refrigèri 1, -a adj (abs. Dicort e TdF) : que produsís un freg (t.a.) (v. refrigerant)

Glaç pilat e sal de mar fan una mescla refrigèria.

Persona refrigèria.

Acuèlh refrigèri.

refrigèri 2 nm (v. Ubaud Dicort) (R. III, 391) : « réfrigérant, potion rafraîchissante » TdF ; « consolation » (L. 319)

refringéncia nf, cf Ubaud Dicort : « (phys.) réfringence » (Rapin)

refringent, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (phys.) réfringent, -e » (Laus)

refrisar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, refriser » TdF

refronhadís : contraccion de la pèl del front e de la cara.

refronhar (v. tr.) : far venir morrut.

refronhar (se) : far lo morre / venir morrut (contractar la pèl del front e de la cara)

Aquel òme se refronhava de mai en mai.

refronhat, -ada : p.p. de refronhar.

Cara refronhada / mina refronhada.

refronir v, cf Ubaud Dicort : v. refronhar. (v. TdF jos ‘refrougna’)

refronzinhadura nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. refrozinhadura.

refronzinhar v (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. refrozinhar.

refronzir (v. tr.) : tornar fronzir.

refronzir (se) : se tornar fronzir.

refrozinhadura [refronzinhadura, cf Ubaud Dicort] nf : fregadís ; fringolhatge.

refrozinhar [refronzinhar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : fregar ; fringolhar ; agorrufar.

refrozinhar [refronzinhar] (se) v pron : s'agorrufar.

refrozinhat [refronzinhat], -ada adj : agorrufat, -ada ; enrambolhat, -ada.

Aviá lo pel tot refrozinhat.

refrozinhatge (refronzinhatge) nm : accion o resulta d'agorrufar.

refudar (arc.) (non preconizat Dicort) : refusar. v. refusar.

refugi : recès / recapte / retira / abric.

refugiar (v. tr.) : recaptar / abrigar / reculhir q.q.

refugiar (se) : se recaptar / s'abrigar (se metre a l'abric)

Quand beleja se cal pas refugiar jos un arbre.

refugiat, -ada adj e n , cf Ubaud Dicort : « réfugié, ée » TdF jos ‘refugia’

refugir (v. intr. e tr.) : retirar la man, lo braç, lo cap... per evitar un còp ; evitar quicòm o q.q. en fugissent.

refugir (se) (abs. TdF) : se recaptar en fugissent.

refulhetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, refeuilleter » TdF jos ‘refuieta’

refuretar (v. tr.) : tornar furetar.

refurgar (v. tr.) : tornar furgar.

refús : nonvolença (accion o resulta de refusar) ; repudiacion ; rafatum.

Refús de justícia.

Refús de gardar sa femna.

Vianda de refús : rafatum de vianda.

Aquò's pas de refús : vòli plan.

A refús : a roncéncia / a bodre / a foison / en abondi.

refusadís 1 nm (abs. Dicort) : çò refusat (rafatum)

refusadís 2, -issa adj, cf Ubaud Dicort : « qu’on a refusé, de rebut » TdF

refusaire, -aira [~ -airitz] : persona que refusa.

refusar (v. intr. e tr.) : voler pas far quicòm ; regetar.

Refusèt de venir d'un ton mai que bronc.

Te pòdi pas refusar res.

Lo vent refusa (t. de mar.)

refutable, -bla : que pòt èsser refutat, -ada.

Arguments refutables.

Tèsi refutabla.

refutacion : accion de refutar ; arguments per refutar.

refutar (v. tr.) : demostrar la falsetat d'una idèa, d'un argument, d'una teoria...

Agèri lèu refutadas totas sas idèas trucalunas.

reg nm / reja nf : rastèl sens puas pel gran o per la vendémia.

rega : raia (linha traçada amb una substància coloranta o amb un aplech qu'entamena lo dessús de quicòm) ; linha o benda estrecha ; versana (rega dubèrta per una mossa / selhon (faissa de tèrra laurada) ; linha que separa doas versanas dins un camp ; rufa / raia sus la cara d'una persona ; linha que separa lo pel en doas partidas ; linha sul pel, sus la pèl, sus las plumas d'unes animals.

Rega sus una paret, sus un ponde, sul pelsòl...

Rega de lum o de lutz.

Rega dins un camp.

Regas suls la pèl d'un zèbre.

Rega del cuol...

Far la rega primièira se ditz enregar.

Passar rega, outre-passer le point de départ, à certains jeux ; dépasser les bornes.

Téner rega, tenir pied à boule [= tenir ferme, sans reculer].

Virar rega, dériver, arrêter l’eau d’une rigole.

Arrosar a rega, arroser à rigoles.

Semenar, plantar à rega, semer, planter en rayons.

(v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘rego’)

regach nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. ragàs 2. (v. TdF jos ‘ragas 1’)

regachar / regaitar [veire regachar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : agachar enrè ; relucar. (# regajar)

Es totjorn a regachar las dròllas.

regacholon : asau / avorton / mièg-òme / magrostin.

regachon nm, cf Ubaud Dicort : « aide-berger » (Alibert). regachon :  v. ragàs 2.

regada : contengut d'una rega.

Ai desrabadas quatre o cinc regadas de trufets.

regadura : operacion que consistís a traçar de regas sus un papièr.

regaginar : v. regajar.

 

regajar / regaginar (v. intr.) : cambiar de plumas. (# regachar)

Galinas e aucèls regaginan / regajan.

regal : mangilha bravament agradiva ; plaser grand pres a far, a véser, a ausir quicòm, a manjar...

