|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
recelar (v. tr.) (L. 316) : amagar quicòm de raubat per q.q. mai ; amagar q.q. de recercat per la justícia ; conténer quicòm d'amagat. Recelar çò
panat. Recelar un desertor. Aquel libre recela de polidas tròbas. recelar (se) : demorar amagat sens sortir de son amagatal. Lo cèrvi, ni per tot, se tendrà recelat. recenar (v. intr.) : recuolar. recenchar / recintar [veire recenchar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : recenchar / recintar : tornar cenchar / cintar / cénher / cénger. recenchar / recintar [veire recenchar] (se) v pron : se tornar cenchar / cénher... Lo telefòn ! ai pas lo temps de me recenchar ! recensa : examèn ultim de totas las pèças d'orfebrariá ; fabrica que i se torna lavar lo marc de las olivas per ne traire l'òli que i se tròba encara ; aquel òli. recensaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, employé qui fait un
recensement ; industriel ou ouvrier qui retire du marc d’olives
l’huile qui s’y touve encore » TdF recensament : denombrament. De quand en quand, se fa qualque recensament. recensar (v. tr.) : denombrar ; lavar lo marc de las olivas per ne traire l'òli que i se pòt encara trobar. recensatge : accion de traire l'òli de pel marc dels olius. recension : inventari ; analisi e compterendut critic d'un libre dins un periodic o un quotidian ; verificacion d'un tèxt a partir d'un manuscrit. Res non val un manuscrit per una recension de tèxt. recensor (abs. Dicort), -a : persona
que fa una recension ; persona que
trabalha a un recensament [v. recensaire]. Los recensors passan totes los ostals. recent, -a : qu'existís despuèi pauc de temps. Construccion recenta. Novèla recenta. Descobèrta recenta. Informacion recenta. recentament : i a pas grand temps / i a pas gaire. recentrar (v. tr.) : tornar centrar. recentrar (se) : se recentrar. recep : soca d'arbre copada pus bas que lo primièr còp. recepaire nm, -a : persona que recepa. recepar (v. tr.) : tornar cepar (tornar copar pus ras) recepatge : accion o resulta de recepar. recepcion (R. II, 280) : accion de recebre quicòm mandat per q.q. ; accion d'aculhir q.q. ; accion de recebre en general. Recepcion d'una letra. Recepcion de qualqu'un. Jorn de recepcion. Recepcion dels sacraments. recepcionaire, -ra (abs. Dicort) : persona que
recepciona quicòm.(v. recepcionista) recepcionar (v. tr.) : verificar un mandadís (t. a.) recepcionari, -ària n, cf Ubaud Dicort : « (droit)
réceptionnaire » (Per Noste) recepcionista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« réceptionniste » (Sèrras-Ess.) recepon nm : brota novèla / rebrot. recèpta (L. 316) : formula (t.a.) ; qualitat de flor. Recèpta de cosina. Recèpta quimica. Merça / mercadariá (R. IV, 210) de recèpta. receptable, -bla adj : recebable, -a, « admissible » TdF ‘recetable’. Merça receptabla : de flor, de bona qualitat. receptacle (R. II, 280) : airal que i se recampan de personas o de causas vengudas d'un pauc pertot ; t. tecn. de botanica ; airal que las aigas i son reculhidas per distribucion. Aquela carrièira es lo receptacle de la racalha. receptaire nm, cf Ubaud Dicort :
« celui qui examine et trie les toisons, le jour de la
tonte » TdF ‘recetaire’ receptar (v. tr.) : examinar una mercandisa. . receptibilitat nf, cf Ubaud Dicort :
« recevabilité »
(Laus) receptible, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « recevable » (Laus).
