recapi, -àpia adj : qu'a las banas viradas cap enrè ; rebors, -a ; reborsièr, -ièira ; reguitnaire, -a ; reguèrgue, -a ; reguitnet, -a.

Aviam una cabrassa de las banas racàpias.

Un dròlle recapi : un dròlle reborsièr.

Una minassa recàpia : una mina reguèrga.

Muòls e muòlas son plan sovent recapis.

recapitulacion : accion o resulta de recapitular.

recapitulada nf, cf Ubaud Dicort : v. recapitulacion. (v. TdF jos ‘recapitulacioun’)

recapitular (v. tr.) : resumir punt per punt çò ja dich.

recaptable, -bla (abs. Dicort) : que pòt èsser recaptat, -ada.

recaptadet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu abrité, doucement serré, habillé, ée » TdF jos ‘recata’

recaptador 1 nm : recès (abric) ; refugi / asil / repaire (airal per recaptar quicòm) ; recanton ; recelada (airal que i se recèla quicòm)

De braves recaptadors i n'a pertot en Roergue.

recaptador 2 nm (v. Alibert), -airitz : òste, ostessa ; recelaire, -a, « v. recaptaire » (v. TdF jos ‘recatadou’).

recaptaire, -aira [~ -airitz] n : recelaire, -a (persona que recèla quicòm o q.q.) ; « regrattier, ière, v. regatièr 1 » (v. TdF ‘recataire’)

recaptalha : rèstas (t. a.) ; roganhons.

recaptar 1 (v. tr. e intr.) : reculhir q.q. ; amagar quicòm o q.q. ; recelar quicòm o q.q. ; acomodar q.q. (lotjar) ; morir ; reclamar (rengar quicòm que rebala) ; far lo dedins de l'ostal ; consolar, protegir ; maselar ; « manger à l’auberge les provisions qu’on a apportées de chez soi » TdF ‘recata 1’ ;

Ai recaptat aquel rodaire dins la fenial.

Lo paure diable es estat lèu recaptat !

Sos ancians avián recaptats de rosselons dins una paret.

Recaptar quicòm o q.q. (recelar) es defendut per la lei.

Ai recaptada ma neboda per la nuèch.

Sa filha recapta tot çò que rebala per l'ostal.

A pas encara de femna per li recaptar l'ostal.

Sa maire la corroça, son paire la recapta.

Recaptar lo pòrc : lo maselar, lo despeçar e lo salar.

recaptar (se) v pron  : se reclamar (se retirar dins son ostal) ; se refugir endacòm ; s'anar jaire ; far teleta ; « se pourvoir de hardes, se rapiécer ; se régaler » (v. TdF jos ‘recata 1’) ;

L'ivèrn, òm se recapta pus lèu que non pas l'estiu.

S'es recaptada de la pluèja dins una tuna.

La Margarida es recaptada coma una princessa.

recaptar 2 [ ~ rescaptar] v, cf Ubaud Dicort (v. tr.) : tornar crompar ; « recouvrer, rétablir » ; maridar un enfant o una filha (v. Alibert ‘recaptar 2’).

Lo borièr a recaptada la bòria de son patron.

L'Albèrt a recaptadas totas sas filhas.

recaptar (se) v pron : ; « se racheter ; s’établir », se maridar ; pagar sos deutes. (v. TdF jos ‘recata 2’)

Se recaptèt (se maridèt) enfin a cinquanta ans.

S'es recaptat de totes sos deutes.

recaptason nf : accion de recelar quicòm ; « action de serrer, de recueillir, de faire les travaux du ménage » TdF ‘recatasoun’.

recapte : refugi / abric / recaptador ; lòtjament ; trabalh del dedins de l'ostal ; estalvi / esparnha ; precaucion ; provisions de boca ; tèrcia, dinnar o gostar pels camps ; sortida per anar manjar per òrta (dins la natura) ; recelament ; cambron.

S'es trobada un brave recapte al recès del vent.

Los nòvis an pas encara de recapte.

L'Emili a pas de femna e fa son recapte coma pòt.

Lo recapte dels cadajorns.

Far recapte pels camps.

Far un recapte per òrta lor agrada fòrça.

Foguèt condemnat per recapte.

Dins un ostal, un recapte servís totjorn.

recaptivar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, recouvrer, v. recaptar » (v. TdF ‘recativa’)

recaptós, -osa : econòm, -a ; sonhós, -osa.

recapvirar (v. intr.) : far de vòltas (en parlant d'un caval)

recar (v. tr.) : regar (far de rècs, far de regas)

L'auratge a recada la semenada.

recardar (v. tr.) : tornar vendre çò crompat.

recardariá : mestièr de revendeire.

recardièr nm, -ièira : revendeire, -a.

recarga : accion de tornar cargar un aparelh ; çò necessari per recargar un aparelh, un instrument, un aplech.

recargable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « rechargeable » (Sèrras-Ess.)

recargament nm, cf Ubaud Dicort : « rechargement » (Rapin)

 

 

recargar (v. tr.) : tornar cargar.