Una trocha de boralda es un regal vertadièr.

Lo cant del rossinhòl lo ser es un regal.

regala 1 nf, cf Ubaud Dicort : « droit de régale » TdF

regala 2 nf, cf Ubaud Dicort : « régal, festin » TdF jos ‘regalo’

regala 3 adj f : (quimia) « Aiga regala, eau régale » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 350)

regalada 1 nf, cf Ubaud Dicort : regal (v. TdF) ;

Viure a la regalada : se prene de bon temps.

regalada 2 nf, cf Ubaud Dicort : galescada (accion de beure a galet) (v. TdF ‘regalado 2’)

Beure a la regalada : beure a galet ; « faire des roulades en chantant » (v. TdF).

regaladura : vòmit.

regalaire, -aira [~ -airitz] : persona que regala q.q.

« regalancièr » - « regarancièr »: v. agalencièr - garravièr  (abs. Dicort)

regalant, -a : divertissent, -a.

regalar 1 (v. tr.) : far festejar q.q.;

Regalèt son amic amb una dòba de singlar.

regalar (se) v pron : festejar / far un regalèmus ;

Aima plan de se regalar.

regalar 2 (v. tr. e intr.) :  regorgar ; asondar ; rajar lo long de las parets d'un vas ; vomir ; vedelar (s.f.), « s’ébouler » ; regantar / expiar. (v. TdF ‘regala 2’)

La barrica regalava e asondava la cava de vin.

L'aiga regalava tot lo long del vas.

Lo nenon regalèt tot lo lach que veniá de beure.

Tot lo talús a regalat pel camin.

Es vengut lo moment de regalar (d'expiar)

regalar (se) v pron (abs. TdF) : s'esbosenar (v. regalar 2).

Aquela paret es a mand de se regalar.

regalar 3 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, régaler, aplanir, v. replanar » (v. TdF ‘regala 3’)

Regalassi (far sant -) loc v, cf Ubaud Dicort : « se régaler, faire ribote, par opposition à sant Patirassi » (v. TdF). (v.Vayssier ‘regolàssi’)

regalécia nf : (plt.) (Glycyrrhiza glabra), « réglisse ; jus de réglisse » TdF jos ‘regalisso’

Per la fièira crompàvem una bròca de regalécia.

regalécia bastarda nf, cf Ubaud Dicort : « polypode commun, v. èrba de Sant Pancraci » (v. TdF ‘regalisso-bastardo’)

regalécia de bòsc / regalécia de bròca nf, cf Ubaud Dicort : « bois de réglisse » (v. TdF jos ‘regalisso’)

regalécia de caval (plt.) : (Polypodium vulgare) (v. regalécia bastarda)

regalécia de montanha (plt.) : (Trifolium alpinum)

regalécia salvatja (plt.) : (Astragalus glycyphyllos), « astragale à fleurs de réglisse » (Alibert)

regaleg nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) / reguièr (v. reguièr) : gandòla (rèc) de carrièira.

regalejar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Laus) : vinar / gotejar / gimar / susar ; rajolar ; rajar.

Una font regaleja al fons de mon prat. t. a. çaisús.

regalèmus nm : « t. burlesque, ripaille, ribote » (v. TdF), brave repais / repais de fèsta.

Lo regalèmus de la fèsta pascala.

Lo regalèmus de la fèsta porcala.

regalet nm, cf Ubaud Dicort : « folle enchère, rançonnement » TdF

regalhardir (v. tr.) : far venir galhard.

regalhardir (se) : tornar galhard.

regalhejar v : « v tr, t. de pêcheur, chercher les filets perdus sous l’eau » TdF ‘regaieja’

regalhièira nf, cf Ubaud Dicort : « pièce de fer avec laquelle on cherche les filets perdus » TdF ‘regaiero’

regalian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (hist.) régalien, -enne » (Per Noste)

regalida : joanada de buscalha, de boissonalha...

regam nm, cf Ubaud Dicort : « raie en général ; terme grivois, v. tafanari » TdF ‘regan 1’

regambilhar (v. tr.) : tornar gambilhar ; adobar (reparar) las cambas d'una monaca, d'una estatua...

Li avèm regambilhada la camba drecha.

regancha nf, cf Ubaud Dicort : « boucle qui fixe au tambourin la bretelle servant à porter cet instrument » TdF

regandir (v. tr. e intr.) : gandir / recaptar / reclamar q.q. o quicòm ; recuolar ; alunhar.

regandir (se) : se gandir / se recaptar / se reclamar ; se recuolar ; s'alunhar.

regandit, -ida : recuolat, -ada ; alunhat, -ada.

reganèl 1 nm : exposicion al solelh ; ardor del solelh ;

reganèl 2 nm : vedèl jove ; dròlle jove ; regacholon v. pus naut ;  rei petit : (Regulus regulus)

reganèl 3 (bartàs espinós) nm, cf Ubaud Dicort : v. reganèu.

reganèla 1 (la -) (v. reganèl 1) : lo grand solelh, « ardeur du soleil, exposition au soleil » TdF ‘reganello 2’ ;

A la reganèla del solelh : a la raja del solelh.

reganèla 2 nf, cf Ubaud Dicort : la rega del cuol.

reganelàs nm, cf Ubaud Dicort (v. reganèl 1) : « ardeur excessive du soleil, exposition brûlante » TdF

reganèu (TdF ; abs. Dicort) nm (plt.) : gràubia / avaus (Quercus coccifera) ;  rabugàs : planta arrascassida en general. (v. reganèl 3)

reganh : rebufal / rebufada ; refús ; desdenh / mesprètz.