|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
raumàs : inflamacion de la membrana mucosa del nas, de la
gòrja e dels bronquis. Sortiguèsses pas, qu'engraissariás ton raumàs ! raumàs griulaire nm, cf Ubaud Dicort : (v. raumàs-griule) raumàs griule (Alibert) [raumàs--griule, cf Ubaud Dicort] nm (e non pas « cocolucha »
(fr.)) : raumàs aücaire / raumàs aücat [v. raumàs ucat]. v. aücaire
e reumàs (los 2, abs. Dicort). raumàs
ucat nm, cf Ubaud Dicort (v. ucar) :
« coqueluche, en Rouergue » (v. TdF jos
‘raumas’) raumat : dòl / pena. N'ai un brave raumat : ne soi plan macat (s. f.) raumatic, -a adj : cronicament enraumassat, -ada ; dolorós, -osa ; macat, -ada (s. f.) (v. TdF ‘raumati 1’) Ne soi bravament raumatic : ne soi plan macat (s.f.) raumatica (subs. f.) : dolor raumatismala ; persona que quita pas de se lanhar. (v. TdF ‘raumatico’) raumatismal, -a : relatiu, -iva al mal d'òsses, a las dolors. raumatisme : mal d'òsses / dolors (l.p.) (v. reumatisme) raume nm, cf Ubaud Dicort : « rhume,
v. raumàs plus usité ; abcès au sein produit
par un refroidissement, chez la femme ; râle, v. rangolum » (v. TdF) raumèca / romèca [veire
raumèca, cf Ubaud Dicort] nf : malautiá leugièira ;
espaventalh pels mainatges [v. romèca]. raumèl /
graumèl [veire raumèl, cf Ubaud Dicort] nm : raufèl. v. raufèl.
raumèla /
graumèla [veire raumèla] nf : flèuma v.
flèuma ; persona minharda
v. minhard. raumelar / graumelar [veire raumelar] (v. intr.) :
raufelar. v. raufelar. raumelós, -osa /
graumelós [veire raumelós], osa adj : fleumós, osa. raumi (abs. Dicort ;
v. Dicort p. 157): sentor a cremat. (v. raumit 1) raumida nf : rabinada / rimadura ; nèbla (s.f.) Una raumida m'a neblat lo froment. rauminar v, cf Ubaud Dicort : « filer, ronronner (en parlant du chat) » (Alibert). « rauminar » : v. rafelar. « rauminejar » : v. rafalejar. raumir (v. tr.) : rabinar / rimar ; neblar /
rostir (s.f.) Cal pas laissar raumir los macarònis. La sopa es raumida ! Las nèblas an lèu fach de raumir los blats. La fuèlha de fraisse es estada raumida pel gèl. raumir (se) : se rabinar / se rimar ; se neblar / se rostir (s.f.) Sentís a rabinat : quicòm se raumís. raumit 1 nm (v. Ubaud Dicort e Azaïs) : « odeur de
brûlé, roussi en Languedoc, v. rimat, rostum ;
brouissure des arbres ou des feuilles, v. rafidura » (v. TdF ‘ràumi’) raumit 2, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « roussi, broui,
ie ; dévoré, ée, atteint par » TdF jos ‘raumi’ Fuèlha raumida, feuille brouie. Raumit per la malandra. (v. TdF) rauna : rondinal / rondinada / raunhadís. Menar rauna : raunar / rondinar. raunar (v. intr.) : rondinar / raunhar. (v. rau 3) raunatge nm, cf Ubaud Dicort :
« mélange de grains que l’on sème
ensemble » TdF. (v. raon) raunhadís nm / raunhadissa (abs. Dicort) : rondinal / rondinada. raunhador nm, cf Ubaud Dicort :
« rognoir, instrument pour rogner » TdF ‘rougnadou’ raunhadura nf, cf Ubaud Dicort :
« rognure » TdF jos ‘rougnaduro’ raunhaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« rogneur, euse ; pleurnicheur, hargneux, euse »
(v. TdF jos ‘rougnaire’) raunhament nm, cf Ubaud Dicort :
« action de rogner » TdF ‘rougnamen’ raunhapè nm, cf Ubaud Dicort : « rogne-pied, outil de
maréchal » TdF jos ‘rougno-pèd’ raunhaporcion n, cf Ubaud Dicort :
