rebaisar (v. tr. ) : tornar baisar.

rebaissable, -bla : que pòt èsser baissat, -ada o rebaissat, -ada.

rebaissament : accion de baissar o de rebaissar.

Rebaissament d'un quadre plaçat tròp naut.

Rebaissament de l'orgulh, de las pretensions de q.q.

rebaissar (v. tr. e intr.) : baissar quicòm de tròp naut ; umiliar q.q. de tròp pretensiós, de tròp orgulhós.

rebaissar (se) : s'umiliar ; se despreciar.

rebal (arc.) : fais de brancas que fasiá ofici de ròsse.

rebala : lisa tirada per de cans per se desplaçar sus la nèu o sul glaç ; ròsse sens puas utilizat un còp èra per cobrir una semenada o per aplanar la tèrra.

rebalada : reganh / reganhada ; tanada / rosta / tabassada ; prostituïda ; rebalum v. pus bas.

Rafèl a trapada una rebalada que se'n sovendrà.

Aquela femna es una rebalada.

rebaladís 1 nm : desòrdre ; embarrasses ; afar que rebala tròp ; marrida frequentacion ; sarrabastal.

Quin rebaladís que menèretz !

I aviá pertot de rebaladisses.

rebaladís 2, -issa adj : mal acapçat, -ada.

Tot un fum de causas rebaladissas per tot l'ostal.

rebalagrollas nm, cf Ubaud Dicort [v. grolla] : « traîne-savates » (v. Brun Glossari Fr- Oc)

rebalaire, -aira adj e n : rodaire, -a.

De rebalaires i n'a de mai en mai.

rebalar (v. tr. e intr.) : tirar quicòm o q.q. darrièr se ; s'atardivar ; trimar a caminar ; èsser malaut ;

Los buòus, autres còps, rebalavan lo carri.

Lo Lucian rebala totjorn qualque filha.

Lo Josèp rebalava la saca que podiá pas portar.

Rebalan pels cafès tota la nuèch.

Soi las que me pòdi pas rebalar.

Rebalèt sièis meses abans de morir.

rebalar (se) (pej. l.p.) : se frequentar sens parlar de se maridar ; s'alimenar pel sòl, per la posca, per l'èrba, per la fanga ; se rebaissar davant q.q.

Se rebalan despuèi dos ans.

Los drollons lor agrada de se rebalar pel sòl.

Se rebalar per l'èrba es plan agradiu.

Dins las trencadas se rebalavan per la fanga.

Se rebala davant los gròsses (los rics)

rebalàs : aucelàs del vòl pesugàs.

rebalassejar (v. intr.) : patir d'una malautiá de languina.

rebalat 1, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « ravalé, traîné, ée » TdF jos ‘rebala’

rebalat 2 (al -) loc adv : en perdicion, « au pillage » (Alibert)

rebalçar v (non preconizat Dicort) : v. rebauçar.

rebalec : rebalum. v. pus bas.

rebalejar (v. intr.) : viure malautís, paurament o tristament.

A rebalejat, lo paure diable, tota sa vida.

rebalet nm, cf Ubaud Dicort : « Faire rebalet, faire litière, v. estralh » (v. TdF)

rebaleta : jòc de drollons que davalan sul cuol un arrapalhon.

Jogar a la rebaleta. (v. Ubaud Dicort)

rebaletas (far a -) loc v, cf Ubaud Dicort : « faire des ricochets » (Lexic M. Roqueta)

rebaletas (de -) (loc. adv.) : en se rebalant sul cuol, « terre à terre, en rampant » (v. Ubaud Dicort e TdF).

Getar de rebaletas, jeter en ricochet, en rasant le sol. (v. TdF)

rebalhon nm (abs. Dicort) : postarèla en bas de l'arbre d'un molin d'òli per sarrar la pasta jos la mòla, « cueillette, récolte » (Alibert).

A rebalhons, à foison. (Alibert). [v. rabalhons 1]

rebalin : bombança / regalèmus / gròs repais.

rebalit (abs. DicortI ; v. Dicort p. 157) : drollon que se rebala pel sòl a quatre patas. (v. rebalòt 1)

rebalon (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « en rasant le sol, en rampant » TdF (v. rabalhons (de))

rebalòt 1, -a n e adj, cf Ubaud Dicort : « enfant qui se traîne, qui fripe ses vêtements, v. tirasson ; râblu, ue, v. rablòt » (v. TdF ‘rebalot’)

rebalòt 2 nm, cf Ubaud Dicort : « prix vil, prix pourri » (Vayssier ‘reborouot’)

Lo blat es al rebalòt, le blé est à vil prix. (v. TdF e Vayssier)

rebalòt 3 (a -) (Alibert ; abs. Dicort) : a bas prètz. (v. jos rebalòt 2)

rebalum nm sing : tot çò que rebala ; totas las rèstas ; companatge que ne finís pas, abans lo repais vertadièr ; tot çò servit abans o amb lo rostit ; crosta del formatge de Ròcafòrt balhada al bestial ; rafatum en general.

Lo rebalum del repais jamai n'acabava.

Los cans se congostan del rebalum d'un Ròcafòrt.

Lo rebalum del país s'èra amassat per manifestar.

« rebanar 1 (se) » : v. se baganar.

rebanar 2 (se) v pron  : se repasimar / s'assadolar.

rebanc : balmada de ròcas que fan salida.

rebandar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, se débander ; relancer, v. rebandir » TdF ‘rebanda’

 

 

rebandir / rebandar (v. rebandar) (v. tr. e intr.) : « renvoyer », remandar / caçar de pel semenat (l.p.) ; « rechasser » ; relançar (v. TdF ‘rebandi’).

rebanhar 1 (v. tr.) : tornar banhar.

rebanhar 2 [veire reganhar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : rondinar / repotegar / romegar.

rebarba 1 nf : (plt.) (Rhubarbarum / reubarbarum) « rhubarbe » TdF ;

rebarba (formatge) 2 nf, cf Ubaud Dicort : rascladuras de formatge de Ròcafòrt ; formatge de Ròcafòrt pastat amb d'aigardent, de pebre, de clavèls de giròfle.