Recargar un fusil.

recargue (de -) loc adv. : per subrepés / sul mercat.

recarir (v. tr. e intr.) : ajustar quicòm mai a çò qu'es estat ja dich.

D'ont mai un balançava, d'ont mai l'autre recarissiá.

recarrelar (v. tr. ) : tornar carrelar.

M'a calgut recarrelar tot l'ostal.

recartenièr, -ièira adj : recapi, recàpia. v. pus naut.

recarzir v, cf Ubaud Dicort : « v intr, augmenter de nouveau de prix ; v tr,  recommander une chose afin qu’on ne l’oublie pas » (Vayssier ‘recorzi’). « recarzir » : v. encarir / encaresir.

recassa nf : regassa (rega plonda), « ravine, affouillement, fondrière creusée par les eaux, v. vabre » TdF

recast : blaime / repròchi.

recastenada nf, cf Ubaud Dicort : (v. recastenar)

recastenar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : blaimar / reprochar.

« recatar » : v. recaptar.

recauç : còta (pèira pichona utilizada pels maçons per cotar las peirassas)

recaucar (v. tr.) : tornar caucar ; « recharger, remettre par-dessus, doubler la dose d’un mets, alimenter ; rabâcher , réitérer, reprendre ». (v. TdF ‘recauca’)

Caliá pas crentar de recaucar lo fen dins la fenial.

recauçar (v. tr.) : tornar cauçar de vianda ; tornar far lo talh o la poncha d'un gaben, d'una marra..., « rechausser un outil usé » (v. TdF)

Après lo plujal, nos calguèt recauçar la vianda.

Lo fabre recauçava totes los apleches de la bòria.

recaucet nm, cf Ubaud Dicort : « petit espace qu’on laisse cultivé, sans être semé, entre le blé et la vigne » TdF ‘recausset’

recauchotar v, cf Ubaud Dicort : « (techn.) rechaper (néol.) » (Laus)

recauchotatge nm : « rechapage » (Sèrras-Ess.)

« recaufar » : v. rescalfar.

recaupre v, cf Ubaud Dicort : « v tr, recouvrer, acquérir de nouveau ce qu’on avait perdu » TdF

recaupre (se) v pron : « se récupérer, rentrer dans ses pertes » TdF jos ‘recaupre’

« reçaupre » : v. recebre.

recauquet nm, cf Ubaud Dicort : « repas qu’on fait avec les restes du repas précédent, réveillon » TdF

recauquilh : bloca / bocla / retortilh / anèla de pel.

recauquilhar (v. tr.) : anelar / blocar / boclar / crespar / repapilhar / retortilhar lo pel.

recauquilhar (se) : se retortilhar / s'anelar / se boclar / se repapilhar.

recauquilhat, -ada : anelat, -ada / crespat, -ada.

Lo pel d'un African es mai que mai recauquilhat.

recauquilhatge : recauquilh. v. pus naut.

« reçaure » : v. recebre.

recausir (v. tr.) : tornar causir.

recavada nf : trencada.

recavaire, -aira n : persona que fa de trencadas (t.a.)

En Índia, son las femnas que son recavairas.

recavar (v. tr.) : tornar cavar ; cavar ; far una trencada.

recavilhar (v. tr.) : sarrar la vitz d'un truèlh ; transplantar.

Es lo moment de recavilhar, que lo temps o ditz.

recebable, -bla : que pòt èsser recebut, -uda.

La vòstra reclamacion es pas recebabla.

recebedoira nf : semal (recipient que recep lo vin que raja de la tina)

recebedor 1 nm (arc.) : recipient que recebiá lo lessiu que rajava del bugador. (v. TdF)

recebedor 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui recevra ; qui sera reçu, à recevoir ; recevable » (L. 316)

recebeire, -eira n (R. II, 281) : persona que lèva las recèptas (L. 316) publicas.

Recebeire d'autobús.

Recebeire de las pòstas.

recebement : accion de recebre (t. a.)

recebre (v. tr. e intr.) : aculhir ; recaptar ; percebre ; grasir ; recaçar.

Recebre coma se deu : recebre coma cal.

Recebre las recèptas (L. 316) publicas (t. a.)

Vos prègui de recebre totas mas amistanças.

A plan recebuda aquela palma de mal recaçar.

recebut 1 nm : albaran / aquit / acquit (R. V, 18).

recebut 2, -uda : p.p. de recebre.

Ai plan recebuda ta letra e i veni far responsa.

recel nm (L. 316 « cause de crainte ? ») (abs. Dicort) : accion de recelar q.q. o quicòm. (v. recelament)

recelada : amagatal.

recelaire, -aira [~ - airitz] n : persona que recela quicòm o q.q.

recelament : recel (accion de recelar quicòm o q.q.)