|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
rebelion [rebellion, cf Ubaud Dicort (R. II, 208)] nf : revòlta.
rebelir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, t. de potier de terre » TdF rebeliu nm (v. Alibert, Bessou Brès p. 182 ; Dicort : ?) : jòc de dròlles que consistís a cambiar de costat sens se far trapar. rebellaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. rebelaire. rebellar (se) v pron (v. Ubaud Dicort, Laus e Basic) : v. rebelar (se). rebellejada nf, cf Ubaud Dicort :
« rebellion » (Lexic
M. Roqueta) rebellejaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : (v. rebellejar) rebellejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, faire le rebelle, v. rebecar »
(v. TdF) rebellion nm, cf Ubaud Dicort :
v. rebelion. rebelut, -uda adj (v. Ubaud Dicort e Laus) : rebèl, -a, « hérissé, ébouriffé, revêche ; rugueux » (Mouly, Esping. e Rajòls) ; « rude, raide, grossier, épineux » (Bessou, Brès p. 182). Un pel rebelut. rebendar (v. tr.) : tornar bendar. rebenesir (v. tr.) : tornar benesir. rebentar (v. tr. e intr.) : espetar /
crebar ; èsser ofegat. De lo tròp conflar rebentèt son balon de plastic. Rebentar de contentament. rebentar (se) : se crebar / s'espetar (s. p. e s. f.) Lo balon se rebentèt tanlèu que foguèt conflat. Se rebentar de rire. Se rebentar de trabalh. rebequet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit rebec, mauvais violon » TdF reberdèla (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « en
goguette » (v. TdF) rebertut, -uda : sinut, -uda (de mal asclar) Lo fraisse canin es totjorn rebertut. rebèstia (adj. m. e f.) [nf, cf Ubaud Dicort] : bèstia que truca / bravament bèstia, « double bête » (v. Alibert). rebestorn : ziga-zaga (f.) rebetenca adj f e
nf, cf Ubaud Dicort : « femme
revêche, rebelle » (v. TdF) rebetir (v. tr. e intr.) : repetir (tornar dire) ; repercutir ; rebombar / rebombir. rebeure v, cf Ubaud Dicort : « v intr et v tr, boire de nouveau » TdF rebic, -a (abs. Dicort ; v. Ubaud Dicort p. 157) :
reguèrgue, -a / eissabre, -a / reborsièr, -ièira. (v. rebèc 2) « rebichinar » : v. reboissar / rebussar e reversinar, cf Ubaud Dicort. rebilhada nf, cf Ubaud Dicort : « ramassis, cueillette,
rafle, enlèvement complet »
(v. TdF ‘rabaiado’ e ‘rebiha
2’) rebilhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui
ramasse, qui fait rafle, ramasseur, accapareur ; espèce de
filet » (v. TdF ‘rabaiaire’
e ‘rebiha 2’) rebilhar (v. tr.) : lançar ; entraïnar ; emportar ; rebufar. (v. TdF ‘rebiha 2’) rebilhar (se) : se ronçar / se precipitar. rebingar (v. intr.) : bingar / espingar /
trepar. Los anhelons s'agradan a rebingar de contunh. reblanquir v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, reblanchir » TdF jos ‘reblanchi’ reblar (v. tr.) : tapar los traucs de maçonariá amb de reblariá. reblariá / reblatalha / reblonalha nf / reblatge (v. reblatge) : pèiras estraçadas que se'n tapan los traucs de maçonariá / fragments de pèiras o de bricalha ; « remblai, ballast » TdF jos ‘reblarié’. reblatge nm : « blocage, remplage
d’un mur, v. maçacan » (v. TdF ‘reblage’) rèble 1 nm (del lat. replere, emplenar) :
