|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
redortar (v. tr.) : ligar quicòm amb una redòrta ; tustar amb una brota. redortièira : sausareda (airal que i butan de brotas de sauses) redorton nm, cf Ubaud Dicort :
« petit lien d’osier ; tortillon » TdF redota nf, cf Ubaud Dicort : « redoute »
TdF ‘redouto’ redotat nm, cf Ubaud Dicort :
« ancienne petite monnaie dauphinoise de billon » TdF redralhar (v. tr.) : tornar dralhar. redre (v. tr.) : cansar / alassar / fatigar ; e v. rendre. redre (se) : se cansar / s'alassar / se fatigar. redreçador [veire redreiçador] nm : aplech d'estamièr (obrièr que trabalha l'estam) ; vaisselièr / escudelièr. redreçament [veire redreiçament] nm : accion de redreçar o de se redreçar. redreiçador
nm : v. redreçador. redreiçaire, -aira (~
-airitz) n, cf
Ubaud Dicort :
« redresseur ; arrogant, ante, v. rebecaire » (v. TdF) redreiçament
nm : v. redreçament. redreiçar / redreçar [e derivats, veire redreiçar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : tornar dreçar quicòm de tòrs. redreiçar / redreçar [veire redreiçar] (se) v pron : se tornar dreçar. reduccion : accion o resulta de reduire o de se reduire ; desaparicion d'una vocala en l.p : « Es vrai » per Es verai. « Qranta » per quaranta. reduccionisme nm, cf Ubaud Dicort :
« réductionnisme » (Rapin) reduch 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« réduit, logette, retraite » TdF ‘redu’. (v. reduit) reduch 2, -a / reduit [veire reduch 2], -a : p.p. de reduire, « réduit, uite ; rentré dans le devoir » TdF jos ‘redurre’. reductible, - bla : que pòt èsser reduch, -a. Una fractura, una estòrsa son reductiblas. reductibilitat nf : qualitat de çò reductible. reductiu,
-iva adj, cf Ubaud Dicort :
« réductif, ive » TdF reductor 1, -tritz (subs. m. e adj, cf Ubaud Dicc scient p. 401) : adobaire, -a ; t. tecn. de quimia, de mecanica, de fotografia... Lo carbon es un reductor. Un reductor de velocitat. Un aparelh reductor. Una substància reductritz. reductor 2, -tritz (adj.) : que limita o redusís çò exprimit (paraula, idèa, rasonament, teoria) Çò que dises aquí es un pauc tròp reductor. reduire (v. tr.) : adobar ; diminuir ; reprodusir / reproduire en pus pichon ; forçar q.q. a ; simplificar ; transformar ; domdar ; « serrer, rentrer, ramener, retirer en lieu sûr » (v. TdF jos ‘redurre’). Reduire una fractura. Reduire las distàncias. Reduire un image. Reduire q.q. a mendicar. Reduire una fraccion. Reduire de gran en farina. Reduire un caval, un parelh de
buòus... Reduire
l’aver,
rentrer le troupeau. Reduire
lo blat, engranger
le blé. (v. TdF) reduire (se) v pron : s'amendrir ; se restrénher ; « s’en retourner, se retirer chez soi » (v. TdF jos ‘redurre’). Sa pension se redutz a pas un fòrça. reduit [veire reduch 1] / reduch nm : cambron per retirar çò que fa pas sovent besonh ; cambron de serviciala. Dins un ostal, los reduits fan plan besonh. reduplicacion nf (abs. Dicort) : accion o resulta de reduplicar, « réduplication » (Rapin). reduplicar (v. tr.) (abs. Dicort) : tornar duplicar, « rédupliquer » (Rapin). reduplicatiu, -iva adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva a la reduplicacion, « réduplicatif, -ive » (v. Rapin). redusir (v. tr.) : reduire / diminuir / magencar. (v. reduire] redusir (se) : mermar / baissar / diminuir. (v. reduire (se)] reedicion : accion o resulta de reeditar ; edicion novèla ; repeticion d'una situacion. reedificacion : edificacion novèla. reedificador, -airitz
(abs. Dicort) : que
reedifica. reedificar (v. tr.), cf Ubaud Dicort : tornar edificar. reeditar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, rééditer, v. reïmpremir »
(v. TdF) reeducacion nf, cf Ubaud Dicort :
« rééducation » (Rapin) reeducar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, rééduquer (Per Noste) reeleccion : accion de reelegir. Crei fòrt e mòrt a sa reeleccion. reelegible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : que pòt èsser reelegit, -ida. reelegir (v. tr.) : tornar elegir. Foguèt reelegit de deputat. reembarcament [rembarcament, cf Ubaud Dicort] nm : accion o resulta de reembarcar o de se rembarcar. reembarcar [rembarcar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : tornar embarcar. reembarcar [rembarcar] (se) v pron : se tornar embarcar. reemboçable, -bla : que pòt èsser reemboçat, -ada. reemboçar (v. tr.) : tornar emboçar (t. tecn de
mar.). reemetedor 1, -doira adj, v. Ubaud Dicort
Errata web :
« réémetteur, trice » (v. çai jos) reemetedor
2 nm : (fisica)
« réémetteur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 279) reempalhar (abs. Dicort) (v. tr.) : tornar empalhar. reempegar [rempegar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : tornar empegar. reemprenhar (v. tr.) (R. IV, 636) : tornar emprenhar. reencadenar (v. tr.) : tornar encadenar. reencarceracion : accion de tornar encarcerar. reencarcerar (v. tr.) : tornar encarcerar [v. encarcerar]. reencoratjar (v. tr.) : tornar encoratjar. reengatjar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, rengager » TdF |
