rectoscòpi (m.) : endoscòpi per l'examèn optic del rectum.

rectoscopia : examèn del rectum amb un endoscòpi.

rectosigmoïdoscòpi (m.) : tub metallic aplechat d'un lum per l'examèn de la debuta del sigmoïde.

rectosigmoïdoscopia : examèn de la debuta del sigmoïde.

rectotomia : incision de la paret rectala.

rectovaginal, -a : relatiu, -iva a l'encòp al rectum (lat.) e a la vagina.

rectum nm (lat.) : ultima partida de l'intestin gròs.

recuèch, -a (<  recòire) adj, cf Ubaud Dicort : « recuit, uite » TdF jos ‘recouire’

recuècha : calhada de gaspa cuècha (mena de formatge)

recuèlh nm, cf Ubaud Dicort : « recueil » TdF jos ‘recuei’

recula nf, cf Ubaud Dicort : « la culture que fait un paysan avec un coup de bêche, 35 centimètres environ » TdF

reculada / recuolada [veire reculada] nf : accion de recular / de recuolar ; partida de ribatge que s'entrauca dins las tèrras ; espaci entre doas enclusas ; gèl tardiu.

A la reculada / a la recuolada : de reculons / de recuolons / a la recuoleta.

Faguèt una reculada (gèl tardiu) qu'o afrabèt tot.

reculador / recuolador [veire reculador] nm : cròc de fèrre aplechat a un brancat de carreta e que servissiá per recuolar ; compartiment de bordiga. v. bordiga.

reculaire / recuolaire [veire reculaire], -aira [~ -airitz] adj e n : que recula / que recuola ; carbonièr (minaire) que fa de reculatge (t. tecn.)

reculament / recuolament [veire reculament] nm : accion de recuolar ; pèça d'arnesc de cuol de caval ; t. tecn. de relotgièr o de maçon.

reculant, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « fuyard, arde ; écolier qui fait l’école buissonnière » TdF

recular / recuolar [e derivats, veire recular, cf Ubaud Dicort Errata web] (v. intr.) : anar enrè ; racar (renonciar) ; temporizar ; far anar enrè ; retardar ; retrogradar ; ajornar

Englajada, recuolèt al fons del corredor.

Aquel òme recula pas davant res.

Pòdes pas mai recular, te cal decidir.

Recuolar un mòble, una paret...

Es pas possible de recular lo maridatge.

La tuberculòsi a reculat.

A reculada la data de son maridatge.

Recular un deute.

recular (se) / recuolar [veire recular] (se) v pron : se portar enrè.

reculas (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à reculons, v. reculons (de -) plus usité » (v. TdF ‘reculo’)

reculat / recuolat [veire reculat], -ada : p.p. de recular / recuolar.

A un front recuolat, serà lèu calvet.

reculeta (a la -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à reculons, v. reculons (de -) » (v. TdF)

reculhida nf, cf Ubaud Dicort : « recueil » (Alibert)

reculhiment : accion o resulta de se reculhir.

reculhir 1 (v. tr.) : culhir ; aculhir dins son ostal.

Reculhir la vianda de pels camps.

Reculhir un can perdut.

Reculhir un orfanèl.

reculhir (se) : se concentrar ; meditar.

Se reculhir fa pas de mal a degun.

reculhir 2 (v. intr.) : venir bon (en parlant del vent) (t. tecn. de mar.)

reculhit, -ida part pass e adj : « recueilli, ie » TdF jos ‘reculi’

Un aire reculhit.

Un airal reculhit.

reculons (de -) / d’a reculons loc adv, cf Ubaud Dicort : « à reculons » (v. TdF jos ‘reculoun (de -)’)

recuolar v et derivats : veire recular e derivats, v. Ubaud Dicort Errata web.

recuoleta (a la -) [veire reculeta (a la -)] : en recuolant.

recuolons (de -) (abs. Dicort) : en recuolant. (v. reculons (de -))

recuperabilitat nf : qualitat de çò recuperable.

recuperable, -bla : que pòt èsser recuperat, -ada.

De cap de biais, la situacion es pas recuperabla.

recuperacion (R. II, 423) : accion de recuperar.

recuperador 1 nm (abs. Dicort) : aparelh per recuperar la calor, l'energia..., « récupérateur » (Rapin) (v. recuperator 1)

recuperador 2, -airitz adj (abs. Dicort) : que recupèra quicòm. (v. recuperator 2)

recuperar (v. tr.) : recobrar (tornar intrar en possession de quicòm)

Ai pas recuperats totes mos libres prestats.

A pas recuperada la santat, se'n manca plan.

recuperator 1 nm : « récupérateur » (Per Noste)

Vendre a un recuperator, vendre à la casse. (Laus)

recuperator 2, -tritz adj : « récupérateur, -trice » (Rapin)

recura : balajum (çò balajat / la bordilha balajada)

La recura lo vent l'empòrta e l'escampilha.

recurada : degalh / descai / estrós / rebrec ; marrana (t. a.)

