raumàs : inflamacion de la membrana mucosa del nas, de la gòrja e dels bronquis.

Sortiguèsses pas, qu'engraissariás ton raumàs !

raumàs griulaire nm, cf Ubaud Dicort : (v. raumàs-griule)

raumàs griule (Alibert) [raumàs--griule, cf Ubaud Dicort] nm (e non pas « cocolucha » (fr.)) : raumàs aücaire / raumàs aücat [v. raumàs ucat]. v. aücaire e reumàs (los 2, abs. Dicort).

raumàs ucat nm, cf Ubaud Dicort (v. ucar) : « coqueluche, en Rouergue » (v. TdF jos ‘raumas’)

raumat : dòl / pena.

N'ai un brave raumat : ne soi plan macat (s. f.)

raumatic, -a adj : cronicament enraumassat, -ada ; dolorós, -osa ; macat, -ada (s. f.) (v. TdF ‘raumati 1’)

Ne soi bravament raumatic : ne soi plan macat (s.f.)

raumatica (subs. f.) : dolor raumatismala ; persona que quita pas de se lanhar. (v. TdF ‘raumatico’)

raumatismal, -a : relatiu, -iva al mal d'òsses, a las dolors.

raumatisme : mal d'òsses / dolors (l.p.) (v. reumatisme)

raume nm, cf Ubaud Dicort : « rhume, v. raumàs plus usité ; abcès au sein produit par un refroidissement, chez la femme ; râle, v. rangolum » (v. TdF)

raumèca / romèca [veire raumèca, cf Ubaud Dicort] nf : malautiá leugièira ; espaventalh pels mainatges [v. romèca].

raumèl / graumèl [veire raumèl, cf Ubaud Dicort] nm : raufèl. v. raufèl.

raumèla / graumèla [veire raumèla] nf : flèuma  v. flèuma ; persona minharda  v. minhard.

raumelar / graumelar [veire raumelar] (v. intr.) : raufelar. v. raufelar.

raumelós, -osa / graumelós [veire raumelós], osa adj : fleumós, osa.

raumi (abs. Dicort ; v. Dicort p. 157): sentor a cremat. (v. raumit 1)

raumida nf : rabinada / rimadura ; nèbla (s.f.)

Una raumida m'a neblat lo froment.

rauminar v, cf Ubaud Dicort : « filer, ronronner (en parlant du chat) » (Alibert). « rauminar » : v. rafelar.

« rauminejar » : v. rafalejar.

raumir (v. tr.) : rabinar / rimar ; neblar / rostir (s.f.)

Cal pas laissar raumir los macarònis.

La sopa es raumida !

Las nèblas an lèu fach de raumir los blats.

La fuèlha de fraisse es estada raumida pel gèl.

raumir (se) : se rabinar / se rimar ; se neblar / se rostir (s.f.)

Sentís a rabinat : quicòm se raumís.

raumit 1 nm (v. Ubaud Dicort e Azaïs) : « odeur de brûlé, roussi en Languedoc, v. rimat, rostum ; brouissure des arbres ou des feuilles, v. rafidura » (v. TdF ‘ràumi’)

raumit 2, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « roussi, broui, ie ; dévoré, ée, atteint par » TdF jos ‘raumi’

Fuèlha raumida, feuille brouie.

Raumit per la malandra. (v. TdF)

rauna : rondinal / rondinada / raunhadís.

Menar rauna : raunar / rondinar.

raunar (v. intr.) : rondinar / raunhar. (v. rau 3)

raunatge nm, cf Ubaud Dicort : « mélange de grains que l’on sème ensemble » TdF. (v. raon)

raunhadís nm / raunhadissa (abs. Dicort) : rondinal / rondinada.

