|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
rebucada nf, cf Ubaud Dicort : « contrecoup, v. repós » TdF De rebucada : per contracòp. rebufada / rebufal : reganhada. rebufaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui rabroue, personne brusque » TdF rebufar 1 (v. tr.) : reganhar, « repousser avec mépris ou aigreur » (v. TdF ‘rebufa’). rebufar 2 ~ rebofar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, repasser le grain au vannoir » (Alibert) ; v. rebofar. rebufelar (v. tr.) : espelofir / despenchenar / eriçar. Aquel ventàs m'a tota rebufelada ! rebugabartàs nm : talhabartàs (fauçon per rebugar una randa , un tèrme) ; maquina electrica per rebugar. S'es crompat un rebugabartàs electric. rebugada nf : çò copat per un rebugatge. rebugadament (adv.) : d'un ton decidit ; d'un pas decidit. M'escalciguèt rebugadament mas quatre vertats. Caminar rebugadament. rebugaire, -aira n : persona que rebuga. rebugal nm, cf Ubaud Dicort : « menu bois d’élagage » (Alibert) rebugar (v. tr.) : rebrondar / magencar / desbrancar. rebugàs : planta arrascassida. rebugassit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : arrascassit, -ida / entesicat, -ada / nosat, -ada / raquitic, -a. Aquel pomièr es tot rebugassit : lo cal pas servar. rebugatge : accion de rebugar. « rebulh » : v. rebolh. « rebulhir » v : v. rebolhir. reburgalh : menuda lenha mòrta (buscalha) reburgalhar (v. tr.) : buscalhar (amassar de buscalhas) rebús nm : çò rebussat / çò troçat. A rebús (L. 316) : a rebors. rèbus nm, cf Ubaud Dicort : « rébus » (Sèrras) rebusa nf, cf Ubaud Dicort (v. rebusar 1) : « personne niaise » TdF ‘rabuso’ rebusada : repapiatge (s. p. e s. f.) rebusaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que repàpia, que desparla (t. a.) rebusament nm : repapiada (t. a.) rebusar 1 (v. intr.) (v. TdF ‘rebusa’) (R. V, 57 - L. 316) : empejorar, recagar ; repapiar / desparlar (t. a) / desrasonar (v. Alibert). La situacion rebusa cada jorn. rebusar 2 (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : rebutar ; desencorar (descoratjar) ; rebufar. De la tustar, a rebusada aquela paura sauma. rebusar (se) : se desillusionar ; se rebutar (se desencorar) ; se malcorar ; recuolar ; tirar enrè. rebussar (v. tr.) : relevar / reboissar / troçar / retroçar. Las raubas rasapet an pas besonh d'èsser rebussadas. rebut : rafatum ; estraç (çò estraçat / çò escampat / çò negligit) rebutant, -a adj : que rebuta / que fa refasti. Manjar tròp gras finís que ven rebutant. rebutar (v. tr.) : tornar butar ; far refasti ; butar enrè. Lo tròp de trabalh rebuta son òme. N'ai un de fusil que rebuta fòrça. rebutar (se) : se desencorar (se descoratjar). rebutat, -ada : desencorat / descoratjat. rèc : rivatèl (riu pichon) ; besal de prat ; gandòla de carrièira ; rega d'evacuacion de las aigas ; valat entre dos camps ; riu sens aiga. Se’n vai coma un rèc¸ il a un flux de ventre. (v. TdF ‘rèc’) rèc de ventre (abs. Dicort) : flux de ventre / foira. (v. çai sus) rèc mairal nm, cf Ubaud Dicort : « ruisseau principal qui fait écouler les eaux d’un tènement » (Alibert) rèc mòrt nm, cf Ubaud Dicort : « ruisseau souterrain pour l’écoulement des eaux, syn. toat » (Alibert) recabalar (v. tr.) : tornar acabalar una bòria [v. cabal] ; se remontar / se recalar / recuperar. recabalar (se) : se tornar acabalar ; se requinquilhar. recabalat, -ada : p. p. de recabalar o de se recabalar, « remonté, ée ; loti, enrichi, ie » TdF jos ‘recabala’ ; « bien partagé, bien portant » (Alibert). recabelhar (Vayssier jos ‘rebrulha’ ; abs. Dicort) (v. intr.) : tornar cabelhar / tornar grelhar Las trufas, quand plòu, arriba que recabelhan. recabironar (v. tr.) : tornar cabironar (refar los cabirons) recabús nm / recabussada nf : recopament de malautiá. recabussar (v. intr.) : tornar cabussar ; tornar tombar malaut. A volgut recabussar dins l'aiga. Ten recabussat d'èsser malaut. recaçaire nm, cf Ubaud Dicort : « bilboquet » (v. TdF ‘recassaire’). (v. viraboquet) recaçar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : atrapar a la volada ; clavar q.q. (lo remocar, lo desparaular), « relever une parole, relancer quelqu’un » TdF ‘recassa’ ; tornar margar quicòm de bresat. Geta-me una poma, que la recaçarai. Recaçar una palma. Recaçar q.q. Recaçar quicòm.