 

 

recuradís : podilhas / rebrondilhas / rebrondum.

recurador : podàs marguelong.

Totes mos tèrmes los recuri amb un recurador.

recuraire, -aira n : rebrondaire, -a / magencaire, -a (persona que recura, que rebronda) ; sanaire / enrengaire / crestaire, -a.

recurar (v. tr.) : tornar curar ; netejar ; magencar / rebrondar ; castrar los bornhons ; far de brost / far de rama.

Los valats o besals los cal recurar un pauc cada an.

Las caçairòlas las cal ben recurar cada jorn.

Los bornhons los ai pas encara recurats.

Recurar de fraisses per las fedas o pels lapins.

recuratge : accion de netejar o de recurar.

recurilha : pelalha de frucha ; estrosses de frucha.

La recurilha, se'n congostan las galinas.

recuron : branca recurada de son fulhum.

recurréncia : qualitat de çò recurrent.

La recurréncia d'un eveniment.

recurrent, -a : que torna de quand en quand ; que torna enrè.

Fèbre recurrenta.

Ostilitat recurrenta.

Nèrvis recurrents.

Image recurrent.

recursiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « récursif, -ive » (Per Noste)

recursivitat nf, cf Ubaud Dicort : « récursivité » (Per Noste)

recurum nm sing : rèstas de frucha ; rafatum en general.

recusable, -bla : que pòt èsser recusat, -ada.

recusacion : accion de recusar.

recusant, -a (adj. e subst.) (abs. Dicort) : que recusa, « récusant, -e » (Rapin).

recusar (v. tr.) : refusar de reconéisser la competéncia d'un jutge, d'un expèrt, d'un testimòni...

Recusar un arbitre.

Recusar un tribunal.

recusar (se) : se declarar incompetent per quicòm.

Se recusèt, que coneissiá pas pro aquel afar.

recusat, -ada : refusat, -ada.

Un prèire, un medecin son recusats coma jurats.

redable (L. 318) : mena de rastèl-tisonièr (t. tecn. de fornièr, d'obrièr saunièr, d'autres obrièrs). v. rèble 2 (non preconizat Dicort).

redaccion : accion o biais de redigir quicòm ; exercici escolar elementari per ensenhar los escolans a redigir ; ensemble dels redactors d'un quotidian, d'un setmanièr... ; airal que los redactors i trabalhan.

La redaccion èra çò que m'agradava mai.

redaccional, -a adj, cf Ubaud Dicort : « rédactionnel, -elle » (v. Rapin)

redactor, -tritz n, cf Ubaud Dicort : persona que trabalha a la redaccion d'una publicacion (t. a.)

Es lo capredactor d'un grand setmanièr.

redalh : reprim / reviure / segonda copa.

Un redalh es pus fin qu'una primièira copa.

redalhar (v. tr.) : tornar dalhar.

redanh, -a n, cf Ubaud Dicort : « lambin, lendore, v. longanha » (v. TdF ‘redan’)

redarguir [redargüir] (v. tr.) : aplechar / dispausar ; metre en òrdre.

redaurar (v. tr.) : tornar daurar.

redavalar (v. tr.) : tornar davalar.

« redde » e derivats : v. regde e derivats.

reddicion / redicion nf, cf Ubaud Dicort : v. redicion.

redebanar (v. tr.) : tornar debanar.

redeimable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : (v. redeimar)

redeimar ~ redeumar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, réduire, restreindre, diminuer, retrancher, réformer, abaisser » TdF

redeimar (se) v pron : « diminuer ses dépenses, baisser de ton, prendre un genre de vie plus modeste ; s’ébouillir » TdF jos ‘redeima’

redemandar (v. tr.) : tornar demandar.

redemedor, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « rachetable » (L. 327)

redémer (v. tr. arc.) (L. 318) : pagar la rançon de q.q. (v. redimir)

redémer (se) : reparar sas fautas ; far oblidar çò que l'òm a fach de travèrs.

Per se redémer nos venguèt ajudar a segar.

redempcion : accion de redimir o de se redimir v. pus bas.

Lo mistèri de la Redempcion.

redemptor, -tritz adj e n : que redimís.

redemptorista nm : membre d'una institucion religiosa per la redempcion dels captius e dels esclaus.

redent nm o nf, cf Ubaud Dicort : parapièch ; parabanda ; fenda / falha / fendascla ; cavalha ; excavament ; excavacion ; disjonccion de doas pèças de fust per dessecament.

Los ponts vièlhs avián de redents pels òmes i se garar.

La mirga s'amaguèt dins una redent de paret.