recordar 1 (v. tr. e intr.) : remembrar ; revertar ; se virar cap al cavalièr de sa vesina en dançant lo rigaudon.

recordar (se) : se remembrar / se sovenir.

Me recordarai totjorn de quand èri drollon.

recordar 2 v : (tornar cordar), cf Ubaud Dicort.

recordon nm : tardon (anhelon de segonda anhelada)

recordonar (v. intr.) (v. TdF) : far un segond anhèl dins la rèiresason.

recordurar (v. tr.) : tornar cordurar.

recòrn : recanton.

recoronar (v. tr.) : tornar coronar.

recorreccion : segonda correccion.

recorregir (v. tr.) : tornar corregir.

recorregut, -uda (< recórrer) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « relâché, ée ; qui s’est pourvu en appel » TdF jos ‘recourre’

recorrement nm, cf Ubaud Dicort : « (t. de droit) recours »  » (L. 318)

recórrer / recorrir [veire recórrer, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : aver recors a q.q. ; se desnosar; « se relâcher, en parlant d’un nœud » TdF ; ressègre : tornar passar la trufetièira per amassar las trufas oblidadas, tornar passar la castanhal per amassar las castanhas oblidadas, tornar passar los olius per acanar las olivas oblidadas...

Recórrer a la fòrça, a la rusa...

Recórrer a Dieu.

Recórrer en cassacion.

Recórrer las trufas, las castanhas, las olivas...

recors : persona o causa que l'òm i fa apèl.

Ai recors a vos.

recòrs nm, cf Ubaud Dicort : « recors, v. gafa 1 » (v. TdF)

recorsar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, retrousser, relever, replier, v. revertegar » (v. TdF)

recorson nm, cf Ubaud Dicort : « troussis, repli ; pli de terrain, zigzag, sinuosité d’un chemin en pente ; cul-de-sac ; refrain de chanson » (v. TdF)

recóser (v. tr.) : tornar cóser (tornar cordurar)

« recossidar » : v. reconsirar.

recostilhons nm pl, cf Ubaud Dicort : v. recrostilhon. (v. Alibert)

recòta : còta (pèira, tròç de fust per immobilizar una veitura)

recòtament nm, cf Ubaud Dicort : « action d’arrêter » TdF ‘recoutamen’

recotar (v. tr.) : cotar ; tornar cotar.

recotelada : rebordelada. v. rebordelada.

recotelar (v. intr.) : rebordelar. v. rebordelar.

recotin (a -) : a cavalin.

recreacion (R. II, 507) : recreament / recreança.

recrèament nm, cf Ubaud Dicort : « délassement, passe-temps » TdF

recreança nf, cf Ubaud Dicort : « récréation, divertissement » TdF

recrear (v. tr.) : divertir.

recreatiu, -iva : que divertís.

Foguèt un espectacle plan recreatiu.

recreire (v. tr. arc.) : cansar / alassar ; trespassar / despassar.

recréisser (v. intr.) : tornar créisser / tornar butar.

recrenilhar (se) : se recauquilhar / s'anelar (en parlant d'un fial (fil) tròp tòrç)

recrenilhat, -ada : recauquilhat, -ada.

Aquela lana es tota recrenilhada.

recrescut, -uda : part passé de recréisser, cf Ubaud Dicort.

recridar (v. intr. e tr.) : tornar cridar ; tornar publicar las anóncias d'un maridatge.

recridar (se) : s'exclamar ; japar (R. III, 581) encara que mai.

Se recridèt qu'èra pas messorguièira.

recriminacion : protestacion ; accion de recriminar.

recriminador, -airitz n (abs. Dicort) : persona que recrimina. (v. recriminator)

recriminar (v. intr.) : trobar a dire / protestar.

Es totjorn a recriminar contra quicòm o contra q.q.

recriminator, -tritz: « récriminateur, -trice » (v. Per Noste)

recriminatòri, -a adj : que conten una recriminacion.

Un discors recriminatòri.

recristallizacion : accion de cristallizar o de se cristallizar.

recristallizar (v. tr.) : tornar cristallizar (t. a.)

De Gaulle recristallizèt totas las energias.

recristallizar (se) : se tornar cristallizar.

Foguèt en el que totes los espers se recristallizèron.

recrocar (se) : se corbar en forma de cròc.

recrocat, -ada : corbat, -ada en forma de cròc.

Sus la fin èra venguda tota recrocada.

recrochet nm, cf Ubaud Dicort : « fuite en zigzag, chemin en crochet que font les animaux poursuivis par les chiens » TdF ‘recrouchet’

recrochetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ragrafer ; revenir sur ses pas en faisant un détour » TdF

recrocut, -uda : corbat e crocut, corbada e crocuda.

recroissit, -ida : afrabat, -ada ; bresat, -ada ; embotit, -ida.

recrompar (v. tr.) : tornar crompar.

