.) : (Trifolium alpinum) regalécia salvatja (plt.) : (Astragalus glycyphyllos), « astragale
à fleurs de réglisse » (Alibert) regaleg nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) / reguièr (v. reguièr) : gandòla (rèc) de
carrièira. regalejar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Laus)
: vinar / gotejar / gimar / susar ; rajolar ; rajar. Una font regaleja al fons de mon prat. t. a. çaisús. regalèmus nm : « t. burlesque, ripaille, ribote » (v. TdF), brave repais / repais de fèsta. Lo regalèmus de la
fèsta pascala. Lo regalèmus de la fèsta porcala. regalet nm, cf Ubaud Dicort :
« folle enchère, rançonnement » TdF regalhardir (v. tr.) : far venir galhard. regalhardir (se) : tornar galhard. regalhejar v : « v tr,
t. de pêcheur, chercher les filets perdus sous
l’eau » TdF ‘regaieja’ regalhièira nf, cf Ubaud Dicort : « pièce de fer avec
laquelle on cherche les filets perdus » TdF ‘regaiero’ regalian, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« (hist.) régalien, -enne » (Per
Noste) regalida : joanada de buscalha, de boissonalha... regam nm, cf Ubaud Dicort :
« raie en général ; terme grivois, v. tafanari » TdF ‘regan 1’ regambilhar (v. tr.) : tornar gambilhar ; adobar (reparar) las cambas d'una monaca, d'una estatua... Li avèm regambilhada la camba drecha. regancha nf, cf Ubaud Dicort :
« boucle qui fixe au tambourin la bretelle servant à porter
cet instrument » TdF regandir (v. tr. e intr.) : gandir / recaptar / reclamar q.q. o quicòm ; recuolar ; alunhar. regandir (se) : se gandir / se recaptar / se reclamar ; se recuolar ; s'alunhar. regandit, -ida : recuolat, -ada ; alunhat, -ada. reganèl 1 nm : exposicion al solelh ; ardor del solelh ; reganèl 2 nm : vedèl jove ; dròlle jove ; regacholon v. pus naut ; rei petit : (Regulus regulus) reganèl
3 (bartàs
espinós) nm,
cf Ubaud Dicort : v. reganèu. reganèla 1 (la -) (v. reganèl 1) : lo grand solelh, « ardeur du soleil, exposition au soleil » TdF ‘reganello 2’ ; A la reganèla del solelh : a la raja del solelh. reganèla 2 nf, cf Ubaud Dicort : la rega del cuol. reganelàs
nm, cf Ubaud Dicort (v. reganèl 1) : « ardeur excessive du
soleil, exposition brûlante »
TdF reganèu (TdF ; abs. Dicort) nm (plt.) : gràubia / avaus (Quercus
coccifera) ; rabugàs
: planta arrascassida en general. (v. reganèl
3) reganh : rebufal / rebufada ;
refús ; desdenh / mesprètz. |
|
|
|
|
|
|