L'oncle de París èra lemfre de rebarba de Ròcafòrt.

rebarbelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr,  battre les gerbes pour en faire tomber le grain, v. desbarbelar ; révolter » (v. TdF)

rebarbelar (se) v pron : « se rebéquer, v. rebecar » (v. TdF jos ‘rebarbela’)

rebardar (v. tr.) : reparar ; tornar caladar.

rebarir v, cf Ubaud Dicort : « v tr, renfermer, serrer, mettre en lieu sûr, rassembler » (v. TdF)

rebarjar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et v intr, broyer de nouveau le chanvre ; bavarder de plus belle » TdF

rebarrar (v. tr.) : tornar barrar ; tornar clavar.

rebassa nf, cf Ubaud Dicort : « t. de tisserand, pièce inférieure du cadre mouvant » TdF

rebastir (v. tr.) : tornar bastir.

rebastraire v, cf Ubaud Dicort : (v. rabastraire 1)

rebat : accion de rebatre ; talús de canal ; reverberacion / reflexion.

rebatar (v. tr.) : tornar metre una bata o de batas als esclòps.

rebatatge : accion de rebatre una barrica (t. tecn. de tonelièr)

rebatedís nm, cf Ubaud Dicort : « crépi, crépissure » TdF

rebatejar (v. tr.) : tornar batejar.

Rebategèron la carrièira.

rebatement nm / rebatedís (v. rebatedís) : accion de rebatre ; rebat / reverberacion. (v. TdF)

Rebatement d'una paret.

rebatre (v. tr.) : tornar batre ; baissar ; revirar cap enbàs ; rebaissar ; magencar las brotas d'un arbre per lo far butar pus drud ; reverberar ; far un rebais ; abandonar una part de sas pretensions ; rebocar ; endralhar lo caçum cap als caçaires ; endralhar la practica cap als mercants ; t. tecn. de cordurièira ; t. tecn. de fabre o de metallurgia ; t. tecn. de maroquinariá ; t. tecn. de matematicas.

Rebatre un matalàs per lo desposquejar.

Rebatèt sa rauba suls genolhs.

Lo vent rebatiá lo fum.

Rebatèt lo còl de son pardessús.

Rebatre un arbre.

Lo solelh rebatiá fèrm sul còp de miègjorn.

Rebatre lo prètz.

Ne rebatre de sas pretensions.

Rebatre una paret amb de mortièr.

Rebatre lo caçum.

Rebatre la practica.

Rebatre las corduras.

Rebatre las irregularitats d'una pèça metallica.

Tornar rebatre las pèls dins la tina de tanatge.

rebatuda : çò magencat ; soca d'arbre magencat a ras ; t. tecn. del jòc de quilhas.

rebatum nm sing : baston costiblaire / escabàs / tarron / bastonàs.

rebatut, -uda (< rebatre) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « rebattu, rabattu, ue, réverbéré, ée » TdF jos ‘rebatre’ 

Tot comptat e rebatut, cal que pague, tout compté et recompté, il doit payer » (v. TdF)

rebauçar (v. tr.) : rebussar (revirar cap ennaut)

Rebauçava sa rauba longa per passar lo rivatèl.

rebauçar (se) : rebussar sas margas de camisa per se batre.

Se rebaucèt e l'aplanponhèt fèrm.

rebaucet : relaisset de fenèstra.

rebaudin (plt.) : sause espinós (Hippophae rhamnoïdes)

rebavadura : irregularitat laissada pel martèl o pel burin.

rebavar (v. tr. e intr.) : estampar quicòm que los caractèrs ne son pas nets ; èsser mal estampat.

rebèc 1 nm : ancian violon de tres còrdas. (v. TdF ‘rebè’)

rebèc 2 (reguèrgue), -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « nm, riposte impertinente ; personne qui se rebèque, v. rebèca » (v. TdF jos ‘rebè’)

rebèca nf, cf Ubaud Dicort : persona reguèrga [v. rebèc 2], « n e adj, v. rebetenca » (v. TdF ‘rebèco 1’) ; « maladie » (v. Alibert).

Rebecà  (abs. Dicort) : prenom de femna. (v. Rebècca)

La Rebecà ? Es totjorn a se rebecar !

rebecada [ / rebecadura] nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : replica ; rebufal / rebufada.

rebecaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que se rebèca.

rebecar (v. intr.) : replicar. (v. TdF)

rebecar (se) : se remochinar.

Rebècca n pr f, cf Ubaud Dicort : « Rébecca » (v. TdF ‘rebèco 3’)

rebecós, -osa adj : rasonaire, -a (pej.) ; ernhós, -osa.

rebegut, -uda (< rebeure) part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « rebu, bu de nouveau, ue » (v. TdF jos ‘rebéure’)

rebèl, -a [, -lla (v. Ubaud Dicort e Basic)] adj e n  : que se revòlta.

rebelaire [rebellaire (v. çai sus)], -aira n : persona que se rebèla.

rebelar [rebellar] (se) v pron  : se revoltar ; trobar lo trabalh tròp penible.

Agèt la mèlsa de se rebelar contra son paire.

rebelejar (abs. Dicort) (v. intr.) : frequentatiu de se rebelar. (v. rebellejar)