reclac nm : bruch agradiu d'un andalhon. v. andalhon « éclat retentisant, v. resclantiment » (v. TdF). (v. resclac)

Lo reclac d'un andalhon brèça mon sòm.

reclacadís nm, cf Ubaud Dicort : « retentissement éclatant » TdF. (v. resclacadís)

reclacar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, retentir avec éclat, v. restontir » (v. TdF). (v. resclacar)

reclam nm (L. 316) : « réclamation » ; planh ; crit o senhal per far tornar sus la man un falcon de caça, « cri, écho » (v. TdF) ; publicitat [v. reclama].

Far de reclam : far de publicitat.

reclama nf (v. Ubaud Dicort e Basic) : « réclame » TdF, « publicité » (Laus)

Far de reclama.

reclamable, -bla : que pòt èsser reclamat, -ada (t. a.)

reclamacion : accion o resulta de reclamar.

reclamaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui réclame, réclamant, v. clamant » (v. TdF)

reclamant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « réclamant, ante, v. rancurant » TdF

reclamar (v. tr. e intr.) : exigir son drech ; demandar amb insisténcia ; plorar / quistar ; cridar per far tornar un aucèl de caça ; rengar quicòm / estremar quicòm.

Reclamar sa paga.

Reclamar l'atencion.

Reclamar un falcon de caça.

Reclamar un libre.

reclamar (se) : se recomandar de q.q. ; se recomandar a q.q. ; se retirar ; s'anar jaire ; s'estremar.

Per aquel afar, se reclamèt de son deputat.

Me reclami de vos per trobar de trabalh.

Me reclami del trabalh a sèt oras.

Me reclami al lièch a onze oras.

Lo guèine se reclamèt dins sa tuta.

reclantir (v. intr.) : tornar clantir.

reclara nf, cf Ubaud Dicort : « espèce de filet de pêche, en usage dans la baie de Nice ; filet en nappe simple, avec plomb et liège, servant à prendre les rougets » TdF

reclassament nm, cf Ubaud Dicort : « reclassement » (Rapin)

reclassar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, reclasser » (Laus)

reclaure (v. tr. e intr.) : tornar claure ; embarrar ; bicar o laurar un segond còp.

reclaure (se) : s'embarrar.

Se reclauguèt dins son ostal e refusèt d'obrir.

reclaus, -a : embarrat, -ada ; bicat, -ada o laurat, -ada un segond còp.

reclauseire, -eira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui bine un terrain, v. binaire » TdF

reclavar, cf Ubaud Dicort : « v tr refermer, v. rebarrar » (v. TdF)

reclavelar (v. tr.) : tornar clavelar.

reclinar (v. tr.) : clinar enrè

reclinar (se) : se clinar enrè ; se repausar.

Se reclinèt e s'acuolèt.

reclòc : ressaut ; contracòp ; reculada d'arma de fuòc.

reclojar (abs. Dicort) / reclujar : v. reclujar.

reclòt nm, cf Ubaud Dicort : « creux ; enclos ; coin » (Alibert)

reclujar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) / reclojar (abs. Dicort) : tornar clujar ; recopar (tornar aparéisser) (v. TdF).

Sa malautiá a reclujat.

reclure v : doblet de reclaure.

reclure (se) : doblet de se reclaure.

reclús 1 nm : doblet de reclaus.

Sentís a reclús.

reclús 2, -usa adj e n : reclaus, -a / embarrat, -ada (p.p. de reclure)

reclusatge nm, cf Ubaud Dicort : « habitation de reclus, v. ermitatge » (v. TdF)

reclusion : accion o resulta de reclaure o de se reclaure.

Lo condemnèron a dètz ans de reclusion.

rècmairal (abs. Dicort) : riu màger / riu principal. (v. jos rèc)

rècmòrt (abs. Dicort) : mena de toat per tirar las aigas. (v. jos rèc)

recó nm, cf Ubaud Dicort : v. recor.

recòbra nf, cf Ubaud Dicort : « De recòbra, en surplus, de reste » (v. TdF)

recobrable, -bla : que pòt èsser recobrat, -ada.

recobrada : çò recobrat.

recobrador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « à recouvrer » (L. 317)

recobrament [recòbrament] nm : accion de recobrar.

recobrança nf, cf Ubaud Dicort : « recouvrement » (L. 317)

recobrar (v. tr.) : recuperar ; tornar trobar quicòm de perdut ; percebre quicòm de degut.

Recobrar la vista, la paraula, la rason.

Recobrar una soma d'argent prestada.

recòbre nm : recobrament (accion de recobrar)

A recòbre : amb possibilitat de recobrament.

Pacha de recòbre : v. pacha.

recobriment nm, cf Ubaud Dicort : « recouvrement » (Laus) (v. recobrir)

Lo recobriment de las bassas tèrras per Garona. (Rapin)

recobrir (v. tr.) : « recouvrir », tornar cobrir un ostal / tornar far la teulada (v. Alibert).

recocada nf : repapiadas / rebusadas [v. recocadís] ; nisada de catlas en julh. (v. TdF ‘recoucado’)

Aquel libre es un recuèlh de recocadas.

recocadís nm, cf Ubaud Dicort : « rabâchage » TdF

recocaire, -aira n : rebusaire, -a / repapiaire, -a.

