rebucada nf, cf Ubaud Dicort : « contrecoup, v. repós » TdF

De rebucada : per contracòp.

rebufada / rebufal : reganhada.

rebufaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui rabroue, personne brusque » TdF

rebufar 1 (v. tr.) : reganhar, « repousser avec mépris ou aigreur » (v. TdF ‘rebufa’).

rebufar 2 ~ rebofar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, repasser le grain au vannoir » (Alibert) ; v. rebofar.

rebufelar (v. tr.) : espelofir / despenchenar / eriçar.

Aquel ventàs m'a tota rebufelada !

rebugabartàs nm : talhabartàs (fauçon per rebugar una randa , un tèrme) ; maquina electrica per rebugar.

S'es crompat un rebugabartàs electric.

rebugada nf : çò copat per un rebugatge.

rebugadament (adv.) : d'un ton decidit ; d'un pas decidit.

M'escalciguèt rebugadament mas quatre vertats.

Caminar rebugadament.

rebugaire, -aira n : persona que rebuga.

rebugal nm, cf Ubaud Dicort : « menu bois d’élagage » (Alibert)

rebugar (v. tr.) : rebrondar / magencar / desbrancar.

rebugàs : planta arrascassida.

rebugassit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : arrascassit, -ida / entesicat, -ada / nosat, -ada / raquitic, -a.

Aquel pomièr es tot rebugassit : lo cal pas servar.

rebugatge : accion de rebugar.

« rebulh » : v. rebolh.  

« rebulhir » : v. rebolhir.

reburgalh : menuda lenha mòrta (buscalha)

reburgalhar (v. tr.) : buscalhar (amassar de buscalhas)

rebús nm : çò rebussat / çò troçat.

A rebús (L. 316) : a rebors.

rèbus nm, cf Ubaud Dicort : « rébus » (Sèrras)

rebusa nf, cf Ubaud Dicort  (v. rebusar 1) : « personne niaise » TdF ‘rabuso’

rebusada : repapiatge (s. p. e s. f.)

rebusaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que repàpia, que desparla (t. a.)

rebusament nm : repapiada (t. a.)

rebusar 1 (v. intr.) (v. TdF ‘rebusa’) (R. V, 57 - L. 316) : empejorar, recagar ; repapiar / desparlar (t. a) / desrasonar (v. Alibert).

La situacion rebusa cada jorn.

rebusar 2 (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : rebutar ; desencorar (descoratjar) ; rebufar.

De la tustar, a rebusada aquela paura sauma.

rebusar (se) : se desillusionar ; se rebutar (se desencorar) ; se malcorar ; recuolar ; tirar enrè.

rebussar (v. tr.) : relevar / reboissar / troçar / retroçar.

Las raubas rasapet an pas besonh d'èsser rebussadas.

rebut : rafatum ; estraç (çò estraçat / çò escampat / çò negligit)

rebutant, -a adj : que rebuta / que fa refasti.

Manjar tròp gras finís que ven rebutant.

rebutar (v. tr.) : tornar butar ; far refasti ; butar enrè.

Lo tròp de trabalh rebuta son òme.

N'ai un de fusil que rebuta fòrça.

rebutar (se) : se desencorar (se descoratjar).

rebutat, -ada : desencorat / descoratjat.

rèc : rivatèl (riu pichon) ; besal de prat ; gandòla de carrièira ; rega d'evacuacion de las aigas ; valat entre dos camps ; riu sens aiga.

Se’n vai coma un rèc¸ il a un flux de ventre. (v. TdF ‘rèc’)

rèc de ventre (abs. Dicort) : flux de ventre / foira. (v. çai sus)

rèc mairal nm, cf Ubaud Dicort : « ruisseau principal qui fait écouler les eaux d’un tènement » (Alibert)

rèc mòrt nm, cf Ubaud Dicort : « ruisseau souterrain pour l’écoulement des eaux, syn. toat » (Alibert)

recabalar (v. tr.) : tornar acabalar una bòria [v. cabal] ; se remontar / se recalar / recuperar.

recabalar (se) : se tornar acabalar ; se requinquilhar.

recabalat, -ada : p. p. de recabalar o de se recabalar, « remonté, ée ; loti, enrichi, ie » TdF jos ‘recabala’ ; « bien partagé, bien portant » (Alibert).

recabelhar (Vayssier jos ‘rebrulha’ ; abs. Dicort) (v. intr.) : tornar cabelhar / tornar grelhar

Las trufas, quand plòu, arriba que recabelhan.

recabironar (v. tr.) : tornar cabironar (refar los cabirons)

recabús nm / recabussada nf : recopament de malautiá.

recabussar (v. intr.) : tornar cabussar ; tornar tombar malaut.

A volgut recabussar dins l'aiga.

Ten recabussat d'èsser malaut.

recaçaire nm, cf Ubaud Dicort : « bilboquet » (v. TdF ‘recassaire’). (v. viraboquet)

recaçar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : atrapar a la volada ; clavar q.q. (lo remocar, lo desparaular), « relever une parole, relancer quelqu’un » TdF ‘recassa ; tornar margar quicòm de bresat.

