recelar (v. tr.) (L. 316) : amagar quicòm de raubat per q.q. mai ; amagar q.q. de recercat per la justícia ; conténer quicòm d'amagat.

Recelar çò panat.

Recelar un desertor.

Aquel libre recela de polidas tròbas.

recelar (se) : demorar amagat sens sortir de son amagatal.

Lo cèrvi, ni per tot, se tendrà recelat.

recenar (v. intr.) : recuolar.

recenchar / recintar [veire recenchar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : recenchar / recintar : tornar cenchar / cintar / cénher / cénger.

recenchar / recintar [veire recenchar] (se) v pron  : se tornar cenchar / cénher...

Lo telefòn ! ai pas lo temps de me recenchar !

recensa : examèn ultim de totas las pèças d'orfebrariá ; fabrica que i se torna lavar lo marc de las olivas per ne traire l'òli que i se tròba encara ; aquel òli.

recensaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, employé qui fait un recensement ; industriel ou ouvrier qui retire du marc d’olives l’huile qui s’y touve encore » TdF

recensament : denombrament.

De quand en quand, se fa qualque recensament.

recensar (v. tr.) : denombrar ; lavar lo marc de las olivas per ne traire l'òli que i se pòt encara trobar.

recensatge : accion de traire l'òli de pel marc dels olius.

recension : inventari ; analisi e compterendut critic d'un libre dins un periodic o un quotidian ; verificacion d'un tèxt a partir d'un manuscrit.

Res non val un manuscrit per una recension de tèxt.

recensor (abs. Dicort), -a : persona que fa una recension ; persona que trabalha a un recensament [v. recensaire].

Los recensors passan totes los ostals.

recent, -a : qu'existís despuèi pauc de temps.

Construccion recenta.

Novèla recenta.

Descobèrta recenta.

Informacion recenta.

recentament : i a pas grand temps / i a pas gaire.

recentrar (v. tr.) : tornar centrar.

recentrar (se) : se recentrar.

recep : soca d'arbre copada pus bas que lo primièr còp.

recepaire nm, -a : persona que recepa.

recepar (v. tr.) : tornar cepar (tornar copar pus ras)

recepatge : accion o resulta de recepar.

recepcion (R. II, 280) : accion de recebre quicòm mandat per q.q. ; accion d'aculhir q.q. ; accion de recebre en general.

Recepcion d'una letra.

Recepcion de qualqu'un.

Jorn de recepcion.

Recepcion dels sacraments.

recepcionaire, -ra (abs. Dicort) : persona que recepciona quicòm.(v. recepcionista)

recepcionar (v. tr.) : verificar un mandadís (t. a.)

recepcionari, -ària n, cf Ubaud Dicort : « (droit) réceptionnaire » (Per Noste)

recepcionista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « réceptionniste » (Sèrras-Ess.)

recepon nm : brota novèla / rebrot.

recèpta (L. 316) : formula (t.a.) ; qualitat de flor.

Recèpta de cosina.

Recèpta quimica.

Merça / mercadariá (R. IV, 210) de recèpta.

receptable, -bla adj : recebable, -a, « admissible » TdF ‘recetable’.

Merça receptabla : de flor, de bona qualitat.

receptacle (R. II, 280) : airal que i se recampan de personas o de causas vengudas d'un pauc pertot ; t. tecn. de botanica ; airal que las aigas i son reculhidas per distribucion.

Aquela carrièira es lo receptacle de la racalha.

receptaire nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui examine et trie les toisons, le jour de la tonte » TdF ‘recetaire’

receptar (v. tr.) : examinar una mercandisa. .

receptibilitat nf, cf Ubaud Dicort : « recevabilité » (Laus)

receptible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « recevable » (Laus). (v.  receptable)

receptiu, -iva (R. II, 281) : capable, -a de recebre d'impressions ; portat, -ada a trapar d'unas malautiás ; que fa cas dels conselhs, dels ensenhaments.

Caractèr receptiu.

Organisme receptiu

receptivitat nf : estat de q.q. de receptiu (t. a.) ; qualitat d'un receptor.

receptor 1 nm : aparelh per recebre d'ondas magneticas.

receptor 2, -tritz adj : capable de recebre un corrent, un senhal...

recerar v, cf Ubaud Dicort (v. cerar) : « v tr, recirer » TdF ‘recira’

recèrc nm : « recherche, visite domiciliaire, en Languedoc » (v. TdF)

recèrca nf / recèrc (v. recèrc) : accion de cercar quicòm ; escorcolh / perquisicion ; « affectation » TdF.

Fa de recèrcas sul sidà.

La recèrca scientifica, la recherche scientifique. (Lèbre, Per Noste)

 

 

 

recercaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui fait des recherches, explorateur, v. boscaire ; difficultueux ; grappilleur, euse, v. rapugaire » (v. TdF)

recercar (v. tr.) : cercar ; tornar cercar.

