redortar (v. tr.) : ligar quicòm amb una redòrta ; tustar amb una brota.

redortièira : sausareda (airal que i butan de brotas de sauses)

redorton nm, cf Ubaud Dicort : « petit lien d’osier ; tortillon » TdF

redota nf, cf Ubaud Dicort : « redoute » TdF ‘redouto’

redotat nm, cf Ubaud Dicort : « ancienne petite monnaie dauphinoise de billon » TdF

redralhar (v. tr.) : tornar dralhar.

redre (v. tr.) : cansar / alassar / fatigar ; e v. rendre.

redre (se) : se cansar / s'alassar / se fatigar.

redreçador [veire redreiçador] nm : aplech d'estamièr (obrièr que trabalha l'estam) ; vaisselièr / escudelièr.

redreçament [veire redreiçament] nm : accion de redreçar o de se redreçar.

redreiçador nm : v. redreçador.

redreiçaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « redresseur ; arrogant, ante, v. rebecaire » (v. TdF)

redreiçament nm : v. redreçament.

redreiçar / redreçar [e derivats, veire redreiçar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : tornar dreçar quicòm de tòrs.

redreiçar / redreçar [veire redreiçar] (se) v pron : se tornar dreçar.

reduccion : accion o resulta de reduire o de se reduire ; desaparicion d'una vocala en l.p : « Es  vrai » per Es verai. « Qranta » per quaranta.

reduccionisme nm, cf Ubaud Dicort : « réductionnisme » (Rapin)

reduch 1 nm, cf Ubaud Dicort : « réduit, logette, retraite » TdF ‘redu’. (v. reduit)

reduch 2, -a / reduit [veire reduch 2], -a : p.p. de reduire, « réduit, uite ; rentré dans le devoir » TdF jos ‘redurre’.

reductible, - bla : que pòt èsser reduch, -a.

Una fractura, una estòrsa son reductiblas.

reductibilitat nf : qualitat de çò reductible.

reductiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort  : « réductif, ive » TdF

reductor 1, -tritz (subs. m. e adj, cf Ubaud Dicc scient p. 401) : adobaire, -a ; t. tecn. de quimia, de mecanica, de fotografia...

Lo carbon es un reductor.

Un reductor de velocitat.

Un aparelh reductor.

Una substància reductritz.

reductor 2, -tritz (adj.) : que limita o redusís çò exprimit (paraula, idèa, rasonament, teoria)

Çò que dises aquí es un pauc tròp reductor.

reduire (v. tr.) : adobar ; diminuir ; reprodusir / reproduire en pus pichon ; forçar q.q. a ; simplificar ; transformar ; domdar ; « serrer, rentrer, ramener, retirer en lieu sûr » (v. TdF jos ‘redurre’).

Reduire una fractura.

Reduire las distàncias.

Reduire un image.

Reduire q.q. a mendicar.

Reduire una fraccion.

Reduire de gran en farina.

Reduire un caval, un parelh de buòus...

Reduire l’aver, rentrer le troupeau.

Reduire lo blat, engranger le blé. (v. TdF)

reduire (se) v pron : s'amendrir ; se restrénher ; « s’en retourner, se retirer chez soi » (v. TdF jos ‘redurre’).

Sa pension se redutz a pas un fòrça.

reduit [veire reduch 1] / reduch nm : cambron per retirar çò que fa pas sovent besonh ; cambron de serviciala.

Dins un ostal, los reduits fan plan besonh.

reduplicacion nf (abs. Dicort) : accion o resulta de reduplicar, « réduplication » (Rapin).

reduplicar  (v. tr.) (abs. Dicort) : tornar duplicar, « rédupliquer » (Rapin).

reduplicatiu, -iva adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva a la reduplicacion, « réduplicatif, -ive » (v. Rapin).

redusir (v. tr.) : reduire / diminuir / magencar. (v. reduire]

redusir (se) : mermar / baissar / diminuir. (v. reduire (se)]

reedicion : accion o resulta de reeditar ; edicion novèla ; repeticion d'una situacion.

reedificacion : edificacion novèla.

reedificador, -airitz (abs. Dicort) : que reedifica.

reedificar (v. tr.), cf Ubaud Dicort : tornar edificar.

reeditar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rééditer, v. reïmpremir » (v. TdF)

reeducacion nf, cf Ubaud Dicort : « rééducation » (Rapin)

reeducar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rééduquer (Per Noste)

reeleccion : accion de reelegir.

Crei fòrt e mòrt a sa reeleccion.

reelegible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : que pòt èsser reelegit, -ida.

reelegir (v. tr.) : tornar elegir.

Foguèt reelegit de deputat.

reembarcament [rembarcament, cf Ubaud Dicort] nm : accion o resulta de reembarcar o de se rembarcar.

reembarcar [rembarcar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : tornar embarcar.

reembarcar [rembarcar] (se) v pron : se tornar embarcar.

reemboçable, -bla : que pòt èsser reemboçat, -ada.

reemboçar (v. tr.) : tornar emboçar (t. tecn de mar.).

reemetedor 1, -doira adj, v. Ubaud Dicort Errata web : « réémetteur, trice » (v. çai jos)

reemetedor 2 nm : (fisica) « réémetteur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 279)

reempalhar (abs. Dicort) (v. tr.) : tornar empalhar.

reempegar [rempegar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : tornar empegar.

reemprenhar (v. tr.) (R. IV, 636) : tornar emprenhar.

reencadenar (v. tr.) : tornar encadenar.

reencarceracion : accion de tornar encarcerar.

reencarcerar (v. tr.) : tornar encarcerar [v. encarcerar].