« exploiteur du pauvre monde, v. manjapaures ;
adolescent qui a une taille au-dessus de son âge ; celui qui mange
à la table de famille et ne produit rien » TdF ‘rougno-pourcioun’ raunhar (v. tr. e intr.) : cracinar (en parlant d'una pòrta) ; rasclar / fregar ; tondre / replomar ; rausar ; rosegar ; romegar ; gemegar / bramar. v. raunar - ronar - renar. Aquela pòrta fa pas que raunhar : graissatz-la ! As una ròda de bicicleta que raunha la jelha. Veni de raunhar lo tèrme que n'aviá plan besonh. Raunha sas onglas a las far
sangnar. Ai lo can que raunha quand lo factor passa. Aquel nenon a las renas, que quita pas de raunhar. raunheta nf : rena / renadissa, « petite plainte d’enfant » TdF ‘raugneto’. raunhòla nf : persona que plorineja, que quita pas de gemegar. raunholar (v. intr.) : gemegar ; plorinejar. raunholejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, bruiner, en
Rouergue, v. rosinar » (v. TdF jos ‘róugnoula’) raunhut, -uda : ruf, -a ; rascanhós, -osa ; reganhut, -uda / rebolhut, -uda. rauniá (?) (far -) loc v, cf Ubaud Dicort : « faire cortège, suivre
sans réflexion » (v. TdF ‘raugné’) raunita nf, cf Ubaud Dicort :
« petite plainte d’enfant » TdF jos ‘raugneto’ raunòta (abs. Dicort) : gemèc de
mainatges. (v. raunheta) rau-plau-plau nm, cf Ubaud Dicort : « rataplan, onomatopée
du bruit du tambour » TdF jos ‘rabablòu’ rauquejar (v. intr.) : èsser enraucat ; parlar d'una votz rauca. Una feda gamada rauqueja quand biala. Lo Jacme rauquejava coma un gòrp. Ranas e gòrps rauquejavan dins lo pargue. rauqueson nf, cf Ubaud Dicort :
« enrouement » TdF rauquet, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« un peu rauque » TdF rauquièira nf / rauquitge nm : alteracion de la votz que se fa mens clara. rauquilhar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, parler d’un voix enrouée, être
rauque » (v. TdF jos
‘rauqueja’) rauquilhejar (v. intr.) : èsser un pauc enraucat ; parlar d'una votz un pauc enraucada ; d'una votz un pauc rauca. Cada còp que trapi freg, rauquilhegi. rauquilhós, -osa : raucalin, -ina. v. raucalin. Una votz rauquilhosa. rauquitge nm : v. rauquièira. rau-rau nm, cf Ubaud Dicort :
« jouet d’enfant qui produit un bruit sourd, v. bronzidor » (v. TdF ‘raurau’ e v. Azaïs Dict.... rom., Suppl.) raus 1 nm (plt.)
: graminacèa de bòrd de riu (Phragmites comunis) L'òme es pas qu'un raus que dança dins lo vent. raus 2 (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort :
« à sec » (v. TdF) rausa 1 nf :
substància en suspension dins un liquid e que se depausa al fons
(t.a.) ; nivol a l'asuèlh ; gravèla (mal de la pèira
dins la botariga) ; gratin ; color de la pèl que tira sul brun a causa
del solelh ; rosal ; Rausa de vin. Una rausa se lèva quand lo solelh. Patir de la rausa. Se congosta de se manjar la rausa de las caçairòlas. Rausa del solelh. Rausa del matin : aigatge / rosal. |
|
rausa 2 nf : « roseau au bord des étangs, v. rausèl 1 » ; cabelh de plantas / pampe. (v. TdF ‘rauso 1’) Rausa de las plantas : cabelh. rausadura : rafatum de çò rausat. rausar 1 (v. tr.) : raunhar / replumar (t. a.) ; « tondre ; couper les
premières tiges des plantes, pincer, en Querci » ;
rosegar ; tondre ras « pour ‘raser’, v. rasar ».