Geta-me una poma, que la recaçarai.

Recaçar una palma.

Recaçar q.q.

Recaçar quicòm.

 

 

recaçar (se) : tombar coma cal.

Un cat que cabussa se recaça totjorn.

recaceta nf, cf Ubaud Dicort : « t. du jeu de la pierrette, action de rattraper avec la main les cinq pierres qu’on jette en l’air » TdF ‘recasseto’

recachetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, recacheter » TdF

recadelar (v. intr.) : tornar cadelar [v. cadelar 1] / tornar gaissar ; se tornar manifestar.

Amb lo temps sa tumor quita pas de recadelar.

Per Nòstra Dama de Candèla l'ivèrn s'apàsia o recadèla.

recagar (v. intr.) : tornar cagar / se tornar esbosenar ; far en recuolant ; empejorar.

La paret a recagat.

En lòc de se melhorar cresi que fa en recagant.

recaire 1 nm : recanton.

recaire 2 (v. intr.) : tornar caire / tornar tombar.

recaironar (v. tr.) : acantonar.

recaironar (se) : s'acantonar.

recalada nf, cf Ubaud Dicort : « lieu exposé au soleil, lieu abrité » TdF

recaladar (v. tr.) : tornar caladar.

An recaladadas totas las carrièiras vièlhas.

recalament nm, cf Ubaud Dicort : « interruption, relâche » TdF

recalar (v. tr. e intr.) (R. II, 289) : tornar quilhar una paret de sosten ;  baissar de prètz ; far calar / tornar apasiar. (v. TdF ‘recala’)

recalar (se) : se remontar / se requinquilhar ; s'apasiar.

recalat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « remis sur pied ; loti, ie, v. recabalat » (v. TdF jos ‘recala’)

recalcar (non preconizat Dicort) : v. recaucar.

recalçar (non preconizat Dicort) : v. recauçar.

recalcificacion nf, cf Ubaud Dicort : « recalcification » (Rapin)

recalcitrant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « récalcitrant, ante » TdF.  « recalcitrant » e derivats : v. recapi - reguitnet.

recalcitrar v, cf Ubaud Dicort : « v. intr, récalcitrer, v. reguitnar plus usité » (v. TdF)

recalcular (v. tr.) : tornar calcular.

recalendada (abs. Dicort e TdF) : recocada / repapiada.  

recalendaire nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -a : recocaire, -a / repapiaire, -a (persona que torna totjorn sus las meteissas questions)

recalendar (v. intr.) (abs. Dicort e TdF) : recocar / repapiar.

Recalendar marca que lo vielhum te ganha.

recaliu : brasa amagada dins las cendres caudas.

Lo recaliu occitan tornarà embrandar lo país.

recalivada : retorn de calor ; retorn de fèbre.

recalivar (v. tr. e intr.) : reviudar ; tornar calfar.

recalivar (se) : se tornar emprene (fuòc)

L'encendi se recalivèt a causa del vent.

recambi nm : accion o resulta de recambiar (de metre quicòm de novèl a la plaça de quicòm mai)

Pèças de recambi.

Solucion de recambi.

Ròda de recambi : ròda de passa en cas de clavèl.

recampadís, -issa adj (v. Ubaud Dicort e TdF) (pej.) : estrangièr, -ièira.

recampadura : accion d'amassar, de culhir, de reünir.

recampaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que recampa ; que se recampa.

recampapeta nm, cf Ubaud Dicort : « ramasseur de crottin, balayeur de rue » TdF ‘recampo-peto’

recampar (v. tr.) : tornar menar de pels camps ; claure lo bestial ; amassar / culhir de vianda ; reculhir q.q.

Recampàvem lo bestial a sièis oras del solelh.

recampar (se) : se tornar sarrar de l'ostal ; se claure ; s'amassar / se reünir.

Nos recamparem deman a l'ostal de la comuna.

recampatge nm, cf Ubaud Dicort : « ramassage » (Fettuciari, Basic)

recanada : bramada d'ase.

recanadís nm, cf Ubaud Dicort : v. ricanadís. (v. ricanar)

recanar 1 v tr : tornar acanar ; « grappiller les fruits qui restent » (v. TdF ‘recana 1’;

Las noses las cal recanar.

recanar 2 (v. intr.) bramar (ase) ; reganhar (can) ; rifanhar (regassar los pòts en se trufant de quicòm o de q.q.)

Aquel paure ase quitava pas de recanar.

Mesfisa-te d'un can que recana sens japar !

Auràs pas lèu finit de recanar ?

recanar 3 : (tornar mesurar a la cana 2), cf Ubaud Dicort.

recantar (v. tr. e intr.) : tornar cantar ; ressonar / far resson.

recanton : canton pichon.

recantonar (v. tr.) : acuolar q.q. dins un recanton.

recantonar (se) : se retirar dins un recanton.

recantonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit recoin » TdF

recap (de -) (adv.) : tornar / tornarmai.

recapelador nm, cf Ubaud Dicort : « couvreur » (L. 316)

recapelar (v. tr.) : tornar far una teulada.

Ai recapelada la teulada.