(v. receptable) receptiu, -iva (R. II, 281) : capable, -a de recebre d'impressions ; portat, -ada a trapar d'unas malautiás ; que fa cas dels conselhs, dels ensenhaments. Caractèr receptiu. Organisme receptiu receptivitat nf : estat de q.q. de receptiu (t. a.) ; qualitat d'un receptor. receptor 1 nm : aparelh per recebre d'ondas
magneticas. receptor 2, -tritz adj : capable de recebre un corrent, un senhal... recerar v, cf Ubaud Dicort (v. cerar) : « v tr,
recirer » TdF ‘recira’ recèrc nm : « recherche, visite
domiciliaire, en Languedoc » (v. TdF) recèrca nf / recèrc (v. recèrc) : accion de cercar quicòm ; escorcolh
/ perquisicion ;
« affectation » TdF. Fa de recèrcas sul sidà. La
recèrca scientifica, la recherche
scientifique. (Lèbre,
Per Noste) |
|
recercaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui
fait des recherches, explorateur, v. boscaire ;
difficultueux ; grappilleur, euse, v. rapugaire » (v. TdF) recercar (v. tr.) : cercar ; tornar cercar. Es recercat per totas las polícias d'Euròpa. recerclar (v. tr.) : tornar cerclar. recès : abric ; asil. Al recès del solelh : a l'abric del solelh. Al recès del vent : a l'abric del vent. recession : alentament / alentiment de l'activitat industriala e comerciala ; recuolada d'un conglaç ; alunhament de las nebulosas extragalacticas. Una recession es pas encara una crisi, mas... recessiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort :
« récessif, -ive » (Laus) recessivitat nf, cf Ubaud Dicort :
« (biol.) récessivité » (Per
Noste) « receuclar » : v. recerclar. « receure » : v. recebre. rechaplaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « rabâcheur,
euse » TdF rechaplar, cf
Ubaud Dicort : « v tr rehacher ; rabâcher, chanter la
même gamme » TdF rechaplatge nm, cf Ubaud Dicort :
« rabâchage » TdF recharrar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, causer de nouveau, reparler » TdF rechaspar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, palper de nouveau, remanier, v. remanejar » (v. TdF) « rechauchar » (rechauchar v) : v. recaucar. rechauchon nm : subrepés (bona mesura) ; repaisson joial ; repaisson per òrta (dins la natura) rechichin (abs. Dicort) (onom.) : bruch que fa l'òli que bolís dins la padena. rechichinar / regiginar (los 2, Ubaud Dicort) (onom.) : (v. intr.) grasilhar, « grésiller sur le feu » (Alibert) ; (v. tr.) far grasilhar
quicòm sul fuòc [v. grasilhar]. L'òli rechichina dins la padena. Rechichinar una costèla. rechifrar (v. tr.) : tornar chifrar. rechinchir (v. tr.) : escaudar la carn de pòrc abans de la metre a la sal. (v. TdF) rechiqueta : rebombeta / raspalheta. rechiquetar (v. intr.) : rebombir / raspalhar. reciari nm, cf Ubaud Dicort :
« rétiaire » (Rapin) reciclable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « recyclable » (Per
Noste) reciclar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, recycler » (Per Noste, Basic) reciclatge nm, cf Ubaud Dicort :
« recyclage » (Per Noste, Basic) recidiva : accion de recidivar. recidivant, -a (abs. Dicort) : que recidiva, « (méd.)
récidivant, -e » (Per Noste). recidivar (v. intr.) : tornar cometre quicòm de blaimable ; recopar (se tornar manifestar). Una persona pervèrsa recidiva totjorn. Sa malautiá a recidivat. recidivista adj e n (m. e f.) : persona que recidiva. recinglar (v. tr.) : tornar cinglar. recinil (?) nm, cf Ubaud Dicort :
« sorte de petit oiseau, connu à Saint-Pons
(Hérault), v. senilh ?; culot, selon G. Azaïs [Suppl], v. caganís » (v. TdF) recintar (non preconizat Dicort) (v. tr.) : recenchar. recipiendari [, -ària] n : persona recebuda solemnalament dins una associacion. recipient : recebedoira. recipròc, -a : que se passa entre doas personas, doas causas, dos grops... e que marca una accion equivalenta a l'accion recebuda ; t. tecn. de gr., de ling., de logica, de matematicas. Amor recipròc. Amistat recipròca. Respècte recipròc. Vèrbs e pronoms
recipròcs. Proposicions
recipròcas. Quantitats recipròcas. Teorèma e sa
recipròca. (v.
çai jos) recipròca nf, cf Ubaud Dicort : « réciproque » (Rapin) Pareissiá
rabit de me rescontrar, mas la recipròca es pas veraia. (Rapin) Rendre la
recipròca, rendre la pareille,
user de représailles. (v. TdF jos ‘reciproque’) reciprocament [recipròcament] : d'un biais recipròc. reciprocitat nf : qualitat de çò recipròc. recit : relat. recitacion : accion de recitar. recitadís nm, cf Ubaud Dicort :
« récitatif » (Fettuciari). (v. recitatiu) recitaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « récitateur, récitant,
ante » TdF recital nm (angl.) : execucion
per una sola persona d'una tièira de pèças musicalas o
de cançons. Recital de piano, de violon, de dança... recitament nm, cf Ubaud Dicort :
« action de réciter ; exposition » TdF recitant, -a n : comentator de l'accion al teatre, al cinemà, dins una emission radiofonica... (t. a.) / votz off (angl.) recitar (v. tr.) : dire un tèxt, de memòria e a nauta votz. Recitar de per còr çò aprés per còr. recitatiu nm (t. tecn. de mus.) : fragment cantat que sa declamacion se sarra del lengatge parlat, mas sostengut per de musica. Lo rap (angl.) es una mena de recitatiu. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|