reblonalha / reblatalha [v. jos reblariá]. rèble 2 (de l'occitan redable) [veire rable (v. Ubaud Dicort e TdF)] nm : carn de pel rastèl de l'esquina d'una lèbre, d'un conilh o d'un lapin domètge. reblochon nm, cf Ubaud Dicort :
« reblochon » (Per Noste) reblon nm, cf Ubaud Dicort : « menu moellon,
blocaille ; tuileau » TdF reblonalha nf : v. reblariá. reblut, -uda (abs. Dicort) : qu'a un brave
rèble. (v. rablòt) « reboar » : v. rebombar. rebocada : retorn del caçum a l'airal que ven de quitar. rebocadís, -issa : que refluís ; que fa refluír. rebocaire nm, -aira : persona que reboca una paret. rebocament : perferiment (emplastratge amb de mortièr) rebocar (v. tr. e intr.) : perbocar (emplastrar una paret amb de plastre o de mortièr) ; tornar far las junturas amb de mortièr ; vomir ; revojar (debordar) ; refolar ; refluir (aiga) ; se revirar (caçum) ; rebufar ; relevar lo pel. Me cal rebocar totas las parets de l'ostal. Rebocar una juntura. Reboquèt çò qu'aviá manjat. L'aiga rebocava de pertot. La lèbre reboquèt subran per enganar los caçaires. rebocatge : accion de rebocar. rebochèl : manat d'estopas enrambolhadas ; filha cambacorta e regrosseta. rebochin (plt.) : (Taraxacum
officinale) rebochir (v. tr.) : remocar (s.f.) / clavar
q.q. (s.f.) reboclar (v. tr.) : tornar boclar. rebodilhar (v. tr.) : obrir l'uèlh [v. rebotilhar]. reboeimada : efluvi d'òlga, de nolor, de bona sentor. reboeimar (v. intr.) (v. Alibert) : nòlre (sentir a bon) reboeime (m.) : òlga / nolor (bona
sentor) rebofador nm (v. rebofar) : « refouloir » (Laus, Rapin) |
|
rebofar (v. tr. e intr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : tornar bufar ; subrebondar ;
regorgar ; refolar ; refluir ; reforfar. rebofet, -a / rebofit,
-ida adj (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘reboufi’) : plen, -a a regorgar ;
rebombèl, -a. Un riu rebofet se ronçava cap a la ribièira. De drollons rebofets trepavan per carrièiras. rebòfi (a -) (Laus ; abs. Dicort) (loc. adv.) : a bodre / a roncéncia / a foison. rebofum (Alibert ; abs. Dicort) : subrebondància ; refòl. reboge nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « tumulte, trouble,
bouleversement »
(Laus). (v. revòuge) reboirar (v. tr.) : tornar boirar (tornar mesclar) reboissar (v. tr.) : rebussar / relevar /
replegar. A reboissada sa rauba de nòvia per la passir pas. Rebol Jòrdi : autor occitan provençal (1901-1993). rebol (planta ; cascavèl) nm, cf Ubaud Dicort / rebolh (v. rebolh) : mata /
galhamassa / cepada ; soca d'arbre abartassit (abogrit) ; arrapa man (plt.) (Galium
aparine) ; sonalha, « gros
grelot » (Alibert ;
v. TdF ’reboul’. rèbol (molon de
tèrra, de palha) nm, cf Ubaud Dicort :
« remblai, ados, élévation de terre dans une planche
de légumes ou dans un pré ; tas de paille, v. cavalet ;
foule, masse, v. molon »
(v. TdF ‘rebou’) (v. rebond 1) rebola (plt.) : garança bastarda (Rubia peregrina) ; arrapa man (Galium aparine); asperula (Asperula arvensis); presor v. presor ; solenca d'un ostal v. solenca. rebolat / rebolhat (abs. Dicort), -ada adj : qu'a de lópias (en parlant d'una camba d'arbre) ; pomat (en parlant d'un caulet) (v. TdF jos ‘reboula 2’) rebolegar (v. tr. e intr.) : tornar bolegar.
