|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
recordar 1 (v. tr. e intr.) : remembrar ; revertar ; se virar cap al cavalièr de sa vesina en dançant lo rigaudon. recordar (se) : se remembrar / se sovenir. Me recordarai totjorn de quand èri drollon. recordar 2 v : (tornar cordar), cf Ubaud Dicort. recordon nm : tardon (anhelon de segonda anhelada) recordonar (v. intr.) (v. TdF) : far un segond anhèl dins la rèiresason. recordurar (v. tr.) : tornar cordurar. recòrn : recanton. recoronar (v. tr.) : tornar coronar. recorreccion : segonda correccion. recorregir (v. tr.) : tornar corregir. recorregut, -uda (< recórrer) part pass e adj, cf Ubaud Dicort :
« relâché, ée ; qui s’est pourvu en
appel » TdF jos
‘recourre’ recorrement nm, cf Ubaud Dicort :
« (t. de droit) recours » » (L. 318) recórrer /
recorrir [veire
recórrer, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : aver recors a q.q. ; se
desnosar; « se relâcher, en parlant
d’un nœud » TdF ; ressègre : tornar passar la
trufetièira per amassar las trufas oblidadas, tornar passar la
castanhal per amassar las castanhas oblidadas, tornar passar los olius per
acanar las olivas oblidadas... Recórrer a la
fòrça, a la rusa... Recórrer a Dieu. Recórrer en cassacion. Recórrer las trufas, las castanhas, las
olivas... recors : persona o causa que l'òm i fa apèl. Ai recors a vos. recòrs nm, cf Ubaud Dicort :
« recors, v. gafa 1 » (v. TdF) recorsar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, retrousser, relever, replier, v. revertegar » (v. TdF) recorson nm, cf Ubaud Dicort :
« troussis, repli ; pli de terrain, zigzag, sinuosité
d’un chemin en pente ; cul-de-sac ; refrain de
chanson » (v. TdF) recóser (v. tr.) : tornar cóser (tornar cordurar) « recossidar » : v. reconsirar. recostilhons nm pl, cf Ubaud Dicort :
v. recrostilhon. (v. Alibert) recòta : còta (pèira, tròç de fust per immobilizar una veitura) recòtament nm, cf Ubaud Dicort : « action
d’arrêter » TdF ‘recoutamen’ recotar (v. tr.) : cotar ; tornar cotar. recotelada : rebordelada. v. rebordelada. recotelar (v. intr.) : rebordelar. v. rebordelar.
recotin (a -) : a cavalin. recreacion (R. II, 507) : recreament /
recreança. recrèament
nm, cf Ubaud Dicort : « délassement,
passe-temps » TdF recreança nf, cf Ubaud Dicort : « récréation,
divertissement » TdF recrear (v. tr.) : divertir. recreatiu, -iva : que divertís. Foguèt un espectacle plan recreatiu. recreire (v. tr. arc.) : cansar / alassar ;
trespassar / despassar. recréisser (v. intr.) : tornar créisser / tornar butar. recrenilhar (se) : se recauquilhar / s'anelar (en parlant d'un fial (fil) tròp tòrç) recrenilhat, -ada : recauquilhat, -ada. Aquela lana es tota recrenilhada. recrescut, -uda : part passé de recréisser, cf Ubaud Dicort. recridar (v. intr. e tr.) : tornar cridar ; tornar publicar las anóncias d'un maridatge. recridar (se) : s'exclamar ; japar (R. III, 581) encara que mai. Se recridèt qu'èra pas messorguièira. recriminacion : protestacion ; accion de recriminar. recriminador, -airitz n (abs. Dicort) : persona que recrimina. (v. recriminator) recriminar (v. intr.) : trobar a dire / protestar. Es totjorn a recriminar contra quicòm o contra q.q. recriminator, -tritz n : « récriminateur, -trice » (v. Per Noste) recriminatòri, -a adj : que conten una recriminacion. Un discors recriminatòri. recristallizacion : accion de cristallizar o de se cristallizar. recristallizar (v. tr.) : tornar cristallizar (t. a.) De Gaulle recristallizèt totas las energias. recristallizar (se) : se tornar cristallizar. Foguèt en el que totes los espers se recristallizèron. recrocar (se) : se corbar en forma de cròc. recrocat, -ada : corbat, -ada en forma de cròc. Sus la fin èra venguda tota recrocada. recrochet nm, cf Ubaud Dicort :
« fuite en zigzag, chemin en crochet que font les animaux
poursuivis par les chiens » TdF ‘recrouchet’ recrochetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ragrafer ;
revenir sur ses pas en faisant un détour » TdF recrocut, -uda : corbat e crocut, corbada e crocuda. recroissit, -ida : afrabat, -ada ; bresat, -ada ; embotit, -ida. recrompar (v. tr.) : tornar crompar. |
|
recroquilhar (se) : se retractar, se tòrcer jos l'accion de la calor, de la secada... ; s'acoconar ; se recauquilhar. recrosar (v. tr.) : tornar crosar. recrostets nm pl (v. Ubaud Dicort e Alibert) / recrostilhs (plural de. recrostilh) : roganhons (rèstas de repais) Per sopar, agèrem los
recrostets del dinnar. recrostilh / recrostilhon nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « rogaton,
relief de table, croûtelette » TdF jos ‘recroustihoun’ recrostilhons (plural de recrostilhon) : diminutiu
de recrostilhs. recrudescéncia : reaparicion e augmentacion. Una recrudescéncia de calor, de freg... recrudescent, -a : que va creissent, -a. Una marrana recrudescenta. recruta nf, cf Ubaud Dicort :
« (armée) recrue » (Rapin) recrutaire, -aira n : que recruta d'aderents. Cada partit politic a sos recrutaires. recrutament : accion o resulta de recrutar o de se recrutar. recrutar (v. tr.) : trobar d'aderents novèls. recrutar (se) : se trobar d'aderents novèls. RECT- / RECTO- : formas prefixadas del latin rectus (drech) ; forma prefixada que marca una relacion amb lo rectum (del lat. rectum intestinum, intestin drech, entre lo colon e l'anus) v. rectangle - rectal – rectocoliti. rectal, -a : relatiu, -iva al rectum (lat.) Vena rectala. Temperatura rectala. rectangle 1 (subs. m.) : parallelogram de quatre angles dreches. Lo carrat es tanben un rectangle. rectangle 2 [, -gla] (adj.) : qu'a un angle drech. Trapèzi rectangle. Triangle rectangle. rectangular, -a : qu'a la forma d'un rectangle ; qu'a per basa un rectangle.
La femna aviá una cara rectangulara. Piramida rectangulara. rectificable, -bla : que pòt èsser rectificat, -ada. rectificacion : accion o resulta de rectificar. rectificador 1 nm (abs. Dicort) : aparelh que i se fa la rectificacion e
qu'es aplechat a un alambic. v. rectificar. (v. rectificator) rectificador 2, -airitz adj (abs. Dicort) : que rectifica. (v. rectificator) Maquina rectificairitz. rectificar (v. tr.) : far pus drech ; corregir ;
purificar per distillacion ; definir amb una mòla una
pèça usinada. Rectificar un camin. Rectificar una error. rectificatiu 1 nm : document oficial que rectifica quicòm. rectificatiu 2, -iva adj : que rectifica. Nòta rectificativa. rectificator, -tritz adj e n (v. Ubaud Dicort) : « rectificateur, -trice » (Laus, Rapin) rectilinèament : d'un biais rectilinèu. rectilinèu, -èa : qu'es en linha drecha ; format, -ada unencament de linhas drechas. Camin rectilinèu. Figura rectilinèa. rectimètre : instrument optic utilizat per s'assegurar qu'una pèça mecanica es plan drecha. rectiti (f.) : inflamacion del rectum (lat.) rectitud nf : qualitat
de çò drech (t. a.) ; conformitat a la rason, a la
justícia. La rectitud d'un camin. La rectitud de rasonament. RECTO- : v. RECT- rectò [rècto] nm (occitanizacion del lat. recto) : pagina primièira d'un fuèlh, la que se tròba a drecha quand un libre es dobèrt. recto tono (lat.) : legit a nauta votz d'una votz blanca. recto verso (lat.) [rècto vèrso, cf Ubaud Dicort] loc adv : al rectò [v. rècto] e al versò (occitanizacion) rectocèla (-cèle nf, v. idrocèle) : ernia del rectum (lat.) que fa salida dins la vagina. rectocoliti (f.) : inflamacion simultanèa del rectum e del colon. rectopexia : intervencion cirurgicala per fixar lo rectum. rector [, -tritz] n, cf Ubaud Dicort : fonccionari de l'Educacion Nacionala capmèstre d'una academia ; capmèstre d'Institut Catolic ; capmèstre d'un collègi de jesuitas ; curat (prèire en carga de parròquia) Rector de l'academia de Tolosa, de Montpelhièr... Monsen rector. (e non pas Monsen lo rector) rectoral, -a adj : « rectoral, -e » (Laus) Una decision rectorala. rectoralha nf sing, cf Ubaud Dicort (v. rector) :
« prêtraille » TdF ‘reitouraio’ rectoràs nm, cf Ubaud Dicort : « gros ou vilain
curé » TdF ‘reitouras’ rectorat nm : burèus de l'administracion rectorala. rectorejar (v. intr.) : « fréquenter
le curé [v. rector] » ; aver la carga de
rector. t. a. çaisús. (v. TdF ‘reitoureja’)
rectoressa (abs. Dicort) : dòna (femna) de rector d'universitat. rectoret nm, cf Ubaud Dicort :
« petit recteur » TdF ‘reitouret’ rectoriá (f.) (R. V, 64) : carga de rector ; sa durada. (v. TdF ‘reitourié’) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|