raunhador nm, cf Ubaud Dicort : « rognoir, instrument pour rogner » TdF ‘rougnadou’

raunhadura nf, cf Ubaud Dicort : « rognure » TdF jos ‘rougnaduro’

raunhaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « rogneur, euse ; pleurnicheur, hargneux, euse » (v. TdF jos ‘rougnaire’)

raunhament nm, cf Ubaud Dicort : « action de rogner » TdF ‘rougnamen’

raunhapè nm, cf Ubaud Dicort : « rogne-pied, outil de maréchal » TdF jos ‘rougno-pèd’

raunhaporcion n, cf Ubaud Dicort : « exploiteur du pauvre monde, v. manjapaures ; adolescent qui a une taille au-dessus de son âge ; celui qui mange à la table de famille et ne produit rien » TdF ‘rougno-pourcioun’

raunhar (v. tr. e intr.) : cracinar (en parlant d'una pòrta) ; rasclar / fregar ; tondre / replomar ; rausar ; rosegar ; romegar ; gemegar / bramar. v. raunar - ronar - renar.

Aquela pòrta fa pas que raunhar : graissatz-la !

As una ròda de bicicleta que raunha la jelha.

Veni de raunhar lo tèrme que n'aviá plan besonh.

Raunha sas onglas a las far sangnar.

Ai lo can que raunha quand lo factor passa.

Aquel nenon a las renas, que quita pas de raunhar.

raunheta nf : rena / renadissa, « petite plainte d’enfant » TdF ‘raugneto’.

raunhòla nf : persona que plorineja, que quita pas de gemegar.

raunholar (v. intr.) : gemegar ; plorinejar.

raunholejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, bruiner, en Rouergue, v. rosinar » (v. TdF jos ‘róugnoula’)

raunhut, -uda : ruf, -a ; rascanhós, -osa ; reganhut, -uda / rebolhut, -uda.

rauniá (?) (far -) loc v, cf Ubaud Dicort : « faire cortège, suivre sans réflexion » (v. TdF ‘raugné’)

raunita nf, cf Ubaud Dicort : « petite plainte d’enfant » TdF jos ‘raugneto’

raunòta (abs. Dicort) : gemèc de mainatges. (v. raunheta)

rau-plau-plau nm, cf Ubaud Dicort : « rataplan, onomatopée du bruit du tambour » TdF jos ‘rabablòu’

rauquejar (v. intr.) : èsser enraucat ; parlar d'una votz rauca.

Una feda gamada rauqueja quand biala.

Lo Jacme rauquejava coma un gòrp.

Ranas e gòrps rauquejavan dins lo pargue.

rauqueson nf, cf Ubaud Dicort : « enrouement » TdF

rauquet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu rauque » TdF

rauquièira nf / rauquitge nm : alteracion de la votz que se fa mens clara.

rauquilhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, parler d’un voix enrouée, être rauque » (v. TdF jos ‘rauqueja’)

rauquilhejar (v. intr.) : èsser un pauc enraucat ; parlar d'una votz un pauc enraucada ; d'una votz un pauc rauca.

Cada còp que trapi freg, rauquilhegi.

rauquilhós, -osa : raucalin, -ina. v. raucalin.

Una votz rauquilhosa.

rauquitge nm : v. rauquièira.

rau-rau nm, cf Ubaud Dicort : « jouet d’enfant qui produit un bruit sourd, v. bronzidor » (v. TdF ‘raurau’ e v. Azaïs Dict.... rom., Suppl.)

raus 1 nm (plt.) : graminacèa de bòrd de riu (Phragmites comunis)

L'òme es pas qu'un raus que dança dins lo vent.

raus 2 (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à sec » (v. TdF)

rausa 1 nf : substància en suspension dins un liquid e que se depausa al fons (t.a.) ; nivol a l'asuèlh ; gravèla (mal de la pèira dins la botariga) ; gratin ; color de la pèl que tira sul brun a causa del solelh ; rosal ;

Rausa de vin.

Una rausa se lèva quand lo solelh.

Patir de la rausa.

Se congosta de se manjar la rausa de las caçairòlas.

Rausa del solelh.

Rausa del matin : aigatge / rosal.

 

 

rausa 2 nf : « roseau au bord des étangs, v. rausèl 1 » ; cabelh de plantas / pampe. (v. TdF ‘rauso 1’)

Rausa de las plantas : cabelh.

rausadura : rafatum de çò rausat.

rausar 1 (v. tr.) : raunhar / replumar (t. a.) ; « tondre ; couper les premières tiges des plantes, pincer, en Querci » ; rosegar ; tondre ras « pour raser’, v. rasar ». (v. TdF ‘rausa 2’).

