|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
reclac nm : bruch agradiu d'un andalhon. v. andalhon « éclat retentisant, v. resclantiment » (v. TdF). (v. resclac) Lo reclac d'un andalhon brèça mon sòm. reclacadís nm, cf Ubaud Dicort : « retentissement
éclatant » TdF. (v. resclacadís) reclacar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, retentir avec éclat, v. restontir » (v. TdF). (v. resclacar) reclam nm (L. 316) : « réclamation » ; planh ; crit o senhal per far tornar sus la man un falcon de caça, « cri, écho » (v. TdF) ; publicitat [v. reclama]. Far de reclam : far de publicitat. reclama nf (v. Ubaud Dicort e Basic) :
« réclame » TdF,
« publicité » (Laus) Far de reclama. reclamable, -bla : que pòt èsser reclamat, -ada (t. a.) reclamacion : accion o resulta de reclamar. reclamaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui
réclame, réclamant, v. clamant »
(v. TdF) reclamant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« réclamant, ante, v. rancurant » TdF reclamar (v. tr. e intr.) : exigir son drech ; demandar amb insisténcia ; plorar / quistar ; cridar per far tornar un aucèl de caça ; rengar quicòm / estremar quicòm. Reclamar sa paga. Reclamar l'atencion. Reclamar un falcon de
caça. Reclamar un libre. reclamar (se) : se recomandar de q.q. ; se recomandar a q.q. ; se retirar ; s'anar jaire ; s'estremar. Per aquel afar, se reclamèt de son deputat. Me reclami de vos per trobar de trabalh. Me reclami del trabalh a sèt oras. Me reclami al lièch a onze oras. Lo guèine se reclamèt dins sa tuta. reclantir (v. intr.) : tornar clantir. reclara nf, cf Ubaud Dicort :
« espèce de filet de pêche, en usage dans la baie de
Nice ; filet en nappe simple, avec plomb et liège, servant
à prendre les rougets » TdF reclassament nm, cf Ubaud Dicort :
« reclassement » (Rapin) reclassar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, reclasser » (Laus) reclaure (v. tr. e intr.) : tornar claure ; embarrar ; bicar o laurar un segond còp. reclaure (se) : s'embarrar. Se reclauguèt dins son ostal e refusèt d'obrir. reclaus, -a : embarrat, -ada ; bicat, -ada o laurat, -ada un segond còp. reclauseire, -eira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui bine un
terrain, v. binaire » TdF reclavar, cf Ubaud Dicort : « v tr refermer, v. rebarrar » (v. TdF) reclavelar (v. tr.) : tornar clavelar. reclinar (v. tr.) : clinar enrè reclinar (se) : se clinar enrè ; se repausar. Se reclinèt e s'acuolèt. reclòc : ressaut ; contracòp ; reculada d'arma de fuòc. reclojar (abs. Dicort) / reclujar : v. reclujar. reclòt nm, cf Ubaud Dicort : « creux ;
enclos ; coin » (Alibert) reclujar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) / reclojar (abs. Dicort) : tornar clujar ; recopar (tornar aparéisser) (v. TdF). Sa malautiá a reclujat. reclure v : doblet de reclaure. reclure (se) : doblet de se reclaure. reclús 1 nm : doblet de reclaus. Sentís a reclús. reclús 2, -usa adj e n : reclaus, -a / embarrat, -ada (p.p. de reclure) reclusatge nm, cf Ubaud Dicort : « habitation de
reclus, v. ermitatge » (v. TdF) reclusion : accion o resulta de reclaure o de se reclaure. Lo condemnèron a dètz ans de reclusion. rècmairal (abs. Dicort) : riu màger / riu principal. (v. jos rèc) rècmòrt (abs. Dicort) : mena de toat per tirar las aigas. (v. jos rèc) recó nm, cf Ubaud Dicort :
v. recor. recòbra nf, cf Ubaud Dicort : « De recòbra, en surplus, de
reste » (v. TdF) recobrable, -bla : que pòt èsser recobrat, -ada. recobrada : çò recobrat. recobrador,
-doira adj, cf Ubaud Dicort : « à recouvrer » (L. 317) recobrament [recòbrament] nm : accion de recobrar. recobrança nf, cf Ubaud Dicort :
« recouvrement » (L.