reencoratjar (v. tr.) : tornar encoratjar.

reengatjar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, rengager » TdF

 

 

reescritura nf : « réécriture » (Rapin)

reescriure v, cf Ubaud Dicort : v. rescriure.

reestacar (v. tr.) : tornar estacar.

reestudiar (v. tr.) : tornar estudiar.

reevaluacion nf, cf Ubaud Dicort : « réévaluation » (Rapin)

reevaluar v, cf Ubaud Dicort : v tr, « réévaluer » (Rapin)

reexamèn nm, cf Ubaud Dicort : « réexamen » (Rapin)

reexaminar (v. tr.) : tornar examinar.

reexpedicion nf, cf Ubaud Dicort : « réexpédition » (Laus)

reexpedir v, v. Ubaud Dicort Errata web : « v tr, réexpédier » (Laus) 

reexportacion nf, cf Ubaud Dicort : « réexportation » (Rapin)

reexportar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, réexporter » (Per Noste)

refach, -a adj, cf Ubaud Dicort : « refait, aite, rétabli, ie » TdF jos refaire’

refachar 1 (v. tr.) : tornar afachar.

refachar 2 v, cf Ubaud Dicort (v. fachar 2) : « v tr, fâcher de nouveau » TdF ‘refacha 2’

refachons nm pl : apleches reparats e que valon pas grand causa ; pelhas (vestits vièlhs)

refadar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, féer de nouveau » (v. TdF)

refaire v : v. refar.

refalsada : esfòrç o movement brutal e imprevist ; aigat brutal e imprevist.

Far las refalsadas : far las espèrras.

Las refalsadas de Tarn son de redobtar.

A refalsadas : subran.

De refalsada : per azard.

refar / refaire (v. tr.) : tornar far ; tornar metre a nòu ; adobar (reparar) ; tornar començar ; indemnizar.

Refar totes sos estudis.

Refar un matalàs.

Refar sa vida.

Refar q.q. de sas despensas.

refar / refaire (se) : se restablir / se requinquilhar.

refart (abs. Dicort) : augmentatiu de fart. v. fart.

refastar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert)  : rebutar / fastigar.

refastar (se) : se rebutar / se fastigar / se desgostar.

refasti [veire refàstic, cf Ubaud Dicort] nm : fàstic / desgost.

refastigar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : far lo refastigat (lo desgostat). (v. refastinhar (se))

refastigat, -ada : desgostat, -ada.

refastigós, -osa : manhac, -aga (de mal contentar)

refastinhar  (v. Ubaud Dicort e Alibert) /  refastinar [veire refastinhar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : far lo refastigat ; desgatjar una sentor a claufit.

Aquel membre (aquela pèça) sentís a refastinhat !

refastinhar (se) v pron : faire le difficile, le délicat » TdF jos ‘refastiga (se)’

refastinhós, -osa / refastinós [veire refastinhós] adj : de mal contentar (t. a.) ; manhac, -aga.

refastum nm / refastinhum (abs. Dicort) : « chose dégoûtante » ; fastic / refasti / desgost (v. TdF ‘refastun’).

refauda : lebrauda (lèbre jove)

refaudir (v. tr.) : aculhir dins sa fauda ; amagar dins sa fauda.

La mamà refaudís son nenon.

refaudir (se) v pron : se recaptar dins la fauda de sa mamà ; « se pelotonner, se ramasser, se réfugier » (v. TdF jos ‘refaudi’) ; s'arrucar endacòm.

refaudís : refugi / abric.

refeccion (R. III, 273) : accion de tornar far, de tornar metre a nòu.

Refeccion d'un camin.

refectòri : granda sala de manjar de convent, de collègi, de comunitat.

refectorièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « réfectorier, ière » TdF ‘refeitourié’, « frère chargé (sœur chargée) du service du réfectoire » (L. 319)

refend : operacion que consistís a fendre lo cuèr en mai d'una espessor.

Paret de refend : brava paret dins un ostal.

Fust de refend : fust ressat en long.

refenda : rèssa de refendre.

refendor nm, cf Ubaud Dicort : « refendoir » TdF ‘refendou’

refendre (v. tr.) : tornar fendre (asclar) ; ressar en long.

referéncia : accion de remandar a un tèxt, a un document, a una autoritat ; indicacion del passatge d'un tèxt que l'òm i remanda lo lector ; obratge fòrça consultat ; indicacions plaçadas a la debuta d'una letra ; atestacion ; t. tecn. de lingüistica, de matematicas ; tota causa que pòt servir de modèl.

Un obratge sens referéncias fa pas gaire autoritat.

Un diccionari es un obratge de referéncia.

Li demandèron s'aviá de referéncias.

referencial 1 (subs. m.) : (t. tecn. de matematicas) ensemble d'elements que forman un sistèma de referéncia ; « (fisica) référentiel » (Ubaud Dicc. scient. p. 279).

Referencial ( ~ sistèma de referéncia) cartesian.

Referencial normat.

Referencial ortogonal.

Referencial ortonormat ~ ortonormal.

(v. Ubaud Dicort)

Referencial galilèu, référentiel galiléen.

Referencial geocentric, référentiel géocentrique.

Referencial eliocentric, reférentiel héliocentrique.

Referencial terrèstre, référentiel terrestre.

(v. Ubaud Dicc. scient. p. 279)

referencial 2, -a adj : relatiu, -iva a una referéncia.

Fonccion referenciala d'un lengatge.

referenciar (v. tr.) : ajustar una referéncia a quicòm.

Referenciar una citacion.

referendari, -ària adj e nm : relatiu, -iva a un referendum (lat.)

Consultacion referendària.