Es recercat per totas las polícias d'Euròpa.

recerclar (v. tr.) : tornar cerclar.

recès : abric ; asil.

Al recès del solelh : a l'abric del solelh.

Al recès del vent : a l'abric del vent.

recession : alentament / alentiment de l'activitat industriala e comerciala ; recuolada d'un conglaç ; alunhament de las nebulosas extragalacticas.

Una recession es pas encara una crisi, mas...

recessiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « récessif, -ive » (Laus)

recessivitat nf, cf Ubaud Dicort : « (biol.) récessivité » (Per Noste)

« receuclar » : v. recerclar.

« receure » : v. recebre.

rechaplaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « rabâcheur, euse » TdF

rechaplar, cf Ubaud Dicort : « v tr rehacher ; rabâcher, chanter la même gamme » TdF

rechaplatge nm, cf Ubaud Dicort : « rabâchage » TdF

recharrar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, causer de nouveau, reparler » TdF

rechaspar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, palper de nouveau, remanier, v. remanejar » (v. TdF)

« rechauchar » (rechauchar v) : v. recaucar. 

rechauchon nm : subrepés (bona mesura) ; repaisson joial ; repaisson per òrta (dins la natura)

rechichin (abs. Dicort) (onom.) : bruch que fa l'òli que bolís dins la padena.

rechichinar / regiginar  (los 2, Ubaud Dicort) (onom.) : (v. intr.) grasilhar, « grésiller sur le feu » (Alibert) ; (v. tr.) far grasilhar quicòm sul fuòc [v. grasilhar].

L'òli rechichina dins la padena.

Rechichinar una costèla.

rechifrar (v. tr.) : tornar chifrar.

rechinchir (v. tr.) : escaudar la carn de pòrc abans de la metre a la sal. (v. TdF)

rechiqueta : rebombeta / raspalheta.

rechiquetar (v. intr.) : rebombir / raspalhar.

reciari nm, cf Ubaud Dicort : « rétiaire » (Rapin)

reciclable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « recyclable » (Per Noste)

reciclar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, recycler » (Per Noste, Basic)

reciclatge nm, cf Ubaud Dicort : « recyclage » (Per Noste, Basic)

recidiva : accion de recidivar.

recidivant, -a (abs. Dicort) : que recidiva, « (méd.) récidivant, -e » (Per Noste).

recidivar (v. intr.) : tornar cometre quicòm de blaimable ; recopar (se tornar manifestar).

Una persona pervèrsa recidiva totjorn.

Sa malautiá a recidivat.

recidivista adj e n (m. e f.) : persona que recidiva.

recinglar (v. tr.) : tornar cinglar.

recinil (?) nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de petit oiseau, connu à Saint-Pons (Hérault), v. senilh ?; culot, selon G. Azaïs [Suppl], v. caganís » (v. TdF)

recintar (non preconizat Dicort) (v. tr.) : recenchar.

recipiendari [, -ària] n : persona recebuda solemnalament dins una associacion.

recipient : recebedoira.

recipròc, -a : que se passa entre doas personas, doas causas, dos grops... e que marca una accion equivalenta a l'accion recebuda ; t. tecn. de gr., de ling., de logica, de matematicas.

Amor recipròc.

Amistat recipròca.

Respècte recipròc.

Vèrbs e pronoms recipròcs.

Proposicions recipròcas.

Quantitats recipròcas.

Teorèma e sa recipròca. (v. çai jos)

recipròca nf, cf Ubaud Dicort : « réciproque » (Rapin)

Pareissiá rabit de me rescontrar, mas la recipròca es pas veraia. (Rapin)

Rendre la recipròca, rendre la pareille, user de représailles. (v. TdF jos ‘reciproque’)

reciprocament [recipròcament] : d'un biais recipròc.

reciprocitat nf : qualitat de çò recipròc.

recit : relat.

recitacion : accion de recitar.

recitadís nm, cf Ubaud Dicort : « récitatif » (Fettuciari). (v. recitatiu)

recitaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « récitateur, récitant, ante » TdF

recital nm (angl.) : execucion per una sola persona d'una tièira de pèças musicalas o de cançons.

Recital de piano, de violon, de dança...

recitament nm, cf Ubaud Dicort : « action de réciter ; exposition » TdF

recitant, -a n : comentator de l'accion al teatre, al cinemà, dins una emission radiofonica... (t. a.) / votz off (angl.)

recitar (v. tr.) : dire un tèxt, de memòria e a nauta votz.

Recitar de per còr çò aprés per còr.

recitatiu nm (t. tecn. de mus.) : fragment cantat que sa declamacion se sarra del lengatge parlat, mas sostengut per de musica.

Lo rap (angl.) es una mena de recitatiu.