(v. TdF
‘rausa 2’). Las randas las cal téner rausadas (replumadas) Los conilhs m'an rausadas totas las mongetas. Lo perruquièr li a rausada la
clòsca. rausar (se) (abs. TdF) : se tondre ras ; se rasar ras (v. rasar (se)). Se rausava las mostachas. rausar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr couvrir de tartre ;
rissoler, en parlant du hâle ; rougir, colorer » TdF ‘rausa 1’ ;
« voiler » (Alibert) rausar (se) v pron : « se couvrir de tartre » TdF ; se nivolar / s'anivolar / venir nívol ; se rantelar ; venir rausat (ròse, roginèl) a causa del solelh. Lo cèl pauc a pauc se rausava. rausàs : mata de rauses. rausat 1, -ada (adj. e subs.) :
copat, -ada ras en general (t.a.), « rogné,
ée, abrouti, ie » (v. TdF
jos ‘rausa
2’) ; persona qu'a lo pel
copat fòrt ras ; rausat 2, -ada adj : « enduit de tartre ; brumeux, euse » (v. TdF jos ‘rausa 1’) ; « rosé, brillant (teint) » (Alibert) ; persona de la pel cremada pel solelh. rausat 3 nm, cf Ubaud Dicort :
« vin de couleur rosée » (Carrasco) (v. rosat 1) rausèl 1 nm, cf Ubaud Dicort : joncasses (èrbas telhudas e grossièiras de jonquièira) ; rausèl 2 nm : rausadura (t. a.), « rognure, bout de planche, reste d’une pièce de bois » TdF ; mena de pastisson oval, traucat e cruissent [v. rausèlh] ; paret enauçada de glèisa, traucada de fenestrons, e que, dins d'unes airals, fa cloquièr. rauselar (v. intr.) : destrachir / s'anequelir (froment) Lo froment a rauselat (s'es anaquelit) rauselet : rausèl pichon (rausadura pichona ; pastisson pichon) rausèlh (crespèl) nm, cf Ubaud Dicort : v. jos rausèl 2. rauset nm, cf Ubaud Dicort :
« roseau, en Languedoc » TdF rausièira
nf, cf Ubaud Dicort :
« roselière » TdF rausilh nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : carnilh (trocilhon de lard o de ventresca passat a la padena) ; « cœur d’un fruit, trognon, reste, dans les Alpes v. rausilha » (v. TdF jos ‘rousil’) ; rausèl (rausadura de pòst) [v. rausèl 2] rausilha : rèstas del manjar. rausir (v. tr.) : rimar / rabinar / rabastinar. rausir (se) : se rimar / se rabinar / se rabastinar. rausós, -osa : qu'a facha de rausa, de depaus (t. a.), « tartareux, bourbeux, v. nitós » (v. TdF). Vin rausós : vin qu'a facha de rausa. raust (subs.) : rostit. Un raust d'anhèl me ven bravament per gost. raustinar (v. tr.) : far rostir. raustum nm sg : çò rostit. ravada nf, cf Ubaud Dicort :
« brebis à laine grossière » TdF suppl. (v. ravanalha) « ravajar » e derivats (fr.) : v. afrabar. ravalament nm, cf Ubaud Dicort :
« ravalement, v. ravalar 2 » (v. TdF) « ravalar 1 » : v. rebalar. ravalar 2 v : , cf Ubaud Dicort :
« v tr, fouiller, creuser ; racler de haut en bas, v. rasclar » (v. TdF) Ravalar una
muralha, ravaler un mur (v. TdF) ravalha nf : peissonalha
(peissum menut), « poisson de rebut, v. ravan ; petit pain blanc, v. panon »
(v. TdF jos ‘ravaio’) Padenada de ravalha. ravan nm , cf Ubaud Dicort :
« fretin, blanchaille, petits poissons de différentes
espèces que l’on vent à bas prix, v. ravalha ;
rebut, choses mêlées et de peu de valeur, chiffons, vieux