Las randas las cal téner rausadas (replumadas)

Los conilhs m'an rausadas totas las mongetas.

Lo perruquièr li a rausada la clòsca.

rausar (se) (abs. TdF) : se tondre ras ; se rasar ras (v. rasar (se)).

Se rausava las mostachas.

rausar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr couvrir de tartre ; rissoler, en parlant du hâle ; rougir, colorer » TdF ‘rausa 1’ ; « voiler » (Alibert)

rausar (se) v pron : « se couvrir de tartre » TdF ; se nivolar / s'anivolar / venir nívol ; se rantelar ; venir rausat (ròse, roginèl) a causa del solelh.

Lo cèl pauc a pauc se rausava.

rausàs : mata de rauses.

rausat 1, -ada (adj. e subs.) : copat, -ada ras en general (t.a.), « rogné, ée, abrouti, ie » (v. TdF jos ‘rausa 2’) ; persona qu'a lo pel copat fòrt ras ;

rausat 2, -ada adj : « enduit de tartre ; brumeux, euse » (v. TdF jos ‘rausa 1’) ; « rosé, brillant (teint) » (Alibert) ; persona de la pel cremada pel solelh.

rausat 3 nm, cf Ubaud Dicort : « vin de couleur rosée » (Carrasco) (v. rosat 1)

rausèl 1 nm, cf Ubaud Dicort : joncasses (èrbas telhudas e grossièiras de jonquièira) ;

rausèl 2 nm : rausadura (t. a.), « rognure, bout de planche, reste d’une pièce de bois » TdF ; mena de pastisson oval, traucat e cruissent [v. rausèlh] ; paret enauçada de glèisa, traucada de fenestrons, e que, dins d'unes airals, fa cloquièr.

rauselar (v. intr.) : destrachir / s'anequelir (froment)

Lo froment a rauselat (s'es anaquelit)

rauselet : rausèl pichon (rausadura pichona ; pastisson pichon)

rausèlh (crespèl) nm, cf Ubaud Dicort :  v. jos rausèl 2.

rauset nm, cf Ubaud Dicort : « roseau, en Languedoc » TdF

rausièira nf, cf Ubaud Dicort : « roselière » TdF

rausilh nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : carnilh (trocilhon de lard o de ventresca passat a la padena) ; « cœur d’un fruit, trognon, reste, dans les Alpes v. rausilha » (v. TdF jos ‘rousil’; rausèl (rausadura de pòst) [v. rausèl 2]

rausilha : rèstas del manjar.

rausir (v. tr.) : rimar / rabinar / rabastinar.

rausir (se) : se rimar / se rabinar / se rabastinar.

rausós, -osa : qu'a facha de rausa, de depaus (t. a.), « tartareux, bourbeux, v. nitós » (v. TdF).

Vin rausós : vin qu'a facha de rausa.

raust (subs.) : rostit.

Un raust d'anhèl me ven bravament per gost.

raustinar (v. tr.) : far rostir.

raustum nm sg : çò rostit.

ravada nf, cf Ubaud Dicort : « brebis à laine grossière » TdF suppl. (v. ravanalha)

« ravajar » e derivats (fr.) : v. afrabar.

ravalament nm, cf Ubaud Dicort : « ravalement, v. ravalar 2 » (v. TdF)

« ravalar 1 » : v. rebalar.

ravalar 2 : , cf Ubaud Dicort : « v tr, fouiller, creuser ; racler de haut en bas, v. rasclar » (v. TdF)

Ravalar una muralha, ravaler un mur (v. TdF)

ravalha nf : peissonalha (peissum menut), « poisson de rebut, v. ravan ; petit pain blanc, v. panon » (v. TdF jos ‘ravaio’)

Padenada de ravalha.