 

 

recocar (v. tr. e intr.) : quitar pas de tornar dire çò meteis ; repapiar / desparlar.

Los rèirevièlhs lor arriba sovent de recocar.

recochon (abs. Dicort) : rei petit (Regulus regulus) (v. reicochet)

recofar (v. tr.) : tornar cofar.

recofar (se) : se tornar cofar.

recognicion nf, cf Ubaud Dicort : « récognition » (Rapin)

recognitiu adj m, cf Ubaud Dicort : « (droit) récognitif » (Rapin)

Acte recognitiu, acte récognitif. (Rapin)

recoide : contorn de carrièira,de camin, de ribièira.

Un recoide de ribièira se sona tanben meandre.

recòire / recuèire [veire recòire, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : far tornar còire (t. tecn. de fabre) ; cremar la gòrja ; escòire.

Per melhorar son metal, lo fabre lo fa recòire.

A totjorn de vin picat que recòi bravament.

Ai ma plaga que me recòi.

Lo mèl de castanhièr recòi.

recolament : accion de recolar. t. a. çaijós.

recolar 1 (v. tr.) : passar una teulada per cambiar los teules copats ; aplanar las dogas amb la doladoira (t. tecn. de tonelièr) ; legir sa deposicion a un testimòni abans de la li far signar (t. tecn. de drech) ; replantar (t. tecn. d'ortalièr) ;

Cal recolar las teuladas abans l'ivèrn.

A plan sason de recolar los pòrres.

recolar 2 (v. tr.) :  tornar colar (tornar empegar) ;

Recolar una aficha.

recolar 3 (v. tr.) (v. TdF ‘recoula 3’) :  trescolar lo vin.

Recolar lo vin.

« recolhir » : v. reculhir.

recolina : penchenaduras de cambe. (v. TdF)

recolleccion : accion de se reculhir en preséncia de Dieu.

De recolleccions òm ne fa pas jamai « pronas » (l.p.)

recolonizacion : accion o resulta de recolonizar.

recolonizar (v. tr.) : tornar colonizar.

Avèm recolonizada Africa economicament.

recòlta nf, cf Ubaud Dicort : « récolte » (v. TdF). « recòlta » (fr. de la l. p.) : v. vianda - culhida.

recoltant, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « récoltant, ante » (v. çai jos)

recoltar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr,  récolter, v. reculhir » (v. TdF). « recoltar » (fr. de la l.p.) : v. culhir.

recoltós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui donne de bonnes récoltes, productif, ive, fertile » TdF

recolum : reprim (bren menut)

recomandablament : d'un biais recomandable.

recomandable, -bla : que pòt èsser recomandat, -ada.

recomandacion : accion de recomandar (t. a.)

recomandaire, -aira : persona que recomanda (t. a.)

recomandament nm, cf Ubaud Dicort : « recommandation » (L. 317)

recomandar (v. tr.) : demandar amb insisténcia ; aconselhar ; patronar q.q. ; fisar q.q. o quicòm a la bontat de Dieu ; far enregistrar (R. III, 465) un mandadís a la pòsta.

Te recomandi la discrecion pus granda.

Li recomandèron de crompar l'èga (la cavala) negra.

Vos pòdi recomandar aquel jove, qu'es plan capable.

Recomandèt son arma a Dieu abans lo darrièr badal.

Lo prèire lo recomanda a nòstra pregària.

Faguèri recomandar lo còlis, que la Pòsta...

recomandar (se) : demandar a q.q. son ajuda ; se reclamar de q.q. ; se senhalar a l'atencion dels autres ; se fisar de la bontat de Dieu.

Me soi recomandat a mon deputat.

Me recomandèri de mon ancian patron.

Aquel libre se recomanda per tot son aparelh critic.

Se recomandar a Dieu.

recomautar v (v. comautar) : « v tr, pétrir » (Alibert)

recombinable, -bla : que pòt èsser recombinat, -ada.

recombinar (v. tr.) : tornar combinar.

recomença : t. tecn. de jòc de cartas.

Marcar dètz punts de recomença.

recomençament nm, cf Ubaud Dicort : « recommencement » (Rapin)

recomençar (v. tr. e intr.) : tornar començar.

recomenceta nf, cf Ubaud Dicort : « Mestièr de recomenceta, métier où il faut sans cesse recommencer (v. TdF)

recomòutar (v. tr.) (abs. Dicort) (e non pas « recomautar » ; mas v. recomautar)) : tornar comautar / tornar prestir / tornar pastar, « pétrir » (Alibert).

recompassar (v. tr.) : tornar compassar.

recompausar (v. tr.) : tornar compausar.

recompensa : accion de recompensar ; çò que recompensa q.q. (t. a.) ; prèmi ; compensacion.

Per recompensa, agèt una subrepaga.

Aquel prèmi foguèt la recompensa de son trabalh.

En recompensa (en compensacion) agèt una promocion.

recompensament nm, cf Ubaud Dicort : « compensation » (L. 317)