meubles ; peignon, étoupe qui se sépare du chanvre
lorsqu’on l’habille, v. recolina » (v. TdF) ravanalha nf, cf Ubaud Dicort :
« variété de moutons à laine
grossière » TdF ravanàs nm, cf Ubaud Dicort : « rapistrum
rugosum, plante ; raifort, v. rabe » (v. TdF) ravanassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grand raifort, v. rafanèla ; faux raifort, raphanistre, v. ravaniscle » (v. TdF) ravanenca nf, cf Ubaud Dicort : « ablette, poisson
d’eau douce ; ombre, autre poisson, v. rabalenca »
(v. TdF
‘ravanenco’) ravanilha nf, cf Ubaud Dicort :
« fretin, menuaille, rebuts, v. ravalha » (v. TdF) ravaniscle nm, cf Ubaud Dicort :
« raphanistre, faux raifort, v. rabanèla 1 ;
caquillier ridé ; moutarde des champs » (v. TdF) ravasclada nf, cf Ubaud Dicort :
« ondée, averse, volée de coups, v. raissa » (v. TdF) ravasclàs nm, cf Ubaud Dicort :
« grosse averse, lavasse, v. raissàs » (v. TdF) ravaudaire, -aira n, cf Ubaud Dicort :
« ravaudeur ; râbacheur, euse ; ravageur,
maraudeur » (v. TdF) ravaudar v, cf Ubaud Dicort : « v intr e v
tr ravauder, tracasser ;
divaguer, rabâcher ; farfouiller, ravager, faire du
dégat » TdF ravaudariá nf, cf Ubaud Dicort :
« ravauderie, balivernes, choses de rebut, restes,
débris » TdF ravaudatge nm, cf Ubaud Dicort :
« ravaudage, v. fatrassum » (v. TdF) ravaudilha nf, cf Ubaud Dicort :
« menuailles, fretin, v. ravanilha » (v. TdF) rave nf
(v. Ubaud Dicort e Basic) : mot anglés
('reiv) que ven de l'occitan rèva (v. rèva
2) (abs. Dicort). ravèla nf, cf Ubaud Dicort :
« poisson de mer, sparus hurti (Lin.) » (v. TdF) raviçana nf, cf Ubaud Dicort : « clématite » (v. Sèrras-Ess. e TdF ‘ravissano’) ravigòt, -a adj, cf Ubaud Dicort : « éveillé, ée,
alerte » TdF ravigotar v, cf Ubaud Dicort : « v tr ravigoter, v. reviscolar
plus usité » (v. TdF) raviòla nf, cf Ubaud Dicort : « rissole, boulette de viande
hachée, enveloppée de pâte et frite dans le
saindoux » (v. TdF ‘raviolo’) ravioli (it.) (abs. Dicort)
: carrats pichons de pasta farcida de carnufalha achiquetada. (v. raviòla) ravisar (se) : cambiar d'idèa. Se ravisèt subran quand vegèt que s'èra enganat. ravison nm, cf Ubaud Dicort :
« sorte de graine oléagineuse, tourteau de cette
graine » TdF ravisquilhar (non preconizat Dicort)
(v. tr.) : reviscolar. v. reviscolar. ravissana (planta)
nf, cf Ubaud Dicort :
« clématite, v. vidalba » (v. TdF
‘ravissano’) (# rabissana 1) ravoirar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr et intr, racler une mesure pleine,
rader ; doler, aplanir le sol, avant de le carreler ;
s’épancher hors, regorger » TdF ;
« v intr, grommeler,
grogner » TdF suppl ràzzia nf, cf Ubaud Dicort :
« razzia » (Per Noste, Basic) RE- : prefix reduplicatiu de tot un fum de vèrbs que son corrèctes aital, mas que val mai remplaçar per la perifrasa « tornar + infinitiu » re nm : nòta segonda de l'escala musicala. reabeurar (v. tr.) : tornar abeurar. reabilhar (v. tr.) : tornar abilhar. reabilhatge : accion de tornar abilhar o de se tornar abilhar. reabilitacion : accion de tornar abilitar. |
|
|
|
|
|
|