|
reescritura nf :
« réécriture » (Rapin) reescriure v, cf Ubaud Dicort :
v. rescriure. reestacar (v. tr.) : tornar estacar. reestudiar (v. tr.) : tornar estudiar. reevaluacion nf, cf Ubaud Dicort :
« réévaluation » (Rapin) reevaluar v, cf Ubaud Dicort :
v tr, « réévaluer »
(Rapin) reexamèn nm, cf Ubaud Dicort : « réexamen » (Rapin) reexaminar (v. tr.) : tornar examinar. reexpedicion nf, cf Ubaud Dicort :
« réexpédition » (Laus) reexpedir v, v. Ubaud Dicort Errata web :
« v tr,
réexpédier » (Laus) reexportacion nf, cf Ubaud Dicort :
« réexportation »
(Rapin) reexportar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, réexporter » (Per Noste) refach, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« refait, aite, rétabli, ie » TdF jos refaire’ refachar 1 (v. tr.) : tornar afachar. refachar 2 v, cf Ubaud Dicort (v. fachar 2) : « v tr,
fâcher de nouveau » TdF ‘refacha 2’
refachons nm pl : apleches reparats e que valon pas grand causa ; pelhas (vestits vièlhs) refadar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, féer de nouveau » (v. TdF) refaire v : v. refar. refalsada : esfòrç o movement brutal e imprevist ; aigat brutal e imprevist. Far las refalsadas : far las espèrras. Las refalsadas de Tarn son de redobtar. A refalsadas : subran. De refalsada : per azard. refar / refaire (v. tr.) : tornar far ; tornar metre a
nòu ; adobar (reparar) ; tornar començar ; indemnizar. Refar totes sos estudis. Refar un matalàs. Refar sa vida. Refar q.q. de sas despensas. refar / refaire (se) : se restablir / se requinquilhar. refart (abs. Dicort) : augmentatiu de fart. v. fart. refastar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : rebutar / fastigar. refastar (se) : se rebutar / se fastigar / se desgostar. refasti [veire refàstic,
cf Ubaud Dicort] nm : fàstic / desgost. refastigar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : far lo refastigat (lo desgostat). (v. refastinhar
(se)) refastigat, -ada : desgostat, -ada. refastigós, -osa : manhac, -aga (de mal contentar) refastinhar (v. Ubaud Dicort e
Alibert) / refastinar [veire refastinhar, cf Ubaud
Dicort] (v. intr.) : far lo refastigat ; desgatjar una sentor a claufit. Aquel membre (aquela pèça) sentís a
refastinhat ! refastinhar
(se) v
pron : faire le difficile, le
délicat » TdF jos ‘refastiga (se)’ refastinhós, -osa / refastinós [veire refastinhós] adj : de mal contentar (t. a.) ; manhac, -aga. refastum nm / refastinhum (abs. Dicort) : « chose
dégoûtante » ; fastic / refasti / desgost (v. TdF ‘refastun’). refauda : lebrauda (lèbre jove) refaudir (v. tr.) : aculhir dins sa fauda ; amagar dins sa fauda. La mamà refaudís son nenon. refaudir (se) v pron : se recaptar dins la fauda de sa mamà ; « se pelotonner, se ramasser, se réfugier » (v. TdF jos ‘refaudi’) ; s'arrucar endacòm. refaudís : refugi / abric. refeccion (R. III, 273) : accion de tornar far, de tornar metre a nòu. Refeccion d'un camin. refectòri : granda sala de manjar de convent, de collègi, de comunitat. refectorièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « réfectorier,
ière » TdF ‘refeitourié’,
« frère
chargé (sœur chargée) du service du
réfectoire » (L. 319) refend : operacion que consistís a fendre lo cuèr en mai d'una espessor. Paret de refend : brava paret dins un ostal. Fust de refend : fust ressat en long. refenda : rèssa de refendre. refendor nm, cf Ubaud Dicort :
« refendoir » TdF ‘refendou’ refendre (v. tr.) : tornar fendre (asclar) ; ressar en long. referéncia : accion de remandar a un tèxt, a un document, a una autoritat ; indicacion del passatge d'un tèxt que l'òm i remanda lo lector ; obratge fòrça consultat ; indicacions plaçadas a la debuta d'una letra ; atestacion ; t. tecn. de lingüistica, de matematicas ; tota causa que pòt servir de modèl. Un obratge sens referéncias fa pas gaire autoritat. Un diccionari es un obratge de referéncia. Li demandèron s'aviá de referéncias. referencial 1 (subs. m.) : (t. tecn. de matematicas) ensemble d'elements que forman un sistèma de referéncia ; « (fisica) référentiel » (Ubaud Dicc. scient. p. 279). Referencial ( ~ sistèma de
referéncia) cartesian. Referencial normat. Referencial ortogonal. Referencial ortonormat ~ ortonormal. (v. Ubaud
Dicort) Referencial galilèu, référentiel galiléen. Referencial geocentric, référentiel géocentrique. Referencial eliocentric, reférentiel héliocentrique. Referencial terrèstre, référentiel terrestre. (v. Ubaud Dicc. scient. p.
279) referencial 2, -a adj : relatiu,
-iva a una referéncia. Fonccion referenciala d'un
lengatge. referenciar (v. tr.) : ajustar una referéncia
a quicòm. Referenciar una citacion. referendari, -ària adj e nm : relatiu, -iva a un referendum (lat.) Consultacion referendària. |
|
|
|
|
|
|