|
|
recaçar (se) : tombar coma cal. Un cat que cabussa se recaça totjorn. recaceta nf, cf Ubaud Dicort : « t. du jeu de la pierrette, action de rattraper avec la main les cinq pierres qu’on jette en l’air » TdF ‘recasseto’ recachetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, recacheter » TdF recadelar (v. intr.) : tornar cadelar [v. cadelar 1] / tornar gaissar ; se tornar manifestar. Amb lo temps sa tumor quita pas de recadelar. Per Nòstra Dama de Candèla l'ivèrn s'apàsia o recadèla. recagar (v. intr.) : tornar cagar / se tornar esbosenar ; far en recuolant ; empejorar. La paret a recagat. En lòc de se melhorar cresi que fa en recagant. recaire 1 nm : recanton. recaire 2 (v. intr.) : tornar caire / tornar tombar. recaironar (v. tr.) : acantonar. recaironar (se) : s'acantonar. recalada nf, cf Ubaud Dicort : « lieu exposé au soleil, lieu abrité » TdF recaladar (v. tr.) : tornar caladar. An recaladadas totas las carrièiras vièlhas. recalament nm, cf Ubaud Dicort : « interruption, relâche » TdF recalar (v. tr. e intr.) (R. II, 289) : tornar quilhar una paret de sosten ; baissar de prètz ; far calar / tornar apasiar. (v. TdF ‘recala’) recalar (se) : se remontar / se requinquilhar ; s'apasiar. recalat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « remis sur pied ; loti, ie, v. recabalat » (v. TdF jos ‘recala’) recalcar (non preconizat Dicort) : v. recaucar. recalçar (non preconizat Dicort) : v. recauçar. recalcificacion nf, cf Ubaud Dicort : « recalcification » (Rapin) recalcitrant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « récalcitrant, ante » TdF. « recalcitrant » e derivats : v. recapi - reguitnet. recalcitrar v, cf Ubaud Dicort : « v. intr, récalcitrer, v. reguitnar plus usité » (v. TdF) recalcular (v. tr.) : tornar calcular. recalendada (abs. Dicort e TdF) : recocada / repapiada. recalendaire nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -a : recocaire, -a / repapiaire, -a (persona que torna totjorn sus las meteissas questions) recalendar (v. intr.) (abs. Dicort e TdF) : recocar / repapiar. Recalendar marca que lo vielhum te ganha. recaliu : brasa amagada dins las cendres caudas. Lo recaliu occitan tornarà embrandar lo país. recalivada : retorn de calor ; retorn de fèbre. recalivar (v. tr. e intr.) : reviudar ; tornar calfar. recalivar (se) : se tornar emprene (fuòc) L'encendi se recalivèt a causa del vent. recambi nm : accion o resulta de recambiar (de metre quicòm de novèl a la plaça de quicòm mai) Pèças de recambi. Solucion de recambi. Ròda de recambi : ròda de passa en cas de clavèl. recampadís, -issa adj (v. Ubaud Dicort e TdF) (pej.) : estrangièr, -ièira. recampadura : accion d'amassar, de culhir, de reünir. recampaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que recampa ; que se recampa. recampapeta nm, cf Ubaud Dicort : « ramasseur de crottin, balayeur de rue » TdF ‘recampo-peto’ recampar (v. tr.) : tornar menar de pels camps ; claure lo bestial ; amassar / culhir de vianda ; reculhir q.q. Recampàvem lo bestial a sièis oras del solelh. recampar (se) : se tornar sarrar de l'ostal ; se claure ; s'amassar / se reünir. Nos recamparem deman a l'ostal de la comuna. recampatge nm, cf Ubaud Dicort : « ramassage » (Fettuciari, Basic) recanada : bramada d'ase. recanadís nm, cf Ubaud Dicort : v. ricanadís. (v. ricanar) recanar 1 v tr : tornar acanar ; « grappiller les fruits qui restent » (v. TdF ‘recana 1’) ; Las noses las cal recanar. recanar 2 (v. intr.) bramar (ase) ; reganhar (can) ; rifanhar (regassar los pòts en se trufant de quicòm o de q.q.) Aquel paure ase quitava pas de recanar. Mesfisa-te d'un can que recana sens japar ! Auràs pas lèu finit de recanar ? recanar 3 v : (tornar mesurar a la cana 2), cf Ubaud Dicort. recantar (v. tr. e intr.) : tornar cantar ; ressonar / far resson. recanton : canton pichon. recantonar (v. tr.) : acuolar q.q. dins un recanton. recantonar (se) : se retirar dins un recanton. recantonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit recoin » TdF recap (de -) (adv.) : tornar / tornarmai. recapelador nm, cf Ubaud Dicort : « couvreur » (L. 316) recapelar (v. tr.) : tornar far una teulada. Ai recapelada la teulada. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|