317) recobrar (v. tr.) : recuperar ; tornar trobar quicòm de perdut ; percebre quicòm de degut. Recobrar la vista, la paraula,
la rason. Recobrar una soma d'argent prestada. recòbre nm : recobrament (accion de recobrar) A recòbre : amb possibilitat de recobrament. Pacha de recòbre : v. pacha. recobriment nm, cf Ubaud Dicort :
« recouvrement » (Laus) (v. recobrir) Lo recobriment de las bassas tèrras per Garona. (Rapin) recobrir (v. tr.) : « recouvrir », tornar cobrir un ostal / tornar far la teulada (v. Alibert). recocada nf : repapiadas / rebusadas [v. recocadís] ; nisada de catlas en julh. (v. TdF ‘recoucado’) Aquel libre es un recuèlh de recocadas. recocadís nm, cf Ubaud Dicort :
« rabâchage » TdF recocaire, -aira n : rebusaire, -a / repapiaire, -a. |
|
recocar (v. tr. e intr.) : quitar pas de tornar dire çò meteis ; repapiar / desparlar. Los rèirevièlhs lor arriba sovent de recocar. recochon (abs. Dicort) : rei petit (Regulus
regulus) (v. reicochet) recofar (v. tr.) : tornar cofar. recofar (se) : se tornar cofar. recognicion nf, cf Ubaud Dicort :
« récognition » (Rapin) recognitiu adj m, cf Ubaud Dicort :
« (droit) récognitif » (Rapin) Acte recognitiu, acte récognitif. (Rapin) recoide : contorn de carrièira,de camin, de ribièira. Un recoide de ribièira se sona tanben meandre. recòire / recuèire [veire recòire, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : far tornar còire (t. tecn. de fabre) ; cremar la gòrja ; escòire. Per melhorar son metal, lo
fabre lo fa recòire. A totjorn de vin picat que recòi bravament. Ai ma plaga que me recòi. Lo mèl de castanhièr recòi. recolament : accion de recolar. t. a. çaijós. recolar 1 (v. tr.) : passar una teulada per cambiar los teules copats ; aplanar las dogas amb la doladoira (t. tecn. de tonelièr) ; legir sa deposicion a un testimòni abans de la li far signar (t. tecn. de drech) ; replantar (t. tecn. d'ortalièr) ; Cal recolar las teuladas abans l'ivèrn. A plan sason de recolar los pòrres. recolar 2 (v. tr.) : tornar colar (tornar empegar) ; Recolar una aficha. recolar 3 (v. tr.) (v. TdF ‘recoula 3’) : trescolar lo vin. Recolar lo vin. « recolhir » : v. reculhir. recolina : penchenaduras de cambe. (v. TdF) recolleccion : accion de se reculhir en preséncia de Dieu. De recolleccions òm ne fa pas jamai « pronas » (l.p.) recolonizacion : accion o resulta de recolonizar. recolonizar (v. tr.) : tornar colonizar. Avèm recolonizada Africa economicament. recòlta nf, cf Ubaud Dicort : « récolte » (v. TdF). « recòlta » (fr. de la l. p.) : v. vianda - culhida. recoltant, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « récoltant, ante » (v. çai jos) recoltar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, récolter, v. reculhir » (v. TdF). « recoltar » (fr. de la l.p.) : v. culhir. recoltós,
-osa adj, cf Ubaud Dicort :
« qui donne de bonnes récoltes, productif, ive,
fertile » TdF recolum : reprim (bren menut) recomandablament : d'un biais recomandable. recomandable, -bla : que pòt èsser recomandat, -ada. recomandacion : accion de recomandar (t. a.) recomandaire, -aira : persona que recomanda (t. a.) recomandament nm, cf Ubaud Dicort :
« recommandation » (L.
317) recomandar (v. tr.) : demandar amb insisténcia ; aconselhar ; patronar q.q. ; fisar q.q. o quicòm a la bontat de Dieu ; far enregistrar (R. III, 465) un mandadís a la pòsta. Te recomandi la discrecion pus granda. Li recomandèron de crompar l'èga (la cavala) negra. Vos pòdi recomandar aquel jove, qu'es plan capable. Recomandèt son arma a Dieu abans lo darrièr badal. Lo prèire lo recomanda a nòstra pregària. Faguèri recomandar lo còlis, que la Pòsta... recomandar (se) : demandar a q.q. son ajuda ; se reclamar de q.q. ; se senhalar a l'atencion dels autres ; se fisar de la bontat de Dieu. Me soi recomandat a mon deputat. Me recomandèri de mon ancian patron. Aquel libre se recomanda per tot son aparelh critic. Se recomandar a Dieu. recomautar v (v. comautar) : « v tr, pétrir » (Alibert) recombinable, -bla : que pòt èsser recombinat, -ada. recombinar (v. tr.) : tornar combinar. recomença : t. tecn. de jòc de cartas. Marcar dètz punts de recomença. recomençament nm, cf Ubaud Dicort : « recommencement » (Rapin) recomençar (v. tr. e intr.) : tornar començar.
recomenceta nf, cf Ubaud Dicort : « Mestièr
de recomenceta,
métier où il faut sans cesse recommencer (v. TdF) recomòutar (v. tr.) (abs. Dicort) (e non pas « recomautar » ; mas v. recomautar)) : tornar comautar / tornar prestir / tornar pastar, « pétrir » (Alibert). recompassar (v. tr.) : tornar compassar. recompausar (v. tr.) : tornar compausar. recompensa : accion de recompensar ; çò que recompensa q.q. (t. a.) ; prèmi ; compensacion. Per recompensa, agèt una subrepaga. Aquel prèmi foguèt la recompensa de son trabalh. En recompensa (en compensacion) agèt una promocion. recompensament nm, cf Ubaud Dicort :
« compensation » (L.
317) |
|
|
|
|
|
|