ravan nm , cf Ubaud Dicort : « fretin, blanchaille, petits poissons de différentes espèces que l’on vent à bas prix, v. ravalha ; rebut, choses mêlées et de peu de valeur, chiffons, vieux meubles ; peignon, étoupe qui se sépare du chanvre lorsqu’on l’habille, v. recolina » (v. TdF)

ravanalha nf, cf Ubaud Dicort : « variété de moutons à laine grossière » TdF

ravanàs nm, cf Ubaud Dicort : « rapistrum rugosum, plante ; raifort, v. rabe » (v. TdF)

ravanassa nf, cf Ubaud Dicort : « grand raifort, v. rafanèla ; faux raifort, raphanistre, v. ravaniscle » (v. TdF)

ravanenca nf, cf Ubaud Dicort : « ablette, poisson d’eau douce ; ombre, autre poisson, v. rabalenca » (v. TdF ‘ravanenco’)

ravanilha nf, cf Ubaud Dicort : « fretin, menuaille, rebuts, v. ravalha » (v. TdF)

ravaniscle nm, cf Ubaud Dicort : « raphanistre, faux raifort, v. rabanèla 1 ; caquillier ridé ; moutarde des champs » (v. TdF)

ravasclada nf, cf Ubaud Dicort : « ondée, averse, volée de coups, v. raissa » (v. TdF)

ravasclàs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse averse, lavasse, v. raissàs » (v. TdF)

ravaudaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « ravaudeur ; râbacheur, euse ; ravageur, maraudeur » (v. TdF)

ravaudar v, cf Ubaud Dicort : « v intr e v tr  ravauder, tracasser ; divaguer, rabâcher ; farfouiller, ravager, faire du dégat » TdF

ravaudariá nf, cf Ubaud Dicort : « ravauderie, balivernes, choses de rebut, restes, débris » TdF

ravaudatge nm, cf Ubaud Dicort : « ravaudage, v. fatrassum » (v. TdF)

ravaudilha nf, cf Ubaud Dicort : « menuailles, fretin, v. ravanilha » (v. TdF)

rave nf (v. Ubaud Dicort e Basic) : mot anglés ('reiv) que ven de l'occitan rèva (v. rèva 2) (abs. Dicort).

ravèla nf, cf Ubaud Dicort : « poisson de mer, sparus hurti (Lin.) » (v. TdF)

raviçana nf, cf Ubaud Dicort : « clématite » (v. Sèrras-Ess. e TdF ‘ravissano’)

ravigòt, -a adj, cf Ubaud Dicort : « éveillé, ée, alerte » TdF

ravigotar v, cf Ubaud Dicort : « v tr ravigoter, v. reviscolar plus usité » (v. TdF)

raviòla nf, cf Ubaud Dicort : « rissole, boulette de viande hachée, enveloppée de pâte et frite dans le saindoux » (v. TdF ‘raviolo’)

ravioli (it.) (abs. Dicort) : carrats pichons de pasta farcida de carnufalha achiquetada. (v. raviòla)

ravisar (se) : cambiar d'idèa.

Se ravisèt subran quand vegèt que s'èra enganat.

ravison nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de graine oléagineuse, tourteau de cette graine » TdF

ravisquilhar (non preconizat Dicort) (v. tr.) : reviscolar. v. reviscolar.

ravissana (planta) nf, cf Ubaud Dicort : « clématite, v. vidalba » (v. TdF ‘ravissano’) (# rabissana 1)

ravoirar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, racler une mesure pleine, rader ; doler, aplanir le sol, avant de le carreler ; s’épancher hors, regorger » TdF ; « v intr, grommeler, grogner » TdF suppl

ràzzia nf, cf Ubaud Dicort : « razzia » (Per Noste, Basic)

RE- : prefix reduplicatiu de tot un fum de vèrbs que son corrèctes aital, mas que val mai remplaçar per la perifrasa « tornar + infinitiu »

re nm : nòta segonda de l'escala musicala.

reabeurar (v. tr.) : tornar abeurar.

reabilhar (v. tr.) : tornar abilhar.

reabilhatge : accion de tornar abilhar o de se tornar abilhar.

reabilitacion : accion de tornar abilitar.