rebolet, -a adj e n (v. Ubaud Dicort) : « ragot,
ote, courtaud, aude, court et gros » TdF reboleta nf, cf Ubaud Dicort : « caillette de
veau ; panse, gras-double » TdF rebolh (emocion) nm, cf Ubaud Dicort / rebol (v. rebol) : tresboliment / fermentacion / efervescéncia, « émotion, v. combor, escalfèstre) » ; lana que ven de pèls aplechadas amb de cauç. (v. TdF jos ‘reboui’) Far rebolh : èsser vaborenc / èsser a l'auratge / far calimàs. rebolhar (v. tr. e intr.) : rebotir los uèlhs ; prusir ; far prusir [v. enrugar (s’)] (v. TdF ‘reboulha’) ; pomar (caulet) ; far de lópias. Las canilhas, se las tòcas, te fan rebolhar. rebolhent 1 nm (Alibert) / rebolent (los 2, abs. Dicort) : reboliment / fermentacion ; efervescéncia. rebolhent 2, -a adj, cf Ubaud Dicort / rebolent, -a (abs. Dicort) : que rebolhís, que fermenta ; efervescent, -a. rebólher (non preconizat Dicort) : v. rebolir 1. rebolhida (abs. Dicort) : v. rebolida. rebolhidor (abs. Dicort) : v. rebolidor. rebolhidura (abs. Dicort) : v. rebolidura. rebolhiment (abs. Dicort) : v. reboliment. rebolhir / rebolir (v. intr.) : v. rebolir. rebolida nf / rebolhida (abs. Dicort) : fermentacion ; presor (v. aquel mot) ; òli de marrida qualitat. rebolidor nm / rebolhidor (abs. Dicort) : ventaròla (revolum de vent) ; remolin d'aiga ; revolum de posca... ; airal que i fa fòrt caud. Aquela comba es un brave rebolidor. rebolidura nf / rebolhidura (abs. Dicort) : fermentacion. reboliment nm / rebolhiment (abs. Dicort): fermentacion ; trebolèri / escaufèstre / emocion ; angoissa ; patiràs. Vendémia en reboliment.
Vilatge en reboliment. La paura femna èra en reboliment. rebolir / rebolhir (v. intr.) : « rebouillir, bouillir de nouveau » ; remenar (fermentar) ; s'escalfar ; èsser trebolat ; èsser en reboliment (en efervescéncia). (v. TdF jos ‘rebouli 1’) ; « souffrir » (Alibert) ; romiar (s.f.) « v tr, ruminer ; repasser dans son esprit, en Béarn » TdF ‘rebouli 2’. Pasta
que rebolís, pâte qui lève trop.
(v. TdF) Pasta plan rebolida fa pas
micha marrida. L'auditòri tot rebolissiá de colèra. rebolut, -uda : cambacòrt,-a e regrosset,-a ; ruf, -a ; rascanhut, -uda. rebomb : rebond ; resson ; resclantida / resclantiment ; rebond d'una pèira plana getada orizontalament sus l'aiga ; rebond de plomb, de bala de fusil contra un obstacle. rebomba : sonalha bèla ; ariòla bèla de muòl ; ropa bèla. rebombar (v. Alibert)
/ rebombir (v. rebombir)
(v. intr.) : rebondar / rebondir ; ressautar ; far un rebond contra un
obstacle. rebombassal : contracòp ; secossa. rebombèl 1 nm : esquila bèla de la feda que mena lo tropèl. (v. TdF ‘reboumbèu 1’) rebombèl 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit rebondissement, cahot ; ressaut,
obstacle ; bruit rententissant » TdF ‘reboumbèu 2’ rebombèl 3, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : repetenat, -ada / regrosset, -a. rebombèla nf, cf Ubaud Dicort : « répercussion,
contrecoup » TdF rebombelar / rebombilhar (v. intr. e tr.) : rebombar / rebombir ; èsser rebombèl ; adornar ; requinquilhar. (v. TdF jos ‘reboumbela’) rebombet, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« rebondi, ie, potelé, ée » TdF rebombeta : rebond de pèira plana getada orizontalament a flor d'aiga ; rebond de plomb o de bala de fusil. rebombida : resclantiment / resclantida ; rebombiment. rebombilh, -a : repetenat, -ada / rebombèl, -a. rebombilhar : doblet de rebombelar. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|