 

 

recroquilhar (se) : se retractar, se tòrcer jos l'accion de la calor, de la secada... ; s'acoconar ; se recauquilhar.

recrosar (v. tr.) : tornar crosar.

recrostets nm pl (v. Ubaud Dicort e Alibert) / recrostilhs (plural de. recrostilh) : roganhons (rèstas de repais)   

Per sopar, agèrem los recrostets del dinnar.

recrostilh / recrostilhon nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « rogaton, relief de table, croûtelette » TdF jos recroustihoun’

recrostilhons (plural de recrostilhon) : diminutiu de recrostilhs.

recrudescéncia : reaparicion e augmentacion.

Una recrudescéncia de calor, de freg...

recrudescent, -a : que va creissent, -a.

Una marrana recrudescenta.

recruta nf, cf Ubaud Dicort : « (armée) recrue » (Rapin)

recrutaire, -aira n : que recruta d'aderents.

Cada partit politic a sos recrutaires.

recrutament : accion o resulta de recrutar o de se recrutar.

recrutar (v. tr.) : trobar d'aderents novèls.

recrutar (se) : se trobar d'aderents novèls.

RECT- / RECTO- : formas prefixadas del latin rectus (drech) ; forma prefixada que marca una relacion amb lo rectum (del lat. rectum intestinum, intestin drech, entre lo colon e l'anus) v. rectangle - rectal – rectocoliti.

rectal, -a : relatiu, -iva al rectum (lat.)

Vena rectala.

Temperatura rectala.

rectangle 1 (subs. m.) : parallelogram de quatre angles dreches.

Lo carrat es tanben un rectangle.

rectangle 2 [, -gla] (adj.) : qu'a un angle drech.

Trapèzi rectangle.

Triangle rectangle.

rectangular, -a : qu'a la forma d'un rectangle ; qu'a per basa un rectangle.

La femna aviá una cara rectangulara.

Piramida rectangulara.

rectificable, -bla : que pòt èsser rectificat, -ada.

rectificacion : accion o resulta de rectificar.

rectificador 1 nm (abs. Dicort) : aparelh que i se fa la rectificacion e qu'es aplechat a un alambic. v. rectificar. (v. rectificator)

rectificador 2, -airitz adj (abs. Dicort) : que rectifica. (v. rectificator)

Maquina rectificairitz.

rectificar (v. tr.) : far pus drech ; corregir ; purificar per distillacion ; definir amb una mòla una pèça usinada.

Rectificar un camin.

Rectificar una error.

rectificatiu 1 nm : document oficial que rectifica quicòm.

rectificatiu 2, -iva adj : que rectifica.

Nòta rectificativa.

rectificator, -tritz adj e n (v. Ubaud Dicort: « rectificateur, -trice » (Laus, Rapin)

rectilinèament : d'un biais rectilinèu.

rectilinèu, -èa : qu'es en linha drecha ; format, -ada unencament de linhas drechas.

Camin rectilinèu.

Figura rectilinèa.

rectimètre : instrument optic utilizat per s'assegurar qu'una pèça mecanica es plan drecha.

rectiti (f.) : inflamacion del rectum (lat.)

rectitud nf : qualitat de çò drech (t. a.) ; conformitat a la rason, a la justícia.

La rectitud d'un camin.

La rectitud de rasonament.

RECTO- : v. RECT-

rectò [rècto] nm (occitanizacion del lat. recto) : pagina primièira d'un fuèlh, la que se tròba a drecha quand un libre es dobèrt.

recto tono (lat.) : legit a nauta votz d'una votz blanca.

recto verso (lat.) [rècto vèrso, cf Ubaud Dicort] loc adv : al rectò [v. rècto] e al versò (occitanizacion)

rectocèla (-cèle nf, v. idrocèle) : ernia del rectum (lat.) que fa salida dins la vagina.

rectocoliti (f.) : inflamacion simultanèa del rectum e del colon.

rectopexia : intervencion cirurgicala per fixar lo rectum.

rector [, -tritz] n, cf Ubaud Dicort : fonccionari de l'Educacion Nacionala capmèstre d'una academia ; capmèstre d'Institut Catolic ; capmèstre d'un collègi de jesuitas ; curat (prèire en carga de parròquia)

Rector de l'academia de Tolosa, de Montpelhièr...

Monsen rector. (e non pas Monsen lo rector)

rectoral, -a adj : « rectoral, -e » (Laus)

Una decision rectorala.

rectoralha nf sing, cf Ubaud Dicort (v. rector) : « prêtraille » TdF ‘reitouraio’

rectoràs nm, cf Ubaud Dicort : « gros ou vilain curé » TdF ‘reitouras’

rectorat nm : burèus de l'administracion rectorala.

rectorejar (v. intr.) : « fréquenter le curé [v. rector] » ; aver la carga de rector. t. a. çaisús. (v. TdF ‘reitoureja’)

rectoressa (abs. Dicort) : dòna (femna) de rector d'universitat.

rectoret nm, cf Ubaud Dicort : « petit recteur » TdF ‘reitouret’

rectoriá (f.) (R. V, 64) : carga de rector ; sa durada. (v